diumenge, 26 d’agost de 2007

Perú: de vampiresa a santa

La seva tomba va resistir el terratrèmol. El lloc on reposen les restes de Sara Hellen, coneguda com la 'dona vampir, s'ha convertit en una espècie de santuari per als damnificats, els que acudeixen al cementiri de Pisco per a resar-li i demanar-li que calme la fúria de la naturalesa.
Té molts 'fidels' que asseguren que ella és la 'santa de l'amor i li atribueixen miracles.La tomba de la misteriosa dona, que va viure en el segle XIX i va ser assassinada pels seus veïns en 1893, es troba en el nínxol 'C' del pavelló 'sant Albert' i es manté intacta després del terratrèmol, tot i que el 30% del Cementiri General de Pisco va ser destruït. L'illa de nínxols on està Sarah Hellen ni tan sols presenta esquerdes, encara que tot el cementiri està caient a trossos amb cada rèplica. Segons els treballadors del panteó, al costat de la dona que va nàixer a Anglaterra jauen cadàvers que daten dels anys 1910 i 1920."Saretah és miraculosa, m'ha salvat de la mort i a la meva família també, per això vinc a agrair-li i demanar-li que curi a tots els ferits. Ella és una santeta", va expressar Carlos García, poblador afectat pel sisme.Els habitants de Pisco arriben tots els dies a la tomba de la 'dona vampir amb estampetes, flors i cartells que diuen: 'gràcies, Sarah, per salvar el meu fillet.
 
La llegenda
Sarah Hellen va nàixer a Anglaterra i, segons la llegenda, els seus veïns deien que practicava la bruixeria i màgia negra. Fins i tot la relacionaven amb l'adoració a Satanàs i al Comte Dràcula. Ella es va posar greu quan el seu espòs, un marí anglès, va ancorar en Pisco. Els seus veïns britànics van aprofitar el seu mal per a matar-la. En la seva terrible agonia va jurar tornar del més enllà, cent anys després de la seva mort, per a cobrar venjança. Per temor, els seus familiars van enviar el seu cadàver amb vaixell a Pisco, on estava el seu espòs, i allí la van sepultar. L'abril de 1993, alguns habitants de Pisco van assenyalar que per les nits, en els voltants del cementiri, apareixia una dona rossa i en bata blanca que seduïa als homes per a portar-se'ls amb enganys i xuclar-los la sang. Segons la llegenda, el 9 de juny de 1993, Sarah Hellen havia de ressuscitar per a complir la seva amenaça. El cementiri va ser envaït per periodistes nacionals i estrangers, bruixots, xamans i curiosos, però no va passar res. Ara té fins a 'fidels' que li atribueixen sorprenents miracles i asseguren que ella és la 'santa de l'amor, per la qual cosa acudeixen al panteó per a encendre-li espelmes i resar-li.

Extret de http://fossars.blogspot.com citant Premsa peruana i imatge de Juan Carlos Guzmán Negrini.

dijous, 16 d’agost de 2007

Una història de vampirs desplaça a Harry Potter en la llista de vendes dels EUA

Una història de vampirs protagonitzada per adolescents ha acabat amb el regnat del lliurament final de la saga literària d'Harry Potter en les llistes de vendes dels EUA, on el llibre de Joanne K. Rowling ocupa avui la segona posició. De mags a vampirs, aquest sembla haver estat el canvi de gust entre els nord-americans, que esta setmana han decidit deixar les aventures de màgia en Hogwarts per les de sang i claus que ofereix el llibre Eclipse, de l'escriptora nord-americana Stephanie Meyer. Després de tres setmanes com el més venut en la immensa majoria de llibreries del país, Harry Potter and the Deathly Hallows ha cedit terreny davant d'aquest altre llibre d'aventures dedicat al públic juvenil, que ocupa la primera posició en la llista que elabora el diari USA Today. En la seva primera setmana, Eclipse (Little, Brown) ha aconseguit vendre quasi 250 mil còpies en tot el país, una xifra molt allunyada dels 11.5 milions d'exemplars que va col·locar l'esperat llibre d'Harry Potter en els set dies que van seguir a la seva publicació el 21 de juliol. La saga creada per Meyer, qui mai abans s'havia alçat amb la primera posició en les llistes de vendes del país, conta les aventures d'una adolescent que s'enamora d'un vampir, en llibres que mesclen fantasia i amor, encara que no retrata escenes de sexe ni drogues. "Sembla que en aquest gènere hi ha un buit per a novel·les en què els joves no consumeixin drogues o mantinguin relacions sexuals", va assegurar Meyer a l'USA Today. Meyer, una mare de família d'Arizona i que va publicar els anteriors lliuraments de la saga en els 2005 (Twilight) i el 2006 (Blue Moon), va dir que mai va imaginar que es convertiria en escriptora quan va començar a escriure el primer llibre de vampirs que va idear després de somiar una nit amb una noia que parlava amb un atractiu vampir. Les històries de Meyer, que anteriorment van arribar a ocupar els llocs 39 i 31 en les llistes de vendes, solen agradar més a les noies que als nois, segons l'escriptora. Va admetre, a més, que tots els seus personatges, "fins i tot els vampirs, tenen pensaments religiosos, encara que no es pot dir que les novel·les siguin religioses".

Allan Ball aposta pels vampirs

Alan Ball, que després de triomfar al cine amb la pel·lícula American beauty (amb la qual va guanyar un Oscar) i sorprendre en el seu debut a la petita pantalla amb l'original i premiada sèrie Six Feet Under (43 guardons i 115 nominacions), torna a la càrrega amb True blood (Sang vertadera), una producció televisiva que s'emetrà la temporada que ve a la cadena nord-americana HBO. El nou projecte d'Alan Ball narra la vida d'uns vampirs que s'alimenten de sang sintètica importada del Japó i que viuen completament integrats amb els éssers humans en una petita ciutat de Louisiana (EUA).
L'actriu canadenca Anna Paquin (protagonista de la trilogia de X-Men, de Darkness i guanyadora d'un Oscar pel seu treball a la pel·lícula The piano) encapçalarà el repartiment de True blood, en la qual interpretarà una innocent cambrera que té poders: pot llegir la ment de la gent. La noia s'enamorarà perdudament d'un atractiu vampir, portat a la pantalla per Stephen Moyer, un actor britànic molt bregat en sèries de televisió. Brook Kerr i Lorin McCraley - artistes també amb molta experiència a la petita pantalla- tindran també un paper en la nova producció de Ball.
True blood està basada en la saga de llibres escrits des de l'any 2001 per Charlaine Harris, i tindrà importants "dosis d'humor", segons han explicat diverses fonts de la cadena HBO citades a la publicació Variety.
Segons Alan Ball, l'escriptora Charlaine Harris "ha creat un món divertit que, al mateix temps, fa por". "Vaig comprar els seus llibres motivat per un impuls i no vaig poder deixar de llegir-los", ha afegit.
Per escriure els guions de True blood, Ball ha comptat amb la col·laboració de Brian Buckner, productor i guionista de comèdies com Spin City, la històrica Friends i la posterior Joey.
El directiu de la HBO Carolyn Strauss va mostrar la seva "absoluta satisfacció" per tornar a comptar amb Ball, que l'any 2005 va firmar un contracte de dos anys amb la cadena.

dijous, 2 d’agost de 2007

"Dràcula", la novel·la

La novel·la, publicada al maig 1897 (Westminster, Archibald Constable and Company), desplega erudició sobre vampirisme. El vampir ha aconseguit la no mort, més que la immortalitat, ja que està condemnat a viure quasi com un espectre.
El terme vampir és eslau, prové del serbi "vampir" i del rus "upir". No existeix en romanès una paraula per a designar el vampir. Alguns tradueixen el terme romanès "strogoi" com a vampir, però aquest mot es refereix a una bruixa o espectre, no a un vampir. Alguns diuen que "nosferatu" és la paraula romanesa per a vampir, però en realitat prové del grec "nosophoro", que significa "portador del mal". La veritat és que els vampirs ni tan sols provenen de Transsilvània, vénen principalment d'Hongria, Sèrbia, Moràvia i els països eslaus.
El vampir és conegut “en tots els llocs en què ha existit l'home”, li fa dir Stoker al seu personatge, el doctor Van Helsing, metge expert en “malalties fosques”. “Ha seguit el rastre del berserker islandès, de l'hun, engendrat pel diable; de l'eslau, el saxó, el magiar”.
En les primeres pàgines de la seva novel·la, Stoker insinua la seducció horrorosa del vampir. En un castell decadent, rodejat d'un paisatge hivernal i solitari, un home cultivat, aristocràtic i que provocar temor acaba de franquejar l'entrada a un jovençà anglès amb la frase clau: “Entri vostè lliurement i per la seva pròpia voluntat”. El comte Dràcula no reflecteix la seva imatge en els miralls; i és que la superstició deia que el vampir havia perdut la seva ànima (les antigues cultures relacionen la imatge reflectida amb l'esperit). Dràcula és perillós, repugnant i veladamentment sensual. Aviat es veurà que conviu amb espectres. Però estos espectres són voluptuoses figures femenines. Aquesta imatge del vampir no és un invent de Stoker, s'havia desenrotllat àmpliament amb anterioritat, des de la publicació del relat “El Vampir” de Polidori en 1816, fins a la publicació de “La bona Lady Ducayne” en el 1896, un any abans de la publicació de “Dràcula”. El vampir havia pres diversos noms, Lord Ruthven, Lord Seymour, Sir Francis Varney, i havia tingut molt d'èxit en tot Europa en espectacles de circ, obres de teatre, melodrames, òperes, novel·les, contes i fulletons.
Per mitjà de diaris personals dels principals personatges i cartes que estos s'intercanvien, Stoker desenvolupa una història en què es revela la desmesurada ambició de poder de Dràcula, qui es trasllada a Londres i mou exèrcits de rates, boira, llops, rates penades i tempestats per a aconseguir el seu objectiu.
Stoker coneixia els detalls de la superstició i refereix els poders del vampir (capacitat d'alterar el clima, d'aconseguir obediència de sers repulsius, com les rates, mosques, aranyes i els rates penades, però també dels llops i les guilles), força sobrehumana, possibilitat de convertir-se en animal o boira. El vampir fuig de la llum diürna, que el debilita però no el destrueix, pot moure's en el migdia durant un escàs període de temps (el comte Dràcula en la novel·la apareix a plena llum del dia buscant a Mina Harker); dorm sobre terra portada del seu lloc natal, en l'interior d'un taüt; beu sang humana (el seu únic aliment) i converteix en vampirs a les persones a qui assesta la seva mossegada fatídica. Se'l pot mantenir controlat amb crucifixos, rastos d'all, hòsties i aigua beneita, però perquè mori realment s'ha de clavar una estaca en el seu cor, decapitar-lo o ferir-lo amb una bala de plata.
El “Dràcula” de Stoker té tots els elements dels vampirs que el van precedir, més algunes característiques preses de l'home llop, la història del qual havia sigut publicada poc abans.

Text traduït de: http://www.espacioblog.com/arrazola67/categoria/la-novela