De l’aiguamoll de True blood a les platges "crepusculars". Sense oblidar els castells transsilvans o el Dublín de Bram Stoker.
Noi coneix noia. Noi té 104 anys i s’alimenta de sang. És la típica història de vampirs, però en la trilogia Crepuscle aquests no porten capa i en comptes de viure en castells transsilvans habiten arquitectures modernes del suburbi americà.
Milers de fans estan pelegrinant a les localitzacions dels llibres de Stephanie Meyer i les pel·lícules que han inspirat (la tercera, Eclipsi, s’estrenarà al juny). Fenòmens televisius com True blood o Cròniques vampíriques també alteren el mapa tradicional de caçavampirs, armats amb càmeres de fotos en compte d’estaques.
Ja no tot és Transsilvània en el vampiturisme, però, per molt cool que siguin els "ullalats" de nou encuny, Dràcula continuarà sent Dràcula. Heus ací una ruta per a criatures de la nit de avui i sempre.
01 Stephanie Meyer mai va estar aquí
L’autora de la saga Crepuscle va buscar en Google "el poble més plujós d’Amèrica" i va eixir Forks, Washington. La llar dels seus vampirs, a la península Olympic, havia d’estar sempre ennuvolat. Meyer, com la majoria dels seus 85 milions de lectors, mai havia posat un peu en esta anodina localitat fustera de 3.000 veïns que des de la publicació del primer best seller ha vist com es disparaven els seus visitants un 600%.
La Cambra de Comerç del poble té la furgoneta de Bella aparcada en l’entrada i s’han obert una dotzena de botigues de souvenirs, on es poden comprar des de claus de plàstic fins a l’anell de compromís de la prota. En els restaurants se servix Bellasagna o Bella Burgers; encara que els fans saben que el que cal demanar són raviolis de xampinyons en la trattoria Bella Itàlia (en el pròxim Port Angels), que és el que demana la parella vampir-humana en la seva primera cita.
Els que pitjor porten la marabunta de turistes són els discrets natius americans de la reserva Quileute (que en la saga es converteixen en llop), les terres sagrades de la qual travessen els autobusos d’adolescents.
Encara que Meyer va escriure sense veure Forks i les pel·lícules no es van rodar ací, el poble ofereix tours (per uns 20 euros) que es detenen, per exemple, en "la casa on haurien viscut els Cullen" (la més antiga del poble i actualment un pròsper bed & breakfast on, afirman, "es parla Crepuscle").
02 Silenci, es roda 'Crepuscle'
Per a rodar les pel·lícules de la saga Crepuscle, la productora va preferir recrear Forks i els seus voltants en uns quants pobles d’Oregon i en Pòrtland, que també s’han sumat a la crepusclemania. Hi ha un tour de tres dies que recorre localitzacions com el carreró (en el poble de Saint Helens) on Edward salva, una de tantes vegades, a Bella, o les rugoses platges i mil·lenaris boscos que apareixen en la pel·lícula. Les rutes també es detenen en els hotels i restaurants que van atendre a l’equip durant el rodatge per a escoltar de primera mà què menja Robert Pattison per a estar tan magnífic.
Els Cullen, la família vampírica del seu personatge, no habita un sinistre castell d’Europa de l’Est, sinó una moderna casa modular projectada per Jeff Kovel, de Skylab Architecture. L’edifici, situat en el boscós Forest Park de Pòrtland, s’obra al paisatge amb vitrines de sòl al sostre. Actualitzant el concepte plantejat per Lloyd Wright a la Casa de la Cascada, l’arquitectura juga amb les fronteres interior-exterior. A la realitat, la casa pertany a la família de John Hoke, director de disseny en Nike, que la va comprar als dos dies de posar-se en venda. Poc després d’aparèixer en una revista d’arquitectura, Hoke va rebre una telefonada del localitzador de Crepuscle.
El turisme crepuscular també ha arribat a Vancouver i la Columbia Britànica, on es van rodar parts de Lluna nova i Eclipsi. Per haver-hi, hi ha fins a un creuer temàtic que salpa de Seattle a l’agost.
Molt més prop, a Itàlia, els fans poden visitar el poble toscà de Montepulciano, que descansa sobre un tossal rodejat d’una muralla del segle XV. Toi i els seus múltiples atractius històrics, triomfen els tours diaris pels llocs en què Bella i Edward s’enfronten als poderosos Volteri, que vénen sent una mena de reis vampirs.
03 Postpunk en Whitby
Durant segles, les tempestats van fer naufragar vaixells sota els penya-segats de Whitby (York, Regne Unit). Un d’ells, la goleta russa Demeter, carregava en el seu bodega a un monstre. O almenys així ho va narrar Bram Stoker a la novel·la Dràcula, on descriu, tal com estan avui en dia, els 199 esglaons que va enfilar el vampir convertit en gos des del port fins al cementeri. L’anècdota ha convertit aquest encisador poblet de pescadors en meca per als gòtics britànics, que dues vegades a l’any, a l’abril i octubre, celebren el Whitby Gothic Weekend, un sarau de música postpunk i death-rock que faria que el refinat comte es recargolés a l’infern.
04 Vampirs 'minimal
Austeres fileres de blocs de tres pisos al voltant de jardins nevats. Minimalista, fred i opressiu, com l’estil del film sueca Deixa’m entrar, el suburbi d’Estocolm Blackeberg, on se situa l’elegant pe·lícula de vampirs preadolescents, va ser construït per l’Estat als anys cinquanta. Un dels seus majors atractius (que apareix en la pel·lícula) és l’estació de metro projectada per l’arquitecte brutalista Peter Celsing el 1952.
05 Sobrevisquin a Vlad
En la primavera de 2009, Turisme de Romania va anunciar que Dràcula no seria la marca nacional. "Crec que el país pot ser representat molt millor per moltes altres coses", va dir la ministra, encara que va acceptar que el comte "és conegut en totes parts, i seria una pena que no l'utilitzàrem quan siga convenient". Així que... Dràcula sí, però poc.
A Transsilvània, no obstant això, porten anys explotant el mite per als turistes. En ciutats com Sighisoara o Brasov, les agències de viatges mesclen sense embuts la realitat històrica de Vlad l’Empalador amb la ficció icònica de Hollywood. És hilarant la crònica d’un d’aquets Dractours que Eric Nuzum fa en el seu llibre The dead travel fast (Els morts viatgen ràpid), que per cert arranca amb l’autor tractant de beure’s la seva pròpia sang, vomitant i sentint-se "com un idiota". "Cada vegada que passes un castell en l’autopista, el guia crida, 'Ey turistes, mireu, el castell de Dràcula!', i a ningú li importa, perquè estan de vacacions", narra l’autor.
En la web www.mysteriousjourneys.com hi ha itineraris avalats per la Societat Transsilvana de Dràcula. A www.rumania.es, ofereixen viatges de tres a set dies per tota Transsilvània (de 569 a 1.159 euros). Inclouen coses com participar en la matança d’un vampir, rebre una garlanda d’alls o conèixer un descendent del comte "que sembla lement jove per a la seva edat: 84 anys".
06 Castells de mal rotllo
En la part alta dels Carpats, les ruïnes del castell de Cachtice guarden una història terrible. Allí va viure Elizabeth Báthory a finals del segle XVI, batejada per la llegenda com la Comtessa Sagnant perquè va assassinar a unes 600 xicotes per a banyar-se en la seva sang i mantenir-se bella. La història va inspirar, entre altres, la mítica cinta de Jess Franco Vampirs lesbos. La visita al castell és gratuïta i es pot acompanyar d’una caminada d’uns 45 minuts pel muntanyós paisatge.
En el castell Orava va rodar Murnau moltes de les escenes de Nosferatu. La fortalesa, del XIII encara que reconstruïda en el XVII, pareix enfilar sobre la roca. Conté museus d’història, història natural i etnografia de la zona (costen uns cinc euros). El més demandat són les visites nocturnes, algunes de les quals -les "no tradicionals", segons la web oficial- giren al voltant del mite de Dràcula.
Però el que es considera el castell més bell d’Eslovàquia és el de Bojnice, on se celebra entre maig i abril el Festival Internacional de Monstres i Fantasmes. Acudeixen uns 50.000 turistes i altres tants ens malèfics.
07 Set criolla
Robert "ahhhh!" Pattinson encara estava en bolquers quan les adolescents de fa 15 anys sospiràvem amb Louis (Brad Pitt) i Lestat (Tom Cruise). "Al tornar a Nova Orleans, tan prompte com vaig oldre l’aire, vaig saber que estava a casa. Era dens, quasi dolç", diu Louis a Entrevista amb el vampir. La sensualitat del barri francès va servir la novel·lista Anne Rice, veïna de la ciutat, per a inspirar la seva saga vampírica. No obstant això, la relació de Nova Orleans amb el vodú i els no morts venia de molt abans, de quan es va fundar en 1718 com a colònia francesa, i segueix present en molts ritus pagans. La ciutat, que ofereix multitud de tours terrorífics, compta amb un prestigiós festival de cine especialitzat en el gènere (a l’octubre, aprofitant Halloween).
08 El jove Bram
El petit Abraham, Bram, Stoker era un xiquet malaltís. Va nàixer en 1847 en el número 15 de Marino Crescent, en el suburbi dublinès de Clontarf, i el van batejar en la propera església de Sant Joan Baptista. El nen va passar anys al llit, fins als set. "Era de natural reflexiu, i l’oci d’una llarga malaltia va permetre que els meus pensaments donaren els seus fruits", va escriure l’autor. Potser tant de repòs li fera fantasiejar sobre el son etern, potser el fet de ser el tercer de set germans l’espantés somiar amb monstres solitaris que maten a gent.
Ja curat, Stoker es va convertir en un jove atlètic i va acudir al preciós Trinity College, on va estudiar matemàtiques i filosofia. La universitat, la primera d’Irlanda, fundada el 1592, ofereix visites als seus edificis isabelins i victorians. Graduat amb honors, Stoker va seguir els passos de son pare i es va fer funcionari en el Castell de Dublín, experiència que inspiraria la seva primera novel·la, The duties of clerks of petty sessions in Ireland (Les obligacions dels escrivents en els tribunals de primera instància d’Irlanda).
Per a satisfer el cuquet de l’art escrivia crítiques teatrals en el Dublín Evening Mail. En una d’elles va elogiar l’actor Henry Irving, que el va invitar a sopar a l’elegant hotel Shelbourne (encara allà), on es va forjar la seva llarga amistat. Anys després d’independitzar-se en el número 30 de Kildare Street (on hi ha una placa commemorativa), Bram Stoker va decidir abandonar el seu Dublín natal per a anar-se’n a Londres a treballar amb Irving en el Lyceum Theatre.
Encara que no hi ha un tour pel Dublín de Bram Stoker, els que necessiten guia es poden apuntar al Ghost Bus (autobús fantasmal), en el que s’expliquen els orígens irlandesos de Dràcula.
09 Triangle en el poble
De la mà del creador de Dawson creix, han arribat les Cròniques vampíriques, la nova sensació televisiva entre els adolescents. Narra la lluita entre dos germans vampirs per l’amor d’una jove humana al poblet de Mystic Falls, que en realitat és Covington, Geòrgia. Fundat el1822, la seva arquitectura victoriana ha servit com a teló de fons per a pel·lícules de terror com Jason viu, Divendres 13 o Halloween. No obstant això, Covington és una localitat tranquil·la on la gent peta la xerrada en engronsadores en els porxos i exhibeix la seva amabilitat meridional.
10 Làpides victorianes
Les llegendes urbanes són el folklore de l’edat moderna, i a Londres, a principis dels anys setanta, es va forjar un mite: el vampir del cementeri de Highgate. L’assumpte va començar amb dos investigadors rivals del fets paranormals que van creure veure "quelcom" en el cementeri. Afegeixis al còctel un grup de satanistes dels setanta i adoni’s amb la premsa groga dels tabloides britànics. Tant es va inflar la història que un divendres 13 (de març de 1970), una horda d’espontanis es va plantar en el cementeri per a donar caça al vampir. Aquell mateix any, l’Hammer va rodar en Highgate una de les seves tantes pel·lícules de sèrie B protagonitzades per Christopher Lee: El poder de la sang de Dràcula.
Vampirs a banda, el cementeri és una joia victoriana, poblada d’arbres, enfiladisses salvatges i flors silvestres. Entre les seves tombes hi ha capelles estil Tudor, una galeria de nínxols que emula un temple egipci i làpides amb formes al·lucinants. Una és un lleó; una altra, un piano. No sabem si el vampir continua rondant el lloc; els que segur que romanen allí són el dissident rus Litvinenko (a què van enverinar amb poloni), els pares de Charles Dickens o el seu mort més famós: Karl Marx.
11 Claus de Chayanne
Per tota Llatinoamèrica triomfa la minisèrie Gabriel, amor immortal, en la que Chayanne és un vampir convertit a ser immortal fa 300 anys ni més ni menys que pel conquistador Francisco Pizarro, interpretat per José Luis Rodríguez, El Puma. La sèrie transcorre en l’actualitat i ha estat rodada a Miami, Puerto Rico, Roma i Venècia, però inclou flashbacks amb sacerdotesses inques i ritus asteques. De fet, el mite del vampir apareix en la cultura prehispànica abans que Pizarro, amb la forma de monstres com el tlahuelpuchi dels nahuas (que és sibarita i només come xiquets). Molt després, en el segle XX, va aparèixer l’infame xuclacabres.
12 Abans no-mort que senzill
Gavardines de cuiro fins als peus, capes, camises amb regalims, cotilles -amb randes victorianes o de modern vinil-. El vampir urbà té on triar. Pot anar clàssic o contemporani, més o menys recarregat. "Açò està de moda, tot tipus de gent porta roba rotllo vampíric", explica el dependent de la botiga madrilenya J. Canovas Gothic.
Per a lluir el modelet, el millor és dirigir-se a un club gòtic. En la botiga ens recomanen el nou KGB (els dissabtes a Papa Papa). Aquest mateix dia, la sala Wind es converteix en el 666 a ritme de The Cure o Dream Theatre, i la sala Flamingo s’enfosqueix per a convertir-se en el Dark Hole. A Barcelona, DJ Luismi meu i Lady Morte porten l’Undead Dark Club, on la música manté la "essència fosca i terrorífica". En el seu flyer de febrer apareix Vampira, personatge de culte dels anys cinquanta i estrella de Pla 9 de l’espai exterior, on són els extraterrestres els que ressusciten als morts.
Sexe, sang fresca i 'rock and roll
La sèrie True blood (Sang fresca) és molt més rock and roll que Crepuscle. Per a començar, humans i vampirs "ho fan" (molt i amb desenfrenament). La sang de vampir és droga amb què es trafica i els sers de la nit han eixit del taüt i conviuen obertament amb els veïns de la humida i calorosa Luisiana. Algunes localitats emblemàtiques del fictici Bon Temps es poden visitar en pobles com Clinton o Shreveport, on es troba la casa del vampir Bill (que era una plantació) i les mansions antebellum (anteriors a la guerra civil) típiques del Sud. Els llocs més impressionants, no obstant això, són el llac Bistineau i, sobretot, el llac Caddo, que apareix en els magnífics crèdits inicials de la sèrie sobre la sensual cançó Bad things (Cosas dolentes). El llac és un espai protegit i un dels majors boscos de xiprers del món. Hi ha multitud de tours per a explorar els seus sinistres amagatalls. El paisatge és inquietant: el típic baiou meridional, fangós, dens... en el que no cal molta imaginació per a creure en allò paranormal. No obstant això, la major part de la sèrie està rodada a Califòrnia. Per exemple, l’antivampírica Germandat del Sol s’allotja en la moderníssima Sky Rose Chapel de Whittier, una església projectada per l’arquitecte organicista Fay Jones, deixeble avantatjat de Frank Lloyd Wright.
Original de Patricia Gonsálvez a El Viajero
