dissabte, 24 de gener del 2009

Breu repàs de l’evolució del vampir en el cine

El mite del vampir és un dels temes que més ha nodrit al cine de terror; centenars de pel·lícules l'han tingut com el seu protagonista, però igual que en la literatura, el personatge ha patit transformacions i ha generat un auge i una decadència en el tractament del tema.
La cinta de vampirs més antiga és Nosferatu, una simfonia d’horror, de l’alemany F.W. Murnau, film que és la cúspide del moviment expressionista alemany. La cinta és una versió lliure de la novel·la Dràcula, de Bram Stoker (1897), a la que el director, per no pagar drets d’autor, va canviar el nom del personatge pel de comte Orlok. En el film la representació física del vampir es caracteritza per tindre una figura molt prima, d’aspecte sinistre i repulsiu, amb orelles punxegudes i claus i urpes esmolades; esta imatge va ser represa en el remake que va realitzar Werner Herzog en 1977.
Va ser després als Estats Units, durant la dècada del trenta, que els estudis Universal, empresa encarregada de produir pel·lícules de terror, es van arriscar al portar al cine una adaptació de Dràcula, amb l’actor hongarés Bela Lugosi. La cinta va ser un èxit de taquilla i l’aspecte del comte canvia: ja no és el ser tenebrós que inspirava terror en la cinta de Murnau; Lugosi li conferix al personatge una figura elegant i refinada, el temor és més de caràcter psicològic, l’amenaça només es presenta en forma de mirades intenses que són l’avís de l’atac del monstre. Esta és la imatge que va adoptar el vampir cinematogràfic, una figura que serà sinònim d’elegància.
Com resultat de l’èxit d’esta pel·lícula, Hollywood va produir desenes de llargmetratges referents al vampir amb desigual qualitat, la qual cosa va causar la saturació del tema. És quan es fa evident la decadència del personatge, a finals dels anys quaranta. El terrorífic ser es convertix en comparsa d’actors còmics en pel·lícules de dubtós gust. Esta obligada hivernació dura fins a finals dels cinquanta, quan la productora anglesa Hammer compra els drets dels monstres clàssics de la Universal i realitza amb reeixida taquilla una nova versió de Dràcula, amb Christopher Lee. En este llargmetratge es donen certs canvis en la fisonomia del personatge: se li dóna un aire elegant, aristòcrata i seductor, projectant erotisme, es mostren els seus esmolats claus i se li adapten lentilles roges en els ulls per a donar-li un aire més sinistre. El Dràcula de Lee és més imponent que el de Lugosi.
Estos personatges mantenen els trets tradicionals del vampir de l’escriptor John Polidori i de Stoker. Els senyals físics també són adaptades als personatges femenins, com en el cas de la cinta de Carmilla, basada en l’obra de Le Fanu.
El cicle reeixit de l’Hammer dura fins a finals dels setanta, perquè en 1979 es realitza una nova producció del comte Dràcula encarnat per Frank Languella, mentres Laurence Olivier representa a Van Helsing. El seu director va ser John Badham. Esta cinta es va basar en un èxit teatral de Broadway. A partir de llavors el tema torna a esgotar-se, caient en una llarga letargia.
A inicis dels noranta el gènere té una revitalització: s’estrena Dràcula, de Francis Ford Coppola (1992), i Entrevista amb el vampir, de Neil Jordà (1994), els personatges del qual guarden el perfil clàssic, però en l’aspecte psicològic diferixen dels anteriors models, perquè ja no són sers assedegats de sang, que busquen només sembrar la destrucció i senten plaer per fer el mal, ara són sers torturats, que assumixen la seua condició d’immortals no com un benefici sinó com una verdadera càrrega de sacrificis, i se senten impossibilitats de concretar una relació amb els humans. La pel·lícula Lost Boys, de Joel Schumacher (1987), també retorça al mite; en esta cinta els vampirs ja no actuen sols, sinó en grups, i el més interessant és que hi ha un canvi generacional, són vampirs jóvens que busquen ‘vampiritzar’ a altres de la seua edat per a construir una comunitat. Esta pel·lícula exercix després una gran influència per a explotar el tema i generar sucosos ingressos per a les productores de Hollywood.
Ixen productes com Buffy, la caçavampirs (1992), film poc reeixit que aconseguix reconeixement amb una sèrie televisiva que situa els personatges en una secundària i mostra els problemes dels adolescents, els seus primers amors i dificultats amb els adults representat pels pares. Estos elements són tocats en pel·lícules com a Crepuscle, basada en la novel·la del mateix nom, de Stephenie Meyer, que tracta de vampirs adolescents que busquen integrar-se entre humans, portant al mite a un procés d’humanització total, encara que un xicotet grup es nega a eixe procés, tractant de mantindre la seua condició. Açò pot evidenciar quelcom perillós per al mite: el vampir s’està tornant part de la quotidianitat, deixant la seua condició de ser exclòs, de pertànyer al món de les ombres, per a ser absorbit pel món del consum. Seran símptomes de l’esgotament que evidencia el personatge? Només el temps ho dirà; mentrestant, el cine continuarà donant voltes al molí per a continuar produint cintes d’este tipus i encara podrem escoltar el sinistre aleteig del vampir.
Freddy Aviles. El Universo de Guayaquil

divendres, 9 de gener del 2009

Els vampirs tornen a estar de moda

Buenos Aires, 9 de gener (Reporter). Personatges de fantasia amb una capacitat de fascinar a l'audiència que pareix tan immortal com la vida que se'ls atribuïx en el cine i la literatura, els vampirs tornen a estar de moda de la mà de nous films i cicles televisius. L'èxit de la saga "Crepuscle", la primera del qual entrega cinematogràfica ha fet en tot el món, és només la punta de l'iceberg d'una nova onada de ficcions dedicades a les criatures de la nit.
La mencionada cinta va costar a penes 37 milions de dòlars i va tindre un èxit descomunal, ja que porta recaptats més de 138 milions de dòlars en la taquilla nord-americana.
A causa del succés, els productors ja van posar en marxa la preproducció de la seqüela, "Lluna Nova", que arribaria als cines a finals de 2009 o principis de 2010, amb un nou director que reemplaçarà a Catherine Hardwick.
Una altra cinta de vampirs adolescents que va cridar l'atenció a l'exterior fou "Let the Right One In", una cinta sueca premiada a Tribeca i que va passar per Sitges i a la que els crítics nord-americans van considerar com una de les millors produccions estrangeres de 2008.
La producció narra el romanç entre un solitari xic de dotze anys que sol ser colpejat pels seus companys de col·legi i una vampira de la seua mateixa edat que l'impulsa a enfrontar-se als que el danyen,
Els "xlucasang" també té un reeixit present en televisió de la mà de "True Blood", nova creació d'Alan Ball -el mateix de "Six Feet Under".
El programa, que mostra la relació entre una cambrera telèpata i un vampir en un món on els sers de la nit ja no han de matar per a sobreviure gràcies a la invenció de sang humana artificial, va aconseguir nominacions als Globus d'Or en les categories millor actriu (per a Anna Paquin) i millor drama. I ja té confirmada una segona temporada.
Els amants dels éssers de la foscor també poden disfrutar de "Blood Ties", una sèrie policial en què una expolicia anomenada Vicki hi ha de convertir-se en investigadora privada dagut a una malaltia ocular degenerativa.
En el seu primer cas, Vicki és ajudada per un desconegut ben plantat anomenat Henry Fitzroy, un vampir de 450 anys amb què començarà a encarregar-se de missions sobrenaturals; amb follets, fantasmes i dimonis com a principals enemics.
Els xlucasang també tenen un destacat lloc en l'animació japonesa en sèries com "Blood+", projecte ideat per Mamoru Oshii ("Ghost in the Shell") sobre una jove caçavampirs.
A més en molt països també es pot veure "Trinity Blood", sèrie que mostra un futur en què el món està dividit entre dos faccions en conflicte: els humans "normals", que són governats pel Vaticà, i els "Matusalems", vampirs immortals que s'alimenten de la sang dels seus enemics.I com a mostra que els habitants de les tenebres donen per a tot, l'any passat es va estrenar als Estats Units la minisèrie "Gabriel, amor immortal", un cicle protagonitzat per Chayanne i el Puma Rodríguez. Gabriel és un vampir que espera reunir-se amb la reencarnació de la seuaestimada Eva (Angèlica Celaya), qui va morir fa 300 anys a les mans de Pizarro (Rodríguez), un conqueridor convertit en caçavampirs. No obstant això, el vilà tornarà per a posar en perill un romanç que desafia la mort.
Així que no importa si són romàntics, malvats, atractius o amb menys ànsies de sang que antany. Els èmuls del Comte Dràcula continuaran donant molta tela per a tallar en la ficció i segueixen a la pantalla.

dimecres, 7 de gener del 2009

De mag precoç a vampir enamorat

L'actor britànic Robert Pattinson s'ha convertit en el galant juvenil més buscat a Hollywood. Després d'interpretar al mag Cèdric en "Harry Potter i el calze de foc" i de posar-se en la pell d'Edward, el vampir adolescent de "Crepuscle", l'actor de 22 anys apareixerà com a Salvador Dalí en la pel·lícula independent "Little ashes".

LONDRES (Agències) .- Com també va ocórrer amb Gary Oldman, en el "Drácula" de Francis Ford Coppola, pareix que els personatges de vampirs són interpretats millor per britànics. El londinenc Robert Pattinson (que es va fer famós al personificar al mag Cèdric en "Harry Potter i el calze de foc") s'ha convertit en el nou galant de Hollywood, després de debutar com a protagonista en "Crepuscle".
Convertit en Edward Cullen, un vampir d'aparença juvenil que en realitat té 108 anys i que és capaç d'enamorar a l'adolescent Bella (Kristen Stewart), Pattinson va conquistar no sols a les jovenetes de tot el món, sinó també als productors més famosos.
De fet, l'actor britànic de 22 anys, interpretarà al pintor surrealista Salvador Dalí en la seua pròxima pel·lícula "Little ashes". No obstant això, li continua sonant rar que l'anomenen actor, segons va revelar en una entrevista al lloc Noticine.com. "La veritat és que no m'agrada actuar a seques. M'agrada intentar crear un personatge amb intenció que resulte memorable, que és la raó per la qual es filma. En tots els meus treballs he mesclat quelcom de la meua pròpia vida i al mateix temps he tractat d'incorporar-ho a una pel·lícula. Cada vegada que vaig fer una pel·lícula vaig ser una persona distinta", va comentar.
Nascut el 13 de maig de 1986 a Londres, "Rpattz", com l'anomenen els seus amics, va començar a actuar en el teatre per a aficionats als 15 anys, tres després que les seues germanes Lizzy, ara de 25 anys, i Victòria, de 27, deixaren d'incloure-ho en els seus jocs de vestuaris. I s'entén. Segons va revelar recentment el mateix Pattinson, les seues dos germanes majors l'anomenaven Claudia i el vestien amb roba de xiqueta fins que va tindre dotze anys. "Quan vaig complir 12 va ser un verdader punt d'inflexió per a mi, em vaig mudar a una escola mixta i, a continuació, em vaig convertir en un xic com tots. Fins vaig descobrir la gomina", va assenyalar l'actor, qui enguany tornarà a interpretar al vampir Edward en la seqüela de "Crepuscle" anomenada "Lluna nova".

Amb personalitat
En declaracions publicades per Bang Media International, Pattinson especifica que eixos jocs infantils no han afectat les seues tendències sexuals però que a pesar de la seua actual popularitat gràcies a "Crepuscle" no té sort amb les xiques. "Si algú m'invitara a eixir, el faria encantat, però ningú m'ho demana, i jo tampoc sé com fer-ho. Sóc més bé un xic solitari i avorrit. Em quede a casa, veig la televisió i devore menjar brossa. Això no resulta molt excitant, no?", afig l'actor.
Quant al seu paper en la reeixida saga vampirezca, Pattinson va assenyalar que interpretar a Edward no va requerir molta investigació extra. "Les criatures que va fer Meyer són tan diferents de les de les històries de vampirs, que no vaig necessitar afonar-me en el món dels vampirs abans d'arribar al set. No es tracta de vampirs convencionals. No pareixen vampirs i no moren a l'estil dels vampirs convencionals", va assenyalar
El jove actor va admetre també que les escenes de bots i vols que va rodar penjat d'arnesos van ser més complicades i difícils del que pareix. "La gent pot pensar que és fàcil perquè realment només cal llançar-se i llest. Però és difícil mantindre el centre de gravetat. És una de les coses més dures que mai he fet", va dir.
Pròximament Pattinson apareixerà com a Salvador Dalí en la pel·lícula independent "Little ashes", i està programat per a interpretar al nét de Dennis Hopper en el drama "Parts per bil·lió". "L'està vagant entre guions d'alt perfil, confós de trobar-se a si mateix en la mateixa conversació amb estrelles com Shia LaBeouf per a un paper en una pel·lícula del període i estil de `Gladiator'. I està fent esforços per interpretar a Jeff Buckley en una pel·lícula biogràfica. Tots volen veure més d'ell", va assenyalar el mateix Hopper. "Crec que la vida ha sigut molt bona amb mi. Estic fent el que m'agrada i ara puc donar-me el gust de triar els papers", va agregar el jove que va ser mag i es va convertir en vampir.