Més notícies sobre el vampir de Sozopol

L'esquelet del vampir de Sozopol es troba a partir d'avui al Museu Nacional d'Història a Sofia.

El personatge, que data del segle XIV, és una mostra del costum pagana consistent en travessar el cor de morts amb un fulla metàl·lica perquè no ressuscitessin d'entre els morts.

Així ho ha explicat avui a la premsa el director del museu, Bozhidar Dimitrov, en presentar la troballa, després de datar l'origen de la creença en els vampirs a l'edat mitjana o fins i tot més d'hora, en l'època precristiana o primers segles dels conversos cristians en el regne búlgar.

 "Els vampirs són part de la mitologia búlgara i la creença en ells data de l'època precristiana,però el cristianisme els rebutjà", explicà Dimitrov, un conegut historiador búlgar.

Segons el científic, la creença popular en aquella època era que en morir una persona la seva ànima anava al regne celestial, on rebia el repòs etern, encara que aquesta prerrogativa només valia per a les ànimes dels justos i sense pecats, i que havien respectat les llavors normes morals.

Per contra, les ànimes dels malvats es quedaven en els seus cossos i moltes vegades sortien de la terra per beure sang, primer d'animals i posteriorment d'éssers humans, segons la llegenda. Per això per a evitar que el difunt es convertís en un vampir, la nit immediatament després de l'enterrament, i sempre abans de mitjanit, un grup de valents exhumava el cadàver i li clavava un ferro o un pal de fusta al pit. "Els més rics usaven ferro i els pobres clavaven fusta", assegurà Dimitrov, després d'afegir que així es creia que el pes del material pressionaria el mort i no li permetria aixecar-se.

Ha apuntat també que l'esquelet en qüestió ha estat trobat darrere d'una església medieval, un lloc reservat especialment per enterrar a persones importants i d'alt rang social, com a alcaldes, recaptadors d'impostos, consellers municipal o sacerdots. "Però podria ser també un pirata marítim que actuava en aquesta regió en aquella època. Era conegut com Krivich, o el Corb en búlgar", suposà Dimitrov.

I recordà que poc després del primer troballa, es va trobar una segona tomba amb un cadàver també travessat per un ferro, del qual se sospita que, per la constitució dels ossos i la proximitat a la primera tomba (tan sols 50 centímetres), podria ser la seva dona. "Lamentablement, els ossos de la suposada dona estan en molt mal estat i no es poden traslladar. Per això, ens veiérem obligats divorciar a la parella", feu broma Dimitrov. 

Font: http://fr.groups.yahoo.com/group/vampirs

Segueixen a la premsa les notícies sobre els vampirs de Bulgària

Els arqueòlegs búlgars s'han unit definitivament a l'actual moda dels vampirs amb l'anunci del descobriment d'una nova tomba en què el seu ocupant va rebre un tractament especial per a evitar que tornés d'entre els morts.

Així ho ha anunciat a la ràdio estatal BNR, l'arqueòleg Nikolai Ovcharov, del grup científic que va localitzar el cap de setmana en una església a Veliko Tarnovo un cadàver que havia estat enterrat amb una bosseta amb 30 monedes de plata "amb les quals pagar el transport al més enllà". "Tenia també les extremitats lligades, perquè no escapés de la tomba", va explicar Ovcharov, que va recordar que aquests tractaments, o el de clavar un ferro al pit, s'usaven en aquesta regió a l'edat mitjana perquè el mort no tornés al món dels vius. L'expert va aclarir que aquests ritus no es practicaven perquè el mort hagués estat malvat en vida, sinó per evitar el risc de transformar-se en vampir. 

D'altra banda, el director del Museu Nacional d'Història, Bozhidar Dimitrov, ha anunciat avui que el "vampir" trobat el 5 de juny a Sozopol, a la vora del Mar Negre, ha estat traslladat a Sofia, on serà exposat en breu. 

Es tracta d'un cadàver, del segle VIII o IX, que va ser trobat amb una peça de ferro d'una arada clavada al pit. "Entre fortes mesures de seguretat i per a gran alleugeriment de les àvies a Sozopol, l'esquelet del vampir ha estat traslladat diumenge al Museu Nacional d'Història", va declarar en to d'humor Dimitrov. 

Dins d’uns quants dies, probablement el proper cap de setmana, l'esquelet serà exposat en una vitrina al museu "perquè la gent conegui les estranyes creences i supersticions dels nostres avantpassats", va declarar Dimitrov. 

"Als habitants de Sofia que temin que la presència del vampir pugui portar desgràcies a la capital búlgara, els diré que aquest bevedor de sang ha estat neutralitzat amb aquest tros de ferro durant l'edat mitjana", va fer broma el director del museu, un dels historiadors més coneguts i respectats a Bulgària.

Agència EFE

Arqueòlegs búlgars descobreixen els esquelets de dos suposats vampirs de l'Edat Mitjana

La troballa ha tingut lloc en la localitat búlgara de Sozopol, en la costa de mar Negre. Dos esquelets de l'Edat Mitjana que tenien una estaca clavada en la seva gola i que vénen a sumar-se a una llarga llista de cadàvers desenterrats (més de 100) en fosses a través de Bulgària. 

Bozhidar Dimitrov, director del Museu Nacional de Sofia, va explicar el dimarts que els esquelets oposats tenien també els pits perforats amb barres de ferro. La raó no és una altra que el temor i les creences que es tenien en l'època. Mantenir l'estaca i les barres evitarien que els morts es convertissin en no-morts. 

Segons Dimitrov aquests dos esquelets apunyalats amb barres i estaques i·lustren una pràctica que era comuna en alguns pobles de Bulgària fins a la primera dècada del segle XX. L'estaca quedava en els seus cossos per evitar que retornessin com a vampirs després que haguessin estat enterrats. La gent creia que certs ciutadans tenien el mal en vida i es creia que anaven a convertir-se en vampirs una vegada morts turmentant a la població. 

En total i durant els últims anys s'han trobat més de 100 persones en tota Bulgària els cossos de la qual havien estat apunyalats per evitar la seva “tornada a la vida”. Encara així el mateix Dimitriv apunta que aquest tipus de troballa continua sent popular per la pròpia paraula i el seu significat

Els vricolacs o vricolaques grecs

El vricolac anomenat de vegades Vorvolac, és un tipus de no-mort grec comparable al vampir eslau.Le paraula Vrykolakas prové d'una paraula d'origen eslau, el vrkolak o vlkolak, en búlgar, vukodlak, que significa «llop» i «dlaka», que significa "pell". El terme defineix l’homellop. Aparentment, els conceptes d’home-llop i vampir s'han barrejat. A Bulgària, el terme designa avui un vârkolak com un vampir que té l'aspecte d'un llop. El contagi lingüístic també ha afectat el romanès.

Tradicionalment, els grecs pensaven que una persona es podia transformar en vricolaques després de la mort en resposta a un estil de vida sacríleg o a l'origen de la mort, una excomunió, el suïcidi, una inhumació en un terreny no consagrat, o el fet de menjar carn de xai que hauria estat ferida per un llop o un espectre. Alguns grecs pensaven fins i tot que un espectre es podria fer un vampir poderós després d'haver estat mort i conservaria aspecte del llop, els ganxos, el pelatge, i els ulls de la fera que posseïa abans.

Els vricolaques tenen les mateixes característiques que els vampirs dels Balkans. Se’ls troba ensangonats, però en la tradició popular grega, la criatura s’alimenta sobretot de la por i dels malsons que infligeix a les seves víctimes. El vricolac ofega les seves víctimes al llit o les escanya asseient-se sobre elles com ho fan els súcubes i els íncubs o els vampirs del folklore búlgar. Actua com un espectre causant epidèmies com la pesta, per exemple, i el pànic en les comunitats. El vricolac pica a les portes de les cases, crida pel nom als residents, però ha de ser convidat a entrar per poder cometre les seves malifetes. Si no rep cap resposta la primera vegada, deixarà els habitants en pau. Si algú respon a la porta, aquesta persona morirà alguns dies més tard pels atacs molts cops indefinits del monstre; i es fa a són volta un vricolac. Existeix una superstició a Grècia que explica que no s’ha de respondre a un desconegut mentre no hagi picat a la porta.

Per acabar amb aquests monstres, s'ha de destruir el seu cos. Això no es pot fer més que el dissabte, és l'únic dia en què el Vricolac descansa a la seva tomba. Cal empalar-lo, decapitar-lo, desmembrar-lo i finalment cremar-lo. Amb la destrucció, les ànimes de les seves víctimes queden alliberades.