De vegades entre els teletips es cola una notícia tan inversemblant que primer et dibuixa en el rostre un somriure incrèdul i després activa un vell reflex de la professió que et porta a mirar el calendari per comprovar si ha arribat el Dia dels Innocents. El títol del despatx no pot ser més suggestiu: «Arresten a una jove 'vampir' per atacar a mossegades a un ancià». Està datat a Miami i remet a un succés ocorregut la setmana passada a St Petesburg, una ciutat de Florida que per la seva benigna climatologia s'ha convertit en un dels destinacions preferides dels jubilats nord-americans. Vampirs en un transsumpte de Benidorm en ple Golf de Mèxic? Als de St Petesburg els agrada presumir que tenen un sol esplèndid durant 360 dies l'any, així que els pobres descendents del Comte Dràcula, que al cap i a la fi són criatures de la nit i les tenebres, no ho han de passar molt bé per allà.
Però en fi, tornem al teletip. La jove, detalla el text, va ser acusada d'arrencar a mossegades trossos de la cara i d'un braç a un pobre jubilat de 69 anys que dormitava en la seva cadira de rodes al porxo d'un restaurant. En un món tan intercomunicat com el d'ara ocorren tots els dies un bon nombre de successos extravagants. És més, una hipotètica secció dedicada a les truculències absurdes seria un èxit garantit, com ja ho va demostrar al seu dia el diari espanyol El Caso. La vella màxima que els successos són la mare del periodisme segueix tan ufanosa com sempre. Continuem amb el despatx: «Milton Ellis (la víctima) va dir als agents que es va despertar quan la jove es va tirar sobre ell. Aquesta li va dir que era un 'vampir' i que l’anava a menjar, segons detalla l'informe policial ».
El teletip cita el nom de la font-Bill Proffitt, portaveu de la Policia de St Petesburg- per donar més credibilitat a la informació. Un cop d'ull a les edicions d'internet dels diaris de la zona confirma la notícia i aporta alguns detalls que no apareixen al despatx. La 'vampiressa' té 22 anys, es diu Josephine Rebeca Smith i va acabar recentment un grau d'assistent de clínica dental. El St Petesburg Times, que és el diari local, afegeix que la jove va coincidir amb el jubilat en el moment en què començaven a caure unes gotes i tots dos van buscar refugi sota el tendal d'un restaurant. Devia ser just abans de mitjanit, precisa l'article, així que el bon home no va trigar a quedar mig adormit a la cadira de rodes.
A la fuga plena de sang
El jubilat va ser traslladat a un hospital mentre els agents emprenien la recerca de la suposada agressora. «La van trobar al porxo del restaurant on havia passat l'atac», continua l'autor de la crònica, que es delecta en els detalls i precisa que «estava mig nua i coberta de sang de la seva víctima. La policia-aquí el redactor es cobreix per evitar suspicàcies- va assegurar que la dona no havia estat objecte de cap agressió». El jubilat, que pel que sembla és un sense sostre i per això es trobava vagant de nit pels carrers, va ser donat d'alta al cap d'un parell de dies després d'haver rebut uns quants punts per tancar les ferides. Pel que fa a l'autoproclamada vampiressa, la Policia assegura que no recorda res del que va passar aquella nit. De moment és a la presó sota fiança de 50.000 dòlars acusada d'agressió a una persona d'edat.
Alguns mitjans no han trigat a relacionar l'incident amb l'allau de llibres, sèries i pel•lícules sobre vampirs dels últims temps. Hi ha experts que afirmen que l'actualització del mite dels hereus del Comte Dràcula a través de novel•les com Crepuscle, portada després al cinema amb rotund èxit, hauria pogut influir en alguns adolescents fins al punt de fer-los confondre realitat i ficció. L'especulació sobre l'origen de la suposada agressió podria prolongar-se fins l'infinit sense treure l'aigua clara. L'únic que sembla definitiu és que la llegenda dels vampirs, aquests éssers que s'alimenten de la sang dels vius i que estan dotats d'una extraordinària capacitat de supervivència tot i que estan morts, segueix més vigent que mai.
Un dels majors estudiosos del fenomen a Espanya és Jordi Ardanuy, un doctor en Física que dóna classes a la Universitat de Barcelona i que aporta en el seu llibre Los Vampiros ¡Vaya Timo!, de l'editorial navarresa Laetoli, algunes claus que ajuden a explicar la vigència del mite. Creu Ardanuy que el vampirisme té unes característiques que encaixen com anell al dit en el món actual. En una entrevista a propòsit de la publicació del llibre, el professor deia el següent: «La immortalitat segueix sent un tema molt temptador, sobretot en una societat exacerbadament narcisista que és cada vegada més individualista i egocèntrica, el vampir pren el que desitja i ho fa quan vol, sense que li importi res més ».
Un dels casos més estudiats sobre la creença en vampirs és el d'Arnold Paole (mort el 1732 a Medveja), un hajduk (partisà) serbi que suposadament es va convertir en vampir després de la seva mort. Els escrits assenyalen que Paole va ser atacat per un vampir però que es va curar ell mateix després de seguir-lo fins la seva tomba, desenterrar-lo, tallar-li el cap i menjar-se terra de la sepultura barrejada amb la sang del vampir. Va morir aixafat per un carro, però passats uns dies el seu cadàver no mostrava senyals de descomposició i la seva sang fresca, apunten els informes mèdics de l'època, «fluïa des dels seus ulls, nas, boca i orelles». L'informe mèdic que va donar origen a la llegenda té a veure amb la poca comprensió que es tenia llavors sobre el procés de descomposició dels cadàvers. El fet de la presència de sang a les cavitats del cos de Paole s'explica mitjançant el costum d'enterrar als sospitosos de vampirisme cap per avall fins i tot clavant cames i braços al fons del taüt.
Borja Olaizola, Diario Montañés
