Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ardanuy. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ardanuy. Mostrar tots els missatges

dijous, 31 de juliol del 2014

10 anys de L'Upir




La revista L'Upir i la seva editora institucional Cercle V estan de festa. Recentment han publicat el número 40, el que significa 10 anys trient cada trimestre un número de manera ininterrompuda. Felicitem a Josep Fígols i Francesc Casanova, els principals responsables per la immensa tasca que estan desenvolupant d'apropar el món del vampirs i d'altres aspectes del folklore des d'una perspectiva rigorosa i acadèmica en la nostra llengua.
Encara que el nombre d'autors que han publicat durant aquests 10 anys és necessàriament dilatat, no podem deixar de citar al professor Jordi Ardanuy perquè la seva aportació és molt voluminosa.

dimarts, 4 de desembre del 2012

Advertència oficial contra els vampirs en un poble de Sèrbia


Aquests dies corre per la xarxa una nova història sobre vampirs. En aquest cas no es tracta de troballes arqueològiques sinó del relativament famós Sava Savanović. 
Segons la premsa els habitants de la població sèrbia de Zarožje temien per la seva seguretat, car un vampir podia fer estralls en la seva localitat natal. Segons la informació periodística, les autoritats demanaven utilitzar all com a protecciói col·locar creus de fusta a les habitacions per allunyar el mal. El comunicat oficial advertint a tots els seus ciutadans de la nova amenaça es va emetre després que s'esfondré un antic molí que, segons la llegenda, era la llar de Sava Savanović. Com que la construcció acaba d'ensorrar-se, es creu que l'esperit maligne ha començat abuscar un nou lloc per a viure. 
Segons el professor de la Universitat de Barcelona Jordi Ardanuy, el moli estava en molt mal estat quan el va visitar l'estiu del 2011; i afegeix que encara que la creença en els vampirs com a esperits malignes segueix viva -no com a xuclasangs, sembla haver-hi molt de reclam turístic: només cal fixar-se en la imatge que del vampir projecten els propis vilatans i de la qual aquí afegim una mostra que encapçala aquesta notícia.

Fonts:
http://fr.groups.yahoo.com/group/vampirs/
Cercle-V

divendres, 20 d’abril del 2012

Centenari de la mort de Bram Stoker


  
 Avui es compleixen 100 ans de la mort de Stoker

La nit és freda, opaca, tenebrosa. Més encara en la miserable i pestilent pensió de un carreró sense nom en la qual un vell irlandès, presa d'un pànic indescriptible, profereix amb veu dement i excitada una misteriosa paraula, assenyalant amb mà tremolosa el racó més fosc de l'habitació: " Strigoi, strigoi! ". Uns instants més tard, l'infeliç és mort. Quan els policies van al immund forat per emportar-se el cos inert, descobreixen la identitat de l'hoste en el llardós llibre de registre: Bram Stoker.
Bram Stoker tenia 64 anys quan va deixar aquest món. Va morir arruïnat i malalt, retorçant-se de dolor mentre patia suposadament al·lucinacions de la criatura que ell mateix havia creat quinze anys enrere, a la qual assenyalava aterrit al crit de "strigoi", que en romanès significa bruixa , esperit maligne. O vampir. Però mentre que la qüestió de la sífilis no està gens clara, la història de les al·lucinacions és totalment falsa. Es tracta d'una llegenda apareguda als anys 70 tal i com ha demostrat l’investigador Jordi Ardanuy.
Ara bé, l’existència de Stoker no havia estat fàcil, ja de nin, postrat en un llit a causa d'una salut precària durant els seus set primers anys de vida, dedicava les hores a estudiar i a escoltar històries de fantasmes. Això no obstant, va cursar els seus estudis al prestigiós Trinity College de Dublín, on es va sentir atret per la creació literària, primer amb modestes obres de teatre i crítiques i poc després amb relats de terror i misteri que publicava a la revista Shamrock. Més tard es va traslladar a Londres. Allí va conèixer al cèlebre actor shakespearià Henry Irving.
Va treballar durant anys per a ell com a representant amb força abnegació. A la mort de l’egòlatra actor, el 1905, el fidel servidor va ser absolutament oblidat al seu llaminer testament.
L’any  1897 l'editorial Archibald Constable and Company va publicar el seu immortal Dràcula, novel·la que va assentar les bases del vampir literari modern. Encara que el protagonista pren el nom  de la figura del sagnant príncep romanès Vlad l'Empalador, en realitat van ser molt diverses les influències que Stoker va reflectir en el seu personatge, des del propi Henry Irving,, passant per llibres d'ocultisme, llegendes ancestrals de la llunyana Transilvània, o les històries d'espectres que la seva mare li va relatar de nen.

dissabte, 17 de setembre del 2011

El cas del sabater de Breslau

La regió de Silèsia confina amb el nord de Bohèmia i Moràvia. Avui dia, la seva major part pertany a l'estat de Polònia. Hi ha relats documentals de revinguts* físics que es remunten al segle XVI, encara que naturalment encara no s'usa el terme vampir. .
Una d'aquestes històries passà el 1591 a la ciutat de Breslau, Silèsia. Un sabater va acabar amb la seva vida tallant-se la gola. Però un sabater com ell de Breslau en aquella època era relativament benestant i, la família, alarmada per les repercussions socials, va encobrir aquesta la desgràcia argumentant que havia mort d'un atac, per assegurar-se així també una cristiana sepultura, ja que davant els ulls de l'Església el suïcida estava condemnat. No obstant això, alguns veïns van sospitar d'una mort insòlita i van començar els rumors. Al poc temps es va entaular una disputa entre els veïns, les autoritats i la família del mort perquè es volia exhumar el cos ja que de nit apareixia pels carrers l'espectre del sabater. Visitava les cases dels habitants del poble i els intentava ofegar. El terror va continuar durant mesos per la qual cosa les autoritats van decidir exhumar la tomba del sabater.
El cos del vampir va ser desenterrat el 18 d'abril de 1582. Es va descobrir que no patia cap signe de descomposició. No obstant això, tenia una marca en forma d'una rosa en un dels polzes del peu. No servia de res perquè igualment intentava d’ofegar a més víctimes.
La vídua, pressionada pels seus veïns, es va presentar davant el magistrat local i va confessar les veritables circumstàncies de la mort del seu marit. El 7 de maig, el vampir va ser exhumat de nou. Aquesta vegada li van ser tallats, els braços, les cames i el cap i li van arrencar el cor, que semblava sencer i ben fresc. El cos va ser incinerat. L'espectre del sabater mai més va ser vist.

L’esdeveniment es descriu amb més detalls a l’article de l’investigador català Jordi Ardanuy ‘El cas del sabater de Silèsia’ (2007)

* Utilitzem el terme revingut en un sentit equivalent com el del francès revenant tal i com han marcat les traduccions de Jordi Ardanuy a qui considerem l'autoritat en el tema en llengua catalana.

dijous, 15 de setembre del 2011

Una jove ataca a mossegades a un jubilat en una ciutat de Florida

De vegades entre els teletips es cola una notícia tan inversemblant que primer et dibuixa en el rostre un somriure incrèdul i després activa un vell reflex de la professió que et porta a mirar el calendari per comprovar si ha arribat el Dia dels Innocents. El títol del despatx no pot ser més suggestiu: «Arresten a una jove 'vampir' per atacar a mossegades a un ancià». Està datat a Miami i remet a un succés ocorregut la setmana passada a St Petesburg, una ciutat de Florida que per la seva benigna climatologia s'ha convertit en un dels destinacions preferides dels jubilats nord-americans. Vampirs en un transsumpte de Benidorm en ple Golf de Mèxic? Als de St Petesburg els agrada presumir que tenen un sol esplèndid durant 360 dies l'any, així que els pobres descendents del Comte Dràcula, que al cap i a la fi són criatures de la nit i les tenebres, no ho han de passar molt bé per allà.
Però en fi, tornem al teletip. La jove, detalla el text, va ser acusada d'arrencar a mossegades trossos de la cara i d'un braç a un pobre jubilat de 69 anys que dormitava en la seva cadira de rodes al porxo d'un restaurant. En un món tan intercomunicat com el d'ara ocorren tots els dies un bon nombre de successos extravagants. És més, una hipotètica secció dedicada a les truculències absurdes seria un èxit garantit, com ja ho va demostrar al seu dia el diari espanyol El Caso. La vella màxima que els successos són la mare del periodisme segueix tan ufanosa com sempre. Continuem amb el despatx: «Milton Ellis (la víctima) va dir als agents que es va despertar quan la jove es va tirar sobre ell. Aquesta li va dir que era un 'vampir' i que l’anava a menjar, segons detalla l'informe policial ».
El teletip cita el nom de la font-Bill Proffitt, portaveu de la Policia de St Petesburg- per donar més credibilitat a la informació. Un cop d'ull a les edicions d'internet dels diaris de la zona confirma la notícia i aporta alguns detalls que no apareixen al despatx. La 'vampiressa' té 22 anys, es diu Josephine Rebeca Smith i va acabar recentment un grau d'assistent de clínica dental. El St Petesburg Times, que és el diari local, afegeix que la jove va coincidir amb el jubilat en el moment en què començaven a caure unes gotes i tots dos van buscar refugi sota el tendal d'un restaurant. Devia ser just abans de mitjanit, precisa l'article, així que el bon home no va trigar a quedar mig adormit a la cadira de rodes.


A la fuga plena de sang 

El jubilat va ser traslladat a un hospital mentre els agents emprenien la recerca de la suposada agressora. «La van trobar al porxo del restaurant on havia passat l'atac», continua l'autor de la crònica, que es delecta en els detalls i precisa que «estava mig nua i coberta de sang de la seva víctima. La policia-aquí el redactor es cobreix per evitar suspicàcies- va assegurar que la dona no havia estat objecte de cap agressió». El jubilat, que pel que sembla és un sense sostre i per això es trobava vagant de nit pels carrers, va ser donat d'alta al cap d'un parell de dies després d'haver rebut uns quants punts per tancar les ferides. Pel que fa a l'autoproclamada vampiressa, la Policia assegura que no recorda res del que va passar aquella nit. De moment és a la presó sota fiança de 50.000 dòlars acusada d'agressió a una persona d'edat.
Alguns mitjans no han trigat a relacionar l'incident amb l'allau de llibres, sèries i pel•lícules sobre vampirs dels últims temps. Hi ha experts que afirmen que l'actualització del mite dels hereus del Comte Dràcula a través de novel•les com Crepuscle, portada després al cinema amb rotund èxit, hauria pogut influir en alguns adolescents fins al punt de fer-los confondre realitat i ficció. L'especulació sobre l'origen de la suposada agressió podria prolongar-se fins l'infinit sense treure l'aigua clara. L'únic que sembla definitiu és que la llegenda dels vampirs, aquests éssers que s'alimenten de la sang dels vius i que estan dotats d'una extraordinària capacitat de supervivència tot i que estan morts, segueix més vigent que mai.
Un dels majors estudiosos del fenomen a Espanya és Jordi Ardanuy, un doctor en Física que dóna classes a la Universitat de Barcelona i que aporta en el seu llibre Los Vampiros ¡Vaya Timo!, de l'editorial navarresa Laetoli, algunes claus que ajuden a explicar la vigència del mite. Creu Ardanuy que el vampirisme té unes característiques que encaixen com anell al dit en el món actual. En una entrevista a propòsit de la publicació del llibre, el professor deia el següent: «La immortalitat segueix sent un tema molt temptador, sobretot en una societat exacerbadament narcisista que és cada vegada més individualista i egocèntrica, el vampir pren el que desitja i ho fa quan vol, sense que li importi res més ».
Un dels casos més estudiats sobre la creença en vampirs és el d'Arnold Paole (mort el 1732 a Medveja), un hajduk (partisà) serbi que suposadament es va convertir en vampir després de la seva mort. Els escrits assenyalen que Paole va ser atacat per un vampir però que es va curar ell mateix després de seguir-lo fins la seva tomba, desenterrar-lo, tallar-li el cap i menjar-se terra de la sepultura barrejada amb la sang del vampir. Va morir aixafat per un carro, però passats uns dies el seu cadàver no mostrava senyals de descomposició i la seva sang fresca, apunten els informes mèdics de l'època, «fluïa des dels seus ulls, nas, boca i orelles». L'informe mèdic que va donar origen a la llegenda té a veure amb la poca comprensió que es tenia llavors sobre el procés de descomposició dels cadàvers. El fet de la presència de sang a les cavitats del cos de Paole s'explica mitjançant el costum d'enterrar als sospitosos de vampirisme cap per avall fins i tot clavant cames i braços al fons del taüt.

Borja Olaizola, Diario Montañés

dimarts, 1 de febrer del 2011

Bibliografia sobre vampirs de Jordi Ardanuy


Hem comptabilitzat 53 treballs sobre vampirs de Jordi Ardanuy fins el 31 de desembre de 2010, sense comptar el que són meres traduccions que ja citarem en una futura entrada. La major part d'ells són en català, encara que 14 són espanyols i 2 en anglès. 10 treballs els ha signat en col·laboració i 43 en solitari.
Aquesta bibliografia l'hem confeccionat amb informació d'Internet i dels nostres arxius. 
El Dr. Ardanuy és titulat en física, antropologia i informació i documentació.
No crec que hi hagi cap dubte sobre el fet que és la màxima autoritat en el tema dels vampirs des de la perspectiva de la història, les creences i el folklore als Països Catalans.

  • Martí Flò; Valentín Ferran; Jordi Ardanuy. Vampiros : magia póstuma dentro y fuera de España. Barcelona, Luna Negra (1994).
  • Jordi Ardanuy. “Los revinientes de Nueva Inglaterra”. Abrasión,1 (abril 1998), p. 16-21.
  • Jordi Ardanuy. “Apuntes sobre filmografia española”. Abrasión, 1 (abril 1998), p. 25-29.
  • Jordi Ardanuy. “Bibliografía sobre vampiros en España”. Abrasión, 1 (abril 1998), p. 30-33.
  • Jordi Ardanuy. “Breve memoria sobre el primer Congreso Mundial sobre Drácula (1995)”. Abrasión, 2 (juliol 1998), p. 13-14.
  • Jordi Ardanuy. “El Simposium de 1996”. Abrasión , núm. 2 (juliol 1998), p. 15.
  • Jordi Ardanuy. “Bibliografía sobre vampiros en España (II) ”. Abrasión, 2 (juliol 1998), p. 22-33.
  • Jordi Ardanuy. “También en Donostia”. Abrasión, 3 (octubre 1998), p. 25.
  • Jordi Ardanuy. “Ciclo de cine de vampiros en la Filmoteca de Cataluña”. Abrasión, 3 (octubre 1998), p. 26.
  • Jordi Ardanuy. “Otros eventos del centenario”. Abrasión, 3 (octubre 1998), p. 27.
  • Jordi Ardanuy; Lluïsa Romero. “Visum et Repertum”. El caso de Arnod Paole”. Abrasión, 4 (octubre 1999), p. 6-25.
  • Jordi Ardanuy “Los “jóvenes vampiros” de Kentuky: jugando al asesinato”. Abrasión, 4 (octubre 1999), p. 26-35.
  • Jordi Ardanuy; Lluïsa Romero. “The Journey of the Damned Coffin”. Journal of Dracula Studies, 5 (2003).
  • Jordi Ardanuy. “Sobre la supervivència del vampirisme a Sèrbia”. L'Upir, 1 (juliol-setembre de 2004), p. 1- 4.
  • Jordi Ardanuy. “Les fonts bibliogràfiques de Dràcula”. Temes sobre vampirs, 1 (Novembre de 2004).
  • Jordi Ardanuy “Vampirs a la Gran Bretanya”. L'Upir, 3 (gener-març de 2005), p. 17-27.
  • Jordi Ardanuy. “Montague Summers”. L'Upir 4 (abril-juny de 2005), p. 31-32.
  • Jordi Ardanuy. “El capítol canadenc de la Transylvanian Society of Dracula celebra 10 anys d'existència”. L'Upir, 4 (abril-juny de 2005), p. 37.
  • Jordi Ardanuy. “Més atacs vampírics a Anglaterra”. L'Upir, 4 (abril-juny de 2005), p. 38.
  • Jordi Ardanuy “El cas de Peter Plogojovitz (1725)”. L'Upir, 5 (juliol-setembre de 2005), p. 41-46.
  • Jordi Ardanuy “Retorn a Highgate”.  L'Upir, 6 (octubre-desembre de 2005), p. 53-81.
  • Jordi Ardanuy; Martí Flò; Valentín Ferran. “El caso del vampiro de Borox y la historia del ataúd maldito”. www.ceev.net (2006).
  • Jordi Ardanuy; Lluïsa Romero. “The Journey of the Damned Coffin. An update version”. www.ceev.net (2006).
  • Jordi Ardanuy “Sobre el què és un vampir: el cas de Torolf de la saga islandesa Eyrbyggja”. L'Upir,  7 (gener-març de 2006), p. 85-88.
  • Jordi Ardanuy. “Notícies sobre la novel·la Dràcula”. L'Upir,  7 (gener-març de 2006), p. 91-92.
  • Jordi Ardanuy. “Jure Grando, el vampir de Kringa”. L'Upir, 8 (abril-juny de 2006), p. 109-115.
  • Jordi Ardanuy; Martí Flò; Valentí Ferran “El fals cas de l’upir de Borox i el seu origen literari”. L'Upir,  9 (juliol-setembre de 2006), p. 117-135.
  • Josep Fígols; Jordi Ardanuy. “Tombes saquejades i falsos vampirs: Vaughn i el cementiri de Plain Meetinghouse “. L'Upir,  9 (juliol-setembre de 2006), p. 136-138.
  • Jordi Ardanuy “Cinc articles del Washington Post”. L'Upir,  10 (octubre-desembre de 2006), p. 141-155.
  • Josep Claramunt; Jordi Ardanuy “D'un escrit de Peter Underwood sobre vampirs i el seu medalló de protecció”. L'Upir,  11, vol 2 (gener-març de 2007), p. 1-24.
  • Jordi Ardanuy; Lluïsa Romero “Vampirisme i el xamanisme: Carla Corradi Musi”. L'Upir,  12, vol 2 (abril-juny de 2007), p. 29-30.
  • Jordi Ardanuy “El cas del sabater de Silèsia”. L'Upir, 12, vol 2 (abril-juny de 2007), p. 39-43.
  • Jordi Ardanuy “Ressenya bibliogràfica: 'Real Cities'“. L'Upir,  12, vol 2 (abril-juny de 2007), p. 45-46.
  • Jordi Ardanuy. “El casos de revinguts d’"Un antídot contra l’ateisme"“. L'Upir,  13, vol 2 (juliol-setembre de 2007), p. 49 - 60.
  • Jordi Ardanuy. “El retorn de Sarah Ellen”. L'Upir, 13, vol 2 (juliol-setembre de 2007), p. 61 - 73.
  • Jordi Ardanuy. “Els vampirs de Medveđa”. L'Upir,  14, vol 2 (octubre - desembre de 2007), p. 77 - 92.
  • Jordi Ardanuy. “Els casos de vampirisme citats per Calmet”. L'Upir,  15, vol 2 (gener - març de 2008), p. 93 - 132.
  • Jordi Ardanuy. ““L’Upird’Aleksandr Afanas'ev recollit a Russian Fairy Tales”. L'Upir,  17, vol 2 (juliol-setembre de 2008), p. 153 - 160.
  • Jordi Ardanuy. “Les edicions i traduccions del tractat de vampirisme de Calmet”. L'Upir,  18, vol 2 (octubre - desembre de 2008), p. 161 - 169.
  • Jordi Ardanuy. “Troballa d’un esquelet d’un possible “vampir” del segle XVI a Venècia “. L'Upir,  19, vol 3 (gener - març de 2009), p. 1 - 7.
  • Jordi Ardanuy. “Els comentaris sobre vampirs de William Ralston Shedden a Russian Folk-Tales”. L'Upir,  19, vol 3 (gener - març de 2009), p. 11 - 20.
  • Jordi Ardanuy. Los Vampiros. Pamplona, Laetoli (març 2009).
  • Jordi Ardanuy. “El vampir grec modern segons Lawson”. L'Upir,  20, vol 3 (abril - juny de 2009), p.26 - 40.
  • Jordi Ardanuy.  “Al otro lado del Crepúsculo. Los vampiros son una creencia arcaica”. Quo (juny de 2009).
  • Jordi Ardanuy. “Sobre un nou llibre de David Farrant”. L'Upir,  21, vol 3 (juliol - setembre de 2009), p. 59 - 60.
  • Jordi Ardanuy. “Un nou cas de vampir a Sèrbia”. L'Upir,  22, vol 3 (octubre - desembre de 2009), p. 61 - 65.
  • Jordi Ardanuy. “Les reflexions de Benito Feijoo sobre les dissertacions de Calmet”. L'Upir,  22, vol 3 (octubre - desembre de 2009), p. 66 - 92.
  • Jordi Ardanuy. “Sobre propostes per a explicar el vampirisme com una malaltia”. Temes sobre vampirs, 3 (gener de 2010).
  • Jordi Ardanuy. “Draugars i vampirs: sobre un escrit d’Ármann Jakobsson”. L'Upir,  23, vol 3 (gener - març de 2010), p. 93 - 100.
  • Jordi Ardanuy. “El cas de Michael Caspareck”. L'Upir, 23, vol 3 (gener - març de 2010), p. 104 - 108.
  • Jordi Ardanuy. “No morts a la Gran Bretanya medieval: segles XI i XII”. L'Upir,  24, vol 3 (abril - juny de 2010), p. 109 - 136.
  • Lluïsa Romero; Jordi Ardanuy. “El cas de Dorothea Pihsin”. L'Upir,  25, vol 3 (juliol - setembre de 2010), p. 158 - 163.
  • Jordi Ardanuy. “"The vampire in Roumania" d'Agnes Murgoci”. L'Upir,  26, vol 3 (desembre de 2010), p. 166 - 167.

divendres, 18 de desembre del 2009

El programa Millennium tracta sobre vampirs

Sembla que finalment a casa nostra s'han pres una mica seriosament el tema dels vampirs. Així el programa Millennium de Televisió de Catalunya va tractar ahir dijous sobre la matèria. I, almenys, a la taula rodona hi havia persones que saben sobre el tema, especialment el doctor Jordi Ardanuy i l'escriptor Emili Olcina.
Aquestes són les dades que he tret del web del programa.


VAMPIRS, ENTRE TENEBRES





Aquest dijous al "Millennium" ens preguntarem pels orígens mitològics, antropològics i literaris de la figura del vampir. Per fer-ho, Ramon Colom entrevistarà Dacre Stoker, nebot besnét de Bram Stoker, el creador del personatge de Dràcula. A la taula de debat, Emili Olcina, Eulàlia Iglesias i Jordi Ardanuy analitzaran el mite del vampir des de l'antropologia, la literatura i el cinema. Finalment, Jaume Radigales ens descobrirà l'única òpera que s'ha escrit amb els vampirs com a protagonistes.

Convidats

AUME RADIGALES
Crític musical

Jaume Radigales és crític musical i professor titular a la Facultat de Ciències de la Comunicació Blanquerna de la Universitat Ramon Llull, on hi imparteix les assignatures d'Estètica i de Música i Audiovisual. Actualment exerceix la crítica musical al diari La Vanguardia i a la revista Ópera actual, a més de Catalunya Música, on realitza I presenta el programa "Una tarda a l'òpera".


DRACRE STOKER
Escriptor

Dracre Stoker és descendent de Bram Stoker, el creador de la figura clàssica i literària de Dràcula, tal com la coneixem avui. A partir de les notes que l'autor va prendre durant el sis anys que va durar la redacció de la seva novel·la, Dracre i l'historiador Ian Holt, especialista en el mite del vampir, han escrit una nova novel·la que reprèn els personatges de l'original i que ara publica Roca Editorial sota el títol: Drácula, el no muerto.


EMILI OLCINA
Escriptor i assagista

Emili Olcina és escriptor. Ha publicat, entre altres, els reculls de contes L'art i el cos de Madonna: entre la ciutat i l'aventura, i Històries del vespre i de la nit; les novel·les La catedral buida i La deessa nua i l'Antologia de narrativa fantàstica catalana, tots publicats a l'editorial Laertes.


JORDI ARDANUY
Professor UB

Jordi Ardanuy és físic i antropòleg i professor de l'UB a la Facultat de Biblioteconomia i Documentació. Col·labora estretament amb Cercle V, una societat catalana per a la divulgació del folklore sobre vampirs, especialment relacionat amb el tema de la mort i els revinguts. Ha publicat força articles sobre aquest tema, i a l'editorial Laetoli, Vampiros ¡vaya timo!.


EULÀLIA IGLESIAS
Escriptor i assagista

L'Eulàlia Iglesias és periodista especialitzada en cinema i audiovisuals i professora a la Universitat Rovira i Virgili i també a l'escola Observatorio de Cine de Barcelona. Membre del consell de redacció de Cahiers du cinéma - España, col·labora a Rockdelux, Cine 365, Blogs & Docs i al diari Público, entre d'altres. Ha participat en diversos llibres d'autoria col·lectiva, entre els quals hi ha Las miradas de la noche. Cine y Vampirismo, publicat a Ocho y medio, l'any 2005.

Bibliografia

NOCHES INSOMNES
ELISABETH HARDWICK
Duomo Editorial, 2009

EL VIATGE AL PASSAT
STEFAN ZWEIG
Edicions 1984, 2009

LA LLETRA FEMENINA DE COLOR BLAU
FRANZ WERFEL
Edicions 1984, 2009

MENTRE LA NIT NO ARRIBA
JOSUE GUIMARAES
Edicions 1984, 2009

FUT
JIM DODGE
Edicions 1984, 2009

AHIR
AGOTA KRISTOF
Empuries, 2009

CREPUSCLE
STEPHENIE MEYER
Ediciones Alfaguara, 2008

MUERTO PARA EL MUNDO
CHARLAINE HARRIS
Suma, 2009

LOS DRÁCULA: VLAD TEPES, EL EMPALADOR Y SUS ANTEPASADOS
RALF-PETER MÄRTIN
Tusquets editores, 2009

LA MADRIGUERA DEL GUSANO BLANCO
BRAM STOKER
Valdemar, 2001

EL ENTIERRO DE LAS RATAS Y OTROS CUENTOS DE HORROR
BRAM STOKER
Valdemar 1998

EL VAMPIRO
VV.AA.
Siruela, 2006

DRÁCULA
BRAM STOKER
Alianza editorial, 2009

UN LLOC INCERT
FRED VARGAS
Ara llibres, 2009

A LA SOMBRA DEL MAESTRO: CUENTOS CLASICOS EDGAR ALLAN POE
MICHAEL CONNELLY
Belacqua, 2009

LOS VAMPIROS
JORDI ARDANUY
Laetoli, 2009

VAMPYR
CAROLINA ANDUJAR
Belacqua, 2009

dissabte, 25 de juliol del 2009

Jordi 'Caçavampirs'


Doctor i professor de la Universitat de Barcelona, Llicenciat en física i en Informació i Documentació, postgraduat en antropologia, i, en a les seves estones lliures, 'vampiròleg', un terme que sembla no agradar-li gens.
És Jordi Ardanuy, a qui la seva afició en la infància a les pel·lícules de terror de la mítica productora britànica Hammer (la que va consagrar a Christopher Lee i Peter Cushing) el va portar a convertir-se en un dels majors experts en vampirs, uns éssers que després d’uns anys d’ostracisme, han tornat per a convertir-se en protagonistes de 'best sellers' i pel·lícules que arrasen en taquilla.
Un fenomen (el pas del gènere de terror al romàntic) que, a ell, no li estranya: "No ha sigut un canvi sobtat. Els cadàvers que tornaven de la tomba foren destil·lats per la literatura del segle XIX. Després va ser el teatre i sobretot el cinema que van potenciar els aspectes romàntics encara que es van mantenir una mica latents fins a temps relativament recents. En aquest sentit n’és una fita fonamental la pel·lícula de Francis Ford Coppola Dràcula, de Bram Stoker.
L’origen d’aquests éssers, explica Ardanuy, és tan antic com la civilització, ja que el seu rastre es remunta ni més ni menys que a uns 5.000 anys en l’antiga Mesopotàmia i la seva presència és tan ubiqua que els seus antecessors apareixen fins en l’Antic Testament. En cada moment de la Història i en cada societat, el mite ha adquirit trets distints, com correspon als personatges mitològics. Es pot dir inclús que hi ha distints tipus de vampirs segons el context.
"En una societat antiga i tradicional el vampir és un ser l’essència del qual no s’allibera del cos incorrupte i roman lligat a la Terra posant en risc els ritmes naturals i les estacions. A l'Edat Mitjana va perdre la seva corporalitat i es va convertir en fantasma, per a reaparèixer en plena il·lustració com a xuclasang. I després, ja en mans de la literatura i el cine, s’ha anat adaptant als gustos del moment", explica Ardanuy.

El mite del vampir
En la formació del mite dels vampirs hi ha un poc de tot. Des dels malsons nocturns propis de grans sopars i altres trastorns de la son fins al desconeixement del procés de descomposició del cos humà. Com explica Jordi Ardanuy en el seu llibre, antigament es creia que aquest procés era molt ràpid i, després del rigor mortis, el cos anava degradant-se ràpidament. En realitat, tot ocorre de manera molt més lenta i, després del rigor mortis, el cos recupera una certa flexibilitat que els antics consideraven prova inequívoca de que el mort no ho estava tant.
Així, en el segle XVI a Polònia i l’actual Croàcia comencen a aparèixer els primers casos documentats (quan la paraula vampir encara no existia), i d’ací s’estén el mite a la resta d’Europa (sobretot a partir del segle XVIII, gràcies a l’interès de Carles IV pel tema). A Espanya, encara que el fenomen es coneixia abans, cal esperar fins mitjans del segle XIX perquè la paraula "vampir" arribi al diccionari de la Reial Acadèmia Espanyola de la Llengua.
A diferència d’altres mites del terror, els vampirs gaudeixen una salut envejable (a pesar de ser morts) que ja voldrien els quasi oblidats homes llops, monstres de Frankenstein, mòmies i semblants. Segons Ardanuy tot té la seva explicació: "El tema de la immortalitat és molt temptador, especialment en una societat exacerbadament narcisista, cada vegada més individualista i egocèntrica on es valora allò hedònic i el que s’aconsegueix ràpid. El vampir pren el que desitja, quan vol sense que li importi res més. Però també és veritat que com a reacció han sorgit altres models de xuclasangs que lluiten contra natura portats per un sentit del bé més o menys judeocristià". Pel que s’ha vist, hi ha vampirs per a estona.
El llibre, en espanyol, forma part de la col·lecció “Vaya Timo”, una iniciativa de l’editorial navarresa Laetoli i la Societat per a l’Avanç del Pensament Crític l’objectiu de la qual és desmitificar, amb humor i rigor, algunes de les estranyes creences relacionades amb el món del paranormal amb un llenguatge accessible a tot tipus de públic.
Traducció de l'article de Javier Cabanilles publicat al diari El Mundo el 11 de juliol de 2009

dilluns, 8 de gener del 2007

Un article sobre el fals comte Estruch

La revista espanyola d’ocultisme i Nova era Más Allá ha publicat en el número de gener un breu article de l’escriptor barceloní Miguel Aracil titulat “La esposa del conde-vampiro”, on insisteix en la falsa llegenda del vampir Estruch, aquest cop basant-se suposadament en els estudis de Josep Puig i Cadafalc sobre l’església de Sant Feliu a Girona.
L’article no afegeix absolutament res de nou respecte a les fantasies ja publicades fa anys per Jordi Ardanuy en el llibre en castellà, ara objecte de culte entre els amants del tema, “Vampirs: màgia pòstuma dins i fora d’Espanya” (Flo, Ferran y Ardanuy, Vampiros. Barcelona: La Luna Negra, 1994).