dilluns, 30 d’agost del 2010

La saga "Crepuscle" ha tornat a posar de moda als vampirs

El gènere evoluciona i els xuclasangs guanyen en atractiu

No hi ha dubte que el cine viu una de les seues etapes més vampíriques. Les noves generacions acudeixen en massa a consumir els episodis de la saga Crepuscle que han tornat a posar en voga a aquests sagnants personatges. La història d’amor entre l’atractiu xuclasang Edward Cullum, interpretat per Robert Pattinson, i Kristen Stewart en el paper de Bella Swan fan furor entre jóvens de tot el planeta.
Es tracta d’una onada de nous vampirs guapos, intel•ligents i molt taquillers -el seu últim capítol, Eclipsi, porta prop de 12 milions d’euros recaptats i 2 milions d’espectadors a Espanya, des que es va estrenar el passat 30 de juny- destinats a seduir a l’espectador de la gran pantalla. Pells nívies i llises que tenen els seus orígens en la història del cine vampíric que no va ser tan generosa amb els seus avantpassats.
En la història del cine de vampirs destaquen títols com Nosferatu (1922) que, lluny de la bellesa física del seu protagonista, ha aconseguit amb els anys consolidar-se com un dels referents del gènere. La història semblant al Dràcula de Bram Stoker encara perviu a pesar de ser un dels no-morts més populars.
No obstant això, el gènere no seria el mateix sense la interpretació de Bela Lugosi en Dràcula (1931). El paper de Comte Dràcula va donar a Lugosi la fama internacional que l'acompanyaria durant la seua carrera professional, encara que també li va costar el seu equilibri psicològic i emocional. Devorat pel personatge, Lugosi va arribar a creure’s el mateix Dràcula, fins al punt de vestir com ell, dormir en taüts i inclús beure sang humana.
A pesar de les moltes versions i interpretacions que s’han fet del comte més famosos del Transsilvània, en l’imaginari col•lectiu persisteix l’actuació de Christopher Lee en el rol de Dràcula (1966). Aquesta va ser la segona producció que la britànica Hammer va dedicar al vampir. I que junt amb La maledicció de Frankenstein van valdre a Lee el títol d’uns dels actors de cine fantàstic més reconeguts del seu temps.
En 1992 una nou fita cinematogràfica marca el cine de terror. Dràcula, de Francis Ford Coppola, interpretat per Gary Oldman en el paper del comte, junt amb Winona Ryder, Anthony Hopkins i Keanu Reeves, torna a posar al rata penada en el més alt de les llistes cinematogràfiques. Una visió més romàntica del personatge va fer que la producció de Coppola seduïra públic i crítica per igual.
Encara que si una producció s’aproxima a la nova generació de belleses vampíriques, aqueixa és Entrevista amb el vampir (1994), que en el seu moment va assentar els fonaments d’atractius xuclasangs gràcies la participació en el film de cares boniques com Tom Cruise, Brad Pitt, Antonio Banderas i Christian Slater. Tot un elenc de guapos àvids per la sang humana.

Salt a la televisió
Però el boom vampíric no es queda en la gran pantalla sinó que traspassa els 16 mil·límetres fins a la pantalla de televisió. La més recent ha sigut No sóc com tu, d’Antena 3, una minisèrie que hi ha seguit el solc de Crepuscle. Anteriorment a ella, la televisió ha comptat amb altres produccions com Buffy caçavampirs, la seua filial Àngel o la nord-americana True Blood

Begoña Jorqués València, Levante

dimecres, 25 d’agost del 2010

Bela Lugosi és el millor ‘Dràcula’

L’actor hongarès Bela Lugosi va ser i continua sent el vampir més terrorífic, mentre que el nord-americà Peter Facinelli, de la saga “Crepuscle” està considerat com el pitjor vampir, segons la revista Rolling Stone.
La publicació ha realitzat una llista dels millors i pitjors “xuclasang” de la història del cine i la televisió i, d’acord al rànquing, l’actor desaparegut nascut a Transsilvània (1882-1956) continua sent el més gran Dràcula de tots els temps; mentre que Facinelli, que interpreta el paper de Carlisle Cullen va quedar ubicat com el més patètic.
Darrere de Lugosi segueix Willem Dafoe per la seva actuació a “L’Ombra del Vampir”, que inclús li va valer una nominació a l’Oscar. Altres actors que apareixen com els millors vampirs són Ian Somerhalder, que interpreta a Damon Salvatore a la sèrie “Vampire Diaries”; Alexander Skarsgard, que amb el paper d’Eric Northman, un vampir víking de mil anys, ha donat força què parlar; Nicolas Cage per “El petó del Vampir” (Vampire’s Kiss); Lina Leandersson per la cinta sueca “Deixa’m entrar” i Christopher Lee per la seva versió de “Dràcula”.

Agències

El negoci dels vampirs

Els aliens, les catàstrofes o els superherois sempre han donat bons resultats a la indústria del cine. Però el verdaders 'trencaguixetes' de Hollywood dormen de dia i són addictes a la sang. La moda dels vampirs en el cine i la televisió ha engreixat les arques de la indústria. Ni més ni menys que 7.000 mil milions de dòlars han deixat les mossegades des que s’estrenara la primera entrega de la saga 'Crepuscle' ( considerada l’inici de la febre vampírica), segons un informe que ha publicat 'The Hollywood Reporter'.
L’estudi estima que les pel·lícules de vampirs, liderades per la saga "Crepuscle", han recaptat uns 3.000 milllons de dòlars en els últims anys. L’últim èxit va ser aquesta setmana, quan el film "Vampires Suck" (Els vampirs empesten), una paròdia sobre els bevedors de sang, va recaptar 20 milions de dòlars en la seva estrena.
Sèries de televisió com "True Blood" i "Vampire Diaries", junt amb la venda de DVDs, van aconseguir un ingrés addicional de 1.200 milions de dòlars, mentre que la venda d’uns 120 milions de llibres de temàtica vampiresca va aconseguir que la indústria editorial recaptés uns altres 1.600 milions de dòlars.

Més que sang i alls
Paral·lelament, es va aconseguir ingressar 600 milions de dòlars en merchandising i uns altres 600 milions de dòlars en pel·lícules pornogràfiques, videojocs i altres productes.
La guionista i productora executiva de "The Vampire Diaries", Julie Plec, va indicar que l’èxit dels vampirs reflecteix la seva tradició i versatilitat.
"A partir d’una simple criatura mitològica que ha sigut part del nostre univers literari per segles, pots crear una història que ho té tot: romanç, horror, acció, efectes especials, sexe, amor èpic, homes protagonistes romàntics, deliciosos joves roïns com a vilans, malvades dones, damisel·les en compromís, mort, monstres i l’heroi perfecte que donaria tot per no passar l’eternitat sol", va dir.


Deutsche Presse Agentur (Dpa)

La Hammer torna a la vida amb una nova versió de l'èxit del terror suec 'Deixa'm entrar'

Els llegendaris estudis britànics de cine de terror, que van estrenar l'última pel·lícula el 1979, reneixen

Els estudis britànics Hammer resusciten d'entre els morts per tornar a espantar sofisticadament. Fundats el 1934, entre els 50 i els 70 van aconseguir merescuda fama internacional amb els seus films de terror gòtic sobre Dràcula, Frankenstein o La Mòmia, monstres clàssics ja modelats al cine per Universal als quals van aportar color, un vernís d'idiosincràsia britànica i tocs inesperats i creatius.
Tot i que eren riques en idees, les produccions Hammer eren pobres en termes de pressupost; els rodatges rarament superaven les cinc setmanes. Però aquestes limitacions no van suposar mai cap problema per a directors del talent de Terence Fisher, Freddie Francis, Val Guest, Roy Ward Baker o Joseph Losey; guionistes com Jimmy Sangster; o actors com Christopher Lee i Peter Cushing, que convertirien en icòniques les seves composicions de Dràcula i el Dr. Frankenstein .
Quan els grans estudis van començar a competir seriosament amb ells, la seva resposta va ser clara: sexe. Als seus films de terror de finals dels 60 i començaments dels 70 s'hi veuen més nus que als d'ara. Però amb la carn no n'hi va haver prou per aturar el declivi de la companyia. El 1979 estrenava la seva última pel·lícula, La dama de l'exprés, remake d'Alarma a l'exprés de Hitchkock.
La seva última pel·lícula… Fins ara. L'octubre que ve, tres anys després de l'adquisició de la productora i del seu gran catàleg per Exclusive Media Group, la Hammer estrenarà el seu primer film en 31 anys. Es tracta de Let me in, una versió de l'exitosa pel·lícula de vampirs sueca Deixa'm entrar, a càrrec de Matt Reeves (Monstruós). Les seves primeres imatges anuncien una repetició gairebé pla per pla de l'original, però alguns la qualifiquen de «subtil» i «enervant»; en el bon sentit. Als Països Catalans, la pel·lícula obrirà la Secció Oficial Fantàstic del festival de Sitges i s'estrenarà a les sales comercials uns dies després, el 20 d'octubre.


Juan Manuel Freire, El Periódico

dimecres, 18 d’agost del 2010

Els vampirs de Sèrbia segons un diari de Costa Rica

Molt abans de que Bram Stocker creés en la seva novel·la al famós comte Dràcula ja existien vampirs a Sèrbia. I ara, les autoritats de la localitat de Valjevo estan intentant ressuscitar la seva llegenda a la cerca de turistes.
Valjevo, una ciutat industrial situada uns 70 quilòmetres al sud-oest de Belgrad, està treballant de valent per a promocionar el nom d’un dels seus més infames residents: Sava Savanovic, un moliner que després de la seva mort, en el segle XVII, va aterrir les gents de la regió.
La llegenda de Savanovic va ser recuperada al febrer per a la fira de turisme de Belgrad. I inclús se li va posar cara, la d’un llaurador serbi cansat, una mica pàl·lid, amb un benèvol somriure que deixa veure dos claus no massa esmolats. Sovint se li veu amb una gerra de cervesa -de la marca local Valjevsko, per descomptat-, que ara pareix preferir a la sang.
Per als que no temen al xuclasang, l’agència Kaspar Travel ofereix "aventures en jeep amb Sava" i fins a "caps de setmana antiestrès amb Sava". Ambdós programes inclouen visites a misteriosos paratges pels boscos i muntanyes de Valjevo, menús "cuinats per Sava" i una excursió al molí d’aigua on suposadament va viure i estrangulava la gent que li demanava refugi.
Com succeeix moltes vegades, la transformació de Sava de xuclasang a atracció turística no ha caigut bé en totes parts, i mentre l’Església ortodoxa sèrbia va criticar al juny la decisió de convertir el vampir en mascota local, la localitat propera de Bajina Basta va amenaçar d’emprendre accions legals, al·legant que Sava forma part del seu llegat.
Disputes a banda, el discurs més conegut sobre el vampíric moliner va ser inventay al segle XIX per l’escriptor Milovan Glisic en el seu llibre 90 anys després. La història va inspirar la primera pel·lícula de terror sèrbia, "Leptirica" ("La Papallona") i va llançar a la fama a Savanovic.
La seva fama, almenys a Sèrbia, és ara tal que ha arribat a eclipsar a tots els seus rivals, entre ells el primer i únic vampir "oficial" del món: Rotar [Crec que seria més correcta Petar ?] Blagojevic.
Blagojevic va morir en 1725, però presumptament va tornar per a turmentar als llauradors de Kisiljevo [segons el professor Ardanuy Kisilova podria no ser l’actual Kisiljevo], uns 100 quilòmetres a l’est de Belgrad, fins que aquests van decidir que ja era prou.
En aquella època, l’est de Sèrbia estava baix mandat austríac i el cas va ser documentat i enviat a Viena per l’administrador de la regió, un home anomenat Frombald.
Encara que sembla que els casos de vampirs eren tan comuns com perquè passaren sense ser registrats per la majoria d’administradors, Frombald va quedar sorprès pels esdeveniments de Kisiljevo i el seu report va ser publicat en els diaris vienesos. Així, Blagojevic es va convertir en el primer cas de vampirisme documentat.
"Estem segurs de que va haver-hi altres incidents semblants, però simplement no van ser documentats", diu Mirko Bogicic, un funcionari del poble que recopila vells arxius i històries de la zona.
En els dos mesos que van seguir la mort de Blagojevic, diversos llauradors van morir després d’una curta i misteriosa malaltia. Abans de morir, tots es van queixar de que Blagojevic els estava turmentant.
"No els xuplava la sang ni cap altra classe de les ximpleses que Bram Stoker va inventar per a Dràcula, el qual, per cent, mai va ser un vampir fins a la novel·la i hauria sigut oblidat de no ser per Hollywood", assenyala Nenad Mihajlovic, professor d’història en la veïna Veliko Gradiste. "Blagojevic grunyia, espantava, asfixiava i generalment turmentava a les seues víctimes", explica Mihajlovic.
I segons les llegendes locals, els vampirs no són "contagiats" per altres vampirs, sinó que naixen ja amb l’estigma de futurs vampirs. La història compte que Blagojevic s’apareixia cada nit a la seva viuda i li demanava els seus opanci, una espècie d’avarques. Un dia, ella també va desaparèixer.
Frombald, el nom complet del qual es va perdre, assenyalava en el seu registre que el cadàver de Blagojevic no mostrava rastre de descomposició després de vuit setmanes, i que hi havia sang fresca en els seus llavis. Quan el van travessar amb una estaca, va brollar més sang de les seves orelles, nas i boca.
Encara que la part més antiga del cementeri de Kisiljevo data del segle XVI, no hi ha restes de la tomba del vampir. I si haguera tingut una tomba, en aquella època no es marcaven les làpides, explica Bogicic. Ara, queda esperar si la regió es converteix en un imant de turistes com el famós castell de Dràcula en la romanesa Bran.

Boris Babic. El País de Costa Rica. 17 d'agost de 2010