Composició musical contra vampis

La composició penjada a Internet es cantava en els funerals a Serbia per a protegir-se contra els vampirs. El fitxer va acompanyat d'una magnífica entrada del bloc "Rastres, vestigis i derelictes", sobre els vampirs titulada "La força del vampir" que ens parla de fets molt famosos com els de Kisilova o Medvedja, però també ens diu que l'any 1801 els bisbe de Siges encara va haver de pregar al príncep valac Alexandre Moruzi que disposes dels mitjans escaients per impedir que els habitants de Stoesti desenterressin habitualment els morts per comprovar si eren un strigoi.

Yuki-Onna o la dona de neu

El que explicarem a continuació no és apte per a nens, no sigui que després tinguin malsons. Parlem de la llegenda de Yuki-Onna o la dona de neu. Al Japó expliquen una història terrorífica relacionada amb l'hivern, el fred i la neu. Yuki-Onna és un esperit que apareix representat com una dona alta, de llarga cabellera i d'una gran bellesa. La seva pell és pàl·lida, gairebé transparent, i pot passar perfectament desapercebuda flotant sobre els paisatges nevats del país. De fet, com passa sovint en el cas de la mitologia japonesa, no té peus, cosa que provoca un aspecte encara més tenebrós. Malgrat la seva bellesa, la seva mirada resulta realment terrorífica.
La llegenda explica que es pot aparèixer als viatgers que queden atrapats per les tempestes de neu i, utilitzant el seu alè gelat, els converteix en estàtues de gel. De vegades tira a terra les portes dels habitatges amb violentes bufades gelades, i en congela d'aquesta manera els habitants immediatament. Fins i tot s'explica que pot raptar algun nen petit i que quan els pares el troben en braços de l'esperit, són congelats immediatament. Realment és molt dolenta. Per acabar aquest reguitzell de maldats hivernals, també pot aparèixer en forma de súcube o dimoni en forma de dona molt bonica que sedueix els homes per acabar congelant-los. Algunes variants d'aquestes històries expliquen que com més baixa la temperatura, els dies més crus de l'hivern, pot arribar a xuclar la sang de les persones per obtenir així més energia. Per sort aquests dies a Catalunya les temperatures no seran pas gaire baixes.

Àlfred Rodríguez Picó. El Periódico de Catalunya

Una nota sobre etimologia procedent de la viquipèdia catalana (18 de desembre de 2007)

El terme ''vampir'' no apareix en català en un diccionari fins l'any 1864, en la segona edició del 'Diccionari de la llengua catalana (1), per influència sobretot espanyola. En aquests cas havia arribat procedent del francès i abans de l'alemany. Després de 1718 el tractat de Pau de Passarowitz algunes part de Sèrbia passaren a ser controlades per l'Imperi austrohongarès. Els oficials militars encarregats d'administrar els territoris recentment conquerits notaren que els habitants de la zona practicaven l'exhumació i "execució de vampirs". Aquests informes realitzats entre 1725 i 1732 que incloïen el terme ''vampir'' van rebre un amplia publicitat (2).
Existeixen moltes teories per a explicar l'origen de la paraula, però l’únic que sabem segur és que va arribar del serbocroat вампир/vampir (3) (4) (5) (6) o de l'hongarès vámpír (7) (8) (9).

Notes

(1) Jordi Ardanuy. Magia Póstuma dentro y fuera de Espanya. Barcelona, Luna Negra, 1994, p. 93, isbn 84-87404-40-8.

(2) Paul Barber. Vampires, Burial and Death: Folklore and Reality. Nova York: Yale University Press, 1988, p. 5, isbn=0-300-04126-8

(3) “Vampire”. Merriam-Webster Online Dictionary. http://www.merriamwebster.com/dictionary/vampire (data d’accés 18 de desembre de 2007)

(4) Trésor de la Langue. http://atilf.atilf.fr/dendien/scripts/fast.exe?mot=vampire (data d’accés 18 de desembre de 2007)

(5) A. Dauzat. Dictionnaire étymologique. París: Librairie Larousse, 1938

(6) Peter Weibel. Phantom Painting - Reading Reed: Painting between Autopsy and Autoscopy. David Reed's Vampire Study Center, http://thegalleriesatmoore.org/publications/vampirestudy/weiben12.shtm (data d’accés 18 de desembre de 2007)

(7) The Concise Oxford Dictionary of Current English, 1955.

(8) Online Etymology Dictionary. http://www.etymonline.com/index.php?l=v (data d’accés 18 de desembre de 2007)

(9) Joan Corominas i Vigneaux. Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana. Barcelona: Curials Edicions, 1980

Una mica d’història

El vampir és una criatura quimèrica, ni morta i no viva que, seguint diversos folklores i supersticions populars, surt de la tomba per xuclar la sang dels éssers vius per tal de treure’n la força vital. La llegenda dels vampirs té els seus orígens de tradicions mitològiques antigues i es troben éssers llegendaris dotats de característiques dels vampirs en totes les menes de cultures a través del món.
El vampir va ser popularitzat al començament del segle XVIII i va emergir més específicament a Europa oriental, particularment als Balcans. En aquesta tradició folklòrica, els vampirs eren descrit com aparicions en mortalla que, visitant el seu estimat, causaven mort i desolació al veïnatge. A la mateixa època, el benedictí francès Augustin Calmet, el descriu com una "aparició en cos", distingint-se així de les aparicions immaterials (fantasmes o esperits).

La història del vampir comença molt aviat, però trobarà la seva plenitud en els segles XVII i XVIII, quan els testimonis de vampirs es fan més nombrosos.A la Grècia antiga, les ombres del regne de l’Hades són llamineres de la sang de les víctimes (Homèr, Odissea, X, 520-540, «Circé»). Els Antics temien el vagareig sobre la Terra si no eren enterrats per la seva família o els seus amics ja que el descans definitiu venia de la incineració, el que explica el mite de Polinices, Aristeu, Plató i Demòcrit sostenien que la l’ànima pot romandre amb els morts privats de sepultura. Les ànimes desgraciades i errants es deixen atreure llavors per l’olor de la sang. Un es pot referir a Pòrfiri de Tir (Dels sacrificis, cap. II "Del vertader culte"). Els endevins se servien llavors d'aquestes ànimes per endevinar els secrets i tresors. Tenint coneixement de la seva presència, els homes van buscar mitjans per apaivagar-les o oposar-s’hi. A Creta, segons Pausànies, s’enfonsava al cap de certs morts un clau. Ovidi també parlarà dels vampirs. Teòcrit anota també les empuses (espectres multiformes de la nit que poden convertir-se en monstres innominables o en criatures de somni, també anomenades dimonis del sud).
A l'Imperi romà, existia la llei "Jus Pontificum" segons la qual els cossos no havien de ser deixats sense sepultura. De més, les tombes eren protegides contra els lladres i enemics. Les violacions eren considerades com sacrilegi i eren castigades amb la mort. També es troba la Làmia, una vampiresa necròfaga, reina dels súcubs que devora els fetus i que espanta els nens a la nit (Horaci, Art poètica, 340). De la Làmia vénen les làmies, més necròfagues que vampirs: lascives, onejants, serpentines, àvides de luxúria i de mort, als peus de cavall i als ulls de drac. Atreien els homes per devorar-los i s’assemblen als súcubs. Es parla també de les striges, dimonis femelles amb ales, així designats a causa dels seus crits aguts, i les empuses, dimonis als peus d’ase que atacaven els viatgers perduts.
Al segle XII, els vampirs estaven considerats ser tan nombrós a Anglaterra que eren cremats per calmar la passió popular. Jean-Christophe Herenberg cita d'altra banda dos casos en 1337 i 1347: els presumptes culpables de vampirisme van ser empalats i cremats. Igualment, al segle XIV, les epidèmies de pesta són l'ocasió per a la població (sobretot a Europa de l'Est) d'un verdader frenesí antivampir. El segle XVI, apareix la primera gran figura que s’ha relacionat amb el vampirisme : la comtessa hongaresa Erzsébet Báthory. A Moràvia, el bisbe d'Olmütz (Olomouc actualment), davant la multiplicació de les queixes dels pobletans de la regió, va crear comissions de recerca. El primer cas de vampirisme atribuït a una persona concreta i estudiat en detall fou el de Michael Casparek, l’any 1718. El seu cas va ser objecte d'una enquesta oficial, al seu petit poble de Liptov a Hongria. Desgraciadament, molt poques dades han pogut arribar fins a nosaltres. La paraula «vampir» apareix per primera vegada el 1725, quan una report presenta l'exhumació del llavors recentment mort Peter Plogojowitz, un pagès serbi, que roman fins avui com el cas més cèlebre de vampir històric del món, després del d'Arnold Paole, soldat i pagès també serbi, el 1726, origen de dues epidèmies de «vampirisme » la segona de les quals, el Gener de 1731, va ser objecte d'una report detallat pel metge militar Johann Flückinger. Aquest text, generalment conegut sota el títol de Visum et Repertum (constatar i descobrir), va ser abundament divulgat i traduït per Dom Calmet, i va fer probablement fluir encara més la tinta que el cas Plogojowitz. Abans, es parlava de «vampyr». Un altre cas de vampirisme és aquell de Johannes Cuntius de Silèsia. Això no obstant, els personatge més carismàtic i sofisticat dels vampirs procedeixen de la literatura. Els vampirs moderns van aparèixer amb la publicació el 1819 del llibre El vampir (The vampyre) de John Polidori del qual, l’heroi va ser inspirat en la figura de Lord Byron, del qual Polidori era el metge personal. El llibre va guanyar un gran èxit però és l’obra que Bram Stoker va escriure el 1897, Dràcula, que continua sent la quinta essència del gènere, establint una imatge del vampir tan popular actualment a les obres de ficció, fins i tot encara que estigui allunyat dels seus avantpassats folklòrics dels quals no conserva més que alguna característica original, com en el cas d’Stephen King o Anna Rice.

Mor el descendent legal de Dràcula

Berlín-. Ottomar Rodolphe Vlad Dràcula Príncep de Kretzulesco, considerat "descendent" del mas conegut vampir del món, ha mort a Alemanya als 67 anys d'edat víctima d'un tumor cerebral, sumit en la pobresa després de perdre el palau en què residia als afores de BerlínForner de professió i posteriorment propietari d'una botiga d'antiguitats, Ottomar Berbig, que era el seu antic nom, es va convertir en 1990 en familiar del llegendari Comte Dràcula en ser adoptat per la princesa romanesa Ekaterina Olympia Kretzulesco.
L'anciana, centenària llavors i sense descendència directa, temia morir sense donar continuïtat a una línia familiar directa de Vlad Tepes, conegut també com Vlad l'Empalador, el noble romanès i malson dels invasors turcs que va morir en 1447 i la figura del qual es va fer famosa gràcies al personatge de Bram Stoker.
La premsa alemanya revela avui que el Dràcula de Brandenburg va morir a la matinada de diumenge passat en un modest pis de la localitat de Königs Wusterhausen, al sud-est de Berlín, en els braços de la seva jove esposa, amb la que va tenir un fill baró el passat any que podrà continuar la nissaga familiar.
Fins fa poc, Ottomar Rodolphe Vlad Dràcula Príncep Kretzulesco va residir al palau de Schenkendorf, una mansió de 50.000 metres quadrats i 46 habitacions, que va convertir al centre de les seves excèntriques activitats socials.
Entre elles destacaven les seves benèfiques "festes de xupladors de sang", amb les que fomentava els donatius de líquid vital per a les clíniques i hospitals de la regió.
Va saltar a la fama en tot el país l'any 2002 quan, per a protestar contra la reforma comunal de Brandenburg i l'amenaça d'expropiació del seu palau, va declarar la independència simbòlica del Principat de Dràcula als terrenys de la seva propietat immobiliària.
Mentre el Príncep de Kretzulesco va dir estar disposat a lluitar "fins a abocar l'última gota la meua sang", el seu rival polític de llavors i ministre de l'Interior de Brandenburg, Jörg Schlöndorf, va declarar oferir-li la seva artèria, "encara que crec que es deixarà les dents si tracta de mossegar-la", va advertir.
Un any després es va presentar com a candidat del Partit Liberal (FDP) per a les eleccions municipals i comunals i va aconseguir un mandat en la circumscripció de Dahme-Spreewald.
En aqueixa funció "fou sempre molt irònic en totes les discussions. Amb això va demostrar que la política no ha de ser presa sempre absolutament seriosament", recorda el també polític liberal Raimund Tomczak en declaracions que recull avui el rotatiu "Der Tagesspiegel".
Tomczak subratlla que la malaltia li va robar les seves últimes forces, al mateix temps que se li van acabar els fons per a mantenir el palau de Schenkendorf, que serà subhastat pròximament.
El correligionari del "vampir alemany" espera que part dels diners de la subhasta serveixi per a garantir l'educació del seu fill, batejat com son pare amb el nom d'Ottomar Rodolphe Vlad Dràcula Príncep de Kretzulesco i al que el seu mare i família anomenen simplement Otti.

Agència EFE

Vampirs a l’Afganistan?

En un article publicat ahir per Tim King en el Salem-News.com es reprodueix les suposades explicacions sobre vampirs afganesos en aquell país asiàtic.
Segons un soldat americà, els vampirs aterren a la gent, en certes parts de l’Afganistan, fins i tot més que els talibans. Els vampirs venen de nit i hi ha gent que desapareix, especialment entre la canalla. Per a protegir-se, tiren els animals fora quan creuen que hi ha un vampir rondant les seves llars. De totes maneres, hom està perdut si el vampir escull una víctima, i només pot romandre acompanyat d’altres persones i pregar.
Els vampirs portarien centenars d’anys en aquell país, però seria un fet desconegut pels occidentals.
Un altre soldat hauria assenyalat que els vampirs afganesos viuen a l’interior del desert, semblen persones normals, però són força alts y molts d’ells dones.
L’autor de l’article, que ha estat reporter en aquell país, acaba assenyalant que mai ha escoltat res sobre el tema a la gent nativa.

vampirs@yahoogroupes.fr

El castell de Bram, el segon immoble més car del món

No té un parc d'atraccions com Neverland, el ranxo de Michael Jackson. Tampoc un teatre amb capacitat per a diversos milers de persones com Skywalker, la casa de camp de George Lucas. Ni tan sols una cascada com la mansió que es va fer construir Hugh Hefner, propietari i fundador de Playboy. Malgrat això, el castell de Bran, lligat a la llegenda de Dràcula i situat al centre de Romania, és actualment el segon immoble més car posat a la venda, segons la revista Forbes.

L'amo del castell és Dominic d'Habsburg, fill de la princesa Ileana de Romania, que va recuperar la propietat l'any passat després de ser confiscada pel règim comunista el 1948. Només en demana 60 milions d'euros, però la publicació nord-americana l'ha valorat en 140 milions de dòlars (98,5 milions d'euros) pels ingressos que proporciona: un milió d'euros anuals gràcies al mig milió de persones que viatgen fins al comtat de Brasov atretes pel nom de Dràcula. I això que el príncep Vlad l'Empalador --que va inspirar l'escriptor Bran Stocker-- no va viure al castell, només hi va passar unes quantes nits al segle XV.

MUSEU FINS AL 2009

Construït per cavallers teutònics durant el segle XIII, adquirit per colons alemanys a finals del XV i regalat a la reina Maria --mare d'Ileana-- el 1918, la propietat --que haurà de conservar la funció de museu fins al 2009-- consta d'un edifici amb 56 habitacions, tres pavellons, un terreny de 7.000 metres quadrats i una col.lecció d'art del segle XIV.

¿I qui ocupa el primer lloc de la llista de Forbes? Una mansió a Beverly Hills, valorada en 116 milions d'euros, que va pertànyer al magnat de la premsa William Randolph Hearst.

El Periódico de Catalunya

'Gossos vampir i 'vampirs arna, espècies rares d'animals que atemoreixen a la població

Els primers són descrits sense pèl, de color blau i amb dos allargats claus amb què xuclen la sang d'altres animals. Els segons també viuen de sang, però humana.
Els gossos han assassinat a un centenar de pollastres, gallines i més d'una desena de gats en Cuero, Texes (EU)
Phylis Canion, propietària d'una de les granges afectades assegura que "només apareixen de nit. Són allargats com els gossos de caça. Ataquen sempre de la mateixa forma: clavant els seus claus al coll dels aterrits animals. Les bèsties mortes apareixen sempre sense una gota de sang i amb dos orificis al coll".
Segons els pobladors, els gossos de Dràcula, com els han batejat, semblen personatges d'una pel·lícula de terror.

D'on van eixir?
Ningú sap d'on van sortir, l'única cosa cert és que s'han multiplicat ràpidament.
Des de la setmana passada un grup de científics analitza el cos d'un d'aquests estranys gossos, que va aparèixer mort prop d'un ranxo en Cuero, Texes.
"He vist tot tipus d'animals, però res es compara amb aquestes bèsties que s'alimenten de sang d'animals vius.
Són veritablement horripilants. Han de ser producte de la mutació d'un animal salvatge", assenyala el veterinari Travis Schaar, qui examina el ADN del misteriós gos blau.
Mentre avancen els estudis, els pobladors de Cuero ampliaran les mesures de seguretat per a protegir els animals i es resguardaran en els seus habitatges des de ben d'hora per a evitar trobar-se cara a cara amb el diabòlic gos blau.

Vampirs arna
Els gossos vampir no són l'únic espècimen estrany. Des de juny, una plaga de petits i misteriosos vampirs, amb aparença d'arnes, es van prendre els carrers de Lapònia (Finlàndia).
Les estranyes criatures van trobar en el calorós clima que assota per aquests dies als països nòrdics, l'hàbitat ideal per a establir-se. Poc se sap dels nous visitants.
Segons un equip d'investigadors del museu d'Història Natural d'Hèlsinki, l'estranya raça d'arnes satisfà la seva gana amb sang humana. "El mos del vampir causa picor i irritació de la pell durant diverses hores", comenten els experts.
D'acord amb les informacions, aquest exemplar, conegut com Calyptra thalictri, va ser descobert per primera vegada l'any 2000 a Finlàndia, on actualment hi ha una immensa població.

Traduït de www.eltiempo.com

Perú: de vampiresa a santa

La seva tomba va resistir el terratrèmol. El lloc on reposen les restes de Sara Hellen, coneguda com la 'dona vampir, s'ha convertit en una espècie de santuari per als damnificats, els que acudeixen al cementiri de Pisco per a resar-li i demanar-li que calme la fúria de la naturalesa.

Té molts 'fidels' que asseguren que ella és la 'santa de l'amor i li atribueixen miracles.La tomba de la misteriosa dona, que va viure en el segle XIX i va ser assassinada pels seus veïns en 1893, es troba en el nínxol 'C' del pavelló 'sant Albert' i es manté intacta després del terratrèmol, tot i que el 30% del Cementiri General de Pisco va ser destruït.L'illa de nínxols on està Sarah Hellen ni tan sols presenta esquerdes, encara que tot el cementiri està caient a trossos amb cada rèplica. Segons els treballadors del panteó, al costat de la dona que va nàixer a Anglaterra jauen cadàvers que daten dels anys 1910 i 1920."Saretah és miraculosa, m'ha salvat de la mort i a la meva família també, per això vinc a agrair-li i demanar-li que curi a tots els ferits. Ella és una santeta", va expressar Carlos García, poblador afectat pel sisme.Els habitants de Pisco arriben tots els dies a la tomba de la 'dona vampir amb estampetes, flors i cartells que diuen: 'gràcies, Sarah, per salvar el meu fillet.

La llegenda
Sarah Hellen va nàixer a Anglaterra i, segons la llegenda, els seus veïns deien que practicava la bruixeria i màgia negra. Fins i tot la relacionaven amb l'adoració a Satanàs i al Comte Dràcula. Ella es va posar greu quan el seu espòs, un marí anglès, va ancorar en Pisco. Els seus veïns britànics van aprofitar el seu mal per a matar-la. En la seva terrible agonia va jurar tornar del més enllà, cent anys després de la seva mort, per a cobrar venjança. Per temor, els seus familiars van enviar el seu cadàver amb vaixell a Pisco, on estava el seu espòs, i allí la van sepultar. L'abril de 1993, alguns habitants de Pisco van assenyalar que per les nits, en els voltants del cementiri, apareixia una dona rossa i en bata blanca que seduïa als homes per a portar-se'ls amb enganys i xuclar-los la sang. Segons la llegenda, el 9 de juny de 1993, Sarah Hellen havia de ressuscitar per a complir la seva amenaça. El cementiri va ser envaït per periodistes nacionals i estrangers, bruixots, xamans i curiosos, però no va passar res. Ara té fins a 'fidels' que li atribueixen sorprenents miracles i asseguren que ella és la 'santa de l'amor, per la qual cosa acudeixen al panteó per a encendre-li espelmes i resar-li.

Extret de http://fossars.blogspot.com citant Premsa peruana i imatge de Juan Carlos Guzmán Negrini.

Una història de vampirs desplaça a Harry Potter en la llista de vendes dels EUA

Una història de vampirs protagonitzada per adolescents ha acabat amb el regnat del lliurament final de la saga literària d'Harry Potter en les llistes de vendes dels EUA, on el llibre de Joanne K. Rowling ocupa avui la segona posició. De mags a vampirs, aquest sembla haver estat el canvi de gust entre els nord-americans, que esta setmana han decidit deixar les aventures de màgia en Hogwarts per les de sang i claus que ofereix el llibre Eclipse, de l'escriptora nord-americana Stephanie Meyer. Després de tres setmanes com el més venut en la immensa majoria de llibreries del país, Harry Potter and the Deathly Hallows ha cedit terreny davant d'aquest altre llibre d'aventures dedicat al públic juvenil, que ocupa la primera posició en la llista que elabora el diari USA Today. En la seva primera setmana, Eclipse (Little, Brown) ha aconseguit vendre quasi 250 mil còpies en tot el país, una xifra molt allunyada dels 11.5 milions d'exemplars que va col·locar l'esperat llibre d'Harry Potter en els set dies que van seguir a la seva publicació el 21 de juliol. La saga creada per Meyer, qui mai abans s'havia alçat amb la primera posició en les llistes de vendes del país, conta les aventures d'una adolescent que s'enamora d'un vampir, en llibres que mesclen fantasia i amor, encara que no retrata escenes de sexe ni drogues. "Sembla que en aquest gènere hi ha un buit per a novel·les en què els joves no consumeixin drogues o mantinguin relacions sexuals", va assegurar Meyer a l'USA Today. Meyer, una mare de família d'Arizona i que va publicar els anteriors lliuraments de la saga en els 2005 (Twilight) i el 2006 (Blue Moon), va dir que mai va imaginar que es convertiria en escriptora quan va començar a escriure el primer llibre de vampirs que va idear després de somiar una nit amb una noia que parlava amb un atractiu vampir. Les històries de Meyer, que anteriorment van arribar a ocupar els llocs 39 i 31 en les llistes de vendes, solen agradar més a les noies que als nois, segons l'escriptora. Va admetre, a més, que tots els seus personatges, "fins i tot els vampirs, tenen pensaments religiosos, encara que no es pot dir que les novel·les siguin religioses".