diumenge, 31 d’octubre del 2010

Halloween porta vampirs a l'agència EFE

L'agència de notícies espanyola EFE va lliurar ahir una nota sobre Jure Grando, el vampir de Kringa. El context en que es transmet és simplement Halloween perquè el contingut no té res de novetat. Aquí transcrivim el text que conté diverses inexactituds. La primera això de ser el primer vampirs europeu, que és manifestament fals com pot pot conèixer qualsevol que llegeixi, per exemple L'Upir.


"La llegenda de Jure Grando, el primer vampir europeu

Més de dos segles abans que Bram Stoker inundés la cultura popular amb el seu Dràcula, un vampir croat anomenat Jure Grando ja sembrava el terror entre els pobletans d’Ístria, fins al punt que els seus recorreguts li han valgut el títol de primer mort vivent d’Europa.
El llegat d’aquest vampir segueix avui viu com a atracció turística en Kringa, la semideserta localitat croat on va viure, va morir, es va alçar de la tomba i va ser novament mort pels seus paisans.
Al cementeri del poble, cap tomba porta el seu nom i ningú sap donar pista d’ella. "Aquesta tomba mai va existir", va assegurar amb lúgubre fastig a EFE una dona en el cementeri local.
"Els veïns probablement van enderrocar i van cobrir la tomba per por de que Grando tornés com a vampir per a maltractar-los", va explicar amb un misteriós somriure Igor Rajko, empleat del museu dedicat al vampir. "Hi ha sepulcres sense nom", va afegir enigmàtic.
Un d’ells, un imponent sepulcre anònim, va resistir tots els intents de ser fotografiat o filmat per la reportera: entre tots els arxius, només aquests bloquejaven contínuament l’ordinador en una curiosa falla tècnica. O alguna cosa més.
La llegenda narra que Grando va ser un llaurador que va morir el 1656 i es va transformar en un malèfic ser que s’alçava de la seva tomba.
El vampir abusava sexualment de la seva pròpia viuda, qui va descriure amb horror com el cadàver del seu espòs se li apareixia amb un somriure espantós, la boca sagnant i fent un soroll horripilant esforçant-se per respirar.
Per a posar fi al malefici, el rector va assaltar el vampir amb un crucifix
Demandant que deixés d’aterrir-los.
Encara que les llàgrimes van sortir dels ulls de l’espectre, Grando va continuar aterrint a l’aldea fins al punt que un grup de pobletans el van atrapar i van tractar de perforar el seu cor amb estaques d’arç.
La història explica que ni tan sols el remei més conegut contra els vampirs va produir efecte i que les nits següents Grando es va venjar dels seus agressors: tocava a les portes de què li havien atacat i en cada casa alguna persona moria després de grans patiments com si algú li haguera xuplat la sang.
No va ser fins a 1672 quan, en un nou intent de posar fi a la maledicció, nou audaços pobletans i el rector van acordar degollar la criatura malèfica mentre descansava a la tomba.
El més valent entre ells, un cert Stipan Milasic, va aconseguir després d’una batalla feroç tallar-li el cap mentre el vampir saltava i cridava horriblement. De la ferida va sortir-ne tanta sang que va cobrir als presents. Quan va vessar de la tomba, el monstre finalment es va rendir.
Des de llavors la pau va tornar a Kringa. La mateixa pau inalterada que ara pertorben només els turistes interessats en el vampir.
Al cafè "Jure Grando" se serveixen còctels especials com la "Sang de vampir", el "Petó de vampir" i el "Orgasme vampíric".
Al restaurant "Danijela" se serveixen plats com "Pollastre diabòlic", embotits de sang i "Venjança de vampir", un gelat d’all, un tradicional repel•lent de vampirs.
Al cafè s’organitzen festivals de literatura fantàstica i el contigu Museu de Jure Grando s’ofereix objectes de la tradició popular com a taüts i un antic receptari contra vampirs.

 Antic receptari contra els vampirs, segons EFE


Una de les receptes és un preparat de mel que les "donzelles assaltades sexualment de nit per algun vampir" han de fregar sobre "els llocs vergonyosos" per a alliberar-se del malfactor.
El vampir d’Ístria va ser ja descrit en 1689 per l’historiador eslovè Johann Weichard Von Valvasor a L’Honor del ducat de Craim. També Herman Hesse es va referir a ell en 1925 en una obra sobre llegendes de bruixeria i espectres.
"Jure Grando és el més antic vampir documentat a Europa, amb nom i cognom, any d’aparició, testimonis, fins a la descripció del seu caràcter", va comentar a EFE l’escriptor croat Borís Peric.
Peric, que va estudiar a fons aquest fenomen, va assegurar que la figura de "Jure viu avui en la de Dràcula" ja que el cas va inspirar, a través de Valvassor, la literatura d’horror del romàntic segle XIX.
"Després de conèixer el conte, Lord Byron va començar a escriure el seu Vampir acabat per John Polidori, sobre el qual després es va desenvolupar tota aquesta literatura sobre vampirs que coneixem, a partir de Stoker fins a les pel•lícules que tenim avui", afirma."

Vesna Bernardic, Agència EFE, 30 d'octubre de 2010

Sobre la novel·la de Seth Grahame-Smith

El president que creia en els vampirs

Resulta que Abraham Lincoln creia en els vampirs. El president llibertador d'esclaus i vencedor de la guerra civil americana estava convençut de l'existència dels no-morts xucla-sang. Als Estats Units s'ha publicat una novel·la titulada Vampire Hunter, que es refereix a aquest assumpte i que segurament aviat apareixerà al nostre país.
Tot es basa en un diari juvenil del president Lincoln, en què va escriure que els vampirs van matar el seu avi patern i també la seva mare. Tal era el seu convenciment que es va convertir en un autèntic expert en aquesta matèria. En la novel·la, que ha escrit Seth Grahame-Smith, Lincoln es converteix en un ultraviolent caçador de vampirs.
El dia 3 de desembre de l'any 1863, Abraham Lincoln escriuria: «No puc parlar de les coses que he vist, ni hi ha consol per al patiment que he experimentat. Si parlés, aquesta nació s'enfonsaria en la bogeria o pensaria que el seu president és un malalt mental. Temo que la veritat ha de quedar en el paper i la tinta, amagada i oblidada fins que cada home que cito s'hagi convertit en cendres».
Inquietant, ¿no?
No cal dir que hi haurà versió cinematogràfica de l'obra. Tim Burton vol produir la pel·lícula sobre el president caçavampirs.
Hi ha un moment especialment metafòric a la novel·la de Grahame-Smith en què el president Lincoln assisteix a la seva primera subhasta d'esclaus. Resulta que un grup de compradors són vampirs que, a baix preu, s'asseguren la seva dosi de sang. Seguint l'argument novel·lesc, Lincoln decideix lluitar a partir d'aquell moment i amb totes les seves forces contra l'esclavisme. La raça blanca vampírica succionant parasitàriament la sang dels negres subjugats.

Xavier Sardà, El Periódico de Catalunya, 31 d'octubre de 2010

dissabte, 30 d’octubre del 2010

Els vampirs tornen al cinema alemany: "Som la nit"

 

Amb l’onada dels vampirs arriba una pel•lícula alemanya que, sent del mateix gènere, pretén ser diferent per adherir-se més a la tradició: Wir sind Die Nacht (Som la nit), de Dennis Gansel.
El cinema alemany torna produir pel•lícules de gènere: aquests dies s’estrena per a Halloween, Wir sind Die Nacht (Som la nit), un film de vampirs amb els actors Nina Hoss i Karoline Herfurth i dirigit per Dennis Gansel, qui es va fer un nom amb els llargmetratges Die Welle (L’onada) i Napola. Gansel És el primer en molt de temps a produir una pel•lícula de vampirs a Alemanya.
La pel•lícula
Berlín de nit. Lena (Karoline Herfurht) és una jove que ha corregut món. És lladra, drogoaddicta i cau en les mans de la policia durant una batuda, Però aconsegueix escapar-se. Poc després s’introdueix en un club elegant. Allí crida l’atenció de Louise, una dona bella i misteriosa, un paper que li cau com a anell al dit a Nina Hoss.
Dennis Gansel ha triat als seus actors per a aconseguir una atmosfera misteriosa i envoltant; la intenció era aconseguir una pel•lícula de vampirs moderna que es distanciés de Crepuscle. “Des de 1996 havia volgut fer una pel•lícula dedicada als vampirs; Sempre tornàvem a intentar finançar-la i fracassàvem", explica, "respecte a aquest nou boom de les pel•lícules de vampirs, puc dir que és una benedicció i una maledicció al mateix temps. Però jo m’ho prenc amb calma perquè, d’una banda, la història és totalment diferent. A qui opini que les pel•lícules de vampirs s’han tornat massa romàntiques, la nostra li agradarà: és més eròtica, més ràpida, té més acció. És un retorn al clàssic d’aquest gènere”.
Per a aquest director de 36 anys, Wir sind Die Nacht representa la targeta de presentació del cinema alemany a nivell internacional. Després que en l’últims anys camerògrafs i experts en efectes especials se’n van anar a treballar a Hollywood – on també els actors germànics tenen cada vegada millor acollida -, Dennis Gansel es va dir que ja era hora de que es fes de nou cinema de terror a Alemanya.
“Nosaltres hem sigut els pares de diversos gèneres: amb Metròpolis vam crear el de ciència-ficció; amb El Golem, el zombi; amb Nosferatu, el primer vampir. Teníem aquesta tradició i la vam exportar al món sencer. Però després va venir la guerra i ens ha costat molt esforç reintegrar-nos”, repassa Gansel. El resultat d’aquest empeny és avui visible i no ha sigut una casualitat que Wir sind Die Nacht fos estrenada en el Festival de Cinema de Ciència-ficció de Sitges, on va guanyar el premi especial del jurat.
Per a Gansel “quasi és una novel•la moderna de viatge, d’herois. Es tracta d’algú que surt del fang, del no-res, i que es nega a entrar a un nou món. Contra la seva voluntat, és mossegada i passa a formar part d’un àmbit en el qual regna l’hedonisme pur, en el que hom es mou amb Ferrari i se surt de compres a la nit. És a dir, en el que es viu a l’abundància. Ella es dóna compte que ha de pagar un preu; és un mite de la història de la humanitat”, respon Gansel.
Fonts diverses.

dissabte, 23 d’octubre del 2010

Els monstres del cinema prenen Torí

L’èxit dels vampirs no és d’ara. Porten mossegant en el cinema des que aquest va donar els seus primers passos. Això sí, abans no eren tan guapos. Els uns i els altres es donen citació en el Museu de Torí, on una exposició arreplega els últims 80 anys del gènere. En la mostra també hi ha lloc per als fantasmes de gran cor, i si no que se’l diguin a ‘Casper’, ‘Autopista cap al cel’ o ‘Gosht’. No falta ni un.
Sota el títol ‘Diversamente vivi. Zombi, vampiri, mummie, fantasmi’, el Museu Nazionale del Cinema de Torí (Itàlia) ha orquestrat una espectacular exposició en què repassa la història d’un gènere que ha evolucionat amb el temps i que ha estat present en el cinema des dels seus inicis. La mostra –que es pot veure fins al 9 de gener- comprèn des del terror que aquests monstres despertaven en els anys 30 fins a l’actual ‘boom vampíric’ gràcies a la saga ‘Crepuscle’, passant per sèries de televisió i còmics tant de Hollywood com contornada. Inclús l’espanyol Alejandro Amenábar té un buit amb ‘Els Altres’.
N’hi ha prou d’apropar-se- als voltants del museu –el monumental edifici de la Mole Antonelliana- per a fer-se una idea del calat de l’exposició. Una sèrie de 30 fotografies pengen de les reixes del recinte mostrant al transeünt els amagatalls del cinema de terror. Bela Lugosi en ple procés de transformació per a convertir-se en La Mòmia o el mític Borís Karloff maquillant-se per a encarregar al terrorífic Dràcula són només dos exemples. Una bona forma d’entrar en matèria i posar-se en situació abans de passar a l’interior.
I, una vegada dins de les instal·lacions, comença l’espectacle. Passin i vegin. Màscares, reproduccions de personatges mítics, objectes de rodatge, escenaris, fotos, material promocional, cartells… i una escenografia ideada per a l’ocasió que evoca l’atmosfera de les pel·lícules de terror clàssiques (obra d’Elena d’Agnolo Vallan i Marco Ostini). Mentre es contemplen les vitrines i es passeja per les instal·lacions, una sèrie d’efectes especials sorprenen al visitant. Jocs de llums, música… i unes butaques res usuals que inviten a fer una parada tècnica tombant-se -literalment- a gaudir en dues pantalles enormes d’escenes memorables.
Vistos els monstres, els objectes i les relíquies, el viatge no acaba aquí. Continua per la història d’un gènere centenari que s’ha anat adaptant als temps. Ascendint l’espectacular rampa de caragol que circumda l’interior de l’edifici, l’exposició recorre 80 anys de cinema de zombis, vampirs, mòmies i fantasmes. Els clàssics dels anys 30 obren el camí. El ‘Dràcula’ de Tod Browning, les terrorífiques històries del britànic Terence Fisher o l’implacable ‘Nosferatu’ de Walter Herzog.
Aquells monstres eren terrorífics. Encara que, ara, dècades després, cal aprendre a veure’ls amb els ulls de llavors. Sinó, el més probable és que semblin antiquats i ridículs, provocant més una rialla que un sobresalt. Però no tots són malvats o han de fer por. El mite de zombis, vampirs, mòmies i fantasmes també ha calat en altres gèneres com la comèdia, el thriller, el musical o el drama. I ells també tenen el seu lloc en aquesta exposició que bé val una escapada a Torí. ‘La núvia cadàver’ de Tim Burton, ‘Ghost’ i fins a ‘Autopista cap al cel’ tenen el seu propi espai de protagonisme. I és que encara que la seva funció principal sigui la de fer por o resultar repulsius, també hi ha fantasmes bons, com Casper, i vampirs desitjats, com Edwuard Cullen. 

Agències

dimecres, 6 d’octubre del 2010

Els vampirs segueixen vius al Festival de Cinema de Sitges

El XLIII Festival Internacional de Sitges, que se celebra des d'aquest dijous fins al 17 d'octubre, confirmarà amb les pel·lícules seleccionades l'auge de les pel·lícules de vampirs i la tornada de l'estètica gòtica.
El director del festival, Àngel Sala, va explicar dilluns en roda de premsa que com a reacció al fenomen Crepuscle ha nascut «un altre vampir, més dur, més sexual». Són els que protagonitzen pel·lícules com We are the night, Prowl i Stake land. Aquest manteniment de l'interès cinèfil en els vampirs en el Festival contrasta amb el que es veu a la fira de Frankfurt on predomina la novel·la negra i la crossover, la dedicada a un públic juvenil, però que enganxa també a molts adults.
També retornen al Festival els psychokillers, però renovats i Red White & Blue, Coldfish i The Devil són alguns exemples. Una altra de les tendències que es percep en la programació d'enguany és l'auge del cinema emergent llatinoamericà.
«Hi ha pel·lícules que alcen molta expectació» ha, va reconèixer Sala, que va posar coma exemple Let me in (Deixa'm entrar) el remake de la reeixida pel·lícula europea i Helldriver una, pel·lícula de zombis de Yoshihiro Mishimura, «el nou guru del cinema japonès».
Entre les desenes de pel·lícules de cinema fantàstic i de terror destaca A Serbian film una, exhibició de violència i pornografia que, per la seva duresa, obliga al festival a reservar-se el dret d'admissió per a evitar que entren menors. "Jo l'he vist una vegada, i juro que no la tornaré a veure", va assegurar el director.
Al marge de les pel·lícules a concurs, el festival entregarà el gran premi honorífic a Vicent Cassel. L'actriu Caroline Munro rebrà la Maria honorífica, igual que Julie i Roger Corman; Tom Savini i Joe Dant estan entre els guardonats amb el premi Màquina del Temps, mentre que el Nosferatu anirà a parar a les mans d'Eugenio Martín.
El festival, que enguany homenatge en el seu cartell a El Resplendor no tindrà, com estava previst, uns passis de revival de Retorn al futur, que compleix ara 25 anys. La causa, segons Sala, és que la seva distribuïdora internacional ha congelat tots els actes públics.
El certamen espera superar les 60.000 entrades que es van vendre l'any passat, tot i que s'han programat menys passes de cada pel·lícula. El motiu és econòmic: ara, en lloc de pagar per la presència de film en festival, es paga per projecció.

Cercle V