diumenge, 7 de juny del 2009

'Nocturna' de Guillermo del Toro

El cineasta mexicà Guillermo del Toro, el cap del qual alberga un tresor de fantasia infinita, s’ha passat a la literatura per a escriure ‘Nocturna’, una faula de vampirs en el segle XXI, en la que a ritme trepidant reflexiona sobre la por, en un Nova York envaït per una plaga de ‘no morts’.
El realitzador cinematogràfic ha deixat deu dies Nova Zelanda, on s’ha instal•lat durant tres anys per a realitzar, segons diu, el seu projecte "més ambiciós", l’adaptació cinematogràfica del ‘Hobbit’, de Tolkien, per a concedir a Londres algunes entrevistes i poder parlar de ‘Nocturna’.
Un primer volum d’una trilogia escrita en col·laboració amb Chuck Hogan, un gran autor de best sellers.
‘Ha estat fascinant escriure amb Hogan -aclareix-, hem col·laborat durant més de quatre anys en els tres volums i m’agradaria continuar escrivint amb ell, encara que també vull fer projectes literaris en solitari, perquè la literatura et dóna molta més llibertat que el cine’, precisa.
Una llibertat que es tradueix per a Guillermo del Toro (Jalisco, Mèxic, 1964) en poder escriure qualsevol classe d’escenes sense haver de donar explicacions o ‘tenir por de la classificació per la censura, la taquilla o a l’espectador horroritzat que se surt de la sala’.
I és que a ‘Nocturna’ el lector ha d’estar preparat per a concebre tot allò aparentment inexplicable i veure no vampirs aristocràtics, seductors i elegants amb esmolats ullals i capa negra amb forro de vellut roig, i que després es converteixen en rates penades, sinó a éssers poderosos, no morts, que volen tornar i envair la terra amb infectats amb molta set de sang.
‘A mi no m’interessa el vampir romàntic, el que naix en la literatura d’Occident el 1819, aqusll vampir dandi, no m’interessa. A mi m’agrada el pobre diable, el vampir com a paràsit aterridor, com un drogoaddicte que té necessitat de sang, m’agrada el vampir lumpen’, recalca.
I com a amant de la biologia, Del Toro realitza en el llibre un minuciós tractat d’anatomia i biologia del vampir.
‘Des de petit -argumenta- m’interessa aquest tema i des de llavors tenia una noció ja del càncer com de cèl·lules del cos que es posen a construir òrgans que no valen per a res i que acaben matant, i vaig pensar que hi havia un acte de rebel•lia del cos i d’ací la idea del vampir. Mai havia pogut narrar-ho açò bé i ara ho he fet amb Hogan, perquè vull donar un angle nou a la mitologia del vampir’.
Aquest objectiu de ‘redefinir els orígens del vampir’ ho podrà completar el lector amb els altres dos volums que conformen la trilogia. El segon està previst que surti a finals d’any, o en el 2010 i el tercer està encara en fàbrica.
Amb tot això, Del Toro vol que al final els tres llibres es portin a la llar i es converteixin en una sèrie de TV per cable. ‘Vull que els personatges no estiguin tancats i donaran moltes voltes, els herois es convertiran en vilans i al revés’, matisa
Però per ara ‘Nocturna’ farà feliços a tots aquells que estimin aquesta ment sense límits de Del Toro, per a qui el "entronització de la raó per damunt de l’emoció és absolutament aterridor’.
‘Quan la gent diu que les coses fantàstiques són per a joves em riu molt o em fa pena; perquè hi ha gent que adora la política, que és com jugar a indis i a vaquers amb el destí d’un país, estan encantats i no els fa vergonya. Ara la gent vol reinventar-se i això si que és juvenil. Però veurem: per què cal creure més en la geografia que en la màgia? són tot línies imaginàries, conclou amb humor el creador.
"Nocturna" ha estat publicada esta passada setmana i als Estats Units ocupa els primers llocs de mes venuts. Però lamentablement no està disponible en català.

Agència EFE

divendres, 5 de juny del 2009

Ressenya de la sèrie 'Moonlight'

'Moonlight' és una sèrie televisiva sobre vampirs centrada en la vida de Mick, un atípic vampir que trenca amb els esquemes de les versions de Dràcula i seqüeles. Encara que té poders sobrenaturals, s’alimenta de sang d’humans acabats de morir i treballa com a investigador privat en la ciutat de Los Angeles. Està produïda per Joel Silver i protagonitzada per Alex O´Loughlin.
Mick St. John (Alex O´Loughlin) és un peculiar investigador privat que treballa a la Los Angeles i té habilitats sobrenaturals. En realitat es tracta d’un vampir que pot olorar el passat, traslladar-se a l’escena del crim o escoltar a 30 metres de distància. Posseeix el do de l’eterna joventut i una velocitat de moviments espectacular.
El 1952 el seu destí va canviar per sempre. Es va casar amb una vampir sense saber-ho i la nit de bodes ella la va mossegar en el coll convertint-lo en un no-mort. Mick va haver d’aprendre a viure amb els seus nous poders i a alimentar-se de sang. No obstant això, per a compensar el mal que va provocar a els humans quan era un vampir novell, va decidir fer-se investigador privat i ajudar la gent.
Anys més tard, una dona va acudir a ell desesperada perquè la seva filla havia estat segrestada i la policia no era capaç de trobar-la. Seguint el seu rastre, la va localitzar en mans de Coraline (Shannyn Sossamon) la seva ex-dona, que tenia la intenció que els tres formaren una família feliç. Mick va haver de lluitar contra ella per a rescatar a Beth Turner (Sophia Myles), que llavors tenia 4 anys. Ara Beth és una reputada periodista d’investigació que treballa per al canal d’internet 'Buzzwire' i que s’encreuarà en els casos de Mick. Amb el pas del temps, el somni del vampir serà convertir-se en humà per a poder estar junt amb ella.
Mick va prometre que mai s’alimentaria de la sang d’un humà viu, així que acudeix al seu amic Guillem, un jove que treballa a la morgue i que li la subministra en bossetes petites.
Les bones intencions i la moral de Mick xoquen constantment amb el caràcter prepotent i malvat de Josef Kostan (Jason Dohring). Aquest milionari i egocèntric vampir no accepta que el seu amic detectiu no actuï com un depredador i pensa que el seu comportament pot perjudicar tant la luxosa vida de què gaudeixen els vampirs a Los Angeles com a la seva clandestinitat.

dimecres, 3 de juny del 2009

Ressenya del 'Tractat sobre els vampirs' de Calmet

Calmet va ser un erudit en temes bíblics, que va dedicar vint-i-tres volums als seus comentaris a bíblics, estant imbuït de l’esperit de la Il•lustració, fou un típic representant del racionalisme del XVIII que dubtava de tot i tot ho sotmetia a la Raó. Calmet es va proposar acabar amb la superstició i per a això es va arreplegar de totes les armes que l’intel·lecte pot oferir. El tema era difícil perquè hi havia literatura científica i s’havien escrit informes oficials a petició de l’emperador sobre aquest revinguts. De 1749 és la primera edició de l’obra que s’anomenava Dissertació.
Dos anys després va completar l’obra editada en dos toms, el segon és el dedicat als vampirs. Es tracta del primer tractat sobre el tema. Sense Calmet, segurament no s’hagueren escrit 'Dràcula' ni el seu antecedent 'El vampir' de Pollidori ni 'Carmilla' de Le Fanu. En 63 capítols el bon clergue s’empra a fons perquè no ens quedi cap dubte sobre la inexistència dels vampirs si bé la seva lectura apassionant és més aviat un fracàs científic i un triomf literari de primera magnitud.
La prosa d’un tractat científic no té la frescor, la claredat, la gràcia de l’escriptura de Calmet. Estem davant d’un text d’imaginació, de fantasia on els fets es narren amb versemblança total i que pretén ser científic. Podem ser un llaurador de l’Est d’Europa que assisteix aterrit a la mort del seu bestiar i dels seus fills, que s’acosta ple de paüra a la tomba pudenta on el vampir descansa, han d’apartar la terra i clavar-li una estaca o tallar-li el cap i cremar-lo. Pot ser un dels habitants de l’illa de Míkonos on es va estendre una fatal epidèmia de vampirisme entre 1700 i 1702 que va despoblar l’illa.
L’argumentació és molt completa i no sols sobre els vampirs. Calmet es planteja tots els casos possibles i recorre a la documentació antiga i contemporània sobre el tema; per exemple, a Anglaterra, segons refereix Guillem de Malmesbury, un home difunt es va aparèixer a la seva dona i als seus familiars durant tres nits, els molestava i aquets feien sorolls per a espantar-lo. El bisbe de Lincoln va reunir al seu consell que es va mostrar partidari de cremar-lo; al bisbe li va semblar una crueltat i va preferir dictar una cèdula d’absolució que va ser dipositada sobre el seu cos i d’esta manera tot va tornar a l’orde; la casuística del religiós arriba a plantejar-se si es pot absoldre un pecador després de mort.
Un altre cas és el d’un mort que s’apareixia i demanava que el cremessin perquè en cas contrari no podria descansar. Deu joves fornits es van oferir a tallar el cadàver en trossos; quan anaven a cremar-lo van decidir traure-li cor per a evitar que, com en el poema de Lucà, els mags pogueren fer de les seves, així, es van cremar les restes i tots van descansar. El cas de Catalina, al Perú, una noia de setze anys que va morir en greu pecat per haver comés sacrilegis. La pudor que desprenia el seu cos va obligar a traure-la de la casa el més aviat possible. Es van produir diversos fenòmens que van atemorir als presents: un cavall es va encabritar, es va escoltar l’udol d’un llop, es van trencar teules, una criada va rebre un cop en l’esquena i, als pocs dies, va aparèixer Catalina levitant i trencant atifells de la cuina. El relat va quedar obert i no s’indica quines mesures es van prendre.
Els vampirs no moren i la possibilitat d’escapar d’aquest destí és d’un atractiu insuperable; d’altra banda, la transgressió de les normes morals és també d’un atractiu enorme; en definitiva, Calmet va voler negar i va confirmar, va excitar, va obrir camins a un món apassionant.