Els científics saben des de fa molts anys que quan les ratapinyades vampir es disposen a esquinçar la pell dels animals amb els seus afilats ullals, els seus nassos els guien cap als millors llocs on una mossegada precisa arribarà a una vena i alliberarà amb eficàcia la nutritiva sang. Però fins ara s'ignorava com exactament els vampirs detectaven el punt precís en què mossegar.
Investigant a vampirs silvestres d'Amèrica del Sud, un equip de científics de l'Institut Veneçolà d'Investigacions Científiques a Caracas i la Universitat de Califòrnia a San Francisco, ha descobert el secret de com aquestes bèsties tan lúgubres escullen el punt perfecte per mossegar: una substància termosensible, que envolta les terminacions nervioses en els seus nassos, anomenada TRPV1. Diverses companyies farmacèutiques i de biotecnologia estan treballant en el desenvolupament de nous medicaments que actuïn sobre molècules similars a la TRPV1.
L'equip de David Julius, Elena Gracheva i Julio Cordero-Morales va seqüenciar gens de les mostres de teixit nasal de vampirs salvatges a Veneçuela, determinant finalment que la TRPV1 és la molècula responsable de la seva capacitat per detectar la calor.
Molècules similars a la TRPV1 estan presents en les nostres fibres nervioses sensibles al dolor ubicades a la llengua, pell i ulls. Ens permeten detectar la capsaïcina en els pebrots i bitxos i percebre el seu sabor picant.
El descobriment és un exemple rotund de com petits canvis genètics en el genoma d'una espècie poden contribuir que es forgin adaptacions evolutives importants amb el pas del temps, en aquest cas permetent al ratpenat vampir la percepció per infrarojos del "mapa" de calor de les seves preses, que revela la ubicació sota la pell dels principals vasos sanguinis. Això els ajuda a alimentar eficientment de la sang de les seves víctimes.
El nou estudi també aporta dades útils per al disseny de fàrmacs, ja que molècules similars a la TRPV1 intervenen en el procés de percepció de determinada classe de dolor, com l'experimentat en tocar un objecte massa calent, o en el fenomen de la hipersensibilitat al calor que es manifesta després de certes ferides, com passa amb les cremades solars.
Els ratpenats vampirs estudiats tenen un aspecte físic que pot ser descrit com el d'una rata amb ales, però en canvi tenen un major parentiu evolutiu amb gossos i cavalls que amb els rosegadors. De fet, aquests vampirs silvestres galopen i salten pel terreny d'una manera similar a com ho fan els cavalls.
A Amèrica del Sud, on els vampirs són comuns, aquestes criatures s'acosten a les seves preses per terra, galopant ràpida i silenciosament, per a continuació mossegar a vaques, cabres i aus adormides, i beure de la seva sang. Com altres ratpenats, s'alimenten només de nit.
Els ratpenats vampirs són els únics mamífers coneguts que subsisteixen exclusivament de la sang, i el seu consum d'aquesta ha de ser alt perquè puguin sobreviure. L'evolució els ha donat importants adaptacions per exercir la seva macabra forma d'alimentació.
Agències
