dissabte, 14 d’abril de 2007

Ressenya del diari “Avui” sobre la pel·lícula “L’ombra dels vampirs”

Hi ha pel·lícules que compten amb un punt de partida tan brillant i enginyós que cal molt de talent i inventiva perquè el desenvolupament estigui a la mateixa alçada del plantejament. L'ombra del vampir és un dels molts casos en què aquest equilibri no s'aconsegueix plenament i deixa un cert regust d'insatisfacció.
Combinant el cinema de gènere -fantàstic- amb la recreació cinèfila, el realitzador E. Elias Merhige elabora una hipòtesi sobre el rodatge de la magistral Nosferatu, de F.W. Murnau -adaptació soterrada del Dràcula de Bram Stoker i un dels cims de l'expressionisme alemany-, a partir de la teoria que l'actor protagonista -l'enigmàtic Max Schreck- era un veritable vampir a qui el director havia promès la sang de la seva partenaire.
El resultat és un atractiu exercici d'estil que vol reflexionar -com arravatament- sobre la mateixa naturalesa vampírica del cinema, però que, un cop ha ensenyat les cartes, li costa avançar tot i la convincent prestació de Willem Dafoe.