dissabte, 14 d’abril de 2007

Ressenya del diari “Avui” sobre “L’historiador” d’Elizabeth Kostova

Mossegades de fortuna i glòria
L'escriptora Elizabeth Kostova triomfa a tot el món amb 'L'historiador', una novel·la sobre Dràcula
Matilde V. Alsina
La tradició ens anima a mantenir-nos allunyats de Dràcula. Relacionar-s'hi només porta desgràcies. Tot i que arriscar-se a rebre'n una mossegada pot recompensar-nos amb fortuna i glòria. Si no, que li ho preguntin a Elizabeth Kostova (Connecticut, 1964), a qui tan sinistre company de viatge ha catapultat a l'èxit estratosfèric de la mà de la seva primera novel·la, L'historiador.
Tot va començar durant la infantesa de l'autora, quan el seu pare entretenia un viatge a l'Europa de l'Est amb les terrorífiques històries d'un vampir amb molta retirada a Bela Lugosi. Kostova va reactivar aquest magma primigeni durant una altra excursió, ara amb el marit, en la qual va començar a cavil·lar en la possibilitat que Dràcula -no el de Hollywood, sinó el conegut com Vlad Tepes- encara estigués entre nosaltres. Feia vuit anys que treballava en el llibre quan Dan Brown va publicar El codi Da Vinci. El ressò d'aquest llibre va aplanar el camí a Kostova, que va oferir el manuscrit a subhasta entre diverses editorials i en va rebre la suma de 2 milions de dòlars. Des de juny del 2004, quan va sortir l'edició americana, s'ha convertit en un èxit de vendes. A l'Estat espanyol l'editen Edicions 62 i Umbriel, i des de la seva sortida, a meitats d'octubre, ja porta venuts 25.000 exemplars en català i 156.000 en castellà. Això sense comptar els drets de traducció a 37 llengües més i que Sony va desembutxacar 2 milions de dòlars per a l'adaptació al cinema.
Què té Dràcula que fascina tant? Segons Kostova, "el seu cantó humà, que el diferencia d'altres monstres, el seu caràcter aristocràtic, que el converteix en el més popular dels vampirs, i que és un mite que va molt bé per parlar de la transició entre la vida i la mort". Però l'èxit no ha aturat l'autora nord-americana. Tot i que ha aparcat un parell d'anys la feina com a professora d'escriptura creativa a la Universitat de Michigan, ja s'ha embrancat en una nova novel·la que "també és de gènere històric, però enfocada des d'una perspectiva molt diferent al relat gòtic". "Hi vull investigar com els contemporanis s'enfronten amb el passat".
Vampirs a banda, una de les curiositats de la novel·la és el títol. Davant l'absència de gènere en llengua anglesa, Kostova va deixar que cada editorial decidís si el The Historian original era home o dona. A casa nostra tenim les dues opcions (La historiadora, en castellà, i L'historiador, en català), mentre que a Croàcia s'ha optat pel plural i els italians han solucionat el problema amb El deixeble com a títol. Segons l'autora, que assegura que mentre escrivia no pensava en cap gènere concret , "l'autèntic historiador és el lector, que és qui, al capdavall, encaixa totes les peces".