dimarts, 8 de desembre de 2009

Passió pel vampir

Imatge: Denis Sinyakow. Reuters

Els vampirs de veritat no s’assemblen res als de Crepuscle. Oblidin-se de pentinats a l’última, de cossos atractius i de mirades febrils: l’autèntic xuclasang és la bestiola negra de la foto, la fastigoseta sangonera de tota la vida, viscosa i fartona. Però sembla que, igual que els seus cosins llunyans del cine i la literatura, també estes criatures s’han posat de moda: els metges d’antany, impotents davant de tants mals, solien sagnar els seus pacients per a equilibrar els humors del seu organisme, en una pràctica que ha ressorgit en temps recents amb fins terapèutics -diuen, per exemple, que les sangoneres segreguen una substància que calma el dolor- i estètics. que han llegit per ací que l’actriu Demi Moore les usa com a tractament de bellesa i de desintoxicació?
La noia de la imatge no és Demi i no creiem que el rubor cosmètic de les seves galtes es pugui atribuir al amic petitó -per fortuna, inapetent- que es passeja per la seva cara. Ella és una treballadora del Centre Internacional de Sangoneres Medicinals d’Udelnaya, a Rússia, la major granja del món dedicada a la cria d’aquesta espècie. Es va fundar el 1937, produeix cada any tres milions d’exemplars i crea molta més repulsió que qualsevol pel·lícula de monstres: imaginen metres i metres de prestatgeries repletes de pots de vidre que contenen sangoneres alimentades amb sang de vaca. L’empresa exporta bona part dels seus animals i fins i tot fabrica amb ells xampús i cremes... Segur que no falten en el tocador dels guapíssims vampirs de mentida!

Carlos Benito. La Rioja.com