dissabte, 23 d’octubre de 2010

Els monstres del cinema prenen Torí

L’èxit dels vampirs no és d’ara. Porten mossegant en el cinema des que aquest va donar els seus primers passos. Això sí, abans no eren tan guapos. Els uns i els altres es donen citació en el Museu de Torí, on una exposició arreplega els últims 80 anys del gènere. En la mostra també hi ha lloc per als fantasmes de gran cor, i si no que se’l diguin a ‘Casper’, ‘Autopista cap al cel’ o ‘Gosht’. No falta ni un.
Sota el títol ‘Diversamente vivi. Zombi, vampiri, mummie, fantasmi’, el Museu Nazionale del Cinema de Torí (Itàlia) ha orquestrat una espectacular exposició en què repassa la història d’un gènere que ha evolucionat amb el temps i que ha estat present en el cinema des dels seus inicis. La mostra –que es pot veure fins al 9 de gener- comprèn des del terror que aquests monstres despertaven en els anys 30 fins a l’actual ‘boom vampíric’ gràcies a la saga ‘Crepuscle’, passant per sèries de televisió i còmics tant de Hollywood com contornada. Inclús l’espanyol Alejandro Amenábar té un buit amb ‘Els Altres’.
N’hi ha prou d’apropar-se- als voltants del museu –el monumental edifici de la Mole Antonelliana- per a fer-se una idea del calat de l’exposició. Una sèrie de 30 fotografies pengen de les reixes del recinte mostrant al transeünt els amagatalls del cinema de terror. Bela Lugosi en ple procés de transformació per a convertir-se en La Mòmia o el mític Borís Karloff maquillant-se per a encarregar al terrorífic Dràcula són només dos exemples. Una bona forma d’entrar en matèria i posar-se en situació abans de passar a l’interior.
I, una vegada dins de les instal·lacions, comença l’espectacle. Passin i vegin. Màscares, reproduccions de personatges mítics, objectes de rodatge, escenaris, fotos, material promocional, cartells… i una escenografia ideada per a l’ocasió que evoca l’atmosfera de les pel·lícules de terror clàssiques (obra d’Elena d’Agnolo Vallan i Marco Ostini). Mentre es contemplen les vitrines i es passeja per les instal·lacions, una sèrie d’efectes especials sorprenen al visitant. Jocs de llums, música… i unes butaques res usuals que inviten a fer una parada tècnica tombant-se -literalment- a gaudir en dues pantalles enormes d’escenes memorables.
Vistos els monstres, els objectes i les relíquies, el viatge no acaba aquí. Continua per la història d’un gènere centenari que s’ha anat adaptant als temps. Ascendint l’espectacular rampa de caragol que circumda l’interior de l’edifici, l’exposició recorre 80 anys de cinema de zombis, vampirs, mòmies i fantasmes. Els clàssics dels anys 30 obren el camí. El ‘Dràcula’ de Tod Browning, les terrorífiques històries del britànic Terence Fisher o l’implacable ‘Nosferatu’ de Walter Herzog.
Aquells monstres eren terrorífics. Encara que, ara, dècades després, cal aprendre a veure’ls amb els ulls de llavors. Sinó, el més probable és que semblin antiquats i ridículs, provocant més una rialla que un sobresalt. Però no tots són malvats o han de fer por. El mite de zombis, vampirs, mòmies i fantasmes també ha calat en altres gèneres com la comèdia, el thriller, el musical o el drama. I ells també tenen el seu lloc en aquesta exposició que bé val una escapada a Torí. ‘La núvia cadàver’ de Tim Burton, ‘Ghost’ i fins a ‘Autopista cap al cel’ tenen el seu propi espai de protagonisme. I és que encara que la seva funció principal sigui la de fer por o resultar repulsius, també hi ha fantasmes bons, com Casper, i vampirs desitjats, com Edwuard Cullen. 

Agències