diumenge, 30 de maig del 2010

Popurris amb zombis i vampirs

Popurris (mashups). Això és el que es planteja el cine americà per a alguns dels seus projectes cinematogràfics. Monstres, personatges històrics, clàssics de la literatura més seriosa o estrelles de rock es donen cita en uns còctels verdaderament inusuals, també coneguts amb el nom de popurris, que arribaran a les nostres pantalles en pròximes temporades.

Mick Jagger contra els Beatles
I si els Beatles hagueren sigut uns zombis que van aprofitar la seva fama per a menjar-se els cervells dels seus fans? Això és el que ha pensat Alan Goldsher, l’autor de la novel·la gràfica Paul is Undead: The British Zombie Invasion (Paul és un no mort: la invasió zombi britànica). En el seu intent per anar més enllà del deliri, el llibre converteix a Mick Jagger en un caçazombis i a Yoko Ono en una ninja.
El llançament d’aquesta ha creat suficient rebombori com perquè els productors Michael Shamberg i Stacey Sher, responsables de Pulp Fiction, ja hagin comprat una opció per a portar-la al cinema. Es fan apostes sobre el possible càsting de tan coratjosa cinta. 

Abraham Lincoln, caçador de vampirs?
El popurri no coneix límits. No es respecta ni als presidents dels Estats Units. Aquest és el cas d’Abraham Lincoln, que es convertirà ni més ni menys que en un caçavampirs a Abraham Lincoln, Vampire Hunter, un projecte en què veurem dos cineastes que cotitzen alt al Hollywood actual: el director Estafar Bekmambetov, responsable de Wanted (Perseguit), i Tim Burton, en aquesta ocasió en labors de producció.
El film és l’adaptació de l’obra homònima de Seth Grahame-Smith, autor expert en el gènere del popurri i responsable d’un dels èxits literaris d’aquest tipus de potatges: Pride and Prejudice and Zombies (Orgull i prejudici i zombis), peculiar barreja dels personatges creats per Jane Austen i no morts. 

Jane Austen zombificada
La moda de les combinacions inusuals ja no és cosa de frikis i produccions de sèrie B. Així ho demostra l’adaptació cinematogràfica Orgull i prejudici i zombis que compta amb un director com David O. Russell, responsable de la prestigiosa Tres reis. Per si això fos poc, la protagonista d’aquest projecte és ni més ni menys que una estrella de la importància de Natalie Portman, que es posarà en la pell d’una aguerrida Elizabeth Bennet, una dona que, més que lluitar contra les convencions de l’Anglaterra victoriana, haurà d’estar llesta per a defensar-se d’una plaga de zombis. Shakespeare i Stoppard tampoc en queden lliures.
 Rosencrantz i Guildenstern, els populars personatges secundaris d’Hamlet que van ser protagonistes d’una obra del dramaturg Tom Stoppard, també han tingut la seva particular barreja cinematogràfic. Rosencrantz and Guildenstern are Undead (Rosencrantz i Guildenstern son no morts), dirigida per Jordan Galland, intenta establir connexions entre els vampirs, Hamlet i el Sant Grial en clau de comèdia independent.

Com ja s'ha dit , gran part de la “culpa”, d’aquest tipus de febre la té Seth Grahame-Smith, un guionista i escriptor que s’ha convertit en l’adalil del gènere amb Orgull i prejudici i zombis i Abraham Lincoln, Vampire Hunter.

Basat en un text de Julio Vallejo a La Información.com

dijous, 27 de maig del 2010

Cinema de vampirs en català, al Màgic

Els vampirs de les pel·lícules Crepuscle i Lluna nova parlen en català al Megacine Badalona, al centre comercial Màgic. El primer film es podrà veure aquest diumenge a un quart d'una i el segon arribarà el pròxim 20 de juny a la mateixa hora. Les projeccions es faran arran de l'acord de col·laboració amb el Centre de Normalització Lingüística de Badalona i Sant Adrià per promocionar el cinema en català. Els vals de descompte, que ofereixen un preu reduït de 3,50 euros per entrada, s'han repartit a l'alumnat de 5è i 6è de totes les escoles i als instituts de Badalona i Sant Adrià. Els vals també es poden baixar dels webs www.cpnl.cat/badalona i www.cpnl.cat/santadria. També es poden obtenir a les oficines del CNL a Badalona i Sant Adrià.

El Punt

dissabte, 8 de maig del 2010

Mor Michael Pataki, un dels vampirs de la pantalla dels 70

Un dels vampirs de la pantalla dels '70, Michael Pataki  (n. 1938, Ohio) va morir de càncer el passat 15 d’abril als 72 anys. Havent debutat com a extra a Ten north Frederick, va ser a través de l’àmbit escènic que va aconseguir la suficient reputació com per a accedir a rols antagònics o bé directament de vilans en la pantalla. El cine fantàstic va recórrer a la seua figura enigmàtica en títols com Dream no evil (1970), The Return of Count Yorga (1972), The Baby (1973), Bat People (1974) i, especialment, Grave of the Vampire (1974), on va encarnar al sinistre Caleb Croft, un nosferatu que s'enfronta amb el seu fill  semivampir William Smith. Més tard va encarnar un descendent del Comte Drácula en el gens  memorable Dracula's Dog (1978). Els fans de Star Trek el recordaran pel seu personatge Korax, un klingon, a l’episodi The trouble with Tribbles (1967).

Cinemanía núm. 211.

dissabte, 1 de maig del 2010

Sant Francesc, entre vampirs


El IV duc de Gandia apareix en un quadre de Goya en la pel·lícula 'Crepuscle. Lluna Nova', del director Chris Weitz.

Sant Francesc de Borja, el IV duc de Gandia i patró de la ciutat, té el seu segon de glòria en la gran pantalla internacional. No per l’obra d’un miracle, lògicament, sinó pel seu debut en la taquillera pel·lícula de vampirs 'Crepuscle. Lluna Nova', un fenomen de masses entre adolescents.
Esta cinta de producció americana, dirigida per Chris Weitz, oferix una imatge del quadro que va pintar Francisco de Goya en 1788 i que es titula 'San Francesc de Borja i el moribund impenitent'. En ella, el jesuïta de Gandia porta en la mà un crucifix i pareix estar realitzant un exorcisme a un home que agonitza en el seu llit de mort.
La tètrica escena, molt apropiada en una cinta de terror, apareix al principi del film, quan la jove protagonista, Bella Swan, està sent curada d’una ferida sagnant en un despatx pel vampir bo Carlisle Cullen. Precisament en eixe moment, l’objectiu de la càmera es dirigix a uns quadros de Goya, entre els quals destaca el del IV duc de Gandia.
En l’obra, Francesc de Borja intenta convèncer agitant el crucifix a un moribund perquè confesse, mentres que uns sers grotescos, probablement dimonis, esperen fer-se amb la possessió de la seua ànima. Esta és una de les primeres ocasions en què apareixen en l’obra de Goya eixes figures monstruoses que més tard seran freqüents en moltes de les seues composicions pictòriques i també en els seus gravats.


El quadre de Goya

Esta obra va ser encarregada al pintor per part dels ducs d’Osuna, hereus del títol dels Borja, per a decorar la capella de Sant Francesc en la Catedral de València. La pintura reflectix molt bé el poder curatiu que el duc va emprar amb les seues pregàries exorcitzadores, segons apunta l’historiador Ximo Company en el llibre 'Francesc de Borja. Sant i duc de Gandia'. La segona part de 'Crepuscle' és un autèntic èxit.
L’única cosa que es pot lamentar és que pocs espectadors s’hauran donat compte que entre els sers fantàstics que s’alimenten de sang apareix el llenç de Sant Francesc de Borja.
Tot això, just en el moment en què s’està celebrant el V Centenari del Naixement del patró de Gandia. Respecte a la iconografia del duc, l’historiador Wifredo Rincón, en un congrés internacional celebrat recentment sota el títol 'Francesc de Borja i el seu temps: política, religió i cultura en l’Edat Moderna', assenyala que la dita iconografia, en el panorama artístic espanyol, és «sorprenentment escassa, a pesar de ser un personatge de gran rellevància".
Rincón, comissari de l’exposició sobre Borja que s’exhibix en el Museu de la Ciutat de València diu que la iconografia de Borja es reduïx a dos espais: a les cases de la Companyia de Jesús, on hi ha "abundant" iconografia del sant i a València, especialment a la capital a Gandia i Llombai.

Zoa Sanz. Las Provincias

Troben a Moràvia la tomba d’un vampir mil·lenari


Lluny de la imatge literària i cinematogràfica del vampir, en l’Edat Mitjana eren considerades com a tals persones amb deformitats físiques. En vida se’ls tenia por i una vegada morts els seus veïns tractaven d’assegurar-se de que no tornaren del més enllà prenent mesures, com menys, curioses.
En l’Edat Mitjana, qualsevol persona amb algun defecte físic com el ser geperut, tindre les articulacions corbades, la cara deformada o el crani prolongat, era susceptible de ser titllada de vampir.
El recent descobriment de la tomba d’un d’estos sers en el que va ser un important assentament del segle IX en l’Imperi de la Gran Moràvia ha alegrat als arqueòlegs que treballaven en la zona, proporcionant-los un ric material d’estudi.
Segons recull el web de Ràdio Praga, la tomba ha sigut localitzada en el tossal de Modrà, prop d’Uherské Hradistě, on des dels anys 50 es realitzen excavacions científiques.
El cap del departament arqueològic del Museu de Moràvia Eslovaca d’Uherské Hradistě, Miroslav Vaskových, apunta que a estos vampirs se’ls temia i fugia en vida i que era conegut que els seus veïns, a la seua mort, feien tot el que es puga per a evitar una hipotètica resurrecció i que s’aparegueren en els seus llars espantant-los. No és que estos sers es dedicaren a xuplar sang, però sí es pensava que podien atraure grans mals.
La importància del descobriment de l’anomenat 'vampir de Modrà' radica en el fet de que ve a confirmar el que la creença popular donava per segur, al marge de la novetat que puga aportar una vegada concloses les investigacions.
Segons Ràdio Praga, la fossa de la tomba del vampir va ser cobert amb pedres perquè no poguera eixir i que estes al seu torn van ser cremades per l’efecte purificador que se li atribuïa al foc. A més, el cos del difunt es va ficar en un espai de només 30 centímetres de profunditat "perquè se sentira incòmode" i se li va esclafar la cara amb una pedra, una altra pràctica habitual amb què es castigava estos individus després de la seua mort. Soterrar-los lligats o atrapats en un cep de campanya també entrava entre el normal en aquella època.
Una cosa més sobre el 'vampir de Modrà': possiblement es tractara d’un xiquet, perquè les primeres investigacions no consideren que este individu mesurara més de 1,30 metres.

Basat en una notícia d'Ecodiario