dimecres, 9 de març del 2011

Ramon Oller reescriu 'Dràcula'per al Ballet de Teatres


El Ballet de Teatres de la Generalitat valenciana ultima els assajos del nou muntatge coreogràfic de Ramon Oller, Dràcula. El que va començar com una reescriptura del muntatge  Sangrepura (Sangpura), de Ramon Oller, va evolucionar en una proposta coreografia totalment nova i més espectacular: Sangrepura 2.0 (Sangpura 2.0) un muntatge del Ballet de Teatres que es va estrenar el 6 d'agost al Teatre Romà de Sagunt dins del Festival d'Estiu de Teatres-Sagunt a Escena, i ara, tancant aquesta trilogia, arriba Dràcula, que s'estrenarà el 13 de maig al Teatre Principal dins de la Temporada Internacional Dansa València.
'Aquí hi ha ecos estilístics de la peça original, i de la seva continuació. 'Dràcula' completa aquesta singular trilogia ', afirma Inmaculada Gil Lázaro, directora general de Teatres de la Generalitat. 'L'argument podria resumir així: Dràcula serà el seductor seduït i atrapat per la força de la Comtessa sagnant Bathory' apunta Ramon Oller. Malgrat els ecos foscos, el coreògraf, parla d'una peça que 'és cant, i coreografia, vital. Perquè Dràcula, com l'amor, és vida eterna '.
Aquest nou treball de Ramon Oller té entre les seves característiques l'haver aconseguit crear 'una complicitat total entre la companyia i el coreògraf, un diàleg creatiu i valenta que es veurà activat en el muntatge', assenyala Gil Lázaro.
Ramon Oller ha coreografiat per al Ballet de Teatres: Congelat en el temps (2003), L'amor Brujo (2008), El meu Príncep (2009), el seu primer muntatge dirigit a públic familiar, ha remuntat Carmen (2009), Sangpura 2.0 (2010) i ara estrena Dràcula '(2011). Oller ha coreografiat més de 41 obres, col.laborant amb la Companyia Nacional [espanyola] de Dansa, el Ballet Nacional d'Espanya, el ballet de Cristina Hoyos, el Ballet Hispànic de Nova York i el Ballet de l'Òpera Essen. El coreògraf ha estat distingit amb el Premi Nacional  [espanyol] de Dansa que atorga el Ministeri espanyol de Cultura i el Premi Nacional de Catalunya en dues ocasions i Premi de les Arts Escèniques de la Generalitat Valenciana, el 2003 i el 2004.

Font: Teatres de la Generalitat valenciana

diumenge, 6 de març del 2011

La saga literària de vampirs de Guillermo del Toro

Encara que els seus cintes ocupen un lloc privilegiat en el cinema fantàstic i de terror, no son legió el que saben que Guillermo del Toro ha explotat una altra veta: la d'escriptor, faceta que va fer oficial el 2009 amb la publicació de Nocturna.
La novel•la, realitzada en col•laboració amb Chuck Hogan, forma part de la trilogia La Foscor (La oscuridad), el tema central de la qual és l'existència d'un virus que transforma a les persones en vampirs.
La història gira entorn de Sardu, que propaga una infecció amb l'objectiu de convertir els humans en éssers "xucla sang". El metge Eph Goodweather, el professor Abraham Setrakian i els seus aliats, l’han de perseguir per evitar contagis.
"Gràcies al horrorífic pla de Sardu, una guerra entre els vampirs del Vell i el Nou Món esclata, amb cada clan competint pel control. Al centre del conflicte està un llibre, un antic text que narra la història dels vampirs i els seus més foscos secrets ", anuncia Harper Collins, segell editorial del cineasta mexicà als EUA.
La saga literària està conformada també per Obscura (Oscura) –no traduïda al català, llançada mundialment l'any passat. A diferència del primer lliurament, aquest segon volum va obtenir resultats poc favorables, ja que alguns seguidors afirmen que la història decau..
Per a la crítica, Guillermo recupera la figura vampírica que es creia perduda en el món de la literatura, argumentant que actualment predominen històries on aquests éssers són bons, s'enamoren, no consumeixen sang humana i fins són vegetarians.
Amb dos volums publicats, del Toro i Hogan exposen que els vampirs tornen a ser monstres brutals i malvats, obsessionats amb la sang humana, desitjosos d'apoderar-se tant de la humanitat com del món i cruels amb les seves víctimes.
Influenciada per diversos escriptors, Foscor pren com a referència al Dràcula de Bela Lugosi i fins i tot al Vlad de Carlos Fuentes, amb la capacitat de transporta el seu comportament medieval a l'època actual.
Una dada curiosa d'aquestes històries és llegir com diversos escenaris del món contemporani van ser transformats per a benefici dels personatges, com és el cas de les desaparegudes Torres Bessones, convertides en nius de vampirs.
Aquesta no és la primera vegada que el cineasta mexicà mostra interès pel vampirisme, ja que en múltiples ocasions s'ha confessat fanàtic d'aquest gènere, col•leccionant al pas dels anys textos antics i contemporanis sobre aquestes mítiques criatures.
La novel•la que ha de tancar el cicle es dirà Eterna.

Basat en un text de Ricardo Pérez Yarza a Filmeweb