divendres, 28 de gener del 2011

Abraham Lincoln, 'caçavampirs'


Benjamin Walker serà el protagonista d'una pel·lícula produïda per Tim Burton en què el president dels Estats Units lluita contra els no-morts.
Benjamin Walker, un jove actor de Broadway sense gaire currículum, interpretarà el setzè president dels Estats Units, Abraham Lincoln, en la pel·lícula que estan preparant els estudis Fox, en què Lincoln lluita contra els vampirs durant la guerra civil.
La pel·lícula adapta una novel·la de Seth Graham-Smith, Abraham Lincoln: Vampire Hunter, una reconstrucció fantàstica del personatge i el període històric escrita en forma epistolar que segueix el personatge al llarg de 50 anys de la seva vida.
La pel·lícula estarà dirigida per Timur Bekmambetov, el director de Wanted (2008), i produïda per Tim Burton. La seva estrena està prevista pel 2012.

Ara

dilluns, 24 de gener del 2011

L'exit dels vampirs genera una subcultura

Treballen com metges i advocats de dia, però de nit assetgen com vampirs. Encara que potser no vulguin xuclar-te la sang, hi ha moltes víctimes disposades, segons un acadèmic nord-americà que estudia una subcultura que emula els no morts.
El sociòleg de la Universitat de l'Estat d'Idaho DJ Williams, que acaba de ser contractat com a assessor per a un documental de televisió sobre els "acte identificats com vampirs" assenyala que els acòlits moderns de Dràcula busquen relacions consensuades d'intercanvi de sang.
La fascinació popular amb els vampirs es remunta a la publicació el 1897 de l'obra Dràcula de Bram Stoker, i llibres posteriors com Les Cròniques vampíriques d'Anne Rice.
Però el fenomen ha explotat en els últims anys amb la sèrie de novel•la Crepuscle de Stephenie Meyer, i la seva adaptació al cinema. El personatge del seductor vampir Edward Cullen, interpretat per l'actor Robert Pattinson, es va convertir en un ídol adolescent i va posar de moda als vampirs.
Aquesta bogeria pels vampirs ha generat una subcultura internacional molt relacionada amb els trets associats amb aquestes criatures fantàstiques. Es creu que són éssers seductors que no tenen por d’explorar el costat fosc de la naturalesa humana, habitualment emmascarada pel bé de l'acceptació social.
"Els autoidentificats com a vampirs s'adonen que els humans són una barreja de llum i foscor", va dir Williams.
"Hi ha el 'jo' socialment desitjable que la gent mostra en públic, i després hi ha el 'jo' que pot no ser tan bo, tan optimista. Varia de persona a persona, però en general els vampirs no pretenen creure que no hi és present: ho reconeixen i intenten portar-ho el millor possible", va afegir.
El que els separa dels que només imiten els vampirs –la persona amb capa que dorm en taüts o creu que pot esdevenir un ratpenat -és una falta d'energia interna que els fa buscar-la en fonts externes, com un multitudinari concert de rock o la sang d'un donant disposat.
"En diuen alimentar-se", va dir Williams, que també assessora el FBI en investigacions relacionades amb criminals violents que asseguren ser vampirs.

Xuclar sang

Williams assenyala que els autors identificats com vampirs busquen parelles amb energia de sobres, disposats a permetre que els xuclin sang d'una petita incisió realitzada amb un bisturí a la part alta del pit.
"Sovint, estan en una relació amb un donant, en la qual una persona té escassetat d'energia i la parella té excés d'energia, és una relació simbiòtica perfecta", va dir.
La reparació és legal perquè és consensuat, entre adults i no pretén fer mal, va assenyalar l'acadèmic, que està investigant aquests estils de vida alternatius.
Williams ha assenyalat que hi ha representants de gairebé qualsevol edat, raça, religió i professió en aquesta subcultura, més forta en àrees urbanes.
"Es veuen com gent normal en treballs normals: són professors, advocats, comptables, poden ser pares", va dir. "Tenen vides normals, però hi ha aquest aspecte de necessitar prendre energia de tant d'en tant i de certes formes", ha afegit.

Reuters