Alarma als EUA: un altre cas de ràbia per vampirs

Un home de Massachusetts s’ha convertit en el tercer cas de ràbia per mossegada d'un vampir. El primer havia estat un jove mexicà que va ser la primera víctima mortal al país en gairebé un segle. La segona una dona de Carolina del Sud. Diuen alguns que pel canvi climàtic, aquests éssers "xuclasang" que viuen al sud del continent estan migrant cap al nord.

Segons ha informat el Departament de Salut de Massachusetts, l'home, de qui no s'ha donat a conèixer el nom, és resident de Cap Cod i es troba en estat crític.

A principis de desembre, una dona a Carolina del Nord va morir a causa de la ràbia que va contraure per la mossegada d'un vampir. I, al juliol, un jove de 19 anys, un treballador agrícola immigrant que havia estat mossegat al taló per un vampir a Michoacan, va morir a Louisiana.

En aquell moment, els Centres per al Control i la Prevenció de Malalties (Center for Disease Control and Prevention, CDC,) van informar que la mort del jove era la primera per ràbia contreta per mossegada de vampir que passava als EUA.

Allò que causa alarma és que en el CDC creien que el risc de vampirs amb ràbia estava confinat als estats del sud, però, ara, el cas de Massachusetts trenca amb aquesta teoria. L'alarma comença a ser arreu de l’Estat..

Aquesta forma agressiva de la ràbia té un període d'incubació de només 15 dies, han afegit els CDC. I causa una encefalitis mortal. Encara que les poblacions de vampirs estan confinades a Amèrica Llatina, s'ha observat una tendència migratòria cap al nord, van advertir.

Estats Units ha registrat, des de 2000, 32 casos de ràbia humana, majoritàriament a partir d'una variant de la ràbia canina, vuit dels quals van ser contrets a l'estranger. Dos dels casos es van originar a Mèxic.

El CDC a emfatitzat que cal instar la població a evitar el contacte amb vampirs i en el possible vacunar-se.

El virus de la ràbia es troba en la saliva dels vampirs. Els primers símptomes que s'ha adquirit ràbia són similars als d'una grip: febre, mal de cap i debilitat general. Si la persona va ser mossegada ha d’informar immediatament. L'administració ràpida d'un sèrum antiràbica pot ser la diferència entre la vida i la mort.

Descobreixen allò que guia els ratpenats vampir cap a la sang

Els científics saben des de fa molts anys que quan les ratapinyades vampir es disposen a esquinçar la pell dels animals amb els seus afilats ullals, els seus nassos els guien cap als millors llocs on una mossegada precisa arribarà a una vena i alliberarà amb eficàcia la nutritiva sang. Però fins ara s'ignorava com exactament els vampirs detectaven el punt precís en què mossegar.

Investigant a vampirs silvestres d'Amèrica del Sud, un equip de científics de l'Institut Veneçolà d'Investigacions Científiques a Caracas i la Universitat de Califòrnia a San Francisco, ha descobert el secret de com aquestes bèsties tan lúgubres escullen el punt perfecte per mossegar: una substància termosensible, que envolta les terminacions nervioses en els seus nassos, anomenada TRPV1. Diverses companyies farmacèutiques i de biotecnologia estan treballant en el desenvolupament de nous medicaments que actuïn sobre molècules similars a la TRPV1.

L'equip de David Julius, Elena Gracheva i Julio Cordero-Morales va seqüenciar gens de les mostres de teixit nasal de vampirs salvatges a Veneçuela, determinant finalment que la TRPV1 és la molècula responsable de la seva capacitat per detectar la calor.

Molècules similars a la TRPV1 estan presents en les nostres fibres nervioses sensibles al dolor ubicades a la llengua, pell i ulls. Ens permeten detectar la capsaïcina en els pebrots i bitxos i percebre el seu sabor picant.

El descobriment és un exemple rotund de com petits canvis genètics en el genoma d'una espècie poden contribuir que es forgin adaptacions evolutives importants amb el pas del temps, en aquest cas permetent al ratpenat vampir la percepció per infrarojos del "mapa" de calor de les seves preses, que revela la ubicació sota la pell dels principals vasos sanguinis. Això els ajuda a alimentar eficientment de la sang de les seves víctimes.

El nou estudi també aporta dades útils per al disseny de fàrmacs, ja que molècules similars a la TRPV1 intervenen en el procés de percepció de determinada classe de dolor, com l'experimentat en tocar un objecte massa calent, o en el fenomen de la hipersensibilitat al calor que es manifesta després de certes ferides, com passa amb les cremades solars.

Els ratpenats vampirs estudiats tenen un aspecte físic que pot ser descrit com el d'una rata amb ales, però en canvi tenen un major parentiu evolutiu amb gossos i cavalls que amb els rosegadors. De fet, aquests vampirs silvestres galopen i salten pel terreny d'una manera similar a com ho fan els cavalls.

A Amèrica del Sud, on els vampirs són comuns, aquestes criatures s'acosten a les seves preses per terra, galopant ràpida i silenciosament, per a continuació mossegar a vaques, cabres i aus adormides, i beure de la seva sang. Com altres ratpenats, s'alimenten només de nit.

Els ratpenats vampirs són els únics mamífers coneguts que subsisteixen exclusivament de la sang, i el seu consum d'aquesta ha de ser alt perquè puguin sobreviure. L'evolució els ha donat importants adaptacions per exercir la seva macabra forma d'alimentació.

Agències

Entrevista a Rodrigo Medellín, biòleg i ambaixador de l'ONU per a l'any del ratpenat

- Amb 11 anys ja era famós pels seus coneixements sobre mamífers.

-Des que tinc memòria estic amb animals, tota la meva vida ha estat sortir a buscar-los i aprendre d'ells. Tot va començar amb l'Enciclopèdia Salvat de la Fauna de Félix Rodríguez de la Fuente, en fascicles setmanals, l'únic que trobava en espanyol per saber més, als 11 anys vaig veure aquell programa de "El Gran Premi dels 64.000 pesos", que eren molts calers, i li vaig dir a la meva mare que volia anar a respondre sobre mamífers. Sortia cada dissabte per la tele, i un dia em pregunten: «I com saps tant?», I dic: «Per l'Enciclopèdia Salvat». Els de l'editorial es van tornar bojos i l'hi van dir a Rodríguez de la Fuente, que va prometre a la meva mare que als 18 anys em portaria amb ell a Àfrica. Fins llavors li vaig escriure desenes de cartes que mai va contestar. En complir els 18, ell estava a Alaska, i després havia de venir a Mèxic, però es va matar a l'avioneta.

-El seu coneixement no s'estén. Dels ratpenats errem fins al nom: ni ratolins ni cecs.

-I mal aplicat: l'original «muris cecus alatus» deriva ratpenat. Així que només és cert el de alat.

-Mamífer incomprès però indispensable.

-Per a la nostra vida diària té una importància cabdal. Qualsevol peça de cotó està lligada a ell, perquè s'alimenta d'una de les plagues més importants que afecten aquest cultiu i a d’altres, com blat de moro, fesol o cafè. Cada milió de ratpenats destrueix unes deu tones d'insectes cada nit. I hem demostrat que el seu valor com a controlador de plagues és de 700.000 dòlars cada cent km2 de cultiu, i no inclou la prevenció de danys mediambientals i en la salut pels insecticides.

-També és pol•linitzador i dispersador de llavors.

-Molts ecosistemes li deuen la seva estructura i fisonomia: des dels cactus columnars del desert de Sonora a l'atzavara tequiler, que a Espanya fan servir per restaurar talussos als costats de les carreteres, i de les seves altres virtuts què vaig a dir com mexicà. Quin nen espanyol no ha volat un avionet de fusta de bassa? ... Doncs també la pol•linitzant ells.

- Obren algun horitzó a la medicina?

-El 1984 vam trobar que un enzim de la saliva de la ratpenat vampir, del que tothom es vol desfer, liqua els coàguls sanguinis. El medicament està a punt de sortir a la venda.

-Un altre error: creure que tots són iguals.

-Se’n coneixen 1.230 espècies, i el nombre creix. Des de l'ecologia i la morfologia, són el grup més gran entre els mamífers. Tenen històries naturals tan diferents que n'hi ha que s'alimenten de sang, altres de peixos, o de pol•len, o de fruites ... I n'hi ha especialitzats en menjar insectes a diferents altures.

-En la fageda de la Garrotxa viu el més gran d'Europa.

-El Nyctalus noctula. Es va descobrir fa vuit anys, i també s'alimenta de ocellets.

-I si és tan Munífic, per què l'aguaitem?

-A la Xina representa la bona salut, sort, fortuna, vida i felicitat, i està en l'escut de València perquè els àrabs promovien les seves colònies contra els mosquits, i ho llueix fins el seu equip de futbol a la samarreta. La història de la conquesta espanyola a Mèxic recull que mossegaven als cavalls, i al XIX, Bram Stoker, que havia llegit al conqueridor Bernal Díaz del Castillo, vincula Dràcula amb el ratpenat, i d’aquí vénen el desastre i l'amenaça.

-Els monjos de Yuste, obligats a viure amb ratpenats, deien que per espècie en extinció, ells.

-Amb increïble paciència els meus pares van aguantar molt de temps que tingués ratpenats vius, fins i tot vampirs en el bany de la meva habitació. A la nit els treia sang, i no sap com queien a sobre, que saltava la sang per les parets. Són un espectacle, però no li desitjo ni al meu pitjor enemic una colònia a casa seva, per l'olor, la brutícia ...

-Doncs que tingui un feliç any de la ratapenada

-Gràcies. És un gran èxit del Programa de Nacions Unides per al Medi Ambient.

Virginia Rodenas, ABC

Neix la literatura del Vampirisme (1749)

Dom Augustin Calmet (1672-1757) publica Dissertation sur les apparitions des esprits et sur les vampires et revenants, una raríssima edició d'aquest home que era un erudit benedictí francès.

Les seves obres foren de tema molt divers i una de les més destacables és el Dictionaire historique, critique, chronologique, géographique et littéral de la Bible, en quatre volums, publicada a París el 1720. Però en el llibre primer esmentat dedica tot un seguit de pàgines als Vampirs d'Hongria i dels països dels voltants... «En aquesta època (el segle XVIII), un altre drama s'ha estat produint al llarg d'una seixantena d'anys a Hongria, Moravia, Silèsia i Polònia; es parla d'homes que moriren mesos o anys enrere i que caminen i parlen novament i persegueixen homes i animals, van pels poblets, xuclen la sang dels seus parents fins que aquests es posen malalts o moren, i no existeix més que un mitjà per a l'alliberament del poble de tan perillós assot: Els cadàvers han de ser exhumats, empalats en una estaca i decapitats i llavors cal arrabassar el seu cor o cremar el seu cos. Aquests espectres són anomenats vampirs...». La paraula vampir, de l'alemany, són grans ratapinyades que poden midar fins a 75 centímetres d'envergadura i que es nodreixen amb fruites, insectes i, ocasionalment, xuclen la sang de l'home i dels animals adormits. Al mateix temps, la creença popular del cadàver que surt de la tomba i xucla la sang dels vius es troba a molts indrets d'Europa. Familiarment, aquest mot s'aplica també a la persona que s'enriqueix amb el treball d'altri. Però són aquests monstres nocturns eixits dels cementiris que han atret l'atenció dels escriptors, i dels quals, el més conegut és el Comte Dràcula, de Bram Stocker. Igualment tocaren el tema Lawrence Durrell, Sheridan Le Fanu, Theophile Gautier, Edgar Allan Poe, Simon Raven, Guy de Maupassant, E. F. Benson, Sir Arthur Conan Doyle, Robert Bloch, Nicolai Gogol, E. C. Tubb, Luigi Capuana, Ray Bradbury... i algun altre. És curiós que la 'ratapinyada' en general no gaudeixi de grans simpaties entre les cultures del nord mentre que aquí, a la Mediterrània, i concretament a Mallorca, és símbol de bon auguri, motiu pel qual, el rei Jaume I la posava en els seus escuts d'armes. És clar que aquí no hi ha ratapinyades 'vampirs' com a altres indrets com Sud-Amèrica, per exemple. Bram Stocker, quan en els acabaments del segle XIX, va concebre i escriure Dràcula, la seva fantasia aconseguí molt més del que s'havia proposat i creà un món d'éssers misteriosos que realitzaren el miracle de fer estremir els lectors primer i els espectadors de cinema anys després. Estremir a causa de la fondària imaginativa i literària de la seva fantasmagòrica narració i que féu dubtar tothom de si realment existeix el 'vampir' que sobreviu a través dels segles i s'alimenta amb aquesta substància vital que és la sang humana.

Miquel Ferrà i Martorell, Diari de Balears, 17-02-2000