100 anys de la mort d'Stoker: exposició a La Corunya

La fundació Luis Seoane va inaugurar ahir a La Corunya, una exposició que reivindica el llegat de Bram Stoker. Sota el títol Drácula, un monstro sen reflexo. Cen anos sen Bram Stoker (1847-1912) -Drácula, un monstre sense reflex. Cent anys sense Bram Stoker (1847-1912)-, la mostra reuneix una una relativament àmplia col·lecció de documents i edicions originals, entre els que hi ha una primera edició de Dràcula. Aquest volum, publicat a Londres el 1897 pel segell Archibald Constable & Co, pertany a la col·lecció de l'escriptor Luis Alberto de Cuenca. Una altra de les joies de la mostra és la col·lecció de tretze gravats de Goya, pertanyents a les sèries Capritxos, Els desastres de la guerra i Els disbarats. Les tretze peces tenen en comú la presència de ratpenats voleiant entre els monstres produïts «pel somni de la raó del segle XVIII». Tres textos donen a l'exposició una connexió amb la regió gallega: El vampir, de Pardo Bazán; Un ull de vidre, de Castelao; i Un clar del bosc, de Wenceslao Fernández Flórez. També s'exhibeix la carta XX pare Feijoo, un gallec que va comentar la cèlebre Tractat sobre les aparicions dels esperits i sobre els vampirs de Calmet. Paral·lelament es presenta la bibliografia que va utilitzar Stoker per documentar durant els set anys que va trigar a escriure Dràcula. L'exposició, comissariada per Jesús Egido i Eduardo Riestra, es completa amb pòsters cinematogràfics sobre Dràcula i els vampirs i pot ser visitada fins el 7 d'octubre. 

Font: Cercle-V

Sant Francesc, entre vampirs

El IV duc de Gandia apareix en un quadre de Goya en la pel·lícula 'Crepuscle. Lluna Nova', del director Chris Weitz.

Sant Francesc de Borja, el IV duc de Gandia i patró de la ciutat, té el seu segon de glòria en la gran pantalla internacional. No per l’obra d’un miracle, lògicament, sinó pel seu debut en la taquillera pel·lícula de vampirs 'Crepuscle. Lluna Nova', un fenomen de masses entre adolescents.

Esta cinta de producció americana, dirigida per Chris Weitz, oferix una imatge del quadro que va pintar Francisco de Goya en 1788 i que es titula 'San Francesc de Borja i el moribund impenitent'. En ella, el jesuïta de Gandia porta en la mà un crucifix i pareix estar realitzant un exorcisme a un home que agonitza en el seu llit de mort.

La tètrica escena, molt apropiada en una cinta de terror, apareix al principi del film, quan la jove protagonista, Bella Swan, està sent curada d’una ferida sagnant en un despatx pel vampir bo Carlisle Cullen. Precisament en eixe moment, l’objectiu de la càmera es dirigix a uns quadros de Goya, entre els quals destaca el del IV duc de Gandia.

En l’obra, Francesc de Borja intenta convèncer agitant el crucifix a un moribund perquè confesse, mentres que uns sers grotescos, probablement dimonis, esperen fer-se amb la possessió de la seua ànima. Esta és una de les primeres ocasions en què apareixen en l’obra de Goya eixes figures monstruoses que més tard seran freqüents en moltes de les seues composicions pictòriques i també en els seus gravats.

El quadre de Goya

Esta obra va ser encarregada al pintor per part dels ducs d’Osuna, hereus del títol dels Borja, per a decorar la capella de Sant Francesc en la Catedral de València. La pintura reflectix molt bé el poder curatiu que el duc va emprar amb les seues pregàries exorcitzadores, segons apunta l’historiador Ximo Company en el llibre 'Francesc de Borja. Sant i duc de Gandia'. La segona part de 'Crepuscle' és un autèntic èxit.

L’única cosa que es pot lamentar és que pocs espectadors s’hauran donat compte que entre els sers fantàstics que s’alimenten de sang apareix el llenç de Sant Francesc de Borja.

Tot això, just en el moment en què s’està celebrant el V Centenari del Naixement del patró de Gandia. Respecte a la iconografia del duc, l’historiador Wifredo Rincón, en un congrés internacional celebrat recentment sota el títol 'Francesc de Borja i el seu temps: política, religió i cultura en l’Edat Moderna', assenyala que la dita iconografia, en el panorama artístic espanyol, és «sorprenentment escassa, a pesar de ser un personatge de gran rellevància".

Rincón, comissari de l’exposició sobre Borja que s’exhibix en el Museu de la Ciutat de València diu que la iconografia de Borja es reduïx a dos espais: a les cases de la Companyia de Jesús, on hi ha "abundant" iconografia del sant i a València, especialment a la capital a Gandia i Llombai.

Zoa Sanz. Las Provincias