Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Crepúscle. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Crepúscle. Mostrar tots els missatges

dilluns, 31 de desembre del 2012

Sèrie de ficció sobre Dràcula

El passat 20 de desembre es va publicar en el web de la NBC la intenció de rodar una nova sèrie sobre Dràcula.
La producció estarà ambientada a finals del segle XIX a Londres, ciutat fins on arriba el comte presentant-se com un empresari nord-americà que ve a mostrar els últims avenços tecnològics, que inclouen l'electricitat. Naturalment això només una façana, ja que les seves veritables intencions són les de venjar-se dels que segles abans es van convertir en els seus màxims enemics. El seu pla marxa bé fins quan coneix una dona que sembla ser la reencarnació de la seva esposa morta.
La primera temporada de la nova Dràcula tindrà 10 episodis, que seran coproduïts per NBC i el canal anglès Sky. De moment se sap que Jonathan Rhys Meyers será el protagonista, però encara no ha anunciat la resta de repertori.
Els responsables de la NBC consideren que segueix sent un bon moment per als vampirs perquè segueixen estant de moda a moda a la pantalla. Però creuen convenient donar-li un gir nou a les històries. En el món de Crepuscle, True Blood i totes aquestes històries ambientades a l'època contemporània, estimen que és una bona idea tornar a l'original. Aquesta serà la primera gran producció per a TV amb Dràcula com a protagonista, encara que n’hi va haver una l'any 1990, que no va funcionar bé.

dimecres, 2 de novembre del 2011

Anne Rice: Els meus vampirs són seriosos, no com els de 'Crepuscle'

A l'escriptora sud Anne Rice no li agrada el clan Cullen, ni la resta dels personatges de la història creada per la seva menys experimentada col•lega Stephenie Meyer en la saga Crepuscle. A la seva pàgina de Facebook, l'autora de Cròniques vampíriques, una de les quals, Entrevista amb el vampir va ser portada al cinema per Brad Pitt, Tom Cruise i Antonio Banderes en 1994, diu que els seus personatges xucladors de sang "senten molt "veure com els seus suposats germans" brillen al sol ", al•ludint a la vida d'Ed Cullen (Robert Pattinson) i la seva família a plena llum del dia, cosa que normalment no podien fer els vampirs fins que Meyer va trencar la regla.
"Lestat i Louie (els dos principals personatges de les seves obres) se senten tristos en veure a aquests vampirs que brillen al sol", va escriure l'escriptora, els llibres de la qual han venut a tot el món 100 milions d'exemplars. I va afegir sobre els seus propis vampirs, comparant-los amb els Vulturi: "Ells mai atacarien a immortals que van triar emprar l'eternitat anant a un institut un any rere l'altre en una petita ciutat, de la mateixa manera que tampoc atacarien a minusvàlids o retardats mentals. Els meus vampirs són seriosos. I per això poden ser misericordiosos".
No és la primera vegada que l'autora de "Lestat el vampir" i "La reina dels condemnats" es fica amb Stephenie Meyer i la seva saga crepuscular. Fa dos anys va dir que les novel•les de l'escriptora de Connecticut, 32 anys més jove que ella, estaven escrites "per a lectors de 12 anys" i que els quatre llibres sobre Bella Swan, Ed Cullen i Jacob Black "no sempre tenen sentit".
En aquesta ocasió, els seus comentaris van ser ràpidament contestats per altres usuaris de la xarxa social. Com que es tracta dels seus propis seguidors, molts d'ells donen suport les seves comparacions literàries, però mentre que alguns pensen que la saga Crepuscle, la penúltima entrega de la qual, s'estrena aquest mes, és la pitjor franquícia de xucladors de sang, altres diuen que Entrevista amb el vampir tampoc va ser per a res una obra mestra del cinema. Alguns comentaris ataquen Rice suggerint que actua per gelosia, "quan la seva popularitat s'està començant a apagar".
La mateixa escriptora, després de més de 2000 entrades sobre les seves reflexions sobre els vampirs de la jove col•lega, diu que no s'ha de dramatitzar sobre comentaris fets amb sentit de l'humor. De moment, Stephenie Meyer, que amb menys obres publicades ja l'ha superat en vendes, no ha respost als atacs de la seva compatriota.


Agències

dissabte, 4 de desembre del 2010

Kirsten Dunst: "Nosaltres vam ser els vampirs originals"

Ara que els vampirs estan de moda, Kirsten Dunst ha volgut penjar-se una medalla.
La protagonista de la nissaga de Spiderman recorda el seu paper a 'Entrevista amb el vampir', pel·lícula protagonitzada amb Brad Pitt i Tom Cruise per a afirmar que ells tres van ser els primers i "originals".
"Nosaltres vam ser els vampirs originals", diu Dunst en declaracions a HollywoodLife.com en què recorda el paper de Clàudia, la nena vampir que va interpretar quan tan solament tenia dotze anys i donava els seus primers passos al món de la interpretació. Va ser a 'Entrevista amb el vampir', on el seu personatge mantenia una estranya relació amb Louis, el vampir encarnat per Brad Pitt.
Una afirmació bastant atrevida si tenim en compte la llarga trajectòria que el món vampíric ha tingut al setè art. Algú hauria de recordar-li a Dunst, no ja Gary Oldman i la seva extraordinària feina en la magnifica adaptació que el 1992 va dirigir Francis Ford Coppola, sinó un tal Christopher Lee i del mític Bela Lugosi.
Feble memòria la de l'actriu que també ha reconegut que els vampirs que més li agraden no són els de la nissaga de Stephenie Meyer, sinó els de la petita pantalla.
"M'encanten totes les pel·lícules de 'Crepuscle', però el meu vampir favorit és Alexander Skarsgard de 'True Blood'", diu Dunst que ha recordat que l'actor interpreta el seu marit a 'Melancholia',
pel·lícula de Lars Von Trier que s'estrenarà l'any vinent. "És un tipus molt divertit, mai m'esperava que Alexander fos d'aquesta manera", conclou l'actriu, immersa ara en la promoció de 'All good things', drama en el qual comparteix protagonisme amb Ryan Gosling.

Europa Press

dijous, 11 de novembre del 2010

Dos nens considerats “vampirs”

Recentment s’ha conegut que, a la localitat anglesa de Sudbury (Suffolk), dos nens pateixen un mal que els fa semblar una espècie de vampirs com els cinematogràfics.
Aquests dos germans responen als noms de Simon, de 11 anys i George Cullen de 13 anys d'edat i pateixen un estrany mal anomenat "displàsia hipohidròtica ectodèrmica" que només afecta a unes 7.000 persones a tot el món, i la qual provoca que la pell sigui molt pàl•lida i tenir “al•lèrgia” al so. 
A més d'aquest mal a la pell, els petits germans tenen la dentadura incompleta i deforme la qual els fa veure només uns estranys ullals. I per acabar-ho d'adobar, es diuen Cullen, com el personatge de Stephenie Meyer de la sèrie Crepuscle. Tot està servit per a la comparació amb els upirs.
Diversos mitjans van britànics van informar a principis de setmana que els nens no es preocupen pel seu físic i se senten feliços encara que els agradaria sortir quan hi ha sol. "És difícil quan fa calor i no podem sortir al carrer per por al sol. Llavors ens hem de quedar a casa", va declarar el petit George.

dijous, 27 de maig del 2010

Cinema de vampirs en català, al Màgic

Els vampirs de les pel·lícules Crepuscle i Lluna nova parlen en català al Megacine Badalona, al centre comercial Màgic. El primer film es podrà veure aquest diumenge a un quart d'una i el segon arribarà el pròxim 20 de juny a la mateixa hora. Les projeccions es faran arran de l'acord de col·laboració amb el Centre de Normalització Lingüística de Badalona i Sant Adrià per promocionar el cinema en català. Els vals de descompte, que ofereixen un preu reduït de 3,50 euros per entrada, s'han repartit a l'alumnat de 5è i 6è de totes les escoles i als instituts de Badalona i Sant Adrià. Els vals també es poden baixar dels webs www.cpnl.cat/badalona i www.cpnl.cat/santadria. També es poden obtenir a les oficines del CNL a Badalona i Sant Adrià.

El Punt

dissabte, 1 de maig del 2010

Sant Francesc, entre vampirs


El IV duc de Gandia apareix en un quadre de Goya en la pel·lícula 'Crepuscle. Lluna Nova', del director Chris Weitz.

Sant Francesc de Borja, el IV duc de Gandia i patró de la ciutat, té el seu segon de glòria en la gran pantalla internacional. No per l’obra d’un miracle, lògicament, sinó pel seu debut en la taquillera pel·lícula de vampirs 'Crepuscle. Lluna Nova', un fenomen de masses entre adolescents.
Esta cinta de producció americana, dirigida per Chris Weitz, oferix una imatge del quadro que va pintar Francisco de Goya en 1788 i que es titula 'San Francesc de Borja i el moribund impenitent'. En ella, el jesuïta de Gandia porta en la mà un crucifix i pareix estar realitzant un exorcisme a un home que agonitza en el seu llit de mort.
La tètrica escena, molt apropiada en una cinta de terror, apareix al principi del film, quan la jove protagonista, Bella Swan, està sent curada d’una ferida sagnant en un despatx pel vampir bo Carlisle Cullen. Precisament en eixe moment, l’objectiu de la càmera es dirigix a uns quadros de Goya, entre els quals destaca el del IV duc de Gandia.
En l’obra, Francesc de Borja intenta convèncer agitant el crucifix a un moribund perquè confesse, mentres que uns sers grotescos, probablement dimonis, esperen fer-se amb la possessió de la seua ànima. Esta és una de les primeres ocasions en què apareixen en l’obra de Goya eixes figures monstruoses que més tard seran freqüents en moltes de les seues composicions pictòriques i també en els seus gravats.


El quadre de Goya

Esta obra va ser encarregada al pintor per part dels ducs d’Osuna, hereus del títol dels Borja, per a decorar la capella de Sant Francesc en la Catedral de València. La pintura reflectix molt bé el poder curatiu que el duc va emprar amb les seues pregàries exorcitzadores, segons apunta l’historiador Ximo Company en el llibre 'Francesc de Borja. Sant i duc de Gandia'. La segona part de 'Crepuscle' és un autèntic èxit.
L’única cosa que es pot lamentar és que pocs espectadors s’hauran donat compte que entre els sers fantàstics que s’alimenten de sang apareix el llenç de Sant Francesc de Borja.
Tot això, just en el moment en què s’està celebrant el V Centenari del Naixement del patró de Gandia. Respecte a la iconografia del duc, l’historiador Wifredo Rincón, en un congrés internacional celebrat recentment sota el títol 'Francesc de Borja i el seu temps: política, religió i cultura en l’Edat Moderna', assenyala que la dita iconografia, en el panorama artístic espanyol, és «sorprenentment escassa, a pesar de ser un personatge de gran rellevància".
Rincón, comissari de l’exposició sobre Borja que s’exhibix en el Museu de la Ciutat de València diu que la iconografia de Borja es reduïx a dos espais: a les cases de la Companyia de Jesús, on hi ha "abundant" iconografia del sant i a València, especialment a la capital a Gandia i Llombai.

Zoa Sanz. Las Provincias

dissabte, 20 de febrer del 2010

ANEM A... BUSCAR VAMPIRS

De l’aiguamoll de True blood a les platges "crepusculars". Sense oblidar els castells transsilvans o el Dublín de Bram Stoker.

Noi coneix noia. Noi té 104 anys i s’alimenta de sang. És la típica història de vampirs, però en la trilogia Crepuscle aquests no porten capa i en comptes de viure en castells transsilvans habiten arquitectures modernes del suburbi americà.
Milers de fans estan pelegrinant a les localitzacions dels llibres de Stephanie Meyer i les pel·lícules que han inspirat (la tercera, Eclipsi, s’estrenarà al juny). Fenòmens televisius com True blood o Cròniques vampíriques també alteren el mapa tradicional de caçavampirs, armats amb càmeres de fotos en compte d’estaques.
Ja no tot és Transsilvània en el vampiturisme, però, per molt cool que siguin els "ullalats" de nou encuny, Dràcula continuarà sent Dràcula. Heus ací una ruta per a criatures de la nit de avui i sempre.

01 Stephanie Meyer mai va estar aquí
L’autora de la saga Crepuscle va buscar en Google "el poble més plujós d’Amèrica" i va eixir Forks, Washington. La llar dels seus vampirs, a la península Olympic, havia d’estar sempre ennuvolat. Meyer, com la majoria dels seus 85 milions de lectors, mai havia posat un peu en esta anodina localitat fustera de 3.000 veïns que des de la publicació del primer best seller ha vist com es disparaven els seus visitants un 600%.
La Cambra de Comerç del poble té la furgoneta de Bella aparcada en l’entrada i s’han obert una dotzena de botigues de souvenirs, on es poden comprar des de claus de plàstic fins a l’anell de compromís de la prota. En els restaurants se servix Bellasagna o Bella Burgers; encara que els fans saben que el que cal demanar són raviolis de xampinyons en la trattoria Bella Itàlia (en el pròxim Port Angels), que és el que demana la parella vampir-humana en la seva primera cita.
Els que pitjor porten la marabunta de turistes són els discrets natius americans de la reserva Quileute (que en la saga es converteixen en llop), les terres sagrades de la qual travessen els autobusos d’adolescents.
Encara que Meyer va escriure sense veure Forks i les pel·lícules no es van rodar ací, el poble ofereix tours (per uns 20 euros) que es detenen, per exemple, en "la casa on haurien viscut els Cullen" (la més antiga del poble i actualment un pròsper bed & breakfast on, afirman, "es parla Crepuscle").

02 Silenci, es roda 'Crepuscle'
Per a rodar les pel·lícules de la saga Crepuscle, la productora va preferir recrear Forks i els seus voltants en uns quants pobles d’Oregon i en Pòrtland, que també s’han sumat a la crepusclemania. Hi ha un tour de tres dies que recorre localitzacions com el carreró (en el poble de Saint Helens) on Edward salva, una de tantes vegades, a Bella, o les rugoses platges i mil·lenaris boscos que apareixen en la pel·lícula. Les rutes també es detenen en els hotels i restaurants que van atendre a l’equip durant el rodatge per a escoltar de primera mà què menja Robert Pattison per a estar tan magnífic.
Els Cullen, la família vampírica del seu personatge, no habita un sinistre castell d’Europa de l’Est, sinó una moderna casa modular projectada per Jeff Kovel, de Skylab Architecture. L’edifici, situat en el boscós Forest Park de Pòrtland, s’obra al paisatge amb vitrines de sòl al sostre. Actualitzant el concepte plantejat per Lloyd Wright a la Casa de la Cascada, l’arquitectura juga amb les fronteres interior-exterior. A la realitat, la casa pertany a la família de John Hoke, director de disseny en Nike, que la va comprar als dos dies de posar-se en venda. Poc després d’aparèixer en una revista d’arquitectura, Hoke va rebre una telefonada del localitzador de Crepuscle.
El turisme crepuscular també ha arribat a Vancouver i la Columbia Britànica, on es van rodar parts de Lluna nova i Eclipsi. Per haver-hi, hi ha fins a un creuer temàtic que salpa de Seattle a l’agost.
Molt més prop, a Itàlia, els fans poden visitar el poble toscà de Montepulciano, que descansa sobre un tossal rodejat d’una muralla del segle XV. Toi i els seus múltiples atractius històrics, triomfen els tours diaris pels llocs en què Bella i Edward s’enfronten als poderosos Volteri, que vénen sent una mena de reis vampirs.

03 Postpunk en Whitby
Durant segles, les tempestats van fer naufragar vaixells sota els penya-segats de Whitby (York, Regne Unit). Un d’ells, la goleta russa Demeter, carregava en el seu bodega a un monstre. O almenys així ho va narrar Bram Stoker a la novel·la Dràcula, on descriu, tal com estan avui en dia, els 199 esglaons que va enfilar el vampir convertit en gos des del port fins al cementeri. L’anècdota ha convertit aquest encisador poblet de pescadors en meca per als gòtics britànics, que dues vegades a l’any, a l’abril i octubre, celebren el Whitby Gothic Weekend, un sarau de música postpunk i death-rock que faria que el refinat comte es recargolés a l’infern.

04 Vampirs 'minimal
Austeres fileres de blocs de tres pisos al voltant de jardins nevats. Minimalista, fred i opressiu, com l’estil del film sueca Deixa’m entrar, el suburbi d’Estocolm Blackeberg, on se situa l’elegant  pe·lícula de vampirs preadolescents, va ser construït per l’Estat als anys cinquanta. Un dels seus majors atractius (que apareix en la pel·lícula) és l’estació de metro projectada per l’arquitecte brutalista Peter Celsing el 1952.

05 Sobrevisquin a Vlad
En la primavera de 2009, Turisme de Romania va anunciar que Dràcula no seria la marca nacional. "Crec que el país pot ser representat molt millor per moltes altres coses", va dir la ministra, encara que va acceptar que el comte "és conegut en totes parts, i seria una pena que no l'utilitzàrem quan siga convenient". Així que... Dràcula sí, però poc.
A Transsilvània, no obstant això, porten anys explotant el mite per als turistes. En ciutats com Sighisoara o Brasov, les agències de viatges mesclen sense embuts la realitat històrica de Vlad l’Empalador amb la ficció icònica de Hollywood. És hilarant la crònica d’un d’aquets Dractours que Eric Nuzum fa en el seu llibre The dead travel fast (Els morts viatgen ràpid), que per cert arranca amb l’autor tractant de beure’s la seva pròpia sang, vomitant i sentint-se "com un idiota". "Cada vegada que passes un castell en l’autopista, el guia crida, 'Ey turistes, mireu, el castell de Dràcula!', i a ningú li importa, perquè estan de vacacions", narra l’autor.
En la web www.mysteriousjourneys.com hi ha itineraris avalats per la Societat Transsilvana de Dràcula. A www.rumania.es, ofereixen viatges de tres a set dies per tota Transsilvània (de 569 a 1.159 euros). Inclouen coses com participar en la matança d’un vampir, rebre una garlanda d’alls o conèixer un descendent del comte "que sembla lement jove per a la seva edat: 84 anys".

06 Castells de mal rotllo
En la part alta dels Carpats, les ruïnes del castell de Cachtice guarden una història terrible. Allí va viure Elizabeth Báthory a finals del segle XVI, batejada per la llegenda com la Comtessa Sagnant perquè va assassinar a unes 600 xicotes per a banyar-se en la seva sang i mantenir-se bella. La història va inspirar, entre altres, la mítica cinta de Jess Franco Vampirs lesbos. La visita al castell és gratuïta i es pot acompanyar d’una caminada d’uns 45 minuts pel muntanyós paisatge.
En el castell Orava va rodar Murnau moltes de les escenes de Nosferatu. La fortalesa, del XIII encara que reconstruïda en el XVII, pareix enfilar sobre la roca. Conté museus d’història, història natural i etnografia de la zona (costen uns cinc euros). El més demandat són les visites nocturnes, algunes de les quals -les "no tradicionals", segons la web oficial- giren al voltant del mite de Dràcula.
Però el que es considera el castell més bell d’Eslovàquia és el de Bojnice, on se celebra entre maig i abril el Festival Internacional de Monstres i Fantasmes. Acudeixen uns 50.000 turistes i altres tants ens malèfics.

07 Set criolla
Robert "ahhhh!" Pattinson encara estava en bolquers quan les adolescents de fa 15 anys sospiràvem amb Louis (Brad Pitt) i Lestat (Tom Cruise). "Al tornar a Nova Orleans, tan prompte com vaig oldre l’aire, vaig saber que estava a casa. Era dens, quasi dolç", diu Louis a Entrevista amb el vampir. La sensualitat del barri francès va servir la novel·lista Anne Rice, veïna de la ciutat, per a inspirar la seva saga vampírica. No obstant això, la relació de Nova Orleans amb el vodú i els no morts venia de molt abans, de quan es va fundar en 1718 com a colònia francesa, i segueix present en molts ritus pagans. La ciutat, que ofereix multitud de tours terrorífics, compta amb un prestigiós festival de cine especialitzat en el gènere (a l’octubre, aprofitant Halloween).

08 El jove Bram
El petit Abraham, Bram, Stoker era un xiquet malaltís. Va nàixer en 1847 en el número 15 de Marino Crescent, en el suburbi dublinès de Clontarf, i el van batejar en la propera església de Sant Joan Baptista. El nen va passar anys al llit, fins als set. "Era de natural reflexiu, i l’oci d’una llarga malaltia va permetre que els meus pensaments donaren els seus fruits", va escriure l’autor. Potser tant de repòs li fera fantasiejar sobre el son etern, potser el fet de ser el tercer de set germans l’espantés somiar amb monstres solitaris que maten a gent.
Ja curat, Stoker es va convertir en un jove atlètic i va acudir al preciós Trinity College, on va estudiar matemàtiques i filosofia. La universitat, la primera d’Irlanda, fundada el 1592, ofereix visites als seus edificis isabelins i victorians. Graduat amb honors, Stoker va seguir els passos de son pare i es va fer funcionari en el Castell de Dublín, experiència que inspiraria la seva primera novel·la, The duties of clerks of petty sessions in Ireland (Les obligacions dels escrivents en els tribunals de primera instància d’Irlanda).
Per a satisfer el cuquet de l’art escrivia crítiques teatrals en el Dublín Evening Mail. En una d’elles va elogiar l’actor Henry Irving, que el va invitar a sopar a l’elegant hotel Shelbourne (encara allà), on es va forjar la seva llarga amistat. Anys després d’independitzar-se en el número 30 de Kildare Street (on hi ha una placa commemorativa), Bram Stoker va decidir abandonar el seu Dublín natal per a anar-se’n a Londres a treballar amb Irving en el Lyceum Theatre.
Encara que no hi ha un tour pel Dublín de Bram Stoker, els que necessiten guia es poden apuntar al Ghost Bus (autobús fantasmal), en el que s’expliquen els orígens irlandesos de Dràcula.

09 Triangle en el poble
De la mà del creador de Dawson creix, han arribat les Cròniques vampíriques, la nova sensació televisiva entre els adolescents. Narra la lluita entre dos germans vampirs per l’amor d’una jove humana al poblet de Mystic Falls, que en realitat és Covington, Geòrgia. Fundat el1822, la seva arquitectura victoriana ha servit com a teló de fons per a pel·lícules de terror com Jason viu, Divendres 13 o Halloween. No obstant això, Covington és una localitat tranquil·la on la gent peta la xerrada en engronsadores en els porxos i exhibeix la seva amabilitat meridional.

10 Làpides victorianes
Les llegendes urbanes són el folklore de l’edat moderna, i a Londres, a principis dels anys setanta, es va forjar un mite: el vampir del cementeri de Highgate. L’assumpte va començar amb dos investigadors rivals del fets paranormals que van creure veure "quelcom" en el cementeri. Afegeixis al còctel un grup de satanistes dels setanta i adoni’s amb la premsa groga dels tabloides britànics. Tant es va inflar la història que un divendres 13 (de març de 1970), una horda d’espontanis es va plantar en el cementeri per a donar caça al vampir. Aquell mateix any, l’Hammer va rodar en Highgate una de les seves tantes pel·lícules de sèrie B protagonitzades per Christopher Lee: El poder de la sang de Dràcula.
Vampirs a banda, el cementeri és una joia victoriana, poblada d’arbres, enfiladisses salvatges i flors silvestres. Entre les seves tombes hi ha capelles estil Tudor, una galeria de nínxols que emula un temple egipci i làpides amb formes al·lucinants. Una és un lleó; una altra, un piano. No sabem si el vampir continua rondant el lloc; els que segur que romanen allí són el dissident rus Litvinenko (a què van enverinar amb poloni), els pares de Charles Dickens o el seu mort més famós: Karl Marx.

11 Claus de Chayanne
Per tota Llatinoamèrica triomfa la minisèrie Gabriel, amor immortal, en la que Chayanne és un vampir convertit a ser immortal fa 300 anys ni més ni menys que pel conquistador Francisco Pizarro, interpretat per José Luis Rodríguez, El Puma. La sèrie transcorre en l’actualitat i ha estat rodada a Miami, Puerto Rico, Roma i Venècia, però inclou flashbacks amb sacerdotesses inques i ritus asteques. De fet, el mite del vampir apareix en la cultura prehispànica abans que Pizarro, amb la forma de monstres com el tlahuelpuchi dels nahuas (que és sibarita i només come xiquets). Molt després, en el segle XX, va aparèixer l’infame xuclacabres.

12 Abans no-mort que senzill
Gavardines de cuiro fins als peus, capes, camises amb regalims, cotilles -amb randes victorianes o de modern vinil-. El vampir urbà té on triar. Pot anar clàssic o contemporani, més o menys recarregat. "Açò està de moda, tot tipus de gent porta roba rotllo vampíric", explica el dependent de la botiga madrilenya J. Canovas Gothic.
Per a lluir el modelet, el millor és dirigir-se a un club gòtic. En la botiga ens recomanen el nou KGB (els dissabtes a Papa Papa). Aquest mateix dia, la sala Wind es converteix en el 666 a ritme de The Cure o Dream Theatre, i la sala Flamingo s’enfosqueix per a convertir-se en el Dark Hole. A Barcelona, DJ Luismi meu i Lady Morte porten l’Undead Dark Club, on la música manté la "essència fosca i terrorífica". En el seu flyer de febrer apareix Vampira, personatge de culte dels anys cinquanta i estrella de Pla 9 de l’espai exterior, on són els extraterrestres els que ressusciten als morts.

Sexe, sang fresca i 'rock and roll
La sèrie True blood (Sang fresca) és molt més rock and roll que Crepuscle. Per a començar, humans i vampirs "ho fan" (molt i amb desenfrenament). La sang de vampir és droga amb què es trafica i els sers de la nit han eixit del taüt i conviuen obertament amb els veïns de la humida i calorosa Luisiana. Algunes localitats emblemàtiques del fictici Bon Temps es poden visitar en pobles com Clinton o Shreveport, on es troba la casa del vampir Bill (que era una plantació) i les mansions antebellum (anteriors a la guerra civil) típiques del Sud. Els llocs més impressionants, no obstant això, són el llac Bistineau i, sobretot, el llac Caddo, que apareix en els magnífics crèdits inicials de la sèrie sobre la sensual cançó Bad things (Cosas dolentes). El llac és un espai protegit i un dels majors boscos de xiprers del món. Hi ha multitud de tours per a explorar els seus sinistres amagatalls. El paisatge és inquietant: el típic baiou meridional, fangós, dens... en el que no cal molta imaginació per a creure en allò paranormal. No obstant això, la major part de la sèrie està rodada a Califòrnia. Per exemple, l’antivampírica Germandat del Sol s’allotja en la moderníssima Sky Rose Chapel de Whittier, una església projectada per l’arquitecte organicista Fay Jones, deixeble avantatjat de Frank Lloyd Wright.

Original de Patricia Gonsálvez a El Viajero

dimarts, 24 de febrer del 2009

'Eclipsi' ja té data d’estrena

LOS ANGELES, 23 Feb. (EUROPA PRESS) - Encara no ha començat el rodatge de Lluna Nova, la seqüela de Crepuscle (Twilight), i els seus productors ja estan pensant en la tercera entrega. Summit Entertainment ja ha posat data per a l'estrena a Eclipsi, la tercera part de la saga, que veurà la llum el 30 de juny de 2010. Una data que els milions de fans dels vampirs de Stephenie Meyer ja han assenyalat en el seu calendari amb roig sang.
Aquesta nova dosi de les aventures, lluites i amors entre els vampirs adolescents de Meyer arribarà als cinemes tan sols set mesos després de la segona part, que finalment portarà per títol La saga Crepuscle: Lluna Nova, i l'estrena de la qual està previst per a novembre de l'any que ve.
A més, ja està pràcticament confirmat que en la seva tercera aventura cinematogràfica la saga de Crepuscle tornarà a canviar de director. Així, segons revela una informació publicada per 'Entertainment Weekly', Chris Weitz, el director que substituïx Catherine Hardwicke, a Lluna Nova no dirigirà Eclipsi pel que esta tercera entrega serà rodada amb un nou director.

dilluns, 23 de febrer del 2009

Logo oficial i nou títol per a 'Lluna Nova'

LOS ANGELES, 20 Feb. (EUROPA PRESS) - La seqüela cinematogràfica de Crepuscle, ja té logo oficial i... nou títol. La segona pel·lícula sobre els vampirs adolescents ja no s'anomenarà Lluna Nova (New Moon en anglès) a simplement sinó que passa a anomenar-se 'The Twilight saga's New Moon', és a dir La saga Crepuscle: Lluna Nova.
Un títol ampliat amb el que la productora, Summit Entertainment, intenta que cap fan despistat es perdi pel camí entre la primera i la segona pel·lícula. Ha sigut la MTV la que, en exclusiva, ha avançat el canvi de títol, que seguix així la moda dels títols interminables. Alguns dels últims exemples d'aquesta tendència són Transformers: La venjança dels caiguts, Indiana Jones i el Regne de la Calavera de Cristall o Street Fighter: La llegenda de Chun-Li.
A Lluna Nova, que tornarà a estar protagonitzada per Robert Pattinson i Kristen Stewart, Chris Weitz (La brúixola daurada) substituirà en la direcció a Catherine Hardwicke. El rodatge començarà el pròxim mes de març a Vancouver, per a després traslladar-se a Itàlia, en concret a la regió de la Toscana.
I és que en la novel·la de Stephenie Meyer la Toscana és on es troba el Quarter General dels Volturi, la més antiga i poderosa família de vampirs del món, que tindrà un paper fonamental en la història que de la mà d'Aurum veurà la llum en els cinemes catalans a final d'any, tot i que encara no hi ha data concreta per a l'estrena.
En canvi sí es coneix el dia de l'estrena als Estats Units, el 20 de novembre, i al Regne Unit, on s'estrenarà una setmana més tard. Més de 2 milions d'espectadors van veure Crepuscle que amb una recaptació de més de 12,5 milions d'euros, va ser una de les cintes més taquilleres de 2008. A més Crepuscle i les seues tres continuacions continuen copant la llista dels llibres de ficció més llegits a Catalunya.

dimecres, 18 de febrer del 2009

Lluna Nova, segona part de Crepuscle

El rodatge de la segona part de Crepuscle, començarà el proper mes de març a Canadà i a la Toscana.
L’èxit de públic en tot el món de la pel·lícula de vampirs adolescents Crepuscle ha fet que la seva productora es posi a adaptar per al cinema els altres llibres de l’escriptora Stephenie Meyer.
En Lluna Nova, repetiran tots els actors de la primera part inclosos la parella protagonista a Robert Pattinson i Kristen Stewart.
En aquesta ocasió, l’amor entre Bella i Edward es veurà regirat per una de les famílies de vampirs més poderoses del món, els Volturi.
Crepuscle actualment està en el lloc 99 del llistat que ofereix BOX office MULLE i és l’última cinta del 2008 a ingressar en aquest llistat amb 187 milions de dòlars. Altres de l’any passat que es van colar van ser Iron Man, Hancock, Kung-Fu Panda i Indiana Jones i el Regne de la Calavera de Cristall.

http://fr.groups.yahoo.com/group/vampirs

divendres, 9 de gener del 2009

Els vampirs tornen a estar de moda

Buenos Aires, 9 de gener (Reporter). Personatges de fantasia amb una capacitat de fascinar a l'audiència que pareix tan immortal com la vida que se'ls atribuïx en el cine i la literatura, els vampirs tornen a estar de moda de la mà de nous films i cicles televisius. L'èxit de la saga "Crepuscle", la primera del qual entrega cinematogràfica ha fet en tot el món, és només la punta de l'iceberg d'una nova onada de ficcions dedicades a les criatures de la nit.
La mencionada cinta va costar a penes 37 milions de dòlars i va tindre un èxit descomunal, ja que porta recaptats més de 138 milions de dòlars en la taquilla nord-americana.
A causa del succés, els productors ja van posar en marxa la preproducció de la seqüela, "Lluna Nova", que arribaria als cines a finals de 2009 o principis de 2010, amb un nou director que reemplaçarà a Catherine Hardwick.
Una altra cinta de vampirs adolescents que va cridar l'atenció a l'exterior fou "Let the Right One In", una cinta sueca premiada a Tribeca i que va passar per Sitges i a la que els crítics nord-americans van considerar com una de les millors produccions estrangeres de 2008.
La producció narra el romanç entre un solitari xic de dotze anys que sol ser colpejat pels seus companys de col·legi i una vampira de la seua mateixa edat que l'impulsa a enfrontar-se als que el danyen,
Els "xlucasang" també té un reeixit present en televisió de la mà de "True Blood", nova creació d'Alan Ball -el mateix de "Six Feet Under".
El programa, que mostra la relació entre una cambrera telèpata i un vampir en un món on els sers de la nit ja no han de matar per a sobreviure gràcies a la invenció de sang humana artificial, va aconseguir nominacions als Globus d'Or en les categories millor actriu (per a Anna Paquin) i millor drama. I ja té confirmada una segona temporada.
Els amants dels éssers de la foscor també poden disfrutar de "Blood Ties", una sèrie policial en què una expolicia anomenada Vicki hi ha de convertir-se en investigadora privada dagut a una malaltia ocular degenerativa.
En el seu primer cas, Vicki és ajudada per un desconegut ben plantat anomenat Henry Fitzroy, un vampir de 450 anys amb què començarà a encarregar-se de missions sobrenaturals; amb follets, fantasmes i dimonis com a principals enemics.
Els xlucasang també tenen un destacat lloc en l'animació japonesa en sèries com "Blood+", projecte ideat per Mamoru Oshii ("Ghost in the Shell") sobre una jove caçavampirs.
A més en molt països també es pot veure "Trinity Blood", sèrie que mostra un futur en què el món està dividit entre dos faccions en conflicte: els humans "normals", que són governats pel Vaticà, i els "Matusalems", vampirs immortals que s'alimenten de la sang dels seus enemics.I com a mostra que els habitants de les tenebres donen per a tot, l'any passat es va estrenar als Estats Units la minisèrie "Gabriel, amor immortal", un cicle protagonitzat per Chayanne i el Puma Rodríguez. Gabriel és un vampir que espera reunir-se amb la reencarnació de la seuaestimada Eva (Angèlica Celaya), qui va morir fa 300 anys a les mans de Pizarro (Rodríguez), un conqueridor convertit en caçavampirs. No obstant això, el vilà tornarà per a posar en perill un romanç que desafia la mort.
Així que no importa si són romàntics, malvats, atractius o amb menys ànsies de sang que antany. Els èmuls del Comte Dràcula continuaran donant molta tela per a tallar en la ficció i segueixen a la pantalla.

dimecres, 7 de gener del 2009

De mag precoç a vampir enamorat

L'actor britànic Robert Pattinson s'ha convertit en el galant juvenil més buscat a Hollywood. Després d'interpretar al mag Cèdric en "Harry Potter i el calze de foc" i de posar-se en la pell d'Edward, el vampir adolescent de "Crepuscle", l'actor de 22 anys apareixerà com a Salvador Dalí en la pel·lícula independent "Little ashes".

LONDRES (Agències) .- Com també va ocórrer amb Gary Oldman, en el "Drácula" de Francis Ford Coppola, pareix que els personatges de vampirs són interpretats millor per britànics. El londinenc Robert Pattinson (que es va fer famós al personificar al mag Cèdric en "Harry Potter i el calze de foc") s'ha convertit en el nou galant de Hollywood, després de debutar com a protagonista en "Crepuscle".
Convertit en Edward Cullen, un vampir d'aparença juvenil que en realitat té 108 anys i que és capaç d'enamorar a l'adolescent Bella (Kristen Stewart), Pattinson va conquistar no sols a les jovenetes de tot el món, sinó també als productors més famosos.
De fet, l'actor britànic de 22 anys, interpretarà al pintor surrealista Salvador Dalí en la seua pròxima pel·lícula "Little ashes". No obstant això, li continua sonant rar que l'anomenen actor, segons va revelar en una entrevista al lloc Noticine.com. "La veritat és que no m'agrada actuar a seques. M'agrada intentar crear un personatge amb intenció que resulte memorable, que és la raó per la qual es filma. En tots els meus treballs he mesclat quelcom de la meua pròpia vida i al mateix temps he tractat d'incorporar-ho a una pel·lícula. Cada vegada que vaig fer una pel·lícula vaig ser una persona distinta", va comentar.
Nascut el 13 de maig de 1986 a Londres, "Rpattz", com l'anomenen els seus amics, va començar a actuar en el teatre per a aficionats als 15 anys, tres després que les seues germanes Lizzy, ara de 25 anys, i Victòria, de 27, deixaren d'incloure-ho en els seus jocs de vestuaris. I s'entén. Segons va revelar recentment el mateix Pattinson, les seues dos germanes majors l'anomenaven Claudia i el vestien amb roba de xiqueta fins que va tindre dotze anys. "Quan vaig complir 12 va ser un verdader punt d'inflexió per a mi, em vaig mudar a una escola mixta i, a continuació, em vaig convertir en un xic com tots. Fins vaig descobrir la gomina", va assenyalar l'actor, qui enguany tornarà a interpretar al vampir Edward en la seqüela de "Crepuscle" anomenada "Lluna nova".

Amb personalitat
En declaracions publicades per Bang Media International, Pattinson especifica que eixos jocs infantils no han afectat les seues tendències sexuals però que a pesar de la seua actual popularitat gràcies a "Crepuscle" no té sort amb les xiques. "Si algú m'invitara a eixir, el faria encantat, però ningú m'ho demana, i jo tampoc sé com fer-ho. Sóc més bé un xic solitari i avorrit. Em quede a casa, veig la televisió i devore menjar brossa. Això no resulta molt excitant, no?", afig l'actor.
Quant al seu paper en la reeixida saga vampirezca, Pattinson va assenyalar que interpretar a Edward no va requerir molta investigació extra. "Les criatures que va fer Meyer són tan diferents de les de les històries de vampirs, que no vaig necessitar afonar-me en el món dels vampirs abans d'arribar al set. No es tracta de vampirs convencionals. No pareixen vampirs i no moren a l'estil dels vampirs convencionals", va assenyalar
El jove actor va admetre també que les escenes de bots i vols que va rodar penjat d'arnesos van ser més complicades i difícils del que pareix. "La gent pot pensar que és fàcil perquè realment només cal llançar-se i llest. Però és difícil mantindre el centre de gravetat. És una de les coses més dures que mai he fet", va dir.
Pròximament Pattinson apareixerà com a Salvador Dalí en la pel·lícula independent "Little ashes", i està programat per a interpretar al nét de Dennis Hopper en el drama "Parts per bil·lió". "L'està vagant entre guions d'alt perfil, confós de trobar-se a si mateix en la mateixa conversació amb estrelles com Shia LaBeouf per a un paper en una pel·lícula del període i estil de `Gladiator'. I està fent esforços per interpretar a Jeff Buckley en una pel·lícula biogràfica. Tots volen veure més d'ell", va assenyalar el mateix Hopper. "Crec que la vida ha sigut molt bona amb mi. Estic fent el que m'agrada i ara puc donar-me el gust de triar els papers", va agregar el jove que va ser mag i es va convertir en vampir.

divendres, 5 de desembre del 2008

Vampirs: el mite etern

Atractius joves de 17 anys, amb la pell molt pàl·lida, que estudien a l'institut d'un poble plujós al nord-oest dels EUA i es conformen amb la sang d'animals, reprimint el seu instint de beure sang humana. Així són els nous vampirs que triomfen al segle XXI, imaginats per l'escriptora Stephanie Meyer en una novel·la, Crepuscle (editada per Alfaguara), de la qual s'han venut 25 milions d'exemplars i que s'ha editat en 37 països. El llibre és la primera part d'una tetralogia, i la seva adaptació cinematogràfica arriba avui a les pantalles catalanes (en versió castellana i original) convertida també en un fenomen: porta recaptats 120 milions de dòlars als EUA.
Crepuscle representa l'enèsima resurrecció de la llegenda dels xucladors de sang al cinema. Cada generació ha tingut el seu vampir preferit: el Nosferatu expressionista de Murnau (1922); els Dràcules de Bela Lugosi (anys 30 i 40) i Christopher Lee (anys 50 i 60), el Nosferatu de Klaus Kinski i Werner Herzog (1978), el tràgic i romàntic Gary Oldman al Dràcula de Coppola (1992); els Tom Cruise i Brad Pitt d'Entrevista amb el vampir (1994). Tot plegat, reformulacions cinematogràfiques d'un mite que té com a gran referent literari el Dràcula de Bram Stoker (1897), però que és tan antic com la humanitat. En concret, els vampirs occidentals tenen una forta empremta de l'imaginari cristià de l'Europa medieval, sobretot de l'Església ortodoxa que predomina als Balcans, la terra de Dràcula: mentre per a l'Església romana el mort incorrupte és signe de santedat, per a l'ortodoxa té un caràcter demoníac.
Però Edward, Alice i el doctor Carlisle Cullen, els vampirs de Crepuscle, no són gaire demoníacs. Només n'hi ha un parell de malvats, és a dir, que beuen sang humana, i que fan de dolents de la pel·lícula, amenaçant la vida de la protagonista, la humana Bella Swan.
Si Nosferatu bevia de referents i moviments artístics tan poderosos com Bram Stoker i l'expressionsime alemany, Crepúsculo s'inspira en una novel·la d'entreteniment (per no dir d'un valor literari nul) d'una autora que s'inspira en un somni i es vanta d'haver llegit un munt de vegades Donetes, el clàssic de Louisa May Alcott. L'estètica i la música del film tenen molt a veure amb els emos, tribu urbana que pregona una actitud fatalista i autocompassiva, i situa l'estètica i el rock gòtics entre les seves preferències. Amb tot, s'ha de dir que un èxit de la dimensió de Crepuscle no es pot atribuir a la connexió amb una tribu urbana, ni amb els adolescents a qui tant han agradat els llibres. Segons estadístiques de l'estrena als EUA, un 75% de l'audiència eren noies, i un 45% dels espectadors superaven els 25 anys. Els fenòmens de taquilla són sempre intergeneracionals.

Bernat Salva. Avui.

dijous, 16 d’agost del 2007

Una història de vampirs desplaça a Harry Potter en la llista de vendes dels EUA

Una història de vampirs protagonitzada per adolescents ha acabat amb el regnat del lliurament final de la saga literària d'Harry Potter en les llistes de vendes dels EUA, on el llibre de Joanne K. Rowling ocupa avui la segona posició. De mags a vampirs, aquest sembla haver estat el canvi de gust entre els nord-americans, que esta setmana han decidit deixar les aventures de màgia en Hogwarts per les de sang i claus que ofereix el llibre Eclipse, de l'escriptora nord-americana Stephanie Meyer. Després de tres setmanes com el més venut en la immensa majoria de llibreries del país, Harry Potter and the Deathly Hallows ha cedit terreny davant d'aquest altre llibre d'aventures dedicat al públic juvenil, que ocupa la primera posició en la llista que elabora el diari USA Today. En la seva primera setmana, Eclipse (Little, Brown) ha aconseguit vendre quasi 250 mil còpies en tot el país, una xifra molt allunyada dels 11.5 milions d'exemplars que va col·locar l'esperat llibre d'Harry Potter en els set dies que van seguir a la seva publicació el 21 de juliol. La saga creada per Meyer, qui mai abans s'havia alçat amb la primera posició en les llistes de vendes del país, conta les aventures d'una adolescent que s'enamora d'un vampir, en llibres que mesclen fantasia i amor, encara que no retrata escenes de sexe ni drogues. "Sembla que en aquest gènere hi ha un buit per a novel·les en què els joves no consumeixin drogues o mantinguin relacions sexuals", va assegurar Meyer a l'USA Today. Meyer, una mare de família d'Arizona i que va publicar els anteriors lliuraments de la saga en els 2005 (Twilight) i el 2006 (Blue Moon), va dir que mai va imaginar que es convertiria en escriptora quan va començar a escriure el primer llibre de vampirs que va idear després de somiar una nit amb una noia que parlava amb un atractiu vampir. Les històries de Meyer, que anteriorment van arribar a ocupar els llocs 39 i 31 en les llistes de vendes, solen agradar més a les noies que als nois, segons l'escriptora. Va admetre, a més, que tots els seus personatges, "fins i tot els vampirs, tenen pensaments religiosos, encara que no es pot dir que les novel·les siguin religioses".