Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Exposició. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Exposició. Mostrar tots els missatges

diumenge, 20 de maig del 2012

100 anys de la mort d'Stoker: exposició a La Corunya

La fundació Luis Seoane va inaugurar ahir a La Corunya, una exposició que reivindica el llegat de Bram Stoker. Sota el títol Drácula, un monstro sen reflexo. Cen anos sen Bram Stoker (1847-1912) -Drácula, un monstre sense reflex. Cent anys sense Bram Stoker (1847-1912)-, la mostra reuneix una una relativament àmplia col·lecció de documents i edicions originals, entre els que hi ha una primera edició de Dràcula. Aquest volum, publicat a Londres el 1897 pel segell Archibald Constable & Co, pertany a la col·lecció de l'escriptor Luis Alberto de Cuenca. Una altra de les joies de la mostra és la col·lecció de tretze gravats de Goya, pertanyents a les sèries Capritxos, Els desastres de la guerra i Els disbarats. Les tretze peces tenen en comú la presència de ratpenats voleiant entre els monstres produïts «pel somni de la raó del segle XVIII». Tres textos donen a l'exposició una connexió amb la regió gallega: El vampir, de Pardo Bazán; Un ull de vidre, de Castelao; i Un clar del bosc, de Wenceslao Fernández Flórez. També s'exhibeix la carta XX pare Feijoo, un gallec que va comentar la cèlebre Tractat sobre les aparicions dels esperits i sobre els vampirs de Calmet. Paral·lelament es presenta la bibliografia que va utilitzar Stoker per documentar durant els set anys que va trigar a escriure Dràcula. L'exposició, comissariada per Jesús Egido i Eduardo Riestra, es completa amb pòsters cinematogràfics sobre Dràcula i els vampirs i pot ser visitada fins el 7 d'octubre. 

Font: Cercle-V

dissabte, 23 d’octubre del 2010

Els monstres del cinema prenen Torí

L’èxit dels vampirs no és d’ara. Porten mossegant en el cinema des que aquest va donar els seus primers passos. Això sí, abans no eren tan guapos. Els uns i els altres es donen citació en el Museu de Torí, on una exposició arreplega els últims 80 anys del gènere. En la mostra també hi ha lloc per als fantasmes de gran cor, i si no que se’l diguin a ‘Casper’, ‘Autopista cap al cel’ o ‘Gosht’. No falta ni un.
Sota el títol ‘Diversamente vivi. Zombi, vampiri, mummie, fantasmi’, el Museu Nazionale del Cinema de Torí (Itàlia) ha orquestrat una espectacular exposició en què repassa la història d’un gènere que ha evolucionat amb el temps i que ha estat present en el cinema des dels seus inicis. La mostra –que es pot veure fins al 9 de gener- comprèn des del terror que aquests monstres despertaven en els anys 30 fins a l’actual ‘boom vampíric’ gràcies a la saga ‘Crepuscle’, passant per sèries de televisió i còmics tant de Hollywood com contornada. Inclús l’espanyol Alejandro Amenábar té un buit amb ‘Els Altres’.
N’hi ha prou d’apropar-se- als voltants del museu –el monumental edifici de la Mole Antonelliana- per a fer-se una idea del calat de l’exposició. Una sèrie de 30 fotografies pengen de les reixes del recinte mostrant al transeünt els amagatalls del cinema de terror. Bela Lugosi en ple procés de transformació per a convertir-se en La Mòmia o el mític Borís Karloff maquillant-se per a encarregar al terrorífic Dràcula són només dos exemples. Una bona forma d’entrar en matèria i posar-se en situació abans de passar a l’interior.
I, una vegada dins de les instal·lacions, comença l’espectacle. Passin i vegin. Màscares, reproduccions de personatges mítics, objectes de rodatge, escenaris, fotos, material promocional, cartells… i una escenografia ideada per a l’ocasió que evoca l’atmosfera de les pel·lícules de terror clàssiques (obra d’Elena d’Agnolo Vallan i Marco Ostini). Mentre es contemplen les vitrines i es passeja per les instal·lacions, una sèrie d’efectes especials sorprenen al visitant. Jocs de llums, música… i unes butaques res usuals que inviten a fer una parada tècnica tombant-se -literalment- a gaudir en dues pantalles enormes d’escenes memorables.
Vistos els monstres, els objectes i les relíquies, el viatge no acaba aquí. Continua per la història d’un gènere centenari que s’ha anat adaptant als temps. Ascendint l’espectacular rampa de caragol que circumda l’interior de l’edifici, l’exposició recorre 80 anys de cinema de zombis, vampirs, mòmies i fantasmes. Els clàssics dels anys 30 obren el camí. El ‘Dràcula’ de Tod Browning, les terrorífiques històries del britànic Terence Fisher o l’implacable ‘Nosferatu’ de Walter Herzog.
Aquells monstres eren terrorífics. Encara que, ara, dècades després, cal aprendre a veure’ls amb els ulls de llavors. Sinó, el més probable és que semblin antiquats i ridículs, provocant més una rialla que un sobresalt. Però no tots són malvats o han de fer por. El mite de zombis, vampirs, mòmies i fantasmes també ha calat en altres gèneres com la comèdia, el thriller, el musical o el drama. I ells també tenen el seu lloc en aquesta exposició que bé val una escapada a Torí. ‘La núvia cadàver’ de Tim Burton, ‘Ghost’ i fins a ‘Autopista cap al cel’ tenen el seu propi espai de protagonisme. I és que encara que la seva funció principal sigui la de fer por o resultar repulsius, també hi ha fantasmes bons, com Casper, i vampirs desitjats, com Edwuard Cullen. 

Agències

divendres, 6 de febrer del 2009

Exposició sobre vampirs i homes llop

Per a entendre millor el món dels vampirs, el Museu del Policia va crear l’exposició "Vampirs i homes llop. Mites i realitats", la qual ha estat visitada en tan sols dos mesos per més de 35 mil persones.
El recorregut per aquestes velles instal·lacions, que va albergar fa una dècada els quarters del Cos de "la Policia", mostra mostra ninots de grandària real representant vampirs i homes llops, així com una audioguia que explica què són aquestes criatures i com han estat vistes al llarg de la història.
L’exhibició inicia amb alguns dels tipus més famosos de vampirs, com l’Upir de Rússia i la Tlahuelpuchi de Tlaxcala; després, s’explica per què es creia que certs cadàvers podien tornar d’ultratomba i què se’ls feia als mateixos per a evitar que despertaren a les nits.
L’ambient de cada sala és l’òptim, ja que es mostra les atrocitats que van cometre alguns dels personatges més famosos dins del vampirisme en tot el món, amb escenografies que tiren a volar la imaginació de cada visitant.
Un exemple és Elizabeth Bathory, qui acostumava banyar-se en la sang de dones joves i verges per a conservar la seva bellesa; també està Vlad Tepes, avui conegut com el Comte Dràcula, el qual gaudia de banquets en un bosc de gent empalada.
No podia faltar en aquesta interessant exposició Fritz Harmaan, l’home llop de Hannover, un assassí modern que matava joves i després venia la seva carn.
L’audioguia compta amb informació interessant i completa sobre cada una de les peces que es presenten en aquest recinte de la ciutat de Mèxic.
L’exposició consta de 12 sales en què es mostren els costums de la societat europea dels segles XV i XVI.

Agència Sun