Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Vampirisme criminal. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Vampirisme criminal. Mostrar tots els missatges

dijous, 15 de setembre del 2011

Una jove ataca a mossegades a un jubilat en una ciutat de Florida

De vegades entre els teletips es cola una notícia tan inversemblant que primer et dibuixa en el rostre un somriure incrèdul i després activa un vell reflex de la professió que et porta a mirar el calendari per comprovar si ha arribat el Dia dels Innocents. El títol del despatx no pot ser més suggestiu: «Arresten a una jove 'vampir' per atacar a mossegades a un ancià». Està datat a Miami i remet a un succés ocorregut la setmana passada a St Petesburg, una ciutat de Florida que per la seva benigna climatologia s'ha convertit en un dels destinacions preferides dels jubilats nord-americans. Vampirs en un transsumpte de Benidorm en ple Golf de Mèxic? Als de St Petesburg els agrada presumir que tenen un sol esplèndid durant 360 dies l'any, així que els pobres descendents del Comte Dràcula, que al cap i a la fi són criatures de la nit i les tenebres, no ho han de passar molt bé per allà.
Però en fi, tornem al teletip. La jove, detalla el text, va ser acusada d'arrencar a mossegades trossos de la cara i d'un braç a un pobre jubilat de 69 anys que dormitava en la seva cadira de rodes al porxo d'un restaurant. En un món tan intercomunicat com el d'ara ocorren tots els dies un bon nombre de successos extravagants. És més, una hipotètica secció dedicada a les truculències absurdes seria un èxit garantit, com ja ho va demostrar al seu dia el diari espanyol El Caso. La vella màxima que els successos són la mare del periodisme segueix tan ufanosa com sempre. Continuem amb el despatx: «Milton Ellis (la víctima) va dir als agents que es va despertar quan la jove es va tirar sobre ell. Aquesta li va dir que era un 'vampir' i que l’anava a menjar, segons detalla l'informe policial ».
El teletip cita el nom de la font-Bill Proffitt, portaveu de la Policia de St Petesburg- per donar més credibilitat a la informació. Un cop d'ull a les edicions d'internet dels diaris de la zona confirma la notícia i aporta alguns detalls que no apareixen al despatx. La 'vampiressa' té 22 anys, es diu Josephine Rebeca Smith i va acabar recentment un grau d'assistent de clínica dental. El St Petesburg Times, que és el diari local, afegeix que la jove va coincidir amb el jubilat en el moment en què començaven a caure unes gotes i tots dos van buscar refugi sota el tendal d'un restaurant. Devia ser just abans de mitjanit, precisa l'article, així que el bon home no va trigar a quedar mig adormit a la cadira de rodes.


A la fuga plena de sang 

El jubilat va ser traslladat a un hospital mentre els agents emprenien la recerca de la suposada agressora. «La van trobar al porxo del restaurant on havia passat l'atac», continua l'autor de la crònica, que es delecta en els detalls i precisa que «estava mig nua i coberta de sang de la seva víctima. La policia-aquí el redactor es cobreix per evitar suspicàcies- va assegurar que la dona no havia estat objecte de cap agressió». El jubilat, que pel que sembla és un sense sostre i per això es trobava vagant de nit pels carrers, va ser donat d'alta al cap d'un parell de dies després d'haver rebut uns quants punts per tancar les ferides. Pel que fa a l'autoproclamada vampiressa, la Policia assegura que no recorda res del que va passar aquella nit. De moment és a la presó sota fiança de 50.000 dòlars acusada d'agressió a una persona d'edat.
Alguns mitjans no han trigat a relacionar l'incident amb l'allau de llibres, sèries i pel•lícules sobre vampirs dels últims temps. Hi ha experts que afirmen que l'actualització del mite dels hereus del Comte Dràcula a través de novel•les com Crepuscle, portada després al cinema amb rotund èxit, hauria pogut influir en alguns adolescents fins al punt de fer-los confondre realitat i ficció. L'especulació sobre l'origen de la suposada agressió podria prolongar-se fins l'infinit sense treure l'aigua clara. L'únic que sembla definitiu és que la llegenda dels vampirs, aquests éssers que s'alimenten de la sang dels vius i que estan dotats d'una extraordinària capacitat de supervivència tot i que estan morts, segueix més vigent que mai.
Un dels majors estudiosos del fenomen a Espanya és Jordi Ardanuy, un doctor en Física que dóna classes a la Universitat de Barcelona i que aporta en el seu llibre Los Vampiros ¡Vaya Timo!, de l'editorial navarresa Laetoli, algunes claus que ajuden a explicar la vigència del mite. Creu Ardanuy que el vampirisme té unes característiques que encaixen com anell al dit en el món actual. En una entrevista a propòsit de la publicació del llibre, el professor deia el següent: «La immortalitat segueix sent un tema molt temptador, sobretot en una societat exacerbadament narcisista que és cada vegada més individualista i egocèntrica, el vampir pren el que desitja i ho fa quan vol, sense que li importi res més ».
Un dels casos més estudiats sobre la creença en vampirs és el d'Arnold Paole (mort el 1732 a Medveja), un hajduk (partisà) serbi que suposadament es va convertir en vampir després de la seva mort. Els escrits assenyalen que Paole va ser atacat per un vampir però que es va curar ell mateix després de seguir-lo fins la seva tomba, desenterrar-lo, tallar-li el cap i menjar-se terra de la sepultura barrejada amb la sang del vampir. Va morir aixafat per un carro, però passats uns dies el seu cadàver no mostrava senyals de descomposició i la seva sang fresca, apunten els informes mèdics de l'època, «fluïa des dels seus ulls, nas, boca i orelles». L'informe mèdic que va donar origen a la llegenda té a veure amb la poca comprensió que es tenia llavors sobre el procés de descomposició dels cadàvers. El fet de la presència de sang a les cavitats del cos de Paole s'explica mitjançant el costum d'enterrar als sospitosos de vampirisme cap per avall fins i tot clavant cames i braços al fons del taüt.

Borja Olaizola, Diario Montañés

dimecres, 17 d’agost del 2011

Un altre pertorbat que es creu un vampir

Un home de Galveston, Texas, pretén passar per un vampir de 500 anys d'edat amb molt d’afany per la sang fresca. Això és el que Lyle Monroe Bensley de 19 anys al•legà en ser arrestat, per irrompre el matí del dissabte passat en el departament d'una dona desconeguda i mossegar-li el coll, per alimentar-se.
El vampir només vestia bòxers al moment en què va entrar violentament a la residència de la dona, i la va atacar mentre aquesta es trobava al seu llit. Segons la víctima, Bensley només estava grunyint, mentre li mossegava el coll. La dona va poder escapar-se del vampir i trucar la policia, que el va trobar a l'aparcament del complex d'habitatges on la víctima resideix.
Segons l'oficial Daniel Erickson, "el vampir va dir que havia de alimentar-se". Bensley, també va dir a la policia: "sóc un vampir i he viscut durant més de 500 anys". Segons el personal d'emergències mèdiques, Bensley no aparentava estar sota les influència de drogues, ni alcohol. Però les autoritats el van posar sota vigilància psiquiàtrica, i se li va fixar una fiança de 40.000 dòlars. Per la seva part, la víctima només presentava ferides menors.

Agències

dilluns, 18 de juliol del 2011

Bevia la sang de la seva dona perquè el tornava més fort i viril

Segons publica avui The Times of Índia, Deepa Ahirwar, de 22 anys, va decidir explicar el seu suplici. El seu marit bevia la sang que li treia amb una xeringa perquè- segons ell- el feia més fort i viril. Els fets han passat a l'Índia durant tres anys en què la dona ha patit les pallisses si es negava a satisfer l’estrany desig de la seva parella.
L'home, un agricultor de la província de Madhya Pradesh, es troba desaparegut després que la dona el denunciés.
La jove de 22 anys ha explicat a la policia que el seu marit usava una xeringa i amb ella li treia sang dels seus braços. "Omplia un got i el bevia", va dir Deepa Ahirwar.
La dona es va sotmetre a les exigències del seu marit gairebé cada dia i si es negava rebia cops. El marit no va deixar de treure-li la sang ni tan sols durant els nou mesos que va durar l'embaràs. I així, la víctima va suportar sense explicar-ho a ningú, ni tan sols la seva família.
No obstant això, Deepa Ahirwar s'ha revelat després de donar a llum i començar a sentir nàusees i debilitat després de cada extracció.
L'últim mes, la dona va escapar amb el seu nadó a casa dels seus pares i els hi va explicar el que succeïa. Després de la denúncia el marit de Deepa s’ha escapolit i la policia el cerca sota la denúncia de tortura física i mental.

dimarts, 24 de maig del 2011

Dos joves es declaren culpables d'un atac "vampir" a Nova Zelanda

Dos joves neozelandesos es van declarar culpables davant la justícia de participar en un atac de "vampirs" perpetrat contra un altre adolescent fa més d'un any a la ciutat de Wellington, han informat avui mitjans locals.
Xènia Gregoriana Borichevsky i James Eric Orr, tots dos de 19 anys, van reconèixer davant un tribunal de Wellington haver ferit amb intenció la víctima, un jove de 18 anys a qui van mossegar i van beure la sang el 20 de febrer de 2010.
Unes hores abans de l'atac, la víctima va estar bevent i jugant a agredir-se físicament, i fins i tot es va fer perforacions o pírcing en diferents parts del cos, al pis d'Orr.
Poc després, el grup va decidir comprar més alcohol i en retornar, la víctima va ser mossegada diverses vegades en el pit, braços i tors i va haver de ser atesa a l'hospital per la infecció d'una de les ferides.
El jutge Bruce Davidson va dir que al començament les accions en el pis de Orr van ser consentides, a diferència del que va passar durant l'atac quan la víctima va ser sorpresa i forçada mentre estava "borratxa i vulnerable".
Les sentències contra els dos agressors seran anunciades a partir del mes que ve, encara que ja es contempla, entre altres, el pagament de cada un d'uns 400 dòlars de indemnització i diverses hores de treballs comunitaris amb llibertat plena o restringida.
En l'atac vampir també va participar un altre jove, James Phillip Brooks, que ja es va declarar culpable l'any passat i va ser sentenciat a tres mesos de llibertat restringida, 150 hores de treball social, el pagament de 400 dòlars d'indemnització i deu mesos de llibertat sota supervisió.

diumenge, 4 de juliol del 2010

"Vampirs" a Veneçuela

Més enllà de la moda, el tema sempre ha sigut fascinant per a molts

Abans de l’estrena del Dràcula de Bram Stoker (1931), a Veneçuela no es parlava de vampirs sinó dels fantasmes locals: la Mula travada, la Saiona, la Plorona... Així ho assegura el periodista Oscar Yanes, qui narra una anècdota de temps de Juan Vicente Gómez. "El 1935 el vell ja estava malalt i la gent deia que la policia prenia els xiquets per a traure’ls la sang i portar-li-la a Gómez". També en els anys 30, la premsa va ressenyar que una dona disfressada de captaire extreia el vital fluid dels més xicotets. "La gent contava que als seus fills els faltava sang". Yanes recorda que per aquells anys era comú escoltar: "Ai, com que se l’estan xuplant!", en referència a una dona molt flaca.
I és que els vampirs, sers immortals que s’alimenten de sang humana, han apassionat a productors i consumidors de cultura en tot el món, i Veneçuela no s'escapa.
El 1980 es va estrenar en el teatre La Campiña una versió de Dràcula, protagonitzada per Raúl Amundaray, sota la direcció de José Ignacio Cabrujas. "Vaig veure les pel·lícules i vaig anar a Broadway a veure les propostes de Frank Langella i Raúl Julià", recorda l’actor, qui després faria El retrat de Dorian Grey en la televisió (1985), que prenia trets del primer.
"El meu era un Dràcula aterridor però seductor, de fet no tenia ullals. Feia l’amor amb les dones i prenia la seua sang, era un home galant, elegant, vestit de seda i vestits vaporosos... del personatge de Stoker vaig prendre la seua forma de comportar-se, el seu gest, els seus gestos, la seua cavallerositat, recorda que ell és un comte, el Príncep de les Tenebres", relata Amundaray.
El 1990 el grup Seguretat Nacional edita el tema Vampir (Vampiro), aquell que "sempre està desitjant més... perquè és un vampir vestit de dona". Zapato 3 reeditaria el 1993 l’emblemàtic èxit. Ja havia eixit el 1989 l’apegalós Dràcula Don Juan, d’Alberto K. També dels 80 és aquell gelat homònim que portava fins i tot uns ullals postissos.
Reina de cors (Reina de corazones 1998), de Kiko Olivieri, va ser una telenovel·la de misteri transmesa per RCTV que tenia en la seua trama el personatge de la vampiressa Catalina Monsalve, interpretada per Dad Dàger. "Va ser una experiència divinament estranya, perquè era quelcom vampiresc amb mescla d’esoterisme, amb efectes especials, una cosa sensual, eròtica...", va relatar l’actriu.
Considerant l’espècie de febre que s’ha desencadenat en l’actualitat amb els vampirs, Dad Dàger diu: "Fixa’t que estàvem com a l’avantguarda fa més de deu anys".
L’escriptor Norberto José Oliverar indica que el seu interès pel tema va començar precisament fa una dècada. La seua col·lecció de contes, El misteriós cas d’Agustín Baralt (El misterioso caso de Agustín Baralt, 2000), incloïa en un dels relats al vampir Ramon Pérez Bresner, un personatge real però secundari, que passa a ser el protagonista d’una de les històries centrals que van nodrir després Un vampir a Maracaibo (Un vampiro en Maracaibo, Alfaguara, 2008).
D’acord amb xifres de l’editorial, s’han venut 3 mil exemplars d’este llibre que ja va per la seua segona edició. Oliverar, qui opta per escapar de l’estereotip del vampir clàssic, narra històries ocorregudes en el seu Maracaibo natal. Segons l’autor, Ramon Pérez Bresner és un personatge que apareix en un document del patrimoni històric de la Secretaria de Govern, que data de l’any 1939. En el text s’ordena la seua captura per hipnotitzar i violar dones, abusar de menors, bruixeria i vampirisme.
També narra el cas de Luis Ortega (anomenat en el llibre Zacaries), un assassí que en els anys 70 va atacar més de 20 víctimes a qui assassinava, bevia la seua sang i després sepultava en ritus satànics. I la història d’un grup que segrestava xiquets en els 80, per a prendre el fluid roig.
"El gènere humà té una fascinació per saber què hi ha més enllà de la vida, i el vampir és l’heroi de les nostres pors, ha aconseguit vèncer la mort. El vampir no està sotmès a normes socials, religioses o morals", opina Oliverar.
Per a Oscar Yanes l’interès del públic pels vampirs respon a la por que produïx el més enllà. Mentre que Raúl Amundaray pensa que "la immortalitat ens agrada a tots". A més, agrega el toc seductor, misteriós i fins a fantàstic. Dad Dàger no descarta que hi haja morbo, però creu més aviat que es tracta de donar-li forma a aspectes psicològics de l’ésser humà: "Reencarnar, xuplar l’energia de l’altre... això crida l’atenció".

Ángel Ricardo Gómez , El Universal

diumenge, 28 de desembre del 2008

Un cas de vampirisme real a Ucraïna del 2005

Una dona de 29 anys va estar arrestada durant el mes de març de 2005 acusada de portar nens del carrer a sa casa per a treure'ls-hi la seva sang. Diana Semenuha creia que bevent sang podia curar-se de la malaltia muscular degenerativa que sofria.
Semenuha aprofitava la gran quantitat de canalla addictes al pegament i a l'alcohol que deambulen pels carrers d'Ucraïna – uns 200.000 segons el govern –. Ella els oferia menjar i refugi per a atraure'ls a sa casa i una vegada allí els donava pegament i vodka, els lligava al llit i els extreia petites quantitats de sang.
Segons els xiquets rescatats, l'interior de la casa estava pintat de negre i les finestres tapades perquè l'única llum la donessin els ciris negres. Ella es defensa dient que no hi hagué violència i que tot era una simple transacció comercial.
La sang que li sobrava després de cobrir les seves necessitats la venia a altres practicants de màgia negra. A més, s'ha detingut a altres persones que s'acusen a Semenuha d'haver ensenyat la seva "professió".

Bloc Xenologia