Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Cinema. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Cinema. Mostrar tots els missatges

dilluns, 31 de desembre del 2012

Sèrie de ficció sobre Dràcula

El passat 20 de desembre es va publicar en el web de la NBC la intenció de rodar una nova sèrie sobre Dràcula.
La producció estarà ambientada a finals del segle XIX a Londres, ciutat fins on arriba el comte presentant-se com un empresari nord-americà que ve a mostrar els últims avenços tecnològics, que inclouen l'electricitat. Naturalment això només una façana, ja que les seves veritables intencions són les de venjar-se dels que segles abans es van convertir en els seus màxims enemics. El seu pla marxa bé fins quan coneix una dona que sembla ser la reencarnació de la seva esposa morta.
La primera temporada de la nova Dràcula tindrà 10 episodis, que seran coproduïts per NBC i el canal anglès Sky. De moment se sap que Jonathan Rhys Meyers será el protagonista, però encara no ha anunciat la resta de repertori.
Els responsables de la NBC consideren que segueix sent un bon moment per als vampirs perquè segueixen estant de moda a moda a la pantalla. Però creuen convenient donar-li un gir nou a les històries. En el món de Crepuscle, True Blood i totes aquestes històries ambientades a l'època contemporània, estimen que és una bona idea tornar a l'original. Aquesta serà la primera gran producció per a TV amb Dràcula com a protagonista, encara que n’hi va haver una l'any 1990, que no va funcionar bé.

diumenge, 6 de maig del 2012

Abraham Lincoln, caçador de vampirs


Abraham Lincoln – Caçador de vampirs, dirigida por Timur Bekmambetov, amb guió de Simon Kinberg i Seth Grahame-Smith -a partir de la novel·la d’aquest darrer, i produïda per Tim Burton. El realitzador rus ja tenia experiència en el rodatge d’històries sobre aquests monstres, després dels seus Guardians de la Nit i Guardians del Dia (2004-2005). En el llargmetratge de ficció, el president dels Estats Units Abraham Lincoln té una identitat secreta com a caçavampirs i és interpretat per Benjamin Walker. Mary Elizabeth Winstead participa en el rol de la esposa de Lincoln; i Rufus Sewell como el principal objectiu no-mort del perseguidor. 

Abraham Lincoln – Caçador de vampirs arriba als cinemes americans el 22 de juny i a la cartellera dels Països Catalans el 20 de juliol.

dimarts, 13 de març del 2012

Dràcula troba a Stoker

Dues empreses espanyoles, l'editorial Iniciativa Mercurio i la productora de documentals CinTV, van signar la setmana passada un acord amb Sean i Bryan Furst, creadors de sèries com Ments Criminals i de llargmetratges com Daybreakers, per construir una sèrie televisiva que aprofundeixi  en la gestació de la novel·la Dràcula.
El material original partirà d'un llibre i un documental realitzats per les empreses esmentades que compten amb material inèdit fins ara en poder de la família Stoker.
En aquests moments, Ole films -companyia en la qual els germans Furst treballen amb el director i guionista Richard Shepard- està temptant amb el projecte a cadenes com la CBS o la Paramount.
Les empreses espanyoles han aconseguit seduir el canadenc Dacre Stoker, el nebot besnét i cap visible dels hereus d'aquell escriptor irlandès que. La situació era propícia. El proper abril es compleixen cent anys de la mort de Bram Soker. El seu descendent -autor d'una recent i decepcionant continuació de la novel·la original titulada Dràcula, el no mort- buscava la manera de gestionar comercialment el llegat inèdit del seu avantpassat. L'escriptor Javier Sierra va facilitar-ne el contacte amb Iniciativa Mercurio i CinTV. La bona sintonia entre totes les parts ha permès que Stoker facilités material familiar inèdit a l'editorial i a la productora donant lloc al que s'ha batejat com Project Dracula.
La fita més significativa de Project Dràcula es diu Dràcula meets Stoker (Dràcula troba a Stoker) que apareixerà en format llibre i també documental i que forma la base de la sèrie per la qual s'interessen els germans Furst.
En ella, Dacre Stoker aprofundeix en les fonts d'inspiració del seu avantpassat armat amb un recent troballa d'un diari de joventut. No han transcendit els detalls del material, però sembla que en aquest text primigeni apareixeran totes les inquietuds -la curiositat per la sang, pel control de la voluntat aliena i per les dones- que nodririen l'obra posterior i configurarien una versió ja immortal de les pors sobre l'Eros i el Thanatos.
El documental Dràcula meets Stoker compta amb la intervenció de mestres del terror i el vampirisme com la guionista Charlaine Harris (True Blood) i Stephen King.

dissabte, 28 de gener del 2012

Audi estrena un nou spot “pensat” per a vampirs

El tema dels vampirs no es estrany avui en dia en els anuncis publicitaris.
Tal vegada, per això, al seu nou spot, Audi proposa una festa entre ells, que per error es queda sense convidats.
El gran menú de la nit és una bona dosi de sang, però, en arribar el que porta la beguda, accidentalment extermina tots els invitats.
Es que els enfoca amb els llums del nou Audi S 7, que estarien preparades per simular la lluminositat de la llum del dia.
L'anunci es de la agència Venables, Bell & Partners, de San Francisco, EUA.

Londres després de mitjanit : la pel·licula desapareguda


London after midnight (1927) éra una pel·licula de vampirs, o més bé falsos vampirs, dirigida per Tod Browning i interpretada per Lon Chaney, lúltima còpia de la qual va desaparèixer l'any 1967 en un incendi. Si voleu saber més sobre aquest gran desconegut de la filmografia del tema aneu a visitar el nou racó de la "Mossegada cinèfila" de Jordi Julià en el lloc web de Cercle-V.

divendres, 11 de novembre del 2011

Preparen versió 3D de nova adaptació del "Dràcula" d'Stoker

El conegut director de cinema Dario Argento durà a la pantalla gran, en versió 3D, una nova adaptació de la novel·la Dràcula, original de l'escriptor irlandès Bram Stoker.
La cinta promet ser l'adaptació més sagnant que s'ha vist d'aquest relat, va explicar a un diari mexicà l'actor espanyol Unaz Ugalde, que donarà vida a Jonathan Harker al film que arribarà a les sales cinematogràfiques el 2012.
L'actor va relatar també que la pel·lícula ha estat rodada a Itàlia i que es van necessitar uns tres mesos de treball per a aconseguir portar al llenguatge cinematogràfic el text que, segons ell, més enllà del relat d'horror tanca una de les històries més romàntiques de la literatura.


dimecres, 2 de novembre del 2011

Anne Rice: Els meus vampirs són seriosos, no com els de 'Crepuscle'

A l'escriptora sud Anne Rice no li agrada el clan Cullen, ni la resta dels personatges de la història creada per la seva menys experimentada col•lega Stephenie Meyer en la saga Crepuscle. A la seva pàgina de Facebook, l'autora de Cròniques vampíriques, una de les quals, Entrevista amb el vampir va ser portada al cinema per Brad Pitt, Tom Cruise i Antonio Banderes en 1994, diu que els seus personatges xucladors de sang "senten molt "veure com els seus suposats germans" brillen al sol ", al•ludint a la vida d'Ed Cullen (Robert Pattinson) i la seva família a plena llum del dia, cosa que normalment no podien fer els vampirs fins que Meyer va trencar la regla.
"Lestat i Louie (els dos principals personatges de les seves obres) se senten tristos en veure a aquests vampirs que brillen al sol", va escriure l'escriptora, els llibres de la qual han venut a tot el món 100 milions d'exemplars. I va afegir sobre els seus propis vampirs, comparant-los amb els Vulturi: "Ells mai atacarien a immortals que van triar emprar l'eternitat anant a un institut un any rere l'altre en una petita ciutat, de la mateixa manera que tampoc atacarien a minusvàlids o retardats mentals. Els meus vampirs són seriosos. I per això poden ser misericordiosos".
No és la primera vegada que l'autora de "Lestat el vampir" i "La reina dels condemnats" es fica amb Stephenie Meyer i la seva saga crepuscular. Fa dos anys va dir que les novel•les de l'escriptora de Connecticut, 32 anys més jove que ella, estaven escrites "per a lectors de 12 anys" i que els quatre llibres sobre Bella Swan, Ed Cullen i Jacob Black "no sempre tenen sentit".
En aquesta ocasió, els seus comentaris van ser ràpidament contestats per altres usuaris de la xarxa social. Com que es tracta dels seus propis seguidors, molts d'ells donen suport les seves comparacions literàries, però mentre que alguns pensen que la saga Crepuscle, la penúltima entrega de la qual, s'estrena aquest mes, és la pitjor franquícia de xucladors de sang, altres diuen que Entrevista amb el vampir tampoc va ser per a res una obra mestra del cinema. Alguns comentaris ataquen Rice suggerint que actua per gelosia, "quan la seva popularitat s'està començant a apagar".
La mateixa escriptora, després de més de 2000 entrades sobre les seves reflexions sobre els vampirs de la jove col•lega, diu que no s'ha de dramatitzar sobre comentaris fets amb sentit de l'humor. De moment, Stephenie Meyer, que amb menys obres publicades ja l'ha superat en vendes, no ha respost als atacs de la seva compatriota.


Agències

dissabte, 24 de setembre del 2011

"Nit de Por" ("Fright Night")



Seguim en aquesta incontenible espiral de noves versions, seqüeles, pròlegs i continuacions tant pròpia del nostre mediocre temps Perquè aquesta és una pel•lícula que vam veure allà pels anys 80, amb el mateix títol, Nit de por (Fright Night, 1986), dirigida amb èxit de públic per Tom Holland i convertida per alguns en una espècie de cult-movie del terror d'aquella dècada.
La pel•lícula de Holland estava concebuda com una espècie d'homenatge humorístic a les produccions de terror de la productora anglesa Hammer. El més admirable d'aquest remake, dirigit per Craig Gillespie, és que, en certa manera, millora el seu precedent i té una arrencada d'allò més prometedor,a presentant al seu protagonista, un noi anomenat Charlie, que és un triomfador a l'institut i se li donen bé les noies, però se sent bastant contrariat amb l'arribada al veïnat d'un estrany personatge, que acaba per capturar a diversos ciutadans del lloc per satisfer les seves apetències com vampir.
El ritme de la pel•lícula decau posteriorment després del satisfactori principi però conforme avança el seu desenvolupament narratiu torna a cobrar interès. Sobretot quan el protagonista, la seva xicota i la seva mare, adverteixen personalment que el nou veí, Jerry, elegant, atractiu, desimbolt i descarat, és una d'aquestes criatures de la nit que sap fer de les seves. Tot això provoca la incertesa de l'espectador paral•lelament a l’augment de la intensitat del relat que es fa més estimulant i atractiu. No seria gens estrany que el públic més juvenil, en ple apogeu dels vampirs famosos de la fructífera saga Crepuscle, s'estranyi una mica d’un tractament del tema més clàssic i sarcàstic, i sigui escassament sensible als cops d'enginy del film
El mateix Tom Holland ha escrit el guió i tant a ell com al director, Craig Gillespie, es deuen les variacions sobre l'antiga Nit de por, encara que mantingui molts passatges d'aquella. Sorgeixen els additaments clàssics que ara ens arriben en tres dimensions. A favor d'aquesta pel•lícula caldria destacar la magnífica utilització dels efectes especials i l'afortunada seqüència en què el vampir ataca els protagonistes a l'autopista.

dijous, 25 d’agost del 2011

Un Dràcula amb sarcasme: Albert Serra inicia a Romania el rodatge d’‘història de la meva mort’

Vicenç Altaió encarna Dràcula i Casanova al nou film del director d’‘honor de cavalleria’

Vèncer o morir: és el meu lema”, afirma Albert Serra. “ Com Gaddafi. Què farà Gaddafi? Fugirà? No ho crec”, reflexiona el director de la inclassificable Honor de cavalleria mentre remena el cafè. “Jo menyspreo el públic, com Gaddafi menysprea els seus seguidors. És una característica habitual dels dictadors: el menyspreu. I si parlem de cinema, menyspreo el públic; especialment el meu”, afirma Serra. I ho diu sense èmfasi, amb mig somriure. Sense aixecar la veu. Amb evident ironia. La ironia és el motor d’Albert Serra. Provocador i lliure com cap altre director de cinema en aquests moments. “La ironia (i el menyspreu) ha estat sempre el motor de les avantguardes”, afirma. Però millor remenar les seves paraules com es remena el sucre al cafè que estem prenent, perquè no quedin tan amargues: “Ja en tinc prou de pensar en la meva nova pel•lícula com per preocupar-me del què diran”. Fi de la traducció (lliure, òbviament). La mort, efectivament, és present a l’imminent nou film del director de Banyoles. Es diu Història de la meva mort i parla de Casanova i de Dràcula, dels dos. Junts.
Parlarà, explica Serra, de la llum que representa la racionalitat del segle XVIII al seu camí cap a la foscor arrabassada del Sturm und drag del romanticisme del XIX, amb les seves foscors retorçades, amb les seves passions desencadenades i inesperades...
“Un viatge de la sensualitat a la sexualitat; del dia a la nit”. Del seductor lluminós, professional i càndid, en fi, que era Casanova, a l’horror astut i nocturn de l’imprevisible com és, segons el mite, Dràcula.
Una altra road movie, doncs, a la filmografia d’Albert Serra, com a la seva manera ho era Honor de cavalleria (2006) sobre aquella road movie literària i fundacional que és en realitat El Quixot, com també ho era El cant del ocells (2008), la peculiar mirada del director de Banyoles sobre el viatge dels Reis Mags.
Albert Serra marxa a Romania dilluns per rodar-hi Història de la meva mort amb la seva troupe habitual, el seu Sancho i el seu Quixot de l’Empordà; els seus tres Reis Mags perduts a Islàndia, i els seus actors aficionats, els mateixos amb els quals sempre roda les seves coses. Amb un afegit inesperat: Vicenç Altaió, director del Centre d’Art Santa Mònica (CASM) de Barcelona, un gestor cultural de llarga tradició o, millor, un agitador cultural, com al mateix Altaió li agrada reconèixer-se. “Estarà distret”, fa broma Albert. “Estarem rodant a Romania fins al dia 16, i després continuarem el rodatge a França, per acabar aquí, a Barcelona, amb el muntatge”.
De tot plegat Serra destaca que per primera vegada ha escrit un guió. “Però no l’ensenyaré als actors, no”. I recorda que ell no busca, troba. I si és necessari, llençarà el guió a les escombraries. “El meu fort és el fatalisme”, remarca. Fer de la necessitat virtut i confiar que “si surt amb barba, San Antoni; i si no, la Puríssima Concepció”. Què més ens diu de la seva Història de la meva mort? “Què en puc dir si encara no l’he rodada! Quan la tingui, llavors en parlem”. 

Salvador Llopart, La Vanguardia

diumenge, 21 d’agost del 2011

Mor el guionista del "Dràcula" de Fisher


En ha deixat Jimmy Sangster (1927 - 2011) , el guionista gal•lès que va canviar la cara al cinema fantàstic amb aquella obra mestra titulada Dràcula (1957) del gran Terence Fisher. 


La Hammer va iniciar el projecte de reviure la sèrie de terror de la Universal en adquirir els drets, després de l'èxit inesperat d'El experiment del Dr Quatermass. Per a això es va contractar a Jimmy Sangster perquè escrivís els guions de La maledicció de Frankenstein i de Dràcula. Ni ell, ni Fisher coneixien les antigues pel•lícules amb els mítics Bela Lugosi i Boris Karloff. Van preferir no veure-les fins després de l'estrena, molt temps després, per tal de no rebre les influències dels vells clixés i van tornar a les fonts literàries d'ambdós personatges. És a dir les novel•les.
Les pel•lícules de l’Universal en realitat estaven basades en dues obres de teatre representades a Broadway transcrites tal qual al cinema, de manera que s’havien eliminat molts aspectes de les obre literàries originals. Així que Jimmy Sangster va ignorar tot aquest material i va tornar a les fonts originals.
El resultat va ser espectacular, afegint-li un color intens. El vigor de Fisher va fer la resta i a partir de llavors el cinema fantàstic ja no va ser el mateix.
Fins a principis dels setanta, la Hammer va capitanejar amb autoritat la producció de cinema fantàstic al món, encara que lamentablement les noves tendències els van desplaçar fins fer-los desaparèixer de les pantalles.
Però la seva època de regnat va ser brillant i modèlica.
Jimmy Sangster va escriure molt bons guions, va ser dels millors del seu temps i potser de tota la història del gènere. Es va convertir també en director, L'horror de Frankenstein i Luxúria per al vampir, emperò, no van tenir el mateix èxit que els anteriorment citats.
Va acabar als Estats Units amb sèries oblidables com Banaceck i Cannon. Va estar actiu fins a Flashback - Mörderische Ferien (2000) i no es va saber res més d'ell fins avui que s’ha comunicat la seva mort.

Font: Salvador Sáinz http://groups.google.com/group/estruch 20 d'agost

dimarts, 16 d’agost del 2011

Finalment s'estrenarà la pel·lícula mexicana "El Vampir i el sexe"


Santo en el Tesoro de Drácula (El Sant en El tresor de Dràcula) o El vampiro y el sexo (El vampir i el sexe) són els dos títols amb què es coneix la pel•lícula, dirigida el 1968 per René Cardona, que el fill del Sant va intentar prohibir perquè, al seu parer, denigrava la imatge del seu pare.
Tot i això, aquest film serà un dels atractius principals del desè Macabre Festival Internacional de Cinema de Horror de la Ciutat de Mèxic, que tindrà lloc del 19 al 28 d'agost en diferents punts del Districte Federal.
Amb l'humor característic de les cintes del Sant, la cinta integra elements tan divergents com màquines de temps, vampirs, ciència ficció i lluita lliure. No obstant això, ja que inclou alguns nus parcials, el fill del Sant va intentar que el film no fos distribuït. Finalment, però, cinta serà exhibit el 27 d'agost a les 20:00 hores a la Filmoteca Nacional de Mèxic, en el marc de la desena entrega del referit festival de cinema.
Edna Campos, directora de l'esdeveniment, va desmentir que hi hagués algun problema legal per l'exhibició d'aquest film i va expressar que van rebre el suport de la companyia productora. A més d'això, va emfatitzar en què el festival té moltes coses més que oferir, com l'exhibició de 95 pel•lícules, conferències, presentacions de llibres i tallers.
Algunes de les produccions cinematogràfiques seran només projectades, mentre que altres participaran de tres competències: dos per a curtmetratges (nacional i internacional) i un per a llargmetratge (internacional).
El director de programació, Ulisses Guzmán, va assenyalar per part seva que les 95 pel•lícules cobreixen un ampli ventall d'opcions, ja que provenen de 15 països diferents. Un dels títols que va destacar va ser The Theatre bizarre (El teatre estrafolari), creació col•lectiva de set cineastes, la presentació de la qual a Mèxic serà tot just la segona a nivell mundial.

dilluns, 4 de juliol del 2011

Dones vampires en el Festival París 2011 de cinema


Els amants del subgènere a la ciutat francesa hauran fruit el passat cap de setmana amb uns quants films que permeten comprendre l'impacte de les dones vampir en el setè art.
En homenatge a Jean Rollin, mort el desembre passat s'han exhibit Lévres de sang (Llavis de sang, 1975), La fiancée de Drácula (La promesa de Dràcula 2002) i Fascination (Fascinació,1978).
També es projecta The living Corpse (El cadàver vivent, Khwaaja Srfraz, 1967), Le lévres rouges (els llavis vermells, Harry Kumel, 1971), The hunguer (L'ànsia Tony Scott, 1983), amb Catherine Deneuve, David Bowie i Susan Sarandon. 
Finalment les més recents Trouble every day (Cada dia problemes [Amor caníbal], Claire Denis, 2001) i per descomptat, la vampira més desitjada del món a l'actualitat, Megan Fox amb el seu Jennifer 's body (El cos de la Jennifer, Karyn Kusama, 2009).

dilluns, 11 d’abril del 2011

Dràcula: les primeres mossegades del vampir

 El dia de Sant Valentí de fa 80 anys es va estrenar als EUA el film amb Bela Lugosi

Amb el record recent del crac borsari del 1929, el cinema Roxy de Nova York estrenava Dràcula el 14 de febrer de 1931, utilitzant aquesta frase publicitària: "La història d'amor més estranya de totes". En temps de crisi econòmica i por davant el futur, els films de terror arrasaven en els cinemes nord-americans, proporcionant grans ingressos a la productora Universal, que el novembre d'aquell mateix any també estrenava El doctor Frankenstein, amb Boris Karloff.
En els primers temps del sonor, quan encara no estava instaurat la subtitulació i el doblatge, Hollywood realitzava versions en diversos idiomes, especialment l’espanyol, canviant només els actors. El Dràcula que aquí es va estrenar el 1931 era la versió parlada en castellà, on el cordovès Carles Villarías rellevava a Béla Lugosi i la mexicana Lupita Tovar substituïa Helen Chandler. Aquesta versió calcava pla per pla la original i el seu director George Melford es limitava a supervisar els actors. La versió original dirigida per Tod Browning i amb Béla Lugosi es va projectar per primera vegada a Espanya el 1965, dins del Festival de Sant Sebastià.
Dràcula era un projecte anhelat per Tod Browning, que l'any següent va signar La parada dels monstres. Volia adaptar la novel•la publicada el 1897 per l'irlandès Bram Stoker com a vehicle per Lon Chaney, el seu actor fetitxe, però el projecte es retardava davant la reticència del productor Carl Laemle, molest per la insinuada bisexualitat del vampir. "Dràcula hauria atacar només a dones i no a homes", deia. Un altre problema: Florence, vídua de Bram Stoker, que havia mort de sífilis el 1912, mantenia un plet per plagi a causa de Nosferatu, el vampir, la gran pel•lícula filmada el 1922 per F. W. Murnau.
Florence només havia autoritzat el muntatge teatral de Dràcula, tot un èxit per al seu protagonista, l'actor d'origen hongarès Béla Ferenc Blasko, de nom artístic Béla Lugosi. La mort Lon Chaney va fer de Lugosi la millor opció per a la pel•lícula. També es va revelar com un hàbil negociador amb la vídua de Stoker, però no de si mateix. Mentre que el galant David Manners, en el personatge de John Harker, s'embutxacava 2.000 dòlars a la setmana, Lugosi només va cobrar 3.500 dòlars per sis setmanes de rodatge. La seva obsessió per ser Dràcula va motivar que no negociés millor el salari.
El de Dràcula és un dels personatges més filmats. Lugosi ho va repetir fins i tot en paròdies com Abbott i Costello contra els fantasmes (1948), amb la parella còmica Bud Abbott-Lou Costello, una còpia de Stan LaurelyOliver Hardy. Amb cinc matrimonis, carregat de deutes i addicte a la morfina, Lugosi va morir el 1956, deixant escrit que el seu cadàver lluís la capa del comte Dràcula.
Martin Landau guanyava el 1995 l'Oscar com a actor de repartiment per encarnar la seva figura en Ed Wood. Pel•lícula en què Tim Burton recreava la trobada entre el director Ed Wood (Johnny Depp), especialitzat en pel•lícules de baixíssim pressupost, amb Béla Lugosi, a qui va facilitar els seus últims treballs. Per exemple, el títol que tanca la seva filmografia, Jo vaig canviar el meu sexe.
A part del valorat cicle britànic amb Christopher Lee com Dràcula, el personatge ha tingut molts intèrprets. Gary Oldman actuava el 1992 a Dràcula, de Bram Stoker, sota la direcció de Coppola. En aquest 2011, Jaume Collet-Serra, director de la òrfena i a punt d'estrenar Unknown, amb Liam Nelson i Diane Kruger, prepara una nova versió de Dràcula per a la Warner. Es titularà Harker, i en el seu finançament col•labora la productora de Leonardo DiCaprio. "Hi ha una saturació de vampirs i volem tornar a les arrels, basant-nos en el llibre de Stoker, però amb un toc més modern", ha dit el cineasta barceloní.

Lluis Bonet Mojica, La Vanguardia, 13 de febrer de 2011

divendres, 1 d’abril del 2011

"El Vampir i el sexe" o la pel·licula oculta del Sant

En les seves pel•lícules El Sant (El Santo), l’Emmascarat de Plata, un dels lluitadors més populars en la història de Mèxic, va derrotar sense problemes a vampirs, dones extraterrestres, l'home llop i  a desenes de mafiosos internacionals.
Però ara el personatge s'enfronta una lluita de la qual potser no surti ben lliurat
I és que un film protagonitzat per El Santo el 1968 i on apareixen dones amb els pits descoberts, pretén exhibir-se per primera vegada a Mèxic.
La pel•lícula va estar guardada durant quatre dècades perquè el lluitador, que sempre va fer films de tipus familiar, no va permetre que es difongués.
El fill del Sant, hereu del lluitador i propietari dels drets del personatge, li diu a BBC World que es va oposar per no danyar la imatge del seu pare.
"Sento el deure moral de respectar la voluntat del meu pare, si ell en el seu moment no va voler que aquesta pel•lícula s'exhibís he de respectar la seva decisió", explica. 


"Ens faria riure"

El Sant va morir el 1984, però la seva imatge de campió de la justícia i lluitador net i honest preval fins ara.
El 1968 Rodolfo Guzmán, el seu nom real, es va associar amb Cinematográfica Calderón per produir set pel•lícules.
Una d'elles, El Tresor de Dràcula, és l'eix de l'actual polèmica. La història narra com el lluitador derrota el mític personatge i el seu seguici de belles vampiresses, les quals apareixen en el film amb vestits de bany i d’altra roba provocativa.
El propietari de la productora, Guillermo Calderón, li va proposar al seu soci fer una versió "per a adults" d'aquesta pel•lícula on les companyes del vampir apareguessin en topless, però el Sant es va oposar.
I no és que s'espantés o tingués prejudicis morals, explica el seu fill, sinó que a l'Emmascarat de Plata se'l considerava un exemple per als nens mexicans.
"Ara mateix el 2011 potser ens donaria riure veure els pits de les dones, apareixen en els quioscos de diaris. Però el 1968 eren escenes fortes per a aquest temps", explica el fill del Sant. 


"Només curiositat"

D'amagat del lluitador el productor Calderón va decidir filmar uns minuts amb les vampiresses mig nues, que es van incorporar al film original. El lluitador no apareix en les preses.
Mèxic. La nova versió es va anomenar El Vampir i el sexe, i segons una versió no confirmada es va exhibir en alguns cinemes de Centreamèrica, Europa i el Carib.
Però a Mèxic va romandre sense estrenar, com a part d'un acord personal entre Calderón i el lluitador.
Durant 40 anys la versió que hi havia una pel•lícula per a adults del Sant va córrer entre intel•lectuals, cineastes i periodistes especialitzats en espectacles.
Alguns fins i tot van afirmar que mai va ser filmada, perquè ningú a Mèxic l'havia vist.
Fa dos anys una néta de Calderón, Viviana García, va trobar tres còpies deteriorades i amb empremtes d'haver-se exhibit diverses vegades.
Els rotllos van ser restaurats a la Filmoteca de la UNAM i pels organitzadors del Festival de Cinema de Guadalajara, on pretenia exhibir-se.
Iván Trujillo, director del Festival, rebutja que la nova versió danyi la imatge del Sant."Jo discrepo. Això no és més que la curiositat de veure una nova versió com passa en altres pel lícules", diu a la BBC World. 


Segueix el mite

L'empresa cinematogràfica insisteix que el Vampir i el sexe és una versió alternativa a la filmada el 1968 pel Sant, amb un guió molt semblant a l'original.
La pel•lícula és "un document històric" que va ser preparat per exhibir-se"sense ànim de lucre", assenyala la productora en un comunicat.
Mentrestant, encara hi ha possibilitats que la pel•lícula sigui exhibida. El fill del Sant i els directius de Cinematogràfica Calderón pretenen reunir-se per aclarir el tema.
També, de passada, el fill del Sant aprofitarà per veure el film, cosa que fins ara només unes quantes persones han aconseguit fer. Les vampiresses que van lluitar contra el Sant, i els seus pits al descobert, segueixen en el misteri.

dilluns, 21 de febrer del 2011

Dràcula 3D

L'actor Rutger Hauer tornarà a la gran pantalla amb una nova interpretació a Dràcula 3D. Es tracta d'una adaptació dels grans clàssics del rei dels vampirs amb l'últim de la tecnologia tridimensional. Aquest projecte estarà a càrrec del director i productor italià Dario Argento, conegut pels seus treballs en el gènere de terror i slasher.
Rutger és especialment conegut per la seva extraordinària participació a Blade Runner.
En una entrevista recent, Argento va revelar que la seva idea és la de fer una versió del cinema dels 80s i adaptar-lo a totes les meravelles del cinema modern. Va afegir que la nova versió del clàssic de Bram Stocker, es realitzarà en 3D i, a més, inclourà diversos escenaris de l'Antiga Europa. Per això viatjarà per França, Itàlia i Romania. Comptarà  també amb la participació de Roberto di Girolamo, Paolucci Gianni i el productor francès Sergio Gobbi.
La producció començarà el 16 de maig a la capital de Romania i s'espera que arribi al cinema cap a finals d'any, o a principis del 2012.

dimarts, 15 de febrer del 2011

Jude Law, el nou Dràcula?

Jude Law es podria convertir en vampir. L'actor anglès sona com el proper Dràcula a The Last Voyage of Demeter (El darrer viatge del Demèter), una cinta que se centrarà en un passatge concret de la novel•la de Bram Stocker: la travessia del comte des dels inhòspits Càrpats transsilvans fins Whitby, a Anglaterra.
The Last Voyage of Demeter serà dirigida per David Slade, un director totalment obsessionat amb els vampirs ja ha filmat dues pel•lícules sobre vampirs, encara que d'un to molt diferent: la impactant i salvatge 30 dies de foscor i la edulcorada Eclipsi, tercer lliurament de la saga Crepuscle.
La pel•lícula relatarà el viatge de Dràcula des del seu castell a Transsilvània fins a la localitat anglesa de Whitby, on ha adquirit diverses propietats -entre elles l'abadia de Carfax- a través de Jonathan Harker.
Un viatge recreat a través del diari de bord del capità de l'Demetèr, el vaixell que portava les caixes de terra transsilvana en les quals ha de descansar el cos del no mort. Això durant el dia, ja que a la nit Dràcula abandona les bodegues del vaixell per alimentar-se dels passatgers, que van caient un a un per saciar la set del comte.
Un projecte que fa temps que busca finançament per tirar endavant i al que estaven ja lligats els noms de Noomi Rapace i Ben Kingsley. Ara, el remor apunta Law completant el trio protagonista en el paper principal.
Law, que està rodant la seqüela de Sherlock Holmes, podria seguir els passos d'actors tan mítics com Bela Lugosi, Christopher Lee, Frank Langella o els més recents Gary Oldman, que va interpretar a Dràcula en la magistral cinta que el 1992 va dirigir Francis Ford Coppola i, fins i tot, Gerard Butler, que va donar vida al personatge en la infame Dràcula 2000.

Europa Press

dissabte, 12 de febrer del 2011

Decàleg d'un mite sagnant, sexual, fascinant

Avui es commemora el 80. Aniversari de la preestrena amb tots els luxes a Nova York del Dràcula de Tod Browning, que va ser produïda per la Universal

UN. Abans que el Dràcula de Tod Browning, del qual avui, 12 de febrer, es commemora el 80. Aniversari de la seva luxosa preestrena a Nova York, hi ha la meravellosa novel•la homònima de Bram Stoker, el creador d'aquest “ forat negre de la imaginació“, en paraules de l'historiador David J. Skal, l'autor que va aconseguir humanitzar a través del personatge del Comte 'el concepte aliè del Mal', d'aquí el triomf de la novel•la i del personatge, segons relata Stephen King en l'assaig' Dansa macabra '. Potser no hi hagi un altre personatge com Dràcula. Ni tan sols Peter Pan, Sherlock Holmes, Robin Hood, el doctor Jekyll i Mister Hyde, aconsegueixen la seducció profunda que posseeix el famós vampir, el costat monstruós que persuadeix a qualsevol persona, independentment de la seva condició, raça, cultura. El sensual, sexual, inconscient, misteriós i tot allò que ens connecta amb el més profund de l'ésser humà, amb aquesta amenaça que ens atreu, tot això, expulsa Dràcula, que en les pàgines de la novel•la gairebé no apareix, però la seva ombra, la seva boira, se sent en cada una d'elles amb una freda inquietud, amb una pertorbadora contradicció. Potser aquesta és la diferència més significativa entre la novel•la i les nombroses adaptacions cinematogràfiques i majors succedanis sorgits d'aquesta Pedra Rossetta que és el llibre de Stoker.

DOS. La pel•lícula, dirigida per Tod Browning, produïda per la Universal, protagonitzada per Bela Lugosi -els tres pilars d’aquest somni que et transporta a un altre temps, a un estat entre la vigília i les mans de Morfeu-, és fundacional, paradigma de centenars de pel•lícules de terror i de tota una iconografia de decadència, tot i que F. W. Murnau havia signat amb Nosferatu'el 1922, una versió no oficial basada en la novel•la. Però el film de Murnau, on el vampir s'assembla més a una rata, és una altra cosa. El primer comte Dràcula del cinema va ser (és) Bela Lugosi. “Dràcula va ser una benedicció i una maledicció. Dràcula mai mor", va dir l'actor hongarès, al que se li encasellar en aquest paper encara que ja l’interpretaria en escasses ocasions. Resulta curiós que Lugosi, familiaritzat amb el personatge, doncs era el protagonista de l'obra de teatre que es representava a Broadway a la dècada dels vint, hagués de superar diferents proves i enfrontar-se a altres actors, Paul Muni, Conrad Veidt, Ian Keith i William Courtnenay, per donar vida al amenaçant vampir. En realitat, la primera opció de la Universal va ser L'home de les mil cares, Lon Chaney, que ja havia treballat amb Browning en diversos títols durant el cinema mut amb èxit, com Urpes humanes (1927). La mort de Chaney a l'agost de 1930 ho va impedir. Llavors van començar les proves fins l'inici del rodatge a l'octubre d'aquest any.

TRES. Carl Laemmle Jr, fill del fundador de la Universal, havia crescut amb les pel•lícules mudes de terror dels estudis, així que va ser un trajecte normal que volgués produir Dràcula. La seva idea era fer una gran producció a partir de la novel•la de Bram Stoker, quan el crac de 1929 li va posar els peus a terra, conformant-se amb una adaptació de l'obra teatral, més modesta en la seva dimensió artística i econòmica. Aquests inconvenients no erosionar la confiança de Carl Laemmle Jr en l'èxit del film. De fet, els estudis, en el seu afany per estendre's pel mercat hispà, rodaven al mateix temps versions espanyoles del que consideraven serien els seus grans títols. Dirigida per George Melford, produïda per Paul Kohn, protagonitzada per Carlos Villarías i Lupita Tovar, la versió hispana de Dràcula és una petita joia semidesconeguda, comparable a la de Tod Browning. La versió anglesa es començava a filmar a les vuit del matí i finalitzava a les vuit de la tarda; mentre que l'espanyola començava de nit i acabava a l'alba. Els dos equips feien servir els mateixos decorats. Els de la versió espanyola havien de veure el que rodava Browning i després imitar-lo, però sempre tractaven de millorar-lo, d'atorgar-més matisos i dinamisme a les escenes, potser influïts per l'influx de la matinada.

QUATRE. No ens enganyem. La pel.lícula de Tod Browning segueix seduint en el maneig de les seves ombres, en les reminiscències expressionistes, en l'estil visual definit pel director de fotografia, Karl Freund-operador de Fritz Lang a Metròpolis (1926) i autor d'un altre clàssic de la Universal, La mòmia (1932) -, en l'apassionant creació d'un ambient inquiet, ambigu, i, sí, perquè Carlos Villarías no és Bela Lugosi, a qui la pel•lícula deu una part important de la seva glòria. Browning, que en el cinema mut filmava amb desimboltura, va tenir problemes d'aclimatació amb l'arribada del sonor, a causa de l'aparatositat dels equips de so. Això és salvat pel cineasta utilitzant el silenci per a crear una atmosfera torbadora, més efectiva que els diàlegs (encara que hi ha alguns inoblidables).

CINC. El que no ofereix dubtes és que Dràcula atresora les característiques dels personatges marginats que atreien al realitzador. Destaca la primera part de la pel•lícula, amb l'arribada de Renfield al cotxe de cavalls a aquest poble acovardit per les supersticions i la presència decadent del castell del Comte. El cotxe de cavalls travessant un paratge desolador, tenebrós, escarpat, conduït per un cotxer que és Dràcula, que ha desaparegut quan el cotxe arriba al seu destí: aquest castell ple de teranyines, rates, armadillos, pols., Creant una sensació fantasmal amb influències gòtiques i expressionistes, el 'travelling' cap als taüts, i la por niant en l'ànima abans de la partida a Anglaterra. El naufragi, l'arribada a la ciutat en la que la pel•lícula canvia de registre, es fa més teatral, sobretot en els interiors de la casa del doctor Seward, com en la seqüència del mirall entre Van Helsing i Dràcula. Els ulls durs il•luminats de Dràcula, més durs, més desitjosos, la capa empassant les seves víctimes cada vegada que les mossega, com a la venedora de flors, el contingut sexual que subjau barrejat amb l'horror, el sobrenatural més enlluernadora que el terreny, la confrontació entre el blasfem i el sagrat, entre el vetllat i l'evident, entre classes i éssers diferents, Dràcula entrar al teatre, dient allò de “Hi ha coses pitjors que esperen l'home després de la mort”, i fixar els seus ulls en Lucy, a Mina, seduir, recitant la cèlebre frase “Jo mai bec. vi “, amb el desig reflectit a la cara de Lugosi, amb la seva mà hipnotitzant les seves víctimes, la boira cobrint la ciutat, l'udol dels llops, l'aparició d'un repel•lent Van Helsing demostrant les seves conviccions: “La superstició d'ahir pot convertir-se en la certesa científica d'avui “, però tots, el doctor Seward, Jonathan Harker, Mina, el miren incrèduls, i Van Helsing segueix: ”La força del vampir és que ningú creu en la seva existència“, la bogeria de Reinfield., tot, fins i tot el amanerament teatral, resulta captivador, si exceptuem el seu precipitat desenllaç, massa veloç, gairebé com si els diners s'hagués acabat i hagués d'acabar, amb la mort en off de Dràcula.

SIS. Res d'aquest Dràcula seria igual sense Bela Lugosi. Es va convertir en un ídol. La seva interpretació va atreure sobretot a les dones, que advertien el rerefons sexual del personatge, fascinades per la cadència xiuxiuejant de la seva veu, lenta, persuasiva, de manera misteriós de la seva personalitat, un cavaller d'una altra època, ombrívol, viciós, que amagava més del que mostrava, capaç de conduir a qualsevol més enllà de l'inimaginable, amb els seus ulls penetrants buscant sang i certa afectació que potenciava la seva diferència amb els altres. Al final, Dràcula va mossegar Lugosi, li va xuclar la sang, l'actor va voler matar-lo, però Dràcula reia, continuava bevent la seva sang.

SET. També brilla la intensa actuació de Dwight Frye, que encarna Reinfield, el personatge que més modificacions experimenta en el seu registre al llarg de la pel•lícula. Amb una àmplia carrera a Broadway, Frye dóna vida a l'inici a una persona segura de si mateixa, que no creu en vampirs, que es burla de les supersticions, per convertir-se després de la revelació de Dràcula en un boig trastornat que menja insectes, amb els seus ulls sortits que pertorba en cada aparició. Edward Van Sloan interpreta, igual que feia en la versió teatral, a Van Helsing, amb monolític convenciment. David Manners encarna Harker, que sempre va dir que ell amb prou feines recordava Tod Browning, només a Karl Freund. Helen Chandler compon el paper de Mina amb lívida bellesa i Frances Dade el de Lucy amb femenina curiositat.

VUIT. Dràcula es presentava a Nova York el 12 de febrer i s'estrenava comercialment el 14 de febrer. La pel•lícula va recollir un èxit rotund. La gent sortia meravellada i aterrida de la foscor de la sala. Potser, avui dia el film no espanti, però, en la seva època, els espectadors abandonaven el cinema inquiets, sorpresos de la visió del film de la Universal. De fet, en molts cinemes es va estrenar una versió muda, en no estar preparats per als equips de so. Gran part d'aquesta celebritat va ser a causa de la persistent campanya de publicitat de la productora, dissenyant nombrosos i diferents pòsters per a l'època, en què s'insinuava ho prohibit, sense oblidar l'impactant tràiler que es pot veure en el DVD del film.

NOU. Tod Browning encara va dirigir per a la MGM  La marca del vampir (1935). Una cinta que es gestiona de manera rutinària entre el relat estil Agatha Christie i el de pseudo-terror vampíric, on Bela Lugosi actuava en un paper similar, com a 'El retorn del vampir' (Lew Landers, 1944), o de nou com Dràcula en la comèdia Abbott i Costello troben a Frankenstein (Charles Barton, 1945). Cap d'aquests títols són destacables o aporten alguna cosa al mite del No Mort. Un mite que ha anat creixent amb els anys, que lluny d'extingir segueix clavant els seus ullals i augmentant. Potser, allò encomiable del personatge (per això és una creació majestuosa) és la seva capacitat per aguantar els innombrables maltractaments als quals ha estat sotmès. Perquè hi ha hagut Dràcula de tot tipus: Dràcula negres, nipons, pop, porno, ibèrics, etc, i milers de succedanis (la recent saga Crepuscle, o la sèrie Buffy, per exemple), i una nòmina de cineastes (Terence Fisher, Roman Polanski, Dan Curtis, Werner Herzog, Paul Morrissey, John Badham, Francis Ford Coppola, i la llista segueix fins l'eternitat) seduïts per ell, que van donar una visió del Comte a partir d'estètiques i fons diferents.

DEU. Una cosa sembla més certa que una altra: qui no se sent atret pel dolç xiuxiueig de Dràcula? Si no, a què tantes adaptacions? La versió 'naif'de l'Hammer, dirigida per Terence Fisher, el 1958, amb un espigat Christopher Lee com Dràcula i un cregut Peter Cushing com Van Helsing, continuant per altres produccions Hammer més o menys interessants com Dràcula, príncep de les tenebres (1966), del mateix Fisher, també amb Lee en el paper del Comte. El Dràcula de Dan Curtis, de 1973, escrita amb fidelitat per Richard Matheson i protagonitzada per un gran Jack Palance. La nova revisió de la Universal, el 1979, més romàntica i malenconiosa, a càrrec de John Badham, amb Frank Langella com Dràcula. L'homenatge d'Herzog al Nosferatu de Murnau, amb l'intens Klaus Kinski. El portentós treball de Coppola, tornant-li una dimensió humana i romàntica a la seva Dràcula, interpretat per Gary Oldman, encara que el que destaca és la hipnòtica posada en escena del director. I milers de títols substitutius del vampíric, des de l'actual sèrie d'Alan Ball, True Blood, als vampirs de l'espai de Força vital (Tobe Hooper, 1985); a la urbana, lèsbica, eròtica, The hunger (Tony Scott, 1983); a la suggerent proposta de Neil Jordan a Entrevista amb el vampir (1994), als caçadors de vampirs de John Carpenter, a Vampirs, i la llista de títols i directors segueix, no s'atura, Wes Craven, Stephen Norrington, Guillermo del Toro i la seva genial Cronos, perquè, qui no ha desitjat ser mossegat per un vampir?

Miguel Ángel Oeste, Diario Sur

dilluns, 7 de febrer del 2011

El català Jaume Collet-Serra dirigirà una nova versió de Dràcula

L'estudi Warner Bros ha tancat un acord per a la compra de Harker, una nova versió del Dràcula de Bram Stoker, amb guió de Lee Shipman i Brian McGreegy i que dirigirà Jaume Collet-Serra, segons ha confirmat avui el mateix cineasta a l’agència espanyola EFE.
Hi ha una saturació de vampirs en aquest moment, així que volem tornar a les arrels, va dir el realitzador català. Algunes pel•lícules (del tema) ja no donen ni por, i amb aquest projecte volem tornar a la font original i dir aquí estic jo, així és com ha de ser una pel•lícula de vampirs, va afegir.
Harker comptarà amb finançament d’Appian Way, la productora de Leonardo DiCaprio, que segons el cineasta va mostrar un gran interès en portar el guió a la gran pantalla.
Duiem treballant uns mesos en el guió i en els dissenys de producció, així com en el vestidor, com es veuria el món i tot això ... Vam anar, el presentàrem a Warner i el van comprar, va comentar el director d’Orphan i The House of Wax.
El guió es centrarà en la figura protagonista de Jonathan Harker, un policia de Scotland Yard a la recerca del parador de Dràcula, un personatge que estarà molt, molt present en el film.
Està basat en el llibre de Bram Stoker, però serà diferent perquè canvien alguns personatges perquè tingui un toc més modern, més inesperat. Dins del possible es manté el mateix esperit de la novel•la, però per a una audiència nova, va explicar Collet-Serra, que va assenyalar que el projecte encara ha d'entrar en fase de preproducció.
S'ha de fer el càsting i una preproducció. Veure quan, com, on ... Però sí, jo seré el director, va afirmar el català, que no descarta que pugui filmar una altra cinta abans de posar-se mans a l'obra amb Harker .
Collet-Serra estrena el dia 18 als Estats Units Unknown, un thriller protagonitzat per Liam Neeson, Diane Kruger i January Jones.

divendres, 28 de gener del 2011

Abraham Lincoln, 'caçavampirs'


Benjamin Walker serà el protagonista d'una pel·lícula produïda per Tim Burton en què el president dels Estats Units lluita contra els no-morts.
Benjamin Walker, un jove actor de Broadway sense gaire currículum, interpretarà el setzè president dels Estats Units, Abraham Lincoln, en la pel·lícula que estan preparant els estudis Fox, en què Lincoln lluita contra els vampirs durant la guerra civil.
La pel·lícula adapta una novel·la de Seth Graham-Smith, Abraham Lincoln: Vampire Hunter, una reconstrucció fantàstica del personatge i el període històric escrita en forma epistolar que segueix el personatge al llarg de 50 anys de la seva vida.
La pel·lícula estarà dirigida per Timur Bekmambetov, el director de Wanted (2008), i produïda per Tim Burton. La seva estrena està prevista pel 2012.

Ara

dissabte, 18 de desembre del 2010

Ha mort Jean Rollin



Jean Rollin (3 Novembre 1938-15 desembre 2010) ens ha deixat. Competia amb certs "cineastes" espanyols i estrangers (i no diré qui) en el que podríem anomenar " cinema brossa"o trash. El vaig conèixer a Sitges quan venia, en l'era Ráfeles clar.
Autor de pel•lícules com: La reina de les vampirs (1968), Nua entre les tombes (1969), L'alba dels vampirs (1970), Rèquiem per un vampir (1972) o El castell de les vampirs (1979)*. Rodades amb quatre francs i un tempo molt peculiar, amb un erotisme refinat que va desembocar en un cinema porno de baixa estofa, es va convertir en cineasta de culte en les últimes dècades. És clar que aquest títol es dóna al pitjor del cinema, cosa que és d'espant.
Personalment, ja que vaig parlar amb ell diverses vegades, em queia molt bé. Em va semblar un bon home. Les seves pel•lícules, per anomenar d'alguna manera, les trobava pèssimes però no antipàtiques.
Pobre Sant Pere! No sap el que li ha caigut a sobre. Adieux bon ami!

Salvador Sainz, condeestruch.blogspot.com, 16 de desembre de 2010

(*) Nota de VampBloc. Més recentment va fer La fiancée de Dracula (La promesa de Dràcula, 2002).