Molt abans de que Bram Stocker creés en la seva novel·la al famós comte Dràcula ja existien vampirs a Sèrbia. I ara, les autoritats de la localitat de Valjevo estan intentant ressuscitar la seva llegenda a la cerca de turistes.
Valjevo, una ciutat industrial situada uns 70 quilòmetres al sud-oest de Belgrad, està treballant de valent per a promocionar el nom d’un dels seus més infames residents: Sava Savanovic, un moliner que després de la seva mort, en el segle XVII, va aterrir les gents de la regió.
La llegenda de Savanovic va ser recuperada al febrer per a la fira de turisme de Belgrad. I inclús se li va posar cara, la d’un llaurador serbi cansat, una mica pàl·lid, amb un benèvol somriure que deixa veure dos claus no massa esmolats. Sovint se li veu amb una gerra de cervesa -de la marca local Valjevsko, per descomptat-, que ara pareix preferir a la sang.
Per als que no temen al xuclasang, l’agència Kaspar Travel ofereix "aventures en jeep amb Sava" i fins a "caps de setmana antiestrès amb Sava". Ambdós programes inclouen visites a misteriosos paratges pels boscos i muntanyes de Valjevo, menús "cuinats per Sava" i una excursió al molí d’aigua on suposadament va viure i estrangulava la gent que li demanava refugi.
Com succeeix moltes vegades, la transformació de Sava de xuclasang a atracció turística no ha caigut bé en totes parts, i mentre l’Església ortodoxa sèrbia va criticar al juny la decisió de convertir el vampir en mascota local, la localitat propera de Bajina Basta va amenaçar d’emprendre accions legals, al·legant que Sava forma part del seu llegat.
Disputes a banda, el discurs més conegut sobre el vampíric moliner va ser inventay al segle XIX per l’escriptor Milovan Glisic en el seu llibre 90 anys després. La història va inspirar la primera pel·lícula de terror sèrbia, "Leptirica" ("La Papallona") i va llançar a la fama a Savanovic.
La seva fama, almenys a Sèrbia, és ara tal que ha arribat a eclipsar a tots els seus rivals, entre ells el primer i únic vampir "oficial" del món: Rotar [Crec que seria més correcta Petar ?] Blagojevic.
Blagojevic va morir en 1725, però presumptament va tornar per a turmentar als llauradors de Kisiljevo [segons el professor Ardanuy Kisilova podria no ser l’actual Kisiljevo], uns 100 quilòmetres a l’est de Belgrad, fins que aquests van decidir que ja era prou.
En aquella època, l’est de Sèrbia estava baix mandat austríac i el cas va ser documentat i enviat a Viena per l’administrador de la regió, un home anomenat Frombald.
Encara que sembla que els casos de vampirs eren tan comuns com perquè passaren sense ser registrats per la majoria d’administradors, Frombald va quedar sorprès pels esdeveniments de Kisiljevo i el seu report va ser publicat en els diaris vienesos. Així, Blagojevic es va convertir en el primer cas de vampirisme documentat.
"Estem segurs de que va haver-hi altres incidents semblants, però simplement no van ser documentats", diu Mirko Bogicic, un funcionari del poble que recopila vells arxius i històries de la zona.
En els dos mesos que van seguir la mort de Blagojevic, diversos llauradors van morir després d’una curta i misteriosa malaltia. Abans de morir, tots es van queixar de que Blagojevic els estava turmentant.
"No els xuplava la sang ni cap altra classe de les ximpleses que Bram Stoker va inventar per a Dràcula, el qual, per cent, mai va ser un vampir fins a la novel·la i hauria sigut oblidat de no ser per Hollywood", assenyala Nenad Mihajlovic, professor d’història en la veïna Veliko Gradiste. "Blagojevic grunyia, espantava, asfixiava i generalment turmentava a les seues víctimes", explica Mihajlovic.
I segons les llegendes locals, els vampirs no són "contagiats" per altres vampirs, sinó que naixen ja amb l’estigma de futurs vampirs. La història compte que Blagojevic s’apareixia cada nit a la seva viuda i li demanava els seus opanci, una espècie d’avarques. Un dia, ella també va desaparèixer.
Frombald, el nom complet del qual es va perdre, assenyalava en el seu registre que el cadàver de Blagojevic no mostrava rastre de descomposició després de vuit setmanes, i que hi havia sang fresca en els seus llavis. Quan el van travessar amb una estaca, va brollar més sang de les seves orelles, nas i boca.
Encara que la part més antiga del cementeri de Kisiljevo data del segle XVI, no hi ha restes de la tomba del vampir. I si haguera tingut una tomba, en aquella època no es marcaven les làpides, explica Bogicic. Ara, queda esperar si la regió es converteix en un imant de turistes com el famós castell de Dràcula en la romanesa Bran.
Boris Babic. El País de Costa Rica. 17 d'agost de 2010