Esquelet medieval d'un vampir trobat el 1959

Segons informació facilitada per Cercle-V hi ha un nou informe sobre un cas d'esquelet amb mesures apotropaiques a Southwell, al comptat de Nottinghamshire, al centre d'Anglaterra. 

El descobriment de les despulles el va fer l'arqueòleg Charles Daniels el 1959, en el seus treballs a l'església i cementiri de Santa Maria, que van revelar vestigis romans. L'esquelet va aparèixer amb trossos de metall clavats a les espatlles, el cor i els turmells i es va datar entre el 550 i el 700 de la nostra era. Ara aquest antic descobriment s'ha detallat en un nou informe de Mateo Beresford, del Grup arqueològic de Southwell, 

Segons Beresford «al llarg del període anglosaxó el càstig de ser enterrat en un terra negat, cap per a avall, decapitat, estacat o d'una altra manera es reservava als lladres, assassins o traïdors; o posteriorment als desviats que no s'ajustaven a les normes de la societat: els adúlters, els buscabregues, els impius o els que trencaven juraments». L'arqueòleg va afegir que «mai no sabrem quin tipus de desviació era la de Southwell» i que creia que les despulles podrien ser encara enterrades en el lloc original, car Charles Daniels no va poder extreure el cos del terra.

Més notícies sobre el vampir de Sozopol

L'esquelet del vampir de Sozopol es troba a partir d'avui al Museu Nacional d'Història a Sofia.

El personatge, que data del segle XIV, és una mostra del costum pagana consistent en travessar el cor de morts amb un fulla metàl·lica perquè no ressuscitessin d'entre els morts.

Així ho ha explicat avui a la premsa el director del museu, Bozhidar Dimitrov, en presentar la troballa, després de datar l'origen de la creença en els vampirs a l'edat mitjana o fins i tot més d'hora, en l'època precristiana o primers segles dels conversos cristians en el regne búlgar.

 "Els vampirs són part de la mitologia búlgara i la creença en ells data de l'època precristiana,però el cristianisme els rebutjà", explicà Dimitrov, un conegut historiador búlgar.

Segons el científic, la creença popular en aquella època era que en morir una persona la seva ànima anava al regne celestial, on rebia el repòs etern, encara que aquesta prerrogativa només valia per a les ànimes dels justos i sense pecats, i que havien respectat les llavors normes morals.

Per contra, les ànimes dels malvats es quedaven en els seus cossos i moltes vegades sortien de la terra per beure sang, primer d'animals i posteriorment d'éssers humans, segons la llegenda. Per això per a evitar que el difunt es convertís en un vampir, la nit immediatament després de l'enterrament, i sempre abans de mitjanit, un grup de valents exhumava el cadàver i li clavava un ferro o un pal de fusta al pit. "Els més rics usaven ferro i els pobres clavaven fusta", assegurà Dimitrov, després d'afegir que així es creia que el pes del material pressionaria el mort i no li permetria aixecar-se.

Ha apuntat també que l'esquelet en qüestió ha estat trobat darrere d'una església medieval, un lloc reservat especialment per enterrar a persones importants i d'alt rang social, com a alcaldes, recaptadors d'impostos, consellers municipal o sacerdots. "Però podria ser també un pirata marítim que actuava en aquesta regió en aquella època. Era conegut com Krivich, o el Corb en búlgar", suposà Dimitrov.

I recordà que poc després del primer troballa, es va trobar una segona tomba amb un cadàver també travessat per un ferro, del qual se sospita que, per la constitució dels ossos i la proximitat a la primera tomba (tan sols 50 centímetres), podria ser la seva dona. "Lamentablement, els ossos de la suposada dona estan en molt mal estat i no es poden traslladar. Per això, ens veiérem obligats divorciar a la parella", feu broma Dimitrov. 

Font: http://fr.groups.yahoo.com/group/vampirs

Segueixen a la premsa les notícies sobre els vampirs de Bulgària

Els arqueòlegs búlgars s'han unit definitivament a l'actual moda dels vampirs amb l'anunci del descobriment d'una nova tomba en què el seu ocupant va rebre un tractament especial per a evitar que tornés d'entre els morts.

Així ho ha anunciat a la ràdio estatal BNR, l'arqueòleg Nikolai Ovcharov, del grup científic que va localitzar el cap de setmana en una església a Veliko Tarnovo un cadàver que havia estat enterrat amb una bosseta amb 30 monedes de plata "amb les quals pagar el transport al més enllà". "Tenia també les extremitats lligades, perquè no escapés de la tomba", va explicar Ovcharov, que va recordar que aquests tractaments, o el de clavar un ferro al pit, s'usaven en aquesta regió a l'edat mitjana perquè el mort no tornés al món dels vius. L'expert va aclarir que aquests ritus no es practicaven perquè el mort hagués estat malvat en vida, sinó per evitar el risc de transformar-se en vampir. 

D'altra banda, el director del Museu Nacional d'Història, Bozhidar Dimitrov, ha anunciat avui que el "vampir" trobat el 5 de juny a Sozopol, a la vora del Mar Negre, ha estat traslladat a Sofia, on serà exposat en breu. 

Es tracta d'un cadàver, del segle VIII o IX, que va ser trobat amb una peça de ferro d'una arada clavada al pit. "Entre fortes mesures de seguretat i per a gran alleugeriment de les àvies a Sozopol, l'esquelet del vampir ha estat traslladat diumenge al Museu Nacional d'Història", va declarar en to d'humor Dimitrov. 

Dins d’uns quants dies, probablement el proper cap de setmana, l'esquelet serà exposat en una vitrina al museu "perquè la gent conegui les estranyes creences i supersticions dels nostres avantpassats", va declarar Dimitrov. 

"Als habitants de Sofia que temin que la presència del vampir pugui portar desgràcies a la capital búlgara, els diré que aquest bevedor de sang ha estat neutralitzat amb aquest tros de ferro durant l'edat mitjana", va fer broma el director del museu, un dels historiadors més coneguts i respectats a Bulgària.

Agència EFE

Arqueòlegs búlgars descobreixen els esquelets de dos suposats vampirs de l'Edat Mitjana

La troballa ha tingut lloc en la localitat búlgara de Sozopol, en la costa de mar Negre. Dos esquelets de l'Edat Mitjana que tenien una estaca clavada en la seva gola i que vénen a sumar-se a una llarga llista de cadàvers desenterrats (més de 100) en fosses a través de Bulgària. 

Bozhidar Dimitrov, director del Museu Nacional de Sofia, va explicar el dimarts que els esquelets oposats tenien també els pits perforats amb barres de ferro. La raó no és una altra que el temor i les creences que es tenien en l'època. Mantenir l'estaca i les barres evitarien que els morts es convertissin en no-morts. 

Segons Dimitrov aquests dos esquelets apunyalats amb barres i estaques i·lustren una pràctica que era comuna en alguns pobles de Bulgària fins a la primera dècada del segle XX. L'estaca quedava en els seus cossos per evitar que retornessin com a vampirs després que haguessin estat enterrats. La gent creia que certs ciutadans tenien el mal en vida i es creia que anaven a convertir-se en vampirs una vegada morts turmentant a la població. 

En total i durant els últims anys s'han trobat més de 100 persones en tota Bulgària els cossos de la qual havien estat apunyalats per evitar la seva “tornada a la vida”. Encara així el mateix Dimitriv apunta que aquest tipus de troballa continua sent popular per la pròpia paraula i el seu significat

Desenterren a Itàlia les restes d'una suposada "bruixa"de fa 800 anys

Un grup d'arqueòlegs va descobrir a Piombino prop de Lucca, a la cèntrica regió italiana de Toscana, l'esquelet d'una suposada bruixa de 800 anys que havia estat enterrat amb set claus a la seva mandíbula.

Les restes de la dona es trobaven sense sudari, ni urna. Més claus es van trobar al seu voltant, molt probablement perquè van ser incrustats a la seva roba.

Els investigadors assenyalen que la presència de reblons estaria relaciona amb la creença que impedirien que la dona pogués ressuscitar.

Citat pel diari britànic The Daily Mail, l'arqueòleg Alfonso Forgione de la Universitat de L'Aquila, que encapçala l'equip d'investigació, ha assenyalat que "és un descobriment molt inusual i, al mateix temps, fascinant. Mai he vist una cosa igual. Estic convençut pels claus a la mandíbula i al voltant de l'esquelet que la dona era una bruixa ".

Ritual de "exorcisme"

Les restes d'una altra dona van ser trobades a prop del lloc, envoltades de 17 daus. El nombre 17 és de mala sort a Itàlia i a l'Edat Mitjana, se li prohibia a les dones jugar a daus

Els arqueòlegs consideren que els enterraments de les dones podrien haver estat connectats amb algun tipus de ritual d'exorcisme.

No obstant això, atès que el lloc de la troballa és una església abandonada de 800 anys persisteix la interrogant sobre el motiu pel qual les suposades bruixes van ser enterrades allà.

"L'única possible explicació és que potser les dues dones provenien de famílies influents i no pertanyien a la classe camperola i per les seves classes i connexions van ser enterrades en sòl consagrat", va afegir Forgione.

BBC World

Troben a Moràvia la tomba d’un vampir mil·lenari

Lluny de la imatge literària i cinematogràfica del vampir, en l’Edat Mitjana eren considerades com a tals persones amb deformitats físiques. En vida se’ls tenia por i una vegada morts els seus veïns tractaven d’assegurar-se de que no tornaren del més enllà prenent mesures, com menys, curioses.

En l’Edat Mitjana, qualsevol persona amb algun defecte físic com el ser geperut, tindre les articulacions corbades, la cara deformada o el crani prolongat, era susceptible de ser titllada de vampir.

El recent descobriment de la tomba d’un d’estos sers en el que va ser un important assentament del segle IX en l’Imperi de la Gran Moràvia ha alegrat als arqueòlegs que treballaven en la zona, proporcionant-los un ric material d’estudi.

Segons recull el web de Ràdio Praga, la tomba ha sigut localitzada en el tossal de Modrà, prop d’Uherské Hradistě, on des dels anys 50 es realitzen excavacions científiques.

El cap del departament arqueològic del Museu de Moràvia Eslovaca d’Uherské Hradistě, Miroslav Vaskových, apunta que a estos vampirs se’ls temia i fugia en vida i que era conegut que els seus veïns, a la seua mort, feien tot el que es puga per a evitar una hipotètica resurrecció i que s’aparegueren en els seus llars espantant-los. No és que estos sers es dedicaren a xuplar sang, però sí es pensava que podien atraure grans mals.

La importància del descobriment de l’anomenat 'vampir de Modrà' radica en el fet de que ve a confirmar el que la creença popular donava per segur, al marge de la novetat que puga aportar una vegada concloses les investigacions.

Segons Ràdio Praga, la fossa de la tomba del vampir va ser cobert amb pedres perquè no poguera eixir i que estes al seu torn van ser cremades per l’efecte purificador que se li atribuïa al foc. A més, el cos del difunt es va ficar en un espai de només 30 centímetres de profunditat "perquè se sentira incòmode" i se li va esclafar la cara amb una pedra, una altra pràctica habitual amb què es castigava estos individus després de la seua mort. Soterrar-los lligats o atrapats en un cep de campanya també entrava entre el normal en aquella època.

Una cosa més sobre el 'vampir de Modrà': possiblement es tractara d’un xiquet, perquè les primeres investigacions no consideren que este individu mesurara més de 1,30 metres.

Basat en una notícia d'Ecodiario

Trobades les restes d'una 'dona vampir'a Venècia

Un grup d'arqueòlegs i investigadors italians han trobat les restes d'una dona vampir del segle XVI a la petita illa veneciana de Lazzaretto Nuovo, al nord d'Itàlia. L'interès se centra en el crani d'una dona amb un totxo a la boca, cosa que es correspon amb les supersticions de l'època, quan els habitants d'aquesta zona d'Itàlia acostumaven a exorcitzar així els presumptes vampirs. Segons les llegendes populars, la pesta era provocada pls vampirs fque s'alimentaven dels cossos dels altres morts o de les mortalles. Per impedir-ho, els habitants de la zona introduïen un totxo a la boca dels cadàvers sospitosos.

Agències