dimecres, 8 de setembre del 2010

El vampir és un mort vivent

Xavier Antoine Terrisse ha escrit el llibre [en castellà] Manual del vampir modern  (Saymon). És un llibre que poc dirà als vampiròlegs de bona fusta, però que té cosa si pensem en el baix perfil de la moda vampiro-friendly. Ja ho va dir Voltaire: "De 1730 a 1735 no se sentia parlar de res més que de vampirs". Doncs avui igual.
Durant quatre divendres seguits, vaig anar a Girona a veure a Terrisse. D’això fa ja uns anys. A primera hora de la vesprada, agafava el tren en Arc del Triomf i el viatge, ni curt ni llarg, em permetia ordenar fitxes per a uns llargs articles de paraciència. Buscàvem un cafè prop de la Catedral i després, si ell estava loquaç, em brindava molt del seu saber sobre nosferatus.
Llavors ell estudiava tres coses. Una: l’interès pel mite no creix com a rebuig al desenvolupament tecnològic i científic, sinó que sempre s’ha mantingut alt. Dos: la seva eclosió a Europa Oriental obeeix que en els països cismàtics la putrefacció del cos és una mena d’expiació, mentre que en els catòlics la incorrupció del finat és santa.
Ni què dir que en el llibre aquests temes estan esbossats, però no tractats amb la penetració que Terrisse (sempre d’espigat port, fill d’una família de vinaters) desitjaria. S’enervava Terrisse en veure que llibres com els d’Agustin Calmet, Thyracus de Neusso o el capital Io credi nei vampiri d’Emilio di Rossingoli no tingueren major divulgació.
El tercer tema d’estudi era els orígens bíblics del mite. Hi ha qui creu que el vampir prové de la primera esposa d’Adam: Lilim. Farta de l’Edèn, Lilim fuig al desert de Mesopotàmia, on s’acobla amb Asmodeo (Satan), i enfurit Déu fa perdre cent fills a Lílim, dels que només sobreviu Lílit, pilleta dentat.
Terrisse creia més aviat en la teoria que explica el vampirisme a través de la soledat d’Adam entre que fuig Lilim i arriba Eva. Mentre dorm, i sense incórrer en pecat, el desig fa que tingui un orgasme i la seva llavor es vessi en lloc indegut. S’atribueix a les pol•lucions frustrades, al seu encontre amb un cadàver, la multiplicació dels no-morts.
Voldria saber què pensa Terrisse avui sobre la banalització cinematogràfica i literària que se sotmet l’evitern, sobre la presència ubiqua que assola el mite. La sèrie de tv True Blood, la saga Crepuscle... hi ha quelcom bell i fatal en la mentalitat adolescent subjugada pels vampirs i la seva metàfora sexual, encara que tal explotació juvenil només encobreixi puritanisme o rebel•lia de centre comercial. No és ridícul com la xicota protagonista es pugi a lloms del petimetre xuplador i es llencin a volar? I aqueixos blocs sobre el tema en què en l’edat de l’autor està la xifra 43?
Terrisse no obra amb tanta lleugeresa. La seva generositat és la seva vasta cultura, el seu aprofundiment en aquesta làbil àrea de saber i, per què no dir-ho, la seva col•lecció de ribelles de pisa i metàl•liques amb aspes interiors.
Em va ensenyar alguns d’aquests útils. Mentre un es renta les mans (Terrisse tenia totes les ribelles repartides pel seu pis), les aspes remouen pel fons l’aigua, la qual cosa impedeix que la superfície pugui retornar reflex algún.
L’últim dia que el vaig veure, ens vam acomiadar en el pont de pedra del riu Onyar. I ara té llibre nou. En llegir-lo es nota que ha degut refrenar molta informació o servir-la d’una altra manera, i així i tot el talent aflora. Una mostra: Manual del vampir modern acaba amb un qüestionari de preguntes en què, després de plantejar al lector una situació, se li interroga per a descobrir si té algun tret draculí.
La pregunta 2, per exemple, diu així: "Lletrada exímia, ha obtingut vostè grans èxits en el seu primer any de carrera, proporcionant resultats favorables a l’empresa que la va contractar. Aquesta nit el consell d’administració ha decidit complimentar-la, organitzant un sopar informal en una de les mansions que la companyia té en la zona benestant. És una suau nit de primavera i les estrelles brillen en el cel. Després de la dutxa, entre vostè al seu enorme vestidor i descorre les portes dels armaris. Quina roba tria per a l’ocasió?"
La 9: "Una vesprada d’estiu, després del sol. No té vostè res a fer i s’ocupa de donar unes braçades en la piscina buida. Les palmeres llueixen altes al voltant d’una tanca. El sol segmenta l’aigua en dues peces. Acaba el llarg i ix de l’aigua. Es tomba al sol a eixugar-se sobre l’herba. I deixa lliure la seva imaginació. Permet que flueixi pels plecs de l’estímul sexual, aixecant impactes, escenes, arguments. Com se sent vostè en relació a les profunditats que aconsegueix la seva imaginació?"
M’agrada com resol Terrisse la papereta d’escriure aquest qüestionari. L’autor tria el gust pel tangencial, per l’acció inacabada i pel ritu en un espai plàcid i hipnòtic. I és que, amb prosa vampírica així, fem bé a seguir burlant-nos del tema. La rialla ens serveix per a treure-li ferro. 

Pere Guixà, La Vanguardia. 8 de setembre de 2010