diumenge, 22 d’abril del 2012

Un nou número de l'Upir recull treballs de Jan Perkowski



El número 31 de l'Upir recull 4 treballs sobre Bulgària del filòleg Jan L. Perkowski, publicats tots entre els anys 1992 i 2003. 
Encara que el seu punt de vista que els vampirs són un fenomen eslau originat com a conseqüència del dualisme d'arrel iraniana és força discutit, el seu domini de les llengües eslaves li ha permès traduir a l'anglès gran quantitat d'informació. En aquest número de l'Upir podem gaudir d'un boci gràcies a que l'autor ha permès la traducció i a la feina de la gent de Cercle-V.

divendres, 20 d’abril del 2012

Centenari de la mort de Bram Stoker


  
 Avui es compleixen 100 ans de la mort de Stoker

La nit és freda, opaca, tenebrosa. Més encara en la miserable i pestilent pensió de un carreró sense nom en la qual un vell irlandès, presa d'un pànic indescriptible, profereix amb veu dement i excitada una misteriosa paraula, assenyalant amb mà tremolosa el racó més fosc de l'habitació: " Strigoi, strigoi! ". Uns instants més tard, l'infeliç és mort. Quan els policies van al immund forat per emportar-se el cos inert, descobreixen la identitat de l'hoste en el llardós llibre de registre: Bram Stoker.
Bram Stoker tenia 64 anys quan va deixar aquest món. Va morir arruïnat i malalt, retorçant-se de dolor mentre patia suposadament al·lucinacions de la criatura que ell mateix havia creat quinze anys enrere, a la qual assenyalava aterrit al crit de "strigoi", que en romanès significa bruixa , esperit maligne. O vampir. Però mentre que la qüestió de la sífilis no està gens clara, la història de les al·lucinacions és totalment falsa. Es tracta d'una llegenda apareguda als anys 70 tal i com ha demostrat l’investigador Jordi Ardanuy.
Ara bé, l’existència de Stoker no havia estat fàcil, ja de nin, postrat en un llit a causa d'una salut precària durant els seus set primers anys de vida, dedicava les hores a estudiar i a escoltar històries de fantasmes. Això no obstant, va cursar els seus estudis al prestigiós Trinity College de Dublín, on es va sentir atret per la creació literària, primer amb modestes obres de teatre i crítiques i poc després amb relats de terror i misteri que publicava a la revista Shamrock. Més tard es va traslladar a Londres. Allí va conèixer al cèlebre actor shakespearià Henry Irving.
Va treballar durant anys per a ell com a representant amb força abnegació. A la mort de l’egòlatra actor, el 1905, el fidel servidor va ser absolutament oblidat al seu llaminer testament.
L’any  1897 l'editorial Archibald Constable and Company va publicar el seu immortal Dràcula, novel·la que va assentar les bases del vampir literari modern. Encara que el protagonista pren el nom  de la figura del sagnant príncep romanès Vlad l'Empalador, en realitat van ser molt diverses les influències que Stoker va reflectir en el seu personatge, des del propi Henry Irving,, passant per llibres d'ocultisme, llegendes ancestrals de la llunyana Transilvània, o les històries d'espectres que la seva mare li va relatar de nen.

dijous, 19 d’abril del 2012

Al sud de l'Índia: recompensa per capturar suposats xuclasangs

 Namam pintat en una casa com a protecció. Fotografia del Deccan Chronicle

Segons va publicar fa un dies el diari Deccan Chronicle, durant els passats mesos, diverses poblacions com Gundalapatti, Mottangurichi i d’altres que envolten la ciutat de Dharmapuri, a l’estat Tamil Nadu, al sud de l’Índia, tenen un curiós problema. Han corregut veus que hi ha xuclasangs (Ratha Kaatteri) que drenen el bestiar i que podrien atacar també la gent, de manera que s’ha estès l’esglai i els pobletans s’amaguen a casa al capvespre, deixant els carrers buits.
Sense que la premsa aclareixi el motiu, el bestiar ha anat morint poc a poc. Els habitants de la zona han pintat el símbol sagrat namam a l’exterior de llurs cases i han escrit missatges a les portes demanant que els perdonin la vida durant el dia.
Escèptics, els membres del partit polític dravídic (Dravidar Kazhagam) han posat preu als caps d'aquests vampirs: 100.000 rúpies ˗una mica menys de 1.500 €˗ a qui capturi un dels suposats vampirs. «És un gran engany. Els incívics, que cometen activitats il·legals com el contraban nocturn i l’elaboració de cervesa, han estat pertorbant i difonent rumors i matant el bestiar» va indicar O. Jaiaraman, quan anunciava la recompensa. A més va afegir que «atès que les persones no estan disposades a creure'ns, els hem desafiat amb aquesta recompensa». 
Els Ratha Kaatteri són una espècie d'esperits malignes que posseeixen una gran força i que s'alimenten de la sang del vius. Se semblen més a un home llop que als vampirs occidentals, però en lloc de ser la meitat llop i la meitat humans, són la meitat ratapinyada. Aquets esperits doten els cadàvers d'una set de sang per tal que es puguin moure. Afegim que el namam consisteix en la representació de tres línies verticals que s’ajunten a la base, les dues blanques externes representen el culte a Brama i a Vixnu i la línia central vermella correspon a Lakxmi. És un signe sagrat utilitzat en el vixnuisme, una de les tres principals tradicions vèdiques. Naturalment aquí s’utilitza com apotropàic, de manera similar a pintar una creu com a protecció en territoris cristians. 

Font d'informació: Cercle-V