Advertència oficial contra els vampirs en un poble de Sèrbia

Aquests dies corre per la xarxa una nova història sobre vampirs. En aquest cas no es tracta de troballes arqueològiques sinó del relativament famós Sava Savanović. 

Segons la premsa els habitants de la població sèrbia de Zarožje temien per la seva seguretat, car un vampir podia fer estralls en la seva localitat natal. Segons la informació periodística, les autoritats demanaven utilitzar all com a protecciói col·locar creus de fusta a les habitacions per allunyar el mal. El comunicat oficial advertint a tots els seus ciutadans de la nova amenaça es va emetre després que s'esfondré un antic molí que, segons la llegenda, era la llar de Sava Savanović. Com que la construcció acaba d'ensorrar-se, es creu que l'esperit maligne ha començat abuscar un nou lloc per a viure. 

Segons el professor de la Universitat de Barcelona Jordi Ardanuy, el moli estava en molt mal estat quan el va visitar l'estiu del 2011; i afegeix que encara que la creença en els vampirs com a esperits malignes segueix viva -no com a xuclasangs, sembla haver-hi molt de reclam turístic: només cal fixar-se en la imatge que del vampir projecten els propis vilatans i de la qual aquí afegim una mostra que encapçala aquesta notícia.

Fonts:
http://fr.groups.yahoo.com/group/vampirs/
Cercle-V

Una jove ataca a mossegades a un jubilat en una ciutat de Florida

De vegades entre els teletips es cola una notícia tan inversemblant que primer et dibuixa en el rostre un somriure incrèdul i després activa un vell reflex de la professió que et porta a mirar el calendari per comprovar si ha arribat el Dia dels Innocents. El títol del despatx no pot ser més suggestiu: «Arresten a una jove 'vampir' per atacar a mossegades a un ancià». Està datat a Miami i remet a un succés ocorregut la setmana passada a St Petesburg, una ciutat de Florida que per la seva benigna climatologia s'ha convertit en un dels destinacions preferides dels jubilats nord-americans. Vampirs en un transsumpte de Benidorm en ple Golf de Mèxic? Als de St Petesburg els agrada presumir que tenen un sol esplèndid durant 360 dies l'any, així que els pobres descendents del Comte Dràcula, que al cap i a la fi són criatures de la nit i les tenebres, no ho han de passar molt bé per allà.

Però en fi, tornem al teletip. La jove, detalla el text, va ser acusada d'arrencar a mossegades trossos de la cara i d'un braç a un pobre jubilat de 69 anys que dormitava en la seva cadira de rodes al porxo d'un restaurant. En un món tan intercomunicat com el d'ara ocorren tots els dies un bon nombre de successos extravagants. És més, una hipotètica secció dedicada a les truculències absurdes seria un èxit garantit, com ja ho va demostrar al seu dia el diari espanyol El Caso. La vella màxima que els successos són la mare del periodisme segueix tan ufanosa com sempre. Continuem amb el despatx: «Milton Ellis (la víctima) va dir als agents que es va despertar quan la jove es va tirar sobre ell. Aquesta li va dir que era un 'vampir' i que l’anava a menjar, segons detalla l'informe policial ».

El teletip cita el nom de la font-Bill Proffitt, portaveu de la Policia de St Petesburg- per donar més credibilitat a la informació. Un cop d'ull a les edicions d'internet dels diaris de la zona confirma la notícia i aporta alguns detalls que no apareixen al despatx. La 'vampiressa' té 22 anys, es diu Josephine Rebeca Smith i va acabar recentment un grau d'assistent de clínica dental. El St Petesburg Times, que és el diari local, afegeix que la jove va coincidir amb el jubilat en el moment en què començaven a caure unes gotes i tots dos van buscar refugi sota el tendal d'un restaurant. Devia ser just abans de mitjanit, precisa l'article, així que el bon home no va trigar a quedar mig adormit a la cadira de rodes.

A la fuga plena de sang 

El jubilat va ser traslladat a un hospital mentre els agents emprenien la recerca de la suposada agressora. «La van trobar al porxo del restaurant on havia passat l'atac», continua l'autor de la crònica, que es delecta en els detalls i precisa que «estava mig nua i coberta de sang de la seva víctima. La policia-aquí el redactor es cobreix per evitar suspicàcies- va assegurar que la dona no havia estat objecte de cap agressió». El jubilat, que pel que sembla és un sense sostre i per això es trobava vagant de nit pels carrers, va ser donat d'alta al cap d'un parell de dies després d'haver rebut uns quants punts per tancar les ferides. Pel que fa a l'autoproclamada vampiressa, la Policia assegura que no recorda res del que va passar aquella nit. De moment és a la presó sota fiança de 50.000 dòlars acusada d'agressió a una persona d'edat.

Alguns mitjans no han trigat a relacionar l'incident amb l'allau de llibres, sèries i pel•lícules sobre vampirs dels últims temps. Hi ha experts que afirmen que l'actualització del mite dels hereus del Comte Dràcula a través de novel•les com Crepuscle, portada després al cinema amb rotund èxit, hauria pogut influir en alguns adolescents fins al punt de fer-los confondre realitat i ficció. L'especulació sobre l'origen de la suposada agressió podria prolongar-se fins l'infinit sense treure l'aigua clara. L'únic que sembla definitiu és que la llegenda dels vampirs, aquests éssers que s'alimenten de la sang dels vius i que estan dotats d'una extraordinària capacitat de supervivència tot i que estan morts, segueix més vigent que mai.

Un dels majors estudiosos del fenomen a Espanya és Jordi Ardanuy, un doctor en Física que dóna classes a la Universitat de Barcelona i que aporta en el seu llibre Los Vampiros ¡Vaya Timo!, de l'editorial navarresa Laetoli, algunes claus que ajuden a explicar la vigència del mite. Creu Ardanuy que el vampirisme té unes característiques que encaixen com anell al dit en el món actual. En una entrevista a propòsit de la publicació del llibre, el professor deia el següent: «La immortalitat segueix sent un tema molt temptador, sobretot en una societat exacerbadament narcisista que és cada vegada més individualista i egocèntrica, el vampir pren el que desitja i ho fa quan vol, sense que li importi res més ».

Un dels casos més estudiats sobre la creença en vampirs és el d'Arnold Paole (mort el 1732 a Medveja), un hajduk (partisà) serbi que suposadament es va convertir en vampir després de la seva mort. Els escrits assenyalen que Paole va ser atacat per un vampir però que es va curar ell mateix després de seguir-lo fins la seva tomba, desenterrar-lo, tallar-li el cap i menjar-se terra de la sepultura barrejada amb la sang del vampir. Va morir aixafat per un carro, però passats uns dies el seu cadàver no mostrava senyals de descomposició i la seva sang fresca, apunten els informes mèdics de l'època, «fluïa des dels seus ulls, nas, boca i orelles». L'informe mèdic que va donar origen a la llegenda té a veure amb la poca comprensió que es tenia llavors sobre el procés de descomposició dels cadàvers. El fet de la presència de sang a les cavitats del cos de Paole s'explica mitjançant el costum d'enterrar als sospitosos de vampirisme cap per avall fins i tot clavant cames i braços al fons del taüt.

Borja Olaizola, Diario Montañés

Els vampirs de Sèrbia segons un diari de Costa Rica

Molt abans de que Bram Stocker creés en la seva novel·la al famós comte Dràcula ja existien vampirs a Sèrbia. I ara, les autoritats de la localitat de Valjevo estan intentant ressuscitar la seva llegenda a la cerca de turistes.

Valjevo, una ciutat industrial situada uns 70 quilòmetres al sud-oest de Belgrad, està treballant de valent per a promocionar el nom d’un dels seus més infames residents: Sava Savanovic, un moliner que després de la seva mort, en el segle XVII, va aterrir les gents de la regió.

La llegenda de Savanovic va ser recuperada al febrer per a la fira de turisme de Belgrad. I inclús se li va posar cara, la d’un llaurador serbi cansat, una mica pàl·lid, amb un benèvol somriure que deixa veure dos claus no massa esmolats. Sovint se li veu amb una gerra de cervesa -de la marca local Valjevsko, per descomptat-, que ara pareix preferir a la sang.

Per als que no temen al xuclasang, l’agència Kaspar Travel ofereix "aventures en jeep amb Sava" i fins a "caps de setmana antiestrès amb Sava". Ambdós programes inclouen visites a misteriosos paratges pels boscos i muntanyes de Valjevo, menús "cuinats per Sava" i una excursió al molí d’aigua on suposadament va viure i estrangulava la gent que li demanava refugi.

Com succeeix moltes vegades, la transformació de Sava de xuclasang a atracció turística no ha caigut bé en totes parts, i mentre l’Església ortodoxa sèrbia va criticar al juny la decisió de convertir el vampir en mascota local, la localitat propera de Bajina Basta va amenaçar d’emprendre accions legals, al·legant que Sava forma part del seu llegat.

Disputes a banda, el discurs més conegut sobre el vampíric moliner va ser inventay al segle XIX per l’escriptor Milovan Glisic en el seu llibre 90 anys després. La història va inspirar la primera pel·lícula de terror sèrbia, "Leptirica" ("La Papallona") i va llançar a la fama a Savanovic.

La seva fama, almenys a Sèrbia, és ara tal que ha arribat a eclipsar a tots els seus rivals, entre ells el primer i únic vampir "oficial" del món: Rotar [Crec que seria més correcta Petar ?] Blagojevic.

Blagojevic va morir en 1725, però presumptament va tornar per a turmentar als llauradors de Kisiljevo [segons el professor Ardanuy Kisilova podria no ser l’actual Kisiljevo], uns 100 quilòmetres a l’est de Belgrad, fins que aquests van decidir que ja era prou.

En aquella època, l’est de Sèrbia estava baix mandat austríac i el cas va ser documentat i enviat a Viena per l’administrador de la regió, un home anomenat Frombald.

Encara que sembla que els casos de vampirs eren tan comuns com perquè passaren sense ser registrats per la majoria d’administradors, Frombald va quedar sorprès pels esdeveniments de Kisiljevo i el seu report va ser publicat en els diaris vienesos. Així, Blagojevic es va convertir en el primer cas de vampirisme documentat.

"Estem segurs de que va haver-hi altres incidents semblants, però simplement no van ser documentats", diu Mirko Bogicic, un funcionari del poble que recopila vells arxius i històries de la zona.

En els dos mesos que van seguir la mort de Blagojevic, diversos llauradors van morir després d’una curta i misteriosa malaltia. Abans de morir, tots es van queixar de que Blagojevic els estava turmentant.

"No els xuplava la sang ni cap altra classe de les ximpleses que Bram Stoker va inventar per a Dràcula, el qual, per cent, mai va ser un vampir fins a la novel·la i hauria sigut oblidat de no ser per Hollywood", assenyala Nenad Mihajlovic, professor d’història en la veïna Veliko Gradiste. "Blagojevic grunyia, espantava, asfixiava i generalment turmentava a les seues víctimes", explica Mihajlovic.

I segons les llegendes locals, els vampirs no són "contagiats" per altres vampirs, sinó que naixen ja amb l’estigma de futurs vampirs. La història compte que Blagojevic s’apareixia cada nit a la seva viuda i li demanava els seus opanci, una espècie d’avarques. Un dia, ella també va desaparèixer.

Frombald, el nom complet del qual es va perdre, assenyalava en el seu registre que el cadàver de Blagojevic no mostrava rastre de descomposició després de vuit setmanes, i que hi havia sang fresca en els seus llavis. Quan el van travessar amb una estaca, va brollar més sang de les seves orelles, nas i boca.

Encara que la part més antiga del cementeri de Kisiljevo data del segle XVI, no hi ha restes de la tomba del vampir. I si haguera tingut una tomba, en aquella època no es marcaven les làpides, explica Bogicic. Ara, queda esperar si la regió es converteix en un imant de turistes com el famós castell de Dràcula en la romanesa Bran.

Boris Babic. El País de Costa Rica. 17 d'agost de 2010

Composició musical contra vampis

La composició penjada a Internet es cantava en els funerals a Serbia per a protegir-se contra els vampirs. El fitxer va acompanyat d'una magnífica entrada del bloc "Rastres, vestigis i derelictes", sobre els vampirs titulada "La força del vampir" que ens parla de fets molt famosos com els de Kisilova o Medvedja, però també ens diu que l'any 1801 els bisbe de Siges encara va haver de pregar al príncep valac Alexandre Moruzi que disposes dels mitjans escaients per impedir que els habitants de Stoesti desenterressin habitualment els morts per comprovar si eren un strigoi.

El cas de Pere Plogojovitz a Kisilova, Sèrbia (1725)

Després doncs que s’exhumés el cadàver, es va trobar que el seu cos no exhalava cap mala olor, que es trobava sencer i com el d’un ésser viu, tret de la punta del nas que semblava una mica pansit i dissecat.
Que els seus cabells i la seva barba estaven crescuts, i que en el lloc de les seves ungles que havien caigut, n'havien sortit de noves; que sota la seva primera pell, que semblava com morta i blanquinosa, semblava sortir-ne una de sana i de color natural, i els seus peus i mans estaven sencers com els d’un home ben viu.
Es van fixar també en la seva boca amb sang molt fresca, i amb la indignació de tot el públic, es va enviar de seguida buscar una estaca ben punxeguda, que van enfonsar al pit del vampir, d’on sortir gran quantitat de sang fresca i vermella, igual com pel nas i la boca.
Després d'allò els pagesos van posar el cos sobre una foguera, i el van reduir a cendres .

Augustin Calmet. “Dissertació sobre les aparicions dels esperits”, París 1751.

Intenten perforar el cadàver de Milosevic

Un individu va intentar perforar amb una estaca el cor del cadàver de l'antic president de Sèrbia Slobodan Milosevic. Alguns mitjans l'han vinculat amb caçadors de vampirs.
En una regió amb tantes tradicions mil·lenàries de sang i de llegendes sobre vampirs, com la balcànica no semblen estranyes coses com aquesta. El singular és que el profanador hagi atemptat contra el cadàver de l'antic president serbi, Slodoban Milosevic, en un intent d'assegurar-se que l'esperit maligne de l’antic president no tornarà a la vida.
Això és precisament el que ha portat a alguns mitjans a vincular el profanador amb algun tipus de grup de caçadors de vampirs, segons informa segons informa 20minutos.és citant fonts de l'agència AP Belgrad.
S'ha destacat també el fet curiós que l'autor dels fets, Miroslav Milosevic, tinga el mateix cognom que l’antic dirigent servi, que assegura que ho va fer per a molestar als seguidors, que estaven preparant-se per a celebrar el primer aniversari de la seva mort.
El Partit Socialista de Sèrbia, a qui pertanyia Milosevic, va condemnar l'acte de vandalisme, i va demanar que es castigui a Miroslav per "profanar la tomba d'un gran president i estadista".