Els Habsburg reconquesten el castell de Bram

A vegades per les seves parets volen les ombres allargades de ratpenats, però no per això el castell de Bran, al centre de Romania, hauria d'infondre més por que qualsevol altra construcció tan antiga, diuen que de l'any 1377. Ni aquests ratpenats són la prova definitiva que la fortificació va pertànyer, fa més de cinc segles, a Vlad Tepes, més conegut com a Dràcula, convertit després per la imaginació literària de Bram Stoker en un temible comte vampíric. Però amb vampirs o sense, el castell de Bran, a prop de la ciutat de Brasov, té molta història, a la qual s'ha afegit una nova pàgina.
L'Estat romanès va firmar ahir un document que segella la devolució definitiva de l'alcàsser, en un acte protocol.lari que tindrà lloc el dia 1 de juny vinent, als hereus dels seus propietaris fins que el Govern comunista el va expropiar el 1948. La població local havia regalat la fortificació, situada entre les regions de Transsilvània i Valàquia, construïda per frenar els turcs otomans, en els anys 20, a la reina Maria, que el va deixar després a la seva filla, la princesa Ileana.

Infància als passadissos
Dominic d'Habsburg-Lothringen tenia llavors 8 anys i passava la seva infància als passadissos, les escales i les habitacions que tanta por feien als visitants, temorosos de trobar-se allà amb els vestigis del comte Dràcula. Ara, Dominic, nét de la reina Maria i fill d'Ileana, és un arquitecte establert a Nova York que haurà de supervisar la conservació de Bran. "Tinc molt bons records dels anys que hi vaig passar. Per a mi, recuperar el castell és molt important i emotiu", va manifestar l'arxiduc quan fa tres anys una nova llei va iniciar la devolució als hereus legítims.
L'acord entre les dues parts va ser que l'Estat gestionaria el castell durant tres anys més, termini que acabarà el dia 1 de juny. Mentrestant, Bran seguia rebent mig milió de visites anuals al seu castell museu, turistes atrets pel reclam de Dràcula malgrat que tant la població com els propietaris han intentant desempallegar-se, infructuosament, de la idea equivocada que hi va residir un dels personatges més temuts i mítics de la ficció. Segons els historiadors, Vlad Tepes no va trepitjar mai el castell de Bran, tot i que alguns sostenen que hi va passar unes nits.
Tampoc devia tenir gaire enyorança Dominic d'Habsburg (que durant dècades no va poder tornar a Romania), perquè des que es va fer pública la devolució als Habsburg (Dominic comparteix l'herència amb les seves germanes, Maria Magdalena Holzhausen i Elisabeth Sandhofer) la família l'ha posat unes quantes vegades a la venda. El comtat de Brasov es va negar a pagar els 60 milions d'euros sol.licitats i sembla que el magnat rus Roman Abra- móvitx, propietari del Chelsea, va estar a punt d'adquirir-lo per 50 milions.
Finalment, els Habsburg van haver de desistir de la seva venda, encara que la pregunta és quin ús donaran al castell quan finalment el dia 1 de juny rebin les seves claus. No els ha acabat d'agradar mai la fama draculiana del castell, però són conscients que és difícil, si no impossible, canviar la història. Tant hi fa que sigui fictícia.

Edwin Winkels, El Periódico de Catalunya

Romania renuncia a Dràcula com a icona per apromocionar el turisme

La llegenda és mítica, cèlebre, gloriosa. Si el mite del comte Dràcula fos americà fa temps que comptaria amb un circuit turístic i un parc d'atraccions on a un li podrien xuclar la sang. Però els romanesos no volen sentir parlar de la llegenda, ni del sanguinari comte, ni dels seus empalaments, tot i els intentes de fer-hi el parc temàtic..El rebuig arriba a un punt en què el Govern de Romania ha desestimat que el mite de Dràcula es converteixi en la marca del país per promocionar el turisme, perquè pels romanesos no té cap valor simbòlic i els sembla una cosa tètrica i més aviat denigrant.
Desestimada la possibilitat de promocionar Romania a través del comte Dràcula, el Ministeri de Turisme romanès ha convocat un concurs d'idees entre empreses publicitàries de tot el món per promocionar el turisme. Descartada la llegenda, els experts s'han posat a cavil.lar en missatges sobre els majestuosos tres braços del delta del Danubi, els impertorbables monestirs moldaus, les cases senyorials de Bucarest i els balnearis del mar Negre.
Sigui com sigui, la imatge de Romania, Transsilvània especialment, està lligada al comte Dràcula. Cada any visiten Romania uns nou milions d'estrangers. A l'igual que els britànics i espanyols, els catalanòfons se senten molt atrets per el tema de Dràcula.

Els dhampirs

El terme dhampir, o vampiritx té un origen romaní, i es refereix a un ésser nascut de la relació entre una dona mortal i un vampir. A través d'aquesta relació amb els vampirs, el dhampir té certes facultats: la capacitat per a sentir la presència de vampirs - una força i agilitat fora del comú, similar a la dels propis i una certa resistència als poders de l’upir com és la suggestió.
Aquesta capacitat de detectar els vampirs els converteix en bons caçador La idea s’ha explotat comercialment en personatges com Blade, Prometeu, Bloodrayne o D.
En algunes d’aquestes recreacions modernes la ingestió de sang de dhampir és impossible per als vampirs, mentre que en altres el dhampir es pot convertir en un upir si es deixa duu pe l’odi.
Els dhampirs són éssers solitaris, rebutjats tant per humans com vampirs.
Algunes llegendes admeten que el setè descendent masculí d’una família on algun avantpassat va ser atacat per vampirs, corre l’important risc de nàixer dhampir.
Segons alguns autors, és només la nit de la seva metamorfosi que un vampir pot procrear un dhampir.

El castell de Bram, el segon immoble més car del món

No té un parc d'atraccions com Neverland, el ranxo de Michael Jackson. Tampoc un teatre amb capacitat per a diversos milers de persones com Skywalker, la casa de camp de George Lucas. Ni tan sols una cascada com la mansió que es va fer construir Hugh Hefner, propietari i fundador de Playboy. Malgrat això, el castell de Bran, lligat a la llegenda de Dràcula i situat al centre de Romania, és actualment el segon immoble més car posat a la venda, segons la revista Forbes.

L'amo del castell és Dominic d'Habsburg, fill de la princesa Ileana de Romania, que va recuperar la propietat l'any passat després de ser confiscada pel règim comunista el 1948. Només en demana 60 milions d'euros, però la publicació nord-americana l'ha valorat en 140 milions de dòlars (98,5 milions d'euros) pels ingressos que proporciona: un milió d'euros anuals gràcies al mig milió de persones que viatgen fins al comtat de Brasov atretes pel nom de Dràcula. I això que el príncep Vlad l'Empalador --que va inspirar l'escriptor Bran Stocker-- no va viure al castell, només hi va passar unes quantes nits al segle XV.

MUSEU FINS AL 2009

Construït per cavallers teutònics durant el segle XIII, adquirit per colons alemanys a finals del XV i regalat a la reina Maria --mare d'Ileana-- el 1918, la propietat --que haurà de conservar la funció de museu fins al 2009-- consta d'un edifici amb 56 habitacions, tres pavellons, un terreny de 7.000 metres quadrats i una col.lecció d'art del segle XIV.

¿I qui ocupa el primer lloc de la llista de Forbes? Una mansió a Beverly Hills, valorada en 116 milions d'euros, que va pertànyer al magnat de la premsa William Randolph Hearst.

El Periódico de Catalunya

La venda del castell de Bran, un cubebron inacabable

L'arxiduc Dominic Habsburg i la seva família han contractat a la firma privada 'Baytree Capital Associates' per a posar una vegada més a la venda el Castillo de Bran, popularment conegut com el castell de Dràcula, i les propietats dels seus voltants en la regió transsilvana de Romania.
El castell va ser construït originàriament com una fortalesa en 1377 i fou entregat a la família reial romanesa en 1920. Es va convertir en una propietat de l'Estat en 1947 i va ser transformat en museu en 1957.
El Govern de Romania va tornar la propietat a la família Habsburg en 2006, 58 anys després d'haver sigut confiscat pel règim comunista.
En aquest moment, Habsburg va convindre amb el Ministeri de Cultura que el castell es quedaria com a museu durant almenys tres anys i que només podria ser venut a l'estat romanés. Però a finals del 2006 els amos del castell van mostrar el seu desig de vendre'l de totes les maneres.
El comtat de Brasov es va mostrar molt interessat a recuperar la propietat de l'important monument i poder gestionar-lo, però la quantitat de 60 milions d'euros els va parèixer desorbitada i, mentre estudiaven la possibilitat d'exercir el dret de compra els amos van decidir posar-lo en mans privades, és a dir, en les de qualsevol que estigués disposat a pagar el que demanaven.
Finalment, al gener d'enguany, els Habsburg van arribar a un acord amb les autoritats de Brasov perquè l'estat es fera amb la propietat i la gestió del mateix.

Abramovich compra el castell

Però, tan sols dos setmanes després que s'anunciés aquest acord, els mitjans de comunicació es van fer eco d'una nova notícia sobre la història interminable de la compra i venda del domicili de Dràcula.
Romà Abramovich, amo de l'equip anglés de futbol Chelsea, va decidir comprar el castell i unir-lo així a la seva col·lecció de propietats.
Sembla que, el multimilionari rus, havia arribat a un acord amb els propietaris per a adquirir el llegendari castell per eixos 50 milions d'euros, una xifra a què les autoritats de Brasov van advertir que no podrien arribar de cap manera.
En aquest moment es va perdre la pista del 'culebron' sobre la venda de la fortalesa, fins ara, quan es torna a posar a la venda, una vegada més, sense saber que va passar amb l'oferta d'Abramovich.

"Exigents amb el comprador"

Castell de Bran "Volen vendre com més prompte millor tot el projecte, però són exigents sobre el comprador", va declarar el president de Batré (empresa que s'encarregarà de la seva venda), Michael Gardner.
"Si bé estan disposats que algú construeixi un lloc de vacances que conservi al castell (...) no estan disposats a acceptar sang gotejant d'espases. Això no es convertirà en una terra de vampirs", va agregar.
Encara que Gardner no va voler dir per quant es vendria la propietat, sospita que la xifra en euros tindria nou dígits. L'executiu espera que la venda comenci en uns 60 dies.
El castell i els edificis auxiliars abracen 8,9 hectàrees, però se'ls podrien afegir altres terrenys. La propietat es troba a uns 20 minuts de distància de l'aeroport internacional que actualment es construeix en la zona i està prop de la zona d'esquí de Brasov.

Beatriz Quintero, dels Informatius de Tele 5

La prova del cavall en el cementiri (Calmet)

Carta d'un home honrat i molt instruït respecte les aparicions

Estimat cosí, desitgeu ser informat del que passa a Hongria amb certes aparicions, que maten molta gent en aquests països d’allà. Jo us en puc parlar sàviament, ja que he estat diversos anys en aquests indrets, i sóc curiós per naturalesa.
He sentit durant la meva vida contar una infinitat d'històries o pretesos fets sobre els esperits i els sortilegis, però de mil, a penes puc tenir fer en una. No es pot ser massa circumspecte sobre aquesta qüestió, sense córrer el risc de ser-ne massa ingenu. Tanmateix hi ha certs fets tan verificats que no es pot dispensar de creure'ls. Quant a les aparicions d'Hongria heus aquí com hi passa la cosa.
Una persona es troba atacada de llangor, perd l'apetit, aprima a cop d'ull, i al final de vuit o deu dies, de vegades quinze, mor sense febre ni cap més símptoma que la magror i la dessecació. Es diu en aquell país que és una aparició (un que retorna) i li xucla la sang. Dels que són atacats d'aquesta malaltia, la majoria creuen veure un espectre blanc que els segueix arreu, com l'ombra fa amb el cos.
Quan érem a la zona dels valacs en el Banat de Temesvar, dos cavallers de la companyia del qual jo era oficial, van morir d'aquesta malaltia i alguns altres, que foren també atacats haguessin mort igualment, si no fos per un caporal de la nostra companyia que va parar la malaltia executant el remei que la gent del país utilitza per això. És molt particular, encara que infal·lible, i mai no l'he llegit en cap ritual. L'heus aquí :
S'escull un noi jove noi en edat a no haver fet mai ús del seu cos, és a dir que es creu que és verge. Es fa pujar a pèl sobre un cavall que mai ha donat senyal de flaquesa i absolutament negre, se’l fa passejar al cementiri i passar sobre totes les fosses; aquella on l'animal es nega a passar, malgrat força cops de fuet que se li concedeixen, és considerada omplerta de vampirs ; s'obre aquesta fossa, i s'hi troba un cadàver tan gras i tan bonic com si fos un home feliçment i tranquil·lament adormit; es talla el coll del cadàver d'un cop de fanga, del qual surt una sang ben bonica i vermella i en quantitat. Es juraria que és un home dels més sans i vius que es degollen. Llavors, s'omple la fossa de nou, i es pot considerar que la malaltia pararà i que tot aquells que n'eren atacats recobrin les seves forces poc a poc, com la gent que eludeix una llarga malaltia i que ha estat extenuada durant força temps.

Augustin Calmet. “Dissertació sobre les aparicions dels esperits”, París 1751.