dimecres, 31 d’agost del 2011

Mata els seus dos fills per creure que eren vampirs

BRUSSEL•LES, 30 agost 2011 (BBC).- Una dona va matar a cops els seus dos fills, la 6 i 7 anys d'edat, a la localitat belga d'Alost per creure que s'havien tornat vampirs i que l'anaven a atacar, ha publicat avui la premsa local.
`No eren els meus fills. Eren vampirs que volien la meva sang i els he vençut ', hauria dit la mare, Landu G., la 30 anys, a agents investigadors, d'acord amb el diari Le Soir.Segons la policia la dona pateix d'esquizofrènia i el dia de la matança, ocorreguda divendres, havia consumit cànnabis.
D'acord amb les primeres investigacions, el nen més gran, Michael Junior, va morir després de ser colpejat al cap amb la pantalla de plasma del televisor, amb l'ordinador portable i amb taules de la taula del saló.
El més petit, Jamal, va ser colpejat també al cap amb les taules que la mare va arrencar d'un rober.
`Els nens s'han defensat amb força. La mare sembla no comprendre què ha passat. Té al•lucinacions ', va explicar Renzo Ottoy, portaveu de la comissaria de Termonde, responsable del cas, al diari Le Soir.
Landu G. està detinguda a l'ala psiquiàtrica de la presó de Termonde i s'enfronta als càrrecs de doble assassinat.
La comissaria va iniciar també una investigació sobre l'actuació de la policia en el cas després que es donés a conèixer que la nit del crim uns veïns van trucar als agents de seguretat per queixar-se del soroll procedent de la casa on els nens van ser assassinats.
Els sis policies que es van desplaçar fins al local van afirmar que van arribar fins a la porta de la casa i van constatar que el soroll havia cessat i que no hi havia cap situació de perill.
`Per això, van jutjar que no hi havia motiu per entrar en aquesta propietat privada ', va explicar el representant del ministeri públic.

dijous, 25 d’agost del 2011

Un Dràcula amb sarcasme: Albert Serra inicia a Romania el rodatge d’‘història de la meva mort’

Vicenç Altaió encarna Dràcula i Casanova al nou film del director d’‘honor de cavalleria’

Vèncer o morir: és el meu lema”, afirma Albert Serra. “ Com Gaddafi. Què farà Gaddafi? Fugirà? No ho crec”, reflexiona el director de la inclassificable Honor de cavalleria mentre remena el cafè. “Jo menyspreo el públic, com Gaddafi menysprea els seus seguidors. És una característica habitual dels dictadors: el menyspreu. I si parlem de cinema, menyspreo el públic; especialment el meu”, afirma Serra. I ho diu sense èmfasi, amb mig somriure. Sense aixecar la veu. Amb evident ironia. La ironia és el motor d’Albert Serra. Provocador i lliure com cap altre director de cinema en aquests moments. “La ironia (i el menyspreu) ha estat sempre el motor de les avantguardes”, afirma. Però millor remenar les seves paraules com es remena el sucre al cafè que estem prenent, perquè no quedin tan amargues: “Ja en tinc prou de pensar en la meva nova pel•lícula com per preocupar-me del què diran”. Fi de la traducció (lliure, òbviament). La mort, efectivament, és present a l’imminent nou film del director de Banyoles. Es diu Història de la meva mort i parla de Casanova i de Dràcula, dels dos. Junts.
Parlarà, explica Serra, de la llum que representa la racionalitat del segle XVIII al seu camí cap a la foscor arrabassada del Sturm und drag del romanticisme del XIX, amb les seves foscors retorçades, amb les seves passions desencadenades i inesperades...
“Un viatge de la sensualitat a la sexualitat; del dia a la nit”. Del seductor lluminós, professional i càndid, en fi, que era Casanova, a l’horror astut i nocturn de l’imprevisible com és, segons el mite, Dràcula.
Una altra road movie, doncs, a la filmografia d’Albert Serra, com a la seva manera ho era Honor de cavalleria (2006) sobre aquella road movie literària i fundacional que és en realitat El Quixot, com també ho era El cant del ocells (2008), la peculiar mirada del director de Banyoles sobre el viatge dels Reis Mags.
Albert Serra marxa a Romania dilluns per rodar-hi Història de la meva mort amb la seva troupe habitual, el seu Sancho i el seu Quixot de l’Empordà; els seus tres Reis Mags perduts a Islàndia, i els seus actors aficionats, els mateixos amb els quals sempre roda les seves coses. Amb un afegit inesperat: Vicenç Altaió, director del Centre d’Art Santa Mònica (CASM) de Barcelona, un gestor cultural de llarga tradició o, millor, un agitador cultural, com al mateix Altaió li agrada reconèixer-se. “Estarà distret”, fa broma Albert. “Estarem rodant a Romania fins al dia 16, i després continuarem el rodatge a França, per acabar aquí, a Barcelona, amb el muntatge”.
De tot plegat Serra destaca que per primera vegada ha escrit un guió. “Però no l’ensenyaré als actors, no”. I recorda que ell no busca, troba. I si és necessari, llençarà el guió a les escombraries. “El meu fort és el fatalisme”, remarca. Fer de la necessitat virtut i confiar que “si surt amb barba, San Antoni; i si no, la Puríssima Concepció”. Què més ens diu de la seva Història de la meva mort? “Què en puc dir si encara no l’he rodada! Quan la tingui, llavors en parlem”. 

Salvador Llopart, La Vanguardia

diumenge, 21 d’agost del 2011

Mor el guionista del "Dràcula" de Fisher


En ha deixat Jimmy Sangster (1927 - 2011) , el guionista gal•lès que va canviar la cara al cinema fantàstic amb aquella obra mestra titulada Dràcula (1957) del gran Terence Fisher. 


La Hammer va iniciar el projecte de reviure la sèrie de terror de la Universal en adquirir els drets, després de l'èxit inesperat d'El experiment del Dr Quatermass. Per a això es va contractar a Jimmy Sangster perquè escrivís els guions de La maledicció de Frankenstein i de Dràcula. Ni ell, ni Fisher coneixien les antigues pel•lícules amb els mítics Bela Lugosi i Boris Karloff. Van preferir no veure-les fins després de l'estrena, molt temps després, per tal de no rebre les influències dels vells clixés i van tornar a les fonts literàries d'ambdós personatges. És a dir les novel•les.
Les pel•lícules de l’Universal en realitat estaven basades en dues obres de teatre representades a Broadway transcrites tal qual al cinema, de manera que s’havien eliminat molts aspectes de les obre literàries originals. Així que Jimmy Sangster va ignorar tot aquest material i va tornar a les fonts originals.
El resultat va ser espectacular, afegint-li un color intens. El vigor de Fisher va fer la resta i a partir de llavors el cinema fantàstic ja no va ser el mateix.
Fins a principis dels setanta, la Hammer va capitanejar amb autoritat la producció de cinema fantàstic al món, encara que lamentablement les noves tendències els van desplaçar fins fer-los desaparèixer de les pantalles.
Però la seva època de regnat va ser brillant i modèlica.
Jimmy Sangster va escriure molt bons guions, va ser dels millors del seu temps i potser de tota la història del gènere. Es va convertir també en director, L'horror de Frankenstein i Luxúria per al vampir, emperò, no van tenir el mateix èxit que els anteriorment citats.
Va acabar als Estats Units amb sèries oblidables com Banaceck i Cannon. Va estar actiu fins a Flashback - Mörderische Ferien (2000) i no es va saber res més d'ell fins avui que s’ha comunicat la seva mort.

Font: Salvador Sáinz http://groups.google.com/group/estruch 20 d'agost

divendres, 19 d’agost del 2011

Vampir a la Sala Villarroel de Barcelona


En un desolat motel de carretera dels Estats Units de meitat del segle passat es desenvolupa l'acció d'Aquí amanece de noche (Aquí clareja de nit), de la Companyia de Mar Gómez. Cinc ballarins donen vida als personatges. La propietària d'aquest motel que intenta sense èxit reparar una desmanegada camioneta per escapar del seu destí, un hoste incapaç d'afrontar la por a fer arrels, una jove aspirant a cantant que veurà les seves il•lusions ensorrar-se, i un matrimoni format per dues persones força diferents en el qual la dona vol ser sempre el centre d'atenció.
Aquests són els protagonistes d'aquesta comèdia sense diàlegs als quals s'afegeixen en escena uns personatges pàl•lids i al•lèrgics al all. "L'obra fluctua entre el drama i la comèdia però es decanta per la segona i pot tenir dues lectures", va explicar ahir la coreògrafa Mar Gómez durant la presentació de la seva obra: "Qui vulgui veure drama tindrà elements per veure-ho, però el gaudirà igual qui vingui a riure de les situacions que passen. En aquest sentit és una obra per a tots els públics. T'agradarà més o menys, però en algun moment riuràs", va assegurar.
Amb l'humor que caracteritza els seus muntatges, la directora de la companyia, que va rebre l'any passat el Premi Ciutat de Barcelona per la seva obra Dios menguante (Déu minvant), va revelar que només els que assisteixin a la funció amb collarets formats per caps d'alls, podran veure el que passa darrere de la porta d'una de les habitacions del motel.
El muntatge, que obrirà la temporada de La Sala Villarroel el proper dia 23, es va estrenar el 2009 al Teatre Modern del Prat de Llobregat.
Ara arriba per primera vegada a la cartellera de Barcelona formant part de la programació de la segona edició del cicle Dansalona. Estarà en cartell fins al 4 de setembre.

Ricardo Castro, El País

dimecres, 17 d’agost del 2011

Un altre pertorbat que es creu un vampir

Un home de Galveston, Texas, pretén passar per un vampir de 500 anys d'edat amb molt d’afany per la sang fresca. Això és el que Lyle Monroe Bensley de 19 anys al•legà en ser arrestat, per irrompre el matí del dissabte passat en el departament d'una dona desconeguda i mossegar-li el coll, per alimentar-se.
El vampir només vestia bòxers al moment en què va entrar violentament a la residència de la dona, i la va atacar mentre aquesta es trobava al seu llit. Segons la víctima, Bensley només estava grunyint, mentre li mossegava el coll. La dona va poder escapar-se del vampir i trucar la policia, que el va trobar a l'aparcament del complex d'habitatges on la víctima resideix.
Segons l'oficial Daniel Erickson, "el vampir va dir que havia de alimentar-se". Bensley, també va dir a la policia: "sóc un vampir i he viscut durant més de 500 anys". Segons el personal d'emergències mèdiques, Bensley no aparentava estar sota les influència de drogues, ni alcohol. Però les autoritats el van posar sota vigilància psiquiàtrica, i se li va fixar una fiança de 40.000 dòlars. Per la seva part, la víctima només presentava ferides menors.

Agències

dimarts, 16 d’agost del 2011

Finalment s'estrenarà la pel·lícula mexicana "El Vampir i el sexe"


Santo en el Tesoro de Drácula (El Sant en El tresor de Dràcula) o El vampiro y el sexo (El vampir i el sexe) són els dos títols amb què es coneix la pel•lícula, dirigida el 1968 per René Cardona, que el fill del Sant va intentar prohibir perquè, al seu parer, denigrava la imatge del seu pare.
Tot i això, aquest film serà un dels atractius principals del desè Macabre Festival Internacional de Cinema de Horror de la Ciutat de Mèxic, que tindrà lloc del 19 al 28 d'agost en diferents punts del Districte Federal.
Amb l'humor característic de les cintes del Sant, la cinta integra elements tan divergents com màquines de temps, vampirs, ciència ficció i lluita lliure. No obstant això, ja que inclou alguns nus parcials, el fill del Sant va intentar que el film no fos distribuït. Finalment, però, cinta serà exhibit el 27 d'agost a les 20:00 hores a la Filmoteca Nacional de Mèxic, en el marc de la desena entrega del referit festival de cinema.
Edna Campos, directora de l'esdeveniment, va desmentir que hi hagués algun problema legal per l'exhibició d'aquest film i va expressar que van rebre el suport de la companyia productora. A més d'això, va emfatitzar en què el festival té moltes coses més que oferir, com l'exhibició de 95 pel•lícules, conferències, presentacions de llibres i tallers.
Algunes de les produccions cinematogràfiques seran només projectades, mentre que altres participaran de tres competències: dos per a curtmetratges (nacional i internacional) i un per a llargmetratge (internacional).
El director de programació, Ulisses Guzmán, va assenyalar per part seva que les 95 pel•lícules cobreixen un ampli ventall d'opcions, ja que provenen de 15 països diferents. Un dels títols que va destacar va ser The Theatre bizarre (El teatre estrafolari), creació col•lectiva de set cineastes, la presentació de la qual a Mèxic serà tot just la segona a nivell mundial.