Nocturna és la primera entrega de Trilogia de l'Obscuritat, una sèrie que promet ser per algun temps el nou best seller de vampirs. Escrita per Guillermo del Toro i Chuck Hogan, enllaça amb la millor tradició del gènere. La novel·la recupera els elements més aborronadors de la ficció vampírica i els revitalitza a través d’escenaris contemporanis: un aeroport, les clavegueres de Nova York, sales d’autòpsia i laboratoris tipus CSI, o el buit deixat pel World Trade Center després del 11-S. "Per què aquí?. Els talpons construeixen els seus caus en els troncs morts dels arbres caiguts. La gangrena naix en les ferides. Els seus orígens estan en la tragèdia i el dolor".
'Nocturna. Llibre I de la Trilogia de l’Obscuritat'
Guillermo del Toro i Chuck Hogan. Traducció en català de Nuria Pujol. Suma de Letras Madrid, 2009. 550 pàgines. 22 euros.
Les històries més aterridores de vampirs són aquelles en què el monstre abandona el seu cubiculum a Transsilvània per a irrompre en la vida urbana, connectant amb el món quotidià. Així ocorre també en Deixa’m entrar de John Ajvide (en espanyol a Espasa, 2008). Les trames poden ser de ficció però la por ha de ser real. L’èxit d’alguns dels clàssics del tema, com Salem's Lot de Stephen King, i per descomptat Dràcula de Bram Stoker, es deu en gran manera a la capacitat de reinventar al vampir i situar-lo en el present conegut, mantenint el misteri però sense oblidar la tradició que uneix al monstre amb el lector. Els incondicionals trobaran en Nocturna nombrosos senyals i al·lusions al seu vell amic.
Junt amb alguns dels nous espais de l’horror, pels que transiten els vampirs en la novel·la de Guillermo del Toro, trobem altres coneguts personatges tipus. Abraham Setrakian, homònim de Van Helsing, és un supervivent de l’Holocaust que regenta una casa d’empenyoraments. Des que va veure la Cosa, alimentant-se dels desnonats en les barraques de Treblinka, el seu únic objectiu s’ha convertit a destruir al monstre, que ara reapareix a Manhattan. El vampir recupera el seu aspecte més desagradable, vinculat i comparat amb les atrocitats de la història de la humanitat, junt amb les que qualsevol xuclasang empal·lideix.
La imatge del vampir repulsiu i el tema de la plaga ocupen un lloc central en Nocturna, però ja eren els senyals d’identitat del vampir de Murnau. Nosferatu (1922) amb la seva cara de rata és el pare dels vampirs horribles i també hi ha novetats editorials respecte a ell. Luciano Berriatúa acaba de publicar en espanyol Nosferatu. Un film erótico ocultista-espiritista-metafísico (Divisa 2009), un llibre-DVD, que completa i corregeix, en paraules de l’autor, el que va aportar fa quasi dos dècades en Los provervios chinos de F. W. Murnau. El llibre incideix en la contribució d’Albin Grau i el missatge ocultista, i afegeix nombrós material gràfic, un parell de documentals i la pel·lícula en la seva última restauració.
Sembla que les editorials espanyoles estan disposades a esgotar el nou impuls d’un tema sempre de moda; i així els hispanòfons poden celebrar la reedició castellana del text d’Agustín Calmet Tractat sobre els vampirs (Regne de Cordelia 2009). Seguint la versió publicada en 1751 es tracta d’una referència imprescindible per a entendre el debat que va sorgir en el Segle de les Llums. El llibre de Jordi Ardanuy Los vampiros en la col·lecció Vaya Timo! (Laetoli 2009) també aborda els orígens i contribueix a aclarir algunes de les confusions i malentesos, diferenciant entre els vampirs i els seus predecessors, que sovint són presentats com la mateixa cosa generant no poca confusió.
Finalment, tornant a la narrativa, destacar Baltimore o el valent soldat de plom i el vampir (Suma 2009, només en espanyol), escrita per Christopher Golden i Mike Mignola i amb il·lustracions d’aquest últim. La història se situa en un món arrasat per la plaga on tres personatges reconstrueixen el seu passat en diversos relats de terror, mentre esperen el seu vell amic Baltimore, amb el que s’enfrontaran al monstre.
Hi ha els vampirs més enllà de Crepuscle. Nosferatu, Baltimore o Nocturna ens recorden que junt amb l’atractiu vampir, amb el que es pot prendre cafè o anar d’excursió al camp, continua estant un ésser repugnant, de fètid alè que invita al vòmit i el mon del qual promet no ser gens agradable.
Traducció amb petites adaptacions de l'article de Santiago Lucendo aparegut el 13 de juny de 2009 en el suplement Babelia del diari espanyol El País.
