Avui arriba als cinemes la segona part de la sèrie Crepuscle, basada en les novel·les de Stephenie Meyer. Crepuscle: Nova Lluna, dirigida per Chris Weitz, té tots els números per repetir l'èxit de taquilla del primer lliurament (Crepuscle, 2008), gràcies a una història amorosa protagonitzada per la parella cinematogràfica de moda entre els adolescents: Kristen Stewart (en el paper de la jove mortal Bella Swan) i Robert Pattinson (el vampir Edward Cullen). La sèrie Crepuscle beu del gènere iniciat el 1897 amb la novel·la Dràcula de Bram Stoker i que, des d'aleshores, s'ha sabut reinventar literàriment, cinematogràficament i televisivament. Sols el 2009, els hereus del comte Dràcula han arribat a la gran pantalla amb Crepuscle: Nova lluna i el film suec Deixa'm entrar, de Tomas Alfredson, i és present a la petita pantalla amb la segona temporada de la sèrie nord-americana True Blood. Però més enllà d'aquestes reinterpretacions, la figura del vampir com a mite de la immortalitat clava les arrels en moltes més cultures. Inclosa la nostra, amb llegendes com la del comte Estruc. D'estudiar i difondre tant els mites nostrats com els forasters al voltant dels vampirs, se n'encarrega des de 2004 l'actiu Cercle V.
Josep Fígols, de Cercle V, explica que l'interès pels vampirs dels membres de l'entitat 've de lluny, però per camins molt diferents: antropologia, cinema, literatura i fins i tot l'esoterisme'. Resumint, gent amb diferents trajectòries que gràcies a internet s'ha pogut posar en contacte. Tot i els interessos diversos, Cercle V 'se centra especialment en els casos de vampirisme com a cadàver que torna del fossar per a molestar els vius. El tema que hi hagi ingesta o no de sang és secundari'.
Fígols lamenta que la cultura dels Països Catalans hagi perdut bona part de la seva connexió amb el vampirisme: 'El cristianisme va convertir els fantasmes en una espècie de cosa etèria, però antigament vampirs i fantasmes eren el mateix. Però queden éssers llegendaris com la pesanta, que hi són relacionats'. I respecte a l'auge actual del vampirisme al cinema i la televisió, els membres de Cercle V se n'ensumen el motiu: 'El tema de la immortalitat és molt temptador, especialment en una societat exacerbadament narcisista, cada vegada més individualista i egocèntrica, on es valora l'hedonisme i la rapidesa. El vampir pren el que desitja, quan vol i sense que li importi res més'.
Cercle V divulga les creences tradicionals sobre els vampirs, la mort i els revinguts per mitjà de la publicació de notícies d'actualitat i del butlletí trimestral l'Upir, on s'apleguen articles d'orientació científica sobre la qüestió (des del punt de vista del folklore, la filologia, la literatura, la cinematografia, la medicina, la criminologia...). També proposa bibliografia específica per a interessats en el vampirisme, manté una llista de correu i actualitza, periòdicament, un complet recull de recursos a la xarxa, on es poden descobrir blocs com Vampirisme, Vampbloc i Cementiris (cementeris), fossars, necròpolis i tombes. També disposa d'una secció amb ressenyes de mitja dotzena de films vampirescs, entre els quals hi ha Vampir Cuadecuc, dirigit per Pere Portabella el 1970.
Josep Fígols, de Cercle V, explica que l'interès pels vampirs dels membres de l'entitat 've de lluny, però per camins molt diferents: antropologia, cinema, literatura i fins i tot l'esoterisme'. Resumint, gent amb diferents trajectòries que gràcies a internet s'ha pogut posar en contacte. Tot i els interessos diversos, Cercle V 'se centra especialment en els casos de vampirisme com a cadàver que torna del fossar per a molestar els vius. El tema que hi hagi ingesta o no de sang és secundari'.
Fígols lamenta que la cultura dels Països Catalans hagi perdut bona part de la seva connexió amb el vampirisme: 'El cristianisme va convertir els fantasmes en una espècie de cosa etèria, però antigament vampirs i fantasmes eren el mateix. Però queden éssers llegendaris com la pesanta, que hi són relacionats'. I respecte a l'auge actual del vampirisme al cinema i la televisió, els membres de Cercle V se n'ensumen el motiu: 'El tema de la immortalitat és molt temptador, especialment en una societat exacerbadament narcisista, cada vegada més individualista i egocèntrica, on es valora l'hedonisme i la rapidesa. El vampir pren el que desitja, quan vol i sense que li importi res més'.
Cercle V divulga les creences tradicionals sobre els vampirs, la mort i els revinguts per mitjà de la publicació de notícies d'actualitat i del butlletí trimestral l'Upir, on s'apleguen articles d'orientació científica sobre la qüestió (des del punt de vista del folklore, la filologia, la literatura, la cinematografia, la medicina, la criminologia...). També proposa bibliografia específica per a interessats en el vampirisme, manté una llista de correu i actualitza, periòdicament, un complet recull de recursos a la xarxa, on es poden descobrir blocs com Vampirisme, Vampbloc i Cementiris (cementeris), fossars, necròpolis i tombes. També disposa d'una secció amb ressenyes de mitja dotzena de films vampirescs, entre els quals hi ha Vampir Cuadecuc, dirigit per Pere Portabella el 1970.
Martí Crespo
