Va ocórrer abans de que existís la consciència planetària o la preocupació pel canvi climàtic. 1816 ha passat als annals d’Europa com l’any sense estiu, pel fet que en l’altra punta del món, a Indonèsia, va esclatar el volcà Tambora. Els efectes: un estiu amb un temps de gossos i pluges abundants. Els que llavors estiuejaven ho van resoldre com van poder. Un grup d’amics, reunits en una vil·la de Suïssa, van matar el tedi inventant històries de por. D’aquell repte intel·lectual va nàixer 'Frankenstein',de Mary Shelley, i El vampir, de John Polidori.
Sumbawa és una illa indonèsia que mesura 280 quilòmetres de cap a cap. Al nord està el volcà Tambora. Entre el 10 i l’11 d’abril de 1815, la caldera va explotar amb una virulència espantosa. Abans de l’episodi, la muntanya s’alçava 4.330 metres sobre el mar; després, 2.850. En 24 hores es va generar un núvol de cendres que va tapar el sol dos dies i que es va expandir per mig milió de quilòmetres a la redona. Va haver-hi tsunamis (curiosament, hui l’illa és el paradís dels del que fan surf per les seves onades), van morir desenes de milers de persones i es van arruïnar les collites; en l’illa i una altra propera es van registrar milers de defuncions per fam. Les postes i eixides de sol van adquirir tonalitats purpúries.
Aquest efectes es van prolongar fins a 1816, i se’l va conèixer com l’any sense estiu per les baixes temperatures i les constants precipitacions. Per als europeus, el clima no era el problema principal, sinó com organitzar-se després de les guerres napoleòniques. Però als que estiuejaven se’ls va espatllar la festa. Per exemple, als inquilins de Vil·la Deodati, en Ginebra. Al juny van coincidir allí el poeta Lord Byron i el seu amant Claire Clarement; el també poeta Percy Bysshe Shelley i la seva esposa, Mary Wollstonecraft; i el metge personal del noble, John Polidori. La nit del dia 16 estaven en el casalot sense poder posar un peu fora perquè estava caient una pluja torrencial. I a Byron se li va ocórrer una forma de matar el temps que estava alterat per un volcà indonesi: els va llegir històries alemanyes de fantasmes. Després, va proposar als seus companys escriure la narració més terrorífica possible.
La collita va ser fructífera. D’aquella nit retallada per la tempestat van nàixer criatures que han transcendit al temps. Mary, que ha passat a la llibres de literatura amb el cognom del seu marit, Shelley, va inventar a Frankenstein; el monstre tornat a la vida.
I Polidori va donar vida a un relat que es va anomenar 'El vampir'. Per cert, Polidori i Byron no s’engolien i el noble el menyspreava. Va tindre malament final, quasi tant com el protagonista del seu conte: es va suïcidar ingerint àcid prússic. Va ser un home desgraciat, a què tant Byron com Mary Shelley anomenaven "el pobret Polidori".
1816 va ser l’any sense estiu i el mal temps va fer aguditzar l’enginy. El pintor Turner ho va reflectir en algunes de les seves obres, i el mateix Byron li va dedicar un poema a tan estranya climatologia:
Vaig tenir un somni, que no va ser un somni / El sol s’havia extingit i les estrelles / vagaven a fosques a l’espai etern / Sense llum i sense rumb, la gelada terra / oscil•lava cega i negra en el cel sense lluna / Va arribar l’alba i se’n va anar / I va arribar novament, sense portar el dia / I l’home va oblidar les seves passions / en l’abisme de la desolació.
Amb semblant temps, no és estrany que els fills d’aquell estiu marcat per un volcà indonesi foren 'Frankenstein' i 'El vampir'.
La Vanguardia, Santiago Tarín
