1.- Estètica grotesca
Els trets genuïnament sobrenaturals del vampir apareixen en la destacada pel·lícula alemanya Nosferatu (1922), dirigida per Friedrich Wilhelm Murnau, en la que es mostra al Comte Orlok, un terrorífic vampir inhumà amb trets de rosegador, crani rasurat, orelles punxegudes, mans com a garfis i caminar rígids que sembra la mort al seu pas i porta la pesta a la ciutat de Bremen.
El personatge va ser interpretat per Max Shrek, qui li va donar aquest toc monstruós i terrorífic que es va allunyar per complet del llibre de Bram Stoker i es va convertir en un clàssic del cine expressionista alemany.
2.- Naix un mite
La concepció grotesca va canviar notablement en 1931 amb el film de Tod Browning, Dràcula, en el que es va seleccionar com a protagonista a qui per a molts representa el rostre de l’etern vampir: Bela Lugosi (el qual ja havia interpretat a aquest personatge en la versió teatral), que transformarà el seu paper en un aristòcrata amb modals seductors i elegants, dotat amb una mirada hipnotitzadora.
Amb esta producció va començar a relacionar-se al vampir amb la sexualitat, vincle que ha perdurat fins als nostres dies. L’atractiu de Lugosi, a més de la seva mirada penetrant i boca sinistra, va ser l’elegància del seu posat i el seu quasi inintel·ligible accent anglès que van convertir l’actor hongarès en el perfecte comte de Transsilvània.
3.- Romanticisme ombriu
La versió que en 1992 va presentar Francis Ford Coppola de Dràcula, va mostrar a un vampir, interpretat per Gary Oldman, més romàntic que monstruós, ja que després de perdre a la seva estimada de forma tràgica, s’enamorara perdudament de Mina Harker, amb la que viu una profunda història d’amor.
Oldman ens mostra diverses facetes del comte en el film: el monstre assassí, l’ancià expert i el dandi romàntic; hi ha qui diu que la caracterització de l’actor va estar tan ben feta, que va ser capaç d’enamorar i espantar al mateix temps, donant-li un toc misteriós a la seva interpretació.
4.- Jóvens i atractius
Va ser en 1994 quan la figura en qüestió va arribar a altres nivells amb el film Entrevista amb el vampir, basat en la novel·la homònima d’Anne Rice, en la que van actuar tres dels galants més cotitzats de Hollywood: Tom Cruise, Brad Pitt i Antonio Banderas, els que van plasmar fidelment l’aire turmentat i sensual d’estos sers.
La pel·lícula va ser dirigida per Neil Jordan, qui al principi va ser criticat per Anne Rice després que triés a Tom Cruise perquè encarnés a Lestat. “Tom Cruise és un actor molt jove i guapo que no encaixa bé amb el personatge”, va assenyalar llavors l’escriptora, qui posteriorment es va retractar del que s’ha dit al veure finalitzada la pel·lícula i corroborar que la caracterització de l’actor nord-americà s’atenia per complet a la seva obra.
5.- Ídol adolescent
Els seus detractors veuen en Edward Cullen, personatge principal de la saga Crepuscle, interpretat per Robert Pattinson, a un vampir “descafeïnat”, encara que les seves seguidores consideren el contrari; opinen que és el vampir més atractiu que ha existit en el cine. En la pel·lícula la dita asseveració es reflecteix quan Bella, la seva parella, el descriu com un ser insuportablement bell, inclús el personatge caracteritzat per Kristen Stewart diu que Cullen és un Déu.
En diverses escenes Bella menciona la perfecció dels trets físics del seu xicot: pòmuls ixents, una forta mandíbula, nas recte, llavis arrodonits, i fins arriba a comparar-lo amb l’Adonis de la mitologia grega.
Des dels seus inicis el Sèptim Art ha sigut seduït per la imatge del vampir. En l’època del cine mut els dits sers foscos van fer les seues primeres aparicions en films com The vampire (1913) de Robert G Vignola i Nosferatu (1922) de Friedrich Wilhelm Murnau, directors que aferrats a la literatura gòtica van dotar en les seves produccions la figura del vampir amb les més ombrívoles tendències de l’home: l’ànsia de viure i el temor de la mort, la repugnància per la carnalitat, la seducció del mal, la repressió del desig i la rebel•lió contra allò diví, allò humà i el natural, característiques que continuen vigents avui en dia dins del gènere.
No obstant això, amb el pas del temps l’estètica del vampir ha sigut modificada dràsticament, ja que de concebre’s en els seus inicis com un ser repugnant i mal semblant, va esdevenir un personatge madur, seductor i atractiu, fins a arribar als nostres dies convertit en el prototip de bellesa masculina encarnat en el protagonista de la saga d’Eclipsi, Edward Cullen.
Pel·lícules bàsiques de vampirs
Nosferatu (1922)
Dràcula (1931)
El ball dels vampirs (1967)
L’ànsia (1983)
Joves ocults (The Lost Boys 1987)
Dràcula de Bram Stoker (1992)
Cronos (1993)
Entrevista amb el vampir (1994)
Blade (1998)
Eclipsi (2010)
Traducció de www.informador.com.mx
