Ressenya del diari “Avui” sobre “L’historiador” d’Elizabeth Kostova

Mossegades de fortuna i glòria
L'escriptora Elizabeth Kostova triomfa a tot el món amb 'L'historiador', una novel·la sobre Dràcula

Matilde V. Alsina

La tradició ens anima a mantenir-nos allunyats de Dràcula. Relacionar-s'hi només porta desgràcies. Tot i que arriscar-se a rebre'n una mossegada pot recompensar-nos amb fortuna i glòria. Si no, que li ho preguntin a Elizabeth Kostova (Connecticut, 1964), a qui tan sinistre company de viatge ha catapultat a l'èxit estratosfèric de la mà de la seva primera novel·la, L'historiador.
Tot va començar durant la infantesa de l'autora, quan el seu pare entretenia un viatge a l'Europa de l'Est amb les terrorífiques històries d'un vampir amb molta retirada a Bela Lugosi. Kostova va reactivar aquest magma primigeni durant una altra excursió, ara amb el marit, en la qual va començar a cavil·lar en la possibilitat que Dràcula -no el de Hollywood, sinó el conegut com Vlad Tepes- encara estigués entre nosaltres. Feia vuit anys que treballava en el llibre quan Dan Brown va publicar El codi Da Vinci. El ressò d'aquest llibre va aplanar el camí a Kostova, que va oferir el manuscrit a subhasta entre diverses editorials i en va rebre la suma de 2 milions de dòlars. Des de juny del 2004, quan va sortir l'edició americana, s'ha convertit en un èxit de vendes. A l'Estat espanyol l'editen Edicions 62 i Umbriel, i des de la seva sortida, a meitats d'octubre, ja porta venuts 25.000 exemplars en català i 156.000 en castellà. Això sense comptar els drets de traducció a 37 llengües més i que Sony va desembutxacar 2 milions de dòlars per a l'adaptació al cinema.
Què té Dràcula que fascina tant? Segons Kostova, "el seu cantó humà, que el diferencia d'altres monstres, el seu caràcter aristocràtic, que el converteix en el més popular dels vampirs, i que és un mite que va molt bé per parlar de la transició entre la vida i la mort". Però l'èxit no ha aturat l'autora nord-americana. Tot i que ha aparcat un parell d'anys la feina com a professora d'escriptura creativa a la Universitat de Michigan, ja s'ha embrancat en una nova novel·la que "també és de gènere històric, però enfocada des d'una perspectiva molt diferent al relat gòtic". "Hi vull investigar com els contemporanis s'enfronten amb el passat".
Vampirs a banda, una de les curiositats de la novel·la és el títol. Davant l'absència de gènere en llengua anglesa, Kostova va deixar que cada editorial decidís si el The Historian original era home o dona. A casa nostra tenim les dues opcions (La historiadora, en castellà, i L'historiador, en català), mentre que a Croàcia s'ha optat pel plural i els italians han solucionat el problema amb El deixeble com a títol. Segons l'autora, que assegura que mentre escrivia no pensava en cap gènere concret , "l'autèntic historiador és el lector, que és qui, al capdavall, encaixa totes les peces".

Ressenya del diari “Avui” sobre la pel·lícula “L’ombra dels vampirs”

Hi ha pel·lícules que compten amb un punt de partida tan brillant i enginyós que cal molt de talent i inventiva perquè el desenvolupament estigui a la mateixa alçada del plantejament. L'ombra del vampir és un dels molts casos en què aquest equilibri no s'aconsegueix plenament i deixa un cert regust d'insatisfacció.
Combinant el cinema de gènere -fantàstic- amb la recreació cinèfila, el realitzador E. Elias Merhige elabora una hipòtesi sobre el rodatge de la magistral Nosferatu, de F.W. Murnau -adaptació soterrada del Dràcula de Bram Stoker i un dels cims de l'expressionisme alemany-, a partir de la teoria que l'actor protagonista -l'enigmàtic Max Schreck- era un veritable vampir a qui el director havia promès la sang de la seva partenaire.
El resultat és un atractiu exercici d'estil que vol reflexionar -com arravatament- sobre la mateixa naturalesa vampírica del cinema, però que, un cop ha ensenyat les cartes, li costa avançar tot i la convincent prestació de Willem Dafoe.

Breu ressenya de "Les històries naturals"

He trobat una breu ressenya de la novel·la de vampirs de Joan Perucho "Les històries naturals". Diu el següent:

"És una extraordinària novel.la d'aventures contada per un narrador de gran sensibilitat i extensa cultura. Antoni de Montpalau, científic, il·lustrat i liberal, en un viatge apassionat surt a la recerca d'Onofre de Dip, cavaller del rei en Jaume convertit en vampir. L'haurà de perseguir enmig de les guerres de carlins i liberals i haurà de fer servir tota la seva ciència i el seu humanisme. Un llibre ple de poesia, d'ironia, de cultura, amb un interès que no decau del començament a la fi".

http://www.escriptors.cat/autors/peruchoj/publicacions1.html#1

Una història de vampirs de Faulkner al cinema

Una narració sobre vampirs escrita en broma pel premi Nobel de literatura William Faulkner és objecte una producció de 60 milions d’euros a Hollywood. La història titulada «Dreadful Hollow», sobre una comtessa malèfica de l’europa de l’est que ataca a un jove visitant en la seva mansió de l’Anglaterra victoriana.

La prova del cavall en el cementiri (Calmet)

Carta d'un home honrat i molt instruït respecte les aparicions

Estimat cosí, desitgeu ser informat del que passa a Hongria amb certes aparicions, que maten molta gent en aquests països d’allà. Jo us en puc parlar sàviament, ja que he estat diversos anys en aquests indrets, i sóc curiós per naturalesa.
He sentit durant la meva vida contar una infinitat d'històries o pretesos fets sobre els esperits i els sortilegis, però de mil, a penes puc tenir fer en una. No es pot ser massa circumspecte sobre aquesta qüestió, sense córrer el risc de ser-ne massa ingenu. Tanmateix hi ha certs fets tan verificats que no es pot dispensar de creure'ls. Quant a les aparicions d'Hongria heus aquí com hi passa la cosa.
Una persona es troba atacada de llangor, perd l'apetit, aprima a cop d'ull, i al final de vuit o deu dies, de vegades quinze, mor sense febre ni cap més símptoma que la magror i la dessecació. Es diu en aquell país que és una aparició (un que retorna) i li xucla la sang. Dels que són atacats d'aquesta malaltia, la majoria creuen veure un espectre blanc que els segueix arreu, com l'ombra fa amb el cos.
Quan érem a la zona dels valacs en el Banat de Temesvar, dos cavallers de la companyia del qual jo era oficial, van morir d'aquesta malaltia i alguns altres, que foren també atacats haguessin mort igualment, si no fos per un caporal de la nostra companyia que va parar la malaltia executant el remei que la gent del país utilitza per això. És molt particular, encara que infal·lible, i mai no l'he llegit en cap ritual. L'heus aquí :
S'escull un noi jove noi en edat a no haver fet mai ús del seu cos, és a dir que es creu que és verge. Es fa pujar a pèl sobre un cavall que mai ha donat senyal de flaquesa i absolutament negre, se’l fa passejar al cementiri i passar sobre totes les fosses; aquella on l'animal es nega a passar, malgrat força cops de fuet que se li concedeixen, és considerada omplerta de vampirs ; s'obre aquesta fossa, i s'hi troba un cadàver tan gras i tan bonic com si fos un home feliçment i tranquil·lament adormit; es talla el coll del cadàver d'un cop de fanga, del qual surt una sang ben bonica i vermella i en quantitat. Es juraria que és un home dels més sans i vius que es degollen. Llavors, s'omple la fossa de nou, i es pot considerar que la malaltia pararà i que tot aquells que n'eren atacats recobrin les seves forces poc a poc, com la gent que eludeix una llarga malaltia i que ha estat extenuada durant força temps.

Augustin Calmet. “Dissertació sobre les aparicions dels esperits”, París 1751.

El cas de Pere Plogojovitz a Kisilova, Sèrbia (1725)

Després doncs que s’exhumés el cadàver, es va trobar que el seu cos no exhalava cap mala olor, que es trobava sencer i com el d’un ésser viu, tret de la punta del nas que semblava una mica pansit i dissecat.
Que els seus cabells i la seva barba estaven crescuts, i que en el lloc de les seves ungles que havien caigut, n'havien sortit de noves; que sota la seva primera pell, que semblava com morta i blanquinosa, semblava sortir-ne una de sana i de color natural, i els seus peus i mans estaven sencers com els d’un home ben viu.
Es van fixar també en la seva boca amb sang molt fresca, i amb la indignació de tot el públic, es va enviar de seguida buscar una estaca ben punxeguda, que van enfonsar al pit del vampir, d’on sortir gran quantitat de sang fresca i vermella, igual com pel nas i la boca.
Després d'allò els pagesos van posar el cos sobre una foguera, i el van reduir a cendres .

Augustin Calmet. “Dissertació sobre les aparicions dels esperits”, París 1751.

Sobre les “Cròniques vampíriques” de l’Anne Rice

Transcric un fragment de la Viquipèdia en espanyol (12 de març de 2007) sobre l’obra de l’Anne Rice que en sembla força encertat.

“La més important recuperació del mite del vampir es va produir a finals del segle passat. Una Escriptora nord-americana anomenada Anne Rice va publicar les Cròniques Vampíriques, una trilogia composta per les novel·les Entrevista amb el Vampir, Lestat el Vampir i la Reina dels Condemnats, que després, donat el seu enorme èxit comercial i cinematogràfic, ha continuat amb seqüeles com Memnoch el diable i Armand el Vampir. Les Cròniques Vampíriques constitueixen l'últim gran èxit d'aquest personatge, que ha demostrat una vegada més estar tan d'actualitat com sempre.
No obstant, els vampirs de les Cròniques són éssers de ficció adaptats al gust pusil·lànime de les societats contemporànies, totalment faltats de la maligna crueltat sense remordiments d'un Vlad Tepes. En les “Cròniques”, els vampirs se'ns mostren com uns ens elitistes, postmoderns i confusos, només una mica pervertits, amb sentiments de culpabilitat i humanitzats, aptes per a tots els públics, submergits en el pensament filosòfic de la Nova Era. No destil·len les gotes de maldat en estat pur que, en totes les cultures i civilitzacions, caracteritzen el Draculae, el Drac, el dimoni."

Intenten perforar el cadàver de Milosevic

Un individu va intentar perforar amb una estaca el cor del cadàver de l'antic president de Sèrbia Slobodan Milosevic. Alguns mitjans l'han vinculat amb caçadors de vampirs.
En una regió amb tantes tradicions mil·lenàries de sang i de llegendes sobre vampirs, com la balcànica no semblen estranyes coses com aquesta. El singular és que el profanador hagi atemptat contra el cadàver de l'antic president serbi, Slodoban Milosevic, en un intent d'assegurar-se que l'esperit maligne de l’antic president no tornarà a la vida.
Això és precisament el que ha portat a alguns mitjans a vincular el profanador amb algun tipus de grup de caçadors de vampirs, segons informa segons informa 20minutos.és citant fonts de l'agència AP Belgrad.
S'ha destacat també el fet curiós que l'autor dels fets, Miroslav Milosevic, tinga el mateix cognom que l’antic dirigent servi, que assegura que ho va fer per a molestar als seguidors, que estaven preparant-se per a celebrar el primer aniversari de la seva mort.
El Partit Socialista de Sèrbia, a qui pertanyia Milosevic, va condemnar l'acte de vandalisme, i va demanar que es castigui a Miroslav per "profanar la tomba d'un gran president i estadista".

Sangoneres

Prevenen la gangrena i restableixen la circulació i la pressió sanguínies.

En el segle XVIII alguns metges recomanaven als seus pacients que mengessin polls. Un cert Lesser afirmava que aquests molestos insectes eren el millor remei per a les malalties hepàtiques i que podien curar la icterícia. La posologia? Nou polls, en una sola presa, abans de les menjars. Podem riure'ns, però avui en dia en els hospitals de més de 30 països s'usen sangoneres, en particular l'espècie Hirudo medicinalis. El seu ús res té a veure amb les famoses ‘sagnies’: aquests animalets prevenen la gangrena, restableixen la circulació i pressió sanguínies i descongestionen els gots extraient la sang sobrant. Això les converteix en uns sers molt útils en cirurgia reparadora i plàstica.
El 1994, científics de la Universitat de Bergen, Noruega, publicaven en la prestigiosa British Medical Journal que estos bavosos animals canviaven el seu procedir alimentari si se els exposava a la cervesa irlandesa Guinness Stout o l'alemanya Hansa Bock, presentant un «comportament erràtic» sobre el braç després de submergir-les tres vegades en les cerveses.
I la Guinness els afectava més. A més d'emborratxar-les, també les exposaven a un braç untat amb all: els pobres bestioletes abandonaven aquest món a les dos hores i mitja. Per raons ètiques, van cancel·lar l'experiment.
Això va portar a un dels autors, Baerheim A. Sandvik, a explorar si l'all és un arma eficaç contra els vampirs. Sota el títol Protegeix l'all contra els vampirs? Un estudi experimental, va publicar els seus resultats en la revista mèdica noruega Tidsskr Nor Laegeforen.
Davant de l'escassetat de dràcules per a l'experiment, l'autor va tirar mà de les seves cosines menors: si es posava davant d'elles una mà neta i una altra untada amb all, preferien la segona. «Aquest estudi indica que l'all possiblement atregui als vampirs. Per a evitar una evolució semblant a la dels Balcans, en Noruega haurien de ser preses en consideració mesures de restricció en l'ús de l'all», concloïa el científic.

Miguel Ángel Sabadell. "20 minutos".

La Filmoteca de Catalunya dedica un cicle al director Jesús Franco, icona del cinema de terror de sèrie B

El cineasta Jesús Franco, que demà inaugurarà a Barcelona un cicle que li dedica la Filmoteca de Catalunya, ha assegurat avui que no li agrada cap de les 206 pel·lícules que ha rodat al llarg de la seva dilatada trajectòria, ja que "les que m'agraden són les de John Ford".
Acompanyat pel director de la Filmoteca, Roc Vilas, Franco, que enguany celebrarà el seu 77 aniversari, ha fet gala, una vegada més, del seu caràcter més provocatiu durant una roda de premsa en què, a més d'assenyalar que "a algunes de les meves pel·lícules els tinc més mania que a altres", ha remarcat que per a ell "el més important que hi ha en el món és el cinema, i, per descomptat, poder fer-ho".
Autor de culte, reconegut com el patriarca de l'erotisme i del terror, admirat per personatges com Quentin Tarantino o Álex de l'Església, el també músic és avui un home a qui li costa caminar, però que no para de rodar nous films i idear noves històries, "sempre fora del sistema". "Ja sé que sóc caracollons", ha postil·lat.
El cicle de la Filmoteca dedicat a Jesús Franco, entre demà i el 22 de març, s'inaugurarà amb la projecció de Miss Mort, de 1965, i prosseguirà amb altres 17 films, entre els que s'inclou el Don Quixot, d'Orson Welles, que va muntar Franco. Altres pel·lícules del cicle seran Rififí a la ciutat; 99 dones; Justine; Eugenie; Estampes guipuscoanes; Célestine, bonne à tout faire; La maledicció de Frankenstein; Els dimonis; El comte Drácula; Vampir-Cuadecuc; Jack l'esbudellador; La dona vampir; El sàdic de Nôtre-Dame; Snakewoman i Els depredadors de la nit.
En respondre sobre per què no li agraden les seves pel·lícules, ha assenyalat que prefereix les de John Ford, com El ceps de la ira, i ha agregat que "mai he fet una bona, bona pel·lícula", encara que, ha prosseguit, "he realitzat algunes que no estan malament, tenint en compte que tampoc no m'han donat res".
Molt satisfet d'estar al capital catalana, "amb la que mantinc una relació llarguíssima, amb trobades i desencontres com si fóssim promesos", ha remarcat que "sempre m'he portat millor amb gent d'aquí que amb la de Madrid", ciutat en què va nàixer, però en la que no resideix i de la que avui ha sentenciat: "el millor de Madrid és anar-se".
Al seu parer, la capital d'Espanya "és una barreja de Vilaconills de baix i Chicago, quelcom monstruós i incomprensible, ple de prejudicis", mentre que Màlaga, la ciutat que va triar per a viure, és "igual d'inoperant que Madrid, però almenys el clima és millor, la gent és més simpàtica i està menys emprenyada".
Jesús Franco, que ha titllat de "follet" a Tarantino, començarà a rodar d'ací a un mes en Úbeda i Baeza (Jaén) La casa al costat del cementeri, una pel·lícula modesta, "que no compta amb cap estrella ni res, encara que els actors, que són el més important en la realització d'un film, ho van a fer molt bé". Després d'afirmar que és "incapaç" de realitzar una pel·lícula si no li agrada, avui ha mostrat la seva sorpresa perquè en el cicle de Barcelona es programi Crits a la nit perquè "és una pel·lícula que no puc suportar".

Agència EFE