El cineasta Jesús Franco, que demà inaugurarà a Barcelona un cicle que li dedica la Filmoteca de Catalunya, ha assegurat avui que no li agrada cap de les 206 pel·lícules que ha rodat al llarg de la seva dilatada trajectòria, ja que "les que m'agraden són les de John Ford".
Acompanyat pel director de la Filmoteca, Roc Vilas, Franco, que enguany celebrarà el seu 77 aniversari, ha fet gala, una vegada més, del seu caràcter més provocatiu durant una roda de premsa en què, a més d'assenyalar que "a algunes de les meves pel·lícules els tinc més mania que a altres", ha remarcat que per a ell "el més important que hi ha en el món és el cinema, i, per descomptat, poder fer-ho".
Autor de culte, reconegut com el patriarca de l'erotisme i del terror, admirat per personatges com Quentin Tarantino o Álex de l'Església, el també músic és avui un home a qui li costa caminar, però que no para de rodar nous films i idear noves històries, "sempre fora del sistema". "Ja sé que sóc caracollons", ha postil·lat.
El cicle de la Filmoteca dedicat a Jesús Franco, entre demà i el 22 de març, s'inaugurarà amb la projecció de Miss Mort, de 1965, i prosseguirà amb altres 17 films, entre els que s'inclou el Don Quixot, d'Orson Welles, que va muntar Franco. Altres pel·lícules del cicle seran Rififí a la ciutat; 99 dones; Justine; Eugenie; Estampes guipuscoanes; Célestine, bonne à tout faire; La maledicció de Frankenstein; Els dimonis; El comte Drácula; Vampir-Cuadecuc; Jack l'esbudellador; La dona vampir; El sàdic de Nôtre-Dame; Snakewoman i Els depredadors de la nit.
En respondre sobre per què no li agraden les seves pel·lícules, ha assenyalat que prefereix les de John Ford, com El ceps de la ira, i ha agregat que "mai he fet una bona, bona pel·lícula", encara que, ha prosseguit, "he realitzat algunes que no estan malament, tenint en compte que tampoc no m'han donat res".
Molt satisfet d'estar al capital catalana, "amb la que mantinc una relació llarguíssima, amb trobades i desencontres com si fóssim promesos", ha remarcat que "sempre m'he portat millor amb gent d'aquí que amb la de Madrid", ciutat en què va nàixer, però en la que no resideix i de la que avui ha sentenciat: "el millor de Madrid és anar-se".
Al seu parer, la capital d'Espanya "és una barreja de Vilaconills de baix i Chicago, quelcom monstruós i incomprensible, ple de prejudicis", mentre que Màlaga, la ciutat que va triar per a viure, és "igual d'inoperant que Madrid, però almenys el clima és millor, la gent és més simpàtica i està menys emprenyada".
Jesús Franco, que ha titllat de "follet" a Tarantino, començarà a rodar d'ací a un mes en Úbeda i Baeza (Jaén) La casa al costat del cementeri, una pel·lícula modesta, "que no compta amb cap estrella ni res, encara que els actors, que són el més important en la realització d'un film, ho van a fer molt bé". Després d'afirmar que és "incapaç" de realitzar una pel·lícula si no li agrada, avui ha mostrat la seva sorpresa perquè en el cicle de Barcelona es programi Crits a la nit perquè "és una pel·lícula que no puc suportar".
Acompanyat pel director de la Filmoteca, Roc Vilas, Franco, que enguany celebrarà el seu 77 aniversari, ha fet gala, una vegada més, del seu caràcter més provocatiu durant una roda de premsa en què, a més d'assenyalar que "a algunes de les meves pel·lícules els tinc més mania que a altres", ha remarcat que per a ell "el més important que hi ha en el món és el cinema, i, per descomptat, poder fer-ho".
Autor de culte, reconegut com el patriarca de l'erotisme i del terror, admirat per personatges com Quentin Tarantino o Álex de l'Església, el també músic és avui un home a qui li costa caminar, però que no para de rodar nous films i idear noves històries, "sempre fora del sistema". "Ja sé que sóc caracollons", ha postil·lat.
El cicle de la Filmoteca dedicat a Jesús Franco, entre demà i el 22 de març, s'inaugurarà amb la projecció de Miss Mort, de 1965, i prosseguirà amb altres 17 films, entre els que s'inclou el Don Quixot, d'Orson Welles, que va muntar Franco. Altres pel·lícules del cicle seran Rififí a la ciutat; 99 dones; Justine; Eugenie; Estampes guipuscoanes; Célestine, bonne à tout faire; La maledicció de Frankenstein; Els dimonis; El comte Drácula; Vampir-Cuadecuc; Jack l'esbudellador; La dona vampir; El sàdic de Nôtre-Dame; Snakewoman i Els depredadors de la nit.
En respondre sobre per què no li agraden les seves pel·lícules, ha assenyalat que prefereix les de John Ford, com El ceps de la ira, i ha agregat que "mai he fet una bona, bona pel·lícula", encara que, ha prosseguit, "he realitzat algunes que no estan malament, tenint en compte que tampoc no m'han donat res".
Molt satisfet d'estar al capital catalana, "amb la que mantinc una relació llarguíssima, amb trobades i desencontres com si fóssim promesos", ha remarcat que "sempre m'he portat millor amb gent d'aquí que amb la de Madrid", ciutat en què va nàixer, però en la que no resideix i de la que avui ha sentenciat: "el millor de Madrid és anar-se".
Al seu parer, la capital d'Espanya "és una barreja de Vilaconills de baix i Chicago, quelcom monstruós i incomprensible, ple de prejudicis", mentre que Màlaga, la ciutat que va triar per a viure, és "igual d'inoperant que Madrid, però almenys el clima és millor, la gent és més simpàtica i està menys emprenyada".
Jesús Franco, que ha titllat de "follet" a Tarantino, començarà a rodar d'ací a un mes en Úbeda i Baeza (Jaén) La casa al costat del cementeri, una pel·lícula modesta, "que no compta amb cap estrella ni res, encara que els actors, que són el més important en la realització d'un film, ho van a fer molt bé". Després d'afirmar que és "incapaç" de realitzar una pel·lícula si no li agrada, avui ha mostrat la seva sorpresa perquè en el cicle de Barcelona es programi Crits a la nit perquè "és una pel·lícula que no puc suportar".
Agència EFE
