Sangoneres

Prevenen la gangrena i restableixen la circulació i la pressió sanguínies.

En el segle XVIII alguns metges recomanaven als seus pacients que mengessin polls. Un cert Lesser afirmava que aquests molestos insectes eren el millor remei per a les malalties hepàtiques i que podien curar la icterícia. La posologia? Nou polls, en una sola presa, abans de les menjars. Podem riure'ns, però avui en dia en els hospitals de més de 30 països s'usen sangoneres, en particular l'espècie Hirudo medicinalis. El seu ús res té a veure amb les famoses ‘sagnies’: aquests animalets prevenen la gangrena, restableixen la circulació i pressió sanguínies i descongestionen els gots extraient la sang sobrant. Això les converteix en uns sers molt útils en cirurgia reparadora i plàstica.
El 1994, científics de la Universitat de Bergen, Noruega, publicaven en la prestigiosa British Medical Journal que estos bavosos animals canviaven el seu procedir alimentari si se els exposava a la cervesa irlandesa Guinness Stout o l'alemanya Hansa Bock, presentant un «comportament erràtic» sobre el braç després de submergir-les tres vegades en les cerveses.
I la Guinness els afectava més. A més d'emborratxar-les, també les exposaven a un braç untat amb all: els pobres bestioletes abandonaven aquest món a les dos hores i mitja. Per raons ètiques, van cancel·lar l'experiment.
Això va portar a un dels autors, Baerheim A. Sandvik, a explorar si l'all és un arma eficaç contra els vampirs. Sota el títol Protegeix l'all contra els vampirs? Un estudi experimental, va publicar els seus resultats en la revista mèdica noruega Tidsskr Nor Laegeforen.
Davant de l'escassetat de dràcules per a l'experiment, l'autor va tirar mà de les seves cosines menors: si es posava davant d'elles una mà neta i una altra untada amb all, preferien la segona. «Aquest estudi indica que l'all possiblement atregui als vampirs. Per a evitar una evolució semblant a la dels Balcans, en Noruega haurien de ser preses en consideració mesures de restricció en l'ús de l'all», concloïa el científic.

Miguel Ángel Sabadell. "20 minutos".