El terme ''vampir'' no apareix en català en un diccionari fins l'any 1864, en la segona edició del 'Diccionari de la llengua catalana (1), per influència sobretot espanyola. En aquests cas havia arribat procedent del francès i abans de l'alemany. Després de 1718 el tractat de Pau de Passarowitz algunes part de Sèrbia passaren a ser controlades per l'Imperi austrohongarès. Els oficials militars encarregats d'administrar els territoris recentment conquerits notaren que els habitants de la zona practicaven l'exhumació i "execució de vampirs". Aquests informes realitzats entre 1725 i 1732 que incloïen el terme ''vampir'' van rebre un amplia publicitat (2).
Existeixen moltes teories per a explicar l'origen de la paraula, però l’únic que sabem segur és que va arribar del serbocroat вампир/vampir (3) (4) (5) (6) o de l'hongarès vámpír (7) (8) (9).
Existeixen moltes teories per a explicar l'origen de la paraula, però l’únic que sabem segur és que va arribar del serbocroat вампир/vampir (3) (4) (5) (6) o de l'hongarès vámpír (7) (8) (9).
Notes
(1) Jordi Ardanuy. Magia Póstuma dentro y fuera de Espanya. Barcelona, Luna Negra, 1994, p. 93, isbn 84-87404-40-8.
(2) Paul Barber. Vampires, Burial and Death: Folklore and Reality. Nova York: Yale University Press, 1988, p. 5, isbn=0-300-04126-8
(3) “Vampire”. Merriam-Webster Online Dictionary. http://www.merriamwebster.com/dictionary/vampire (data d’accés 18 de desembre de 2007)
(4) Trésor de la Langue. http://atilf.atilf.fr/dendien/scripts/fast.exe?mot=vampire (data d’accés 18 de desembre de 2007)
(5) A. Dauzat. Dictionnaire étymologique. París: Librairie Larousse, 1938
(6) Peter Weibel. Phantom Painting - Reading Reed: Painting between Autopsy and Autoscopy. David Reed's Vampire Study Center, http://thegalleriesatmoore.org/publications/vampirestudy/weiben12.shtm (data d’accés 18 de desembre de 2007)
(7) The Concise Oxford Dictionary of Current English, 1955.
(8) Online Etymology Dictionary. http://www.etymonline.com/index.php?l=v (data d’accés 18 de desembre de 2007)
(9) Joan Corominas i Vigneaux. Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana. Barcelona: Curials Edicions, 1980
