Atractius joves de 17 anys, amb la pell molt pàl·lida, que estudien a l'institut d'un poble plujós al nord-oest dels EUA i es conformen amb la sang d'animals, reprimint el seu instint de beure sang humana. Així són els nous vampirs que triomfen al segle XXI, imaginats per l'escriptora Stephanie Meyer en una novel·la, Crepuscle (editada per Alfaguara), de la qual s'han venut 25 milions d'exemplars i que s'ha editat en 37 països. El llibre és la primera part d'una tetralogia, i la seva adaptació cinematogràfica arriba avui a les pantalles catalanes (en versió castellana i original) convertida també en un fenomen: porta recaptats 120 milions de dòlars als EUA.
Crepuscle representa l'enèsima resurrecció de la llegenda dels xucladors de sang al cinema. Cada generació ha tingut el seu vampir preferit: el Nosferatu expressionista de Murnau (1922); els Dràcules de Bela Lugosi (anys 30 i 40) i Christopher Lee (anys 50 i 60), el Nosferatu de Klaus Kinski i Werner Herzog (1978), el tràgic i romàntic Gary Oldman al Dràcula de Coppola (1992); els Tom Cruise i Brad Pitt d'Entrevista amb el vampir (1994). Tot plegat, reformulacions cinematogràfiques d'un mite que té com a gran referent literari el Dràcula de Bram Stoker (1897), però que és tan antic com la humanitat. En concret, els vampirs occidentals tenen una forta empremta de l'imaginari cristià de l'Europa medieval, sobretot de l'Església ortodoxa que predomina als Balcans, la terra de Dràcula: mentre per a l'Església romana el mort incorrupte és signe de santedat, per a l'ortodoxa té un caràcter demoníac.
Però Edward, Alice i el doctor Carlisle Cullen, els vampirs de Crepuscle, no són gaire demoníacs. Només n'hi ha un parell de malvats, és a dir, que beuen sang humana, i que fan de dolents de la pel·lícula, amenaçant la vida de la protagonista, la humana Bella Swan.
Si Nosferatu bevia de referents i moviments artístics tan poderosos com Bram Stoker i l'expressionsime alemany, Crepúsculo s'inspira en una novel·la d'entreteniment (per no dir d'un valor literari nul) d'una autora que s'inspira en un somni i es vanta d'haver llegit un munt de vegades Donetes, el clàssic de Louisa May Alcott. L'estètica i la música del film tenen molt a veure amb els emos, tribu urbana que pregona una actitud fatalista i autocompassiva, i situa l'estètica i el rock gòtics entre les seves preferències. Amb tot, s'ha de dir que un èxit de la dimensió de Crepuscle no es pot atribuir a la connexió amb una tribu urbana, ni amb els adolescents a qui tant han agradat els llibres. Segons estadístiques de l'estrena als EUA, un 75% de l'audiència eren noies, i un 45% dels espectadors superaven els 25 anys. Els fenòmens de taquilla són sempre intergeneracionals.
Bernat Salva. Avui.
Crepuscle representa l'enèsima resurrecció de la llegenda dels xucladors de sang al cinema. Cada generació ha tingut el seu vampir preferit: el Nosferatu expressionista de Murnau (1922); els Dràcules de Bela Lugosi (anys 30 i 40) i Christopher Lee (anys 50 i 60), el Nosferatu de Klaus Kinski i Werner Herzog (1978), el tràgic i romàntic Gary Oldman al Dràcula de Coppola (1992); els Tom Cruise i Brad Pitt d'Entrevista amb el vampir (1994). Tot plegat, reformulacions cinematogràfiques d'un mite que té com a gran referent literari el Dràcula de Bram Stoker (1897), però que és tan antic com la humanitat. En concret, els vampirs occidentals tenen una forta empremta de l'imaginari cristià de l'Europa medieval, sobretot de l'Església ortodoxa que predomina als Balcans, la terra de Dràcula: mentre per a l'Església romana el mort incorrupte és signe de santedat, per a l'ortodoxa té un caràcter demoníac.
Però Edward, Alice i el doctor Carlisle Cullen, els vampirs de Crepuscle, no són gaire demoníacs. Només n'hi ha un parell de malvats, és a dir, que beuen sang humana, i que fan de dolents de la pel·lícula, amenaçant la vida de la protagonista, la humana Bella Swan.
Si Nosferatu bevia de referents i moviments artístics tan poderosos com Bram Stoker i l'expressionsime alemany, Crepúsculo s'inspira en una novel·la d'entreteniment (per no dir d'un valor literari nul) d'una autora que s'inspira en un somni i es vanta d'haver llegit un munt de vegades Donetes, el clàssic de Louisa May Alcott. L'estètica i la música del film tenen molt a veure amb els emos, tribu urbana que pregona una actitud fatalista i autocompassiva, i situa l'estètica i el rock gòtics entre les seves preferències. Amb tot, s'ha de dir que un èxit de la dimensió de Crepuscle no es pot atribuir a la connexió amb una tribu urbana, ni amb els adolescents a qui tant han agradat els llibres. Segons estadístiques de l'estrena als EUA, un 75% de l'audiència eren noies, i un 45% dels espectadors superaven els 25 anys. Els fenòmens de taquilla són sempre intergeneracionals.
Bernat Salva. Avui.
