Dom Augustin Calmet (1672-1757) publica Dissertation sur les apparitions des esprits et sur les vampires et revenants, una raríssima edició d'aquest home que era un erudit benedictí francès.
Les seves obres foren de tema molt divers i una de les més destacables és el Dictionaire historique, critique, chronologique, géographique et littéral de la Bible, en quatre volums, publicada a París el 1720. Però en el llibre primer esmentat dedica tot un seguit de pàgines als Vampirs d'Hongria i dels països dels voltants... «En aquesta època (el segle XVIII), un altre drama s'ha estat produint al llarg d'una seixantena d'anys a Hongria, Moravia, Silèsia i Polònia; es parla d'homes que moriren mesos o anys enrere i que caminen i parlen novament i persegueixen homes i animals, van pels poblets, xuclen la sang dels seus parents fins que aquests es posen malalts o moren, i no existeix més que un mitjà per a l'alliberament del poble de tan perillós assot: Els cadàvers han de ser exhumats, empalats en una estaca i decapitats i llavors cal arrabassar el seu cor o cremar el seu cos. Aquests espectres són anomenats vampirs...». La paraula vampir, de l'alemany, són grans ratapinyades que poden midar fins a 75 centímetres d'envergadura i que es nodreixen amb fruites, insectes i, ocasionalment, xuclen la sang de l'home i dels animals adormits. Al mateix temps, la creença popular del cadàver que surt de la tomba i xucla la sang dels vius es troba a molts indrets d'Europa. Familiarment, aquest mot s'aplica també a la persona que s'enriqueix amb el treball d'altri. Però són aquests monstres nocturns eixits dels cementiris que han atret l'atenció dels escriptors, i dels quals, el més conegut és el Comte Dràcula, de Bram Stocker. Igualment tocaren el tema Lawrence Durrell, Sheridan Le Fanu, Theophile Gautier, Edgar Allan Poe, Simon Raven, Guy de Maupassant, E. F. Benson, Sir Arthur Conan Doyle, Robert Bloch, Nicolai Gogol, E. C. Tubb, Luigi Capuana, Ray Bradbury... i algun altre. És curiós que la 'ratapinyada' en general no gaudeixi de grans simpaties entre les cultures del nord mentre que aquí, a la Mediterrània, i concretament a Mallorca, és símbol de bon auguri, motiu pel qual, el rei Jaume I la posava en els seus escuts d'armes. És clar que aquí no hi ha ratapinyades 'vampirs' com a altres indrets com Sud-Amèrica, per exemple. Bram Stocker, quan en els acabaments del segle XIX, va concebre i escriure Dràcula, la seva fantasia aconseguí molt més del que s'havia proposat i creà un món d'éssers misteriosos que realitzaren el miracle de fer estremir els lectors primer i els espectadors de cinema anys després. Estremir a causa de la fondària imaginativa i literària de la seva fantasmagòrica narració i que féu dubtar tothom de si realment existeix el 'vampir' que sobreviu a través dels segles i s'alimenta amb aquesta substància vital que és la sang humana.
Miquel Ferrà i Martorell, Diari de Balears, 17-02-2000
