La regió de Silèsia confina amb el nord de Bohèmia i Moràvia. Avui dia, la seva major part pertany a l'estat de Polònia. Hi ha relats documentals de revinguts* físics que es remunten al segle XVI, encara que naturalment encara no s'usa el terme vampir. .
Una d'aquestes històries passà el 1591 a la ciutat de Breslau, Silèsia. Un sabater va acabar amb la seva vida tallant-se la gola. Però un sabater com ell de Breslau en aquella època era relativament benestant i, la família, alarmada per les repercussions socials, va encobrir aquesta la desgràcia argumentant que havia mort d'un atac, per assegurar-se així també una cristiana sepultura, ja que davant els ulls de l'Església el suïcida estava condemnat. No obstant això, alguns veïns van sospitar d'una mort insòlita i van començar els rumors. Al poc temps es va entaular una disputa entre els veïns, les autoritats i la família del mort perquè es volia exhumar el cos ja que de nit apareixia pels carrers l'espectre del sabater. Visitava les cases dels habitants del poble i els intentava ofegar. El terror va continuar durant mesos per la qual cosa les autoritats van decidir exhumar la tomba del sabater.
El cos del vampir va ser desenterrat el 18 d'abril de 1582. Es va descobrir que no patia cap signe de descomposició. No obstant això, tenia una marca en forma d'una rosa en un dels polzes del peu. No servia de res perquè igualment intentava d’ofegar a més víctimes.
La vídua, pressionada pels seus veïns, es va presentar davant el magistrat local i va confessar les veritables circumstàncies de la mort del seu marit. El 7 de maig, el vampir va ser exhumat de nou. Aquesta vegada li van ser tallats, els braços, les cames i el cap i li van arrencar el cor, que semblava sencer i ben fresc. El cos va ser incinerat. L'espectre del sabater mai més va ser vist.
L’esdeveniment es descriu amb més detalls a l’article de l’investigador català Jordi Ardanuy ‘El cas del sabater de Silèsia’ (2007).
* Utilitzem el terme revingut en un sentit equivalent com el del francès revenant tal i com han marcat les traduccions de Jordi Ardanuy a qui considerem l'autoritat en el tema en llengua catalana.
