La Filmoteca de Catalunya dedica un cicle al director Jesús Franco, icona del cinema de terror de sèrie B

El cineasta Jesús Franco, que demà inaugurarà a Barcelona un cicle que li dedica la Filmoteca de Catalunya, ha assegurat avui que no li agrada cap de les 206 pel·lícules que ha rodat al llarg de la seva dilatada trajectòria, ja que "les que m'agraden són les de John Ford".
Acompanyat pel director de la Filmoteca, Roc Vilas, Franco, que enguany celebrarà el seu 77 aniversari, ha fet gala, una vegada més, del seu caràcter més provocatiu durant una roda de premsa en què, a més d'assenyalar que "a algunes de les meves pel·lícules els tinc més mania que a altres", ha remarcat que per a ell "el més important que hi ha en el món és el cinema, i, per descomptat, poder fer-ho".
Autor de culte, reconegut com el patriarca de l'erotisme i del terror, admirat per personatges com Quentin Tarantino o Álex de l'Església, el també músic és avui un home a qui li costa caminar, però que no para de rodar nous films i idear noves històries, "sempre fora del sistema". "Ja sé que sóc caracollons", ha postil·lat.
El cicle de la Filmoteca dedicat a Jesús Franco, entre demà i el 22 de març, s'inaugurarà amb la projecció de Miss Mort, de 1965, i prosseguirà amb altres 17 films, entre els que s'inclou el Don Quixot, d'Orson Welles, que va muntar Franco. Altres pel·lícules del cicle seran Rififí a la ciutat; 99 dones; Justine; Eugenie; Estampes guipuscoanes; Célestine, bonne à tout faire; La maledicció de Frankenstein; Els dimonis; El comte Drácula; Vampir-Cuadecuc; Jack l'esbudellador; La dona vampir; El sàdic de Nôtre-Dame; Snakewoman i Els depredadors de la nit.
En respondre sobre per què no li agraden les seves pel·lícules, ha assenyalat que prefereix les de John Ford, com El ceps de la ira, i ha agregat que "mai he fet una bona, bona pel·lícula", encara que, ha prosseguit, "he realitzat algunes que no estan malament, tenint en compte que tampoc no m'han donat res".
Molt satisfet d'estar al capital catalana, "amb la que mantinc una relació llarguíssima, amb trobades i desencontres com si fóssim promesos", ha remarcat que "sempre m'he portat millor amb gent d'aquí que amb la de Madrid", ciutat en què va nàixer, però en la que no resideix i de la que avui ha sentenciat: "el millor de Madrid és anar-se".
Al seu parer, la capital d'Espanya "és una barreja de Vilaconills de baix i Chicago, quelcom monstruós i incomprensible, ple de prejudicis", mentre que Màlaga, la ciutat que va triar per a viure, és "igual d'inoperant que Madrid, però almenys el clima és millor, la gent és més simpàtica i està menys emprenyada".
Jesús Franco, que ha titllat de "follet" a Tarantino, començarà a rodar d'ací a un mes en Úbeda i Baeza (Jaén) La casa al costat del cementeri, una pel·lícula modesta, "que no compta amb cap estrella ni res, encara que els actors, que són el més important en la realització d'un film, ho van a fer molt bé". Després d'afirmar que és "incapaç" de realitzar una pel·lícula si no li agrada, avui ha mostrat la seva sorpresa perquè en el cicle de Barcelona es programi Crits a la nit perquè "és una pel·lícula que no puc suportar".

Agència EFE

Desig de sang

La mirada del vampir
Vicenç Villatoro
Barcanova. Barcelona, 2006
 

No és Dràcula només. Arreu i des de l'inici dels temps, de les illes gregues a Haití, de Ceilan a Transsilvània, les tradicions populars han parlat de morts vivents que es passegen entre els humans per xuclar-los la vida o per oferir-los l'eternitat. El mite del vampir és universal i etern. De vegades és el símbol del mal. De vegades és la metàfora de la soledat i de la infelicitat: aquell que mata tot el que s'estima. De vegades, el vampir és l'habitant de l'altre món que està, camuflat i ocult, a l'interior del nostre.
L'escriptor i periodista Vicenç Villatoro, autor d'una dotzena de novel·les i guardonat amb els principals premis de la literatura catalana, ens presenta ara un curiós llibre que aplega un conjunt de textos de gèneres diferents, des del poema a l'article científic, passant pel conte, el pamflet polític i el discurs funerari. No es tracta, per tant, d'un llibre de literatura fantàstica, com podria semblar a primera vista, sinó d'un esplèndid recull de mirades sobre el mite del vampir.
Fruit d'una extensa documentació i escrit amb una prosa rica i evocativa, que captura immediatament el lector, La mirada del vampir és una passejada per la devastació i la supervivència, amb la història mundial com a teló de fons. Se'ns barregen els vampirs amb la descoberta d'Amèrica, la Revolució Francesa, les dictadures comunistes i la guerra dels Balcans.
El xuclador de sang esdevé imatge de moltes coses: la destrucció d'allò que s'estima, la immortalitat, l'erudició, la fam de sang aliena... El llibre inclou, fins i tot, un comunicat de premsa de l'Associació de Vampirs de Transsilvània protestant per la proliferació de comèdies de vampirs, ja que, segons ells, l'ús de l'ésser del taüt per tal d'aconseguir efectes còmics fàcils banalitza els grans misteris amb els quals es vincula la seva existència.
Un cop xuclada fins a l'última lletra del llibre, el lector es qüestionarà quina part de l'ésser humà també esdevé un vampir. Aquesta criatura de la nit no només viu amb la condemna de ser insaciable, sinó que posseeix també una psicologia més avançada amb la qual pot inventar sentiments i assumir-los ad hoc en la mesura justa de les pròpies necessitats. Serem tots vampirs en un futur?

Anna Tomàs, "Avui Cultura"

Conclou rodatge de pel·lícula sobre Bela Lugosi, actor que va encarnar Dràcula

El cineasta romanès Florí Iepan ha conclòs el rodatge de la seva nova pel·lícula, un docudrama sobre la vida i l'obra de l'actor hongarès Bela Lugosi, qui mig segle després de la seua mort continua sent la imatge emblemàtica del comte Dràcula per haver encarnat amb major verisme a aquest personatge en la pantalla.
Segons un comunicat difós avui a Bucarest pels productors de la pel·lícula, un consorci internacional amb capital d'Alemanya, França, Àustria, Holanda i Finlàndia, el projecte del director de cinema romanès, guanyador de nombrosos premis amb diversos dels seus 40 documentals, va ser molt ben acollit des d'un principi i s'espera que funcioni en taquilla.
Sota el Títol 'Lugosi: The fallen vampire', Iepan presenta una col·lecció d'imatges cèlebres junt amb testimonis inèdits sobre la vida i la creació artística de l'actor hongarès, nascut a la localitat de Lugoj (llavors pertanyent a l'imperi austrohongarès, i avui situada a l'oest de Romania), i que al final dels seus dies va mostrar cert desequilibri en considerar-se la reencarnació mateixa del comte Dràcula.
Iepan refà el camí de Lugosi des de la seua localitat natal a Budapest i Hollywood, i segueix els seus passos en el món del cinema, des del paper de Jesús al de Dràcula, Que el va fer cèlebre per sempre.
Destaca el moment en què aquest actor, completament desconegut quan arriba a Hollywood, és triat per a protagonitzar 'Dràcula', de Ted Browning, una producció de 1931 dels estudis Universal, fet que el convertirà en tot un símbol de la història del setè art.
Iepan desxifra també les claus de com Lugosi aconsegueix convertir el noble sanguinari romanès en tot un símbol d'atracció sexual en aquella cinta de Browning que es va iniciar amb un gran desplegament de mitjans i va acabar amb un pressupost reduït.
Inèdits testimonis d'actors i directors que van treballar amb Lugosi, com a Borís Karloff, que va encarnar Frankenstein, i Istvan Szabo, el realitzador de 'Mephisto', enriqueixen també aquesta cinta la data d'estrena de la qual encara no ha sigut anunciada.

Agència EFE

Una ressenya de “Els Malson dels nostres avis”

El diari “Avui” ha publicat una ressenya sobre un llibre de Sebastià Roig, que repassa el gènere fantàstic en els cinemes de Catalunya d’inicis del segle XX.
El llibre passa revista té en compte tant la producció com la recepció i influència d'obres estrangeres de diversos subgèneres: animals monstruosos, vampirs, fantasmes, genis del mal, savis bojos, móns perduts.
El principal corpus del llibre el forma la reproducció i el comentari de les crítiques de cinema aparegudes, en el moment de l'estrena, Però també inclou suggerents connexions entre escriptors com Joaquim Ruyra i Bram Stoker, Edgar Allan Poe i Raimon Casellas o Henry Rider Haggard i Jacint Verdaguer, una entrevista amb el dibuixant Alfons Figueras -incondicional aficionat del gènere- i una gran quantitat d'il·lustracions procedents de la col·lecció del cinèfil i impressor Lluís Benejam.

Un article sobre el fals comte Estruch

La revista espanyola d’ocultisme i Nova era Más Allá ha publicat en el número de gener un breu article de l’escriptor barceloní Miguel Aracil titulat “La esposa del conde-vampiro”, on insisteix en la falsa llegenda del vampir Estruch, aquest cop basant-se suposadament en els estudis de Josep Puig i Cadafalc sobre l’església de Sant Feliu a Girona.

L’article no afegeix absolutament res de nou respecte a les fantasies ja publicades fa anys per Jordi Ardanuy en el llibre en castellà, ara objecte de culte entre els amants del tema, “Vampirs: màgia pòstuma dins i fora d’Espanya” (Flo, Ferran y Ardanuy, Vampiros. Barcelona: La Luna Negra, 1994).

Festival de Cinema fantàstic de Brussel·les 2007

Segurament els fans dels temes sobrenaturals voldran anar a la capital de Flandes del 5 al 17 d’abril durant la cita anual del Festival Internacional de cinema fantàstic de Brussel·les (Brussels International Festival of Fantastic Film).
El festival explora els films terror, els fenòmens sobrenaturals, al ciència ficció a més de comptar amb variats esdeveniments paral·lels.
Enguany inclouen un concurs de pintura de cossos un ball vampíric i una inusual passarel·la de models. Tampoc hi falta espai per als manga i per als curts, amb diversos premis per a cada categoria.
Amb més de 150 produccions, sèries adaptades per a infants, el festival és l’excusa perfecta per a estar un cap de setmana a Brussel·les.