Una història de vampirs de Faulkner al cinema

Una narració sobre vampirs escrita en broma pel premi Nobel de literatura William Faulkner és objecte una producció de 60 milions d’euros a Hollywood. La història titulada «Dreadful Hollow», sobre una comtessa malèfica de l’europa de l’est que ataca a un jove visitant en la seva mansió de l’Anglaterra victoriana.

La prova del cavall en el cementiri (Calmet)

Carta d'un home honrat i molt instruït respecte les aparicions

Estimat cosí, desitgeu ser informat del que passa a Hongria amb certes aparicions, que maten molta gent en aquests països d’allà. Jo us en puc parlar sàviament, ja que he estat diversos anys en aquests indrets, i sóc curiós per naturalesa.
He sentit durant la meva vida contar una infinitat d'històries o pretesos fets sobre els esperits i els sortilegis, però de mil, a penes puc tenir fer en una. No es pot ser massa circumspecte sobre aquesta qüestió, sense córrer el risc de ser-ne massa ingenu. Tanmateix hi ha certs fets tan verificats que no es pot dispensar de creure'ls. Quant a les aparicions d'Hongria heus aquí com hi passa la cosa.
Una persona es troba atacada de llangor, perd l'apetit, aprima a cop d'ull, i al final de vuit o deu dies, de vegades quinze, mor sense febre ni cap més símptoma que la magror i la dessecació. Es diu en aquell país que és una aparició (un que retorna) i li xucla la sang. Dels que són atacats d'aquesta malaltia, la majoria creuen veure un espectre blanc que els segueix arreu, com l'ombra fa amb el cos.
Quan érem a la zona dels valacs en el Banat de Temesvar, dos cavallers de la companyia del qual jo era oficial, van morir d'aquesta malaltia i alguns altres, que foren també atacats haguessin mort igualment, si no fos per un caporal de la nostra companyia que va parar la malaltia executant el remei que la gent del país utilitza per això. És molt particular, encara que infal·lible, i mai no l'he llegit en cap ritual. L'heus aquí :
S'escull un noi jove noi en edat a no haver fet mai ús del seu cos, és a dir que es creu que és verge. Es fa pujar a pèl sobre un cavall que mai ha donat senyal de flaquesa i absolutament negre, se’l fa passejar al cementiri i passar sobre totes les fosses; aquella on l'animal es nega a passar, malgrat força cops de fuet que se li concedeixen, és considerada omplerta de vampirs ; s'obre aquesta fossa, i s'hi troba un cadàver tan gras i tan bonic com si fos un home feliçment i tranquil·lament adormit; es talla el coll del cadàver d'un cop de fanga, del qual surt una sang ben bonica i vermella i en quantitat. Es juraria que és un home dels més sans i vius que es degollen. Llavors, s'omple la fossa de nou, i es pot considerar que la malaltia pararà i que tot aquells que n'eren atacats recobrin les seves forces poc a poc, com la gent que eludeix una llarga malaltia i que ha estat extenuada durant força temps.

Augustin Calmet. “Dissertació sobre les aparicions dels esperits”, París 1751.

El cas de Pere Plogojovitz a Kisilova, Sèrbia (1725)

Després doncs que s’exhumés el cadàver, es va trobar que el seu cos no exhalava cap mala olor, que es trobava sencer i com el d’un ésser viu, tret de la punta del nas que semblava una mica pansit i dissecat.
Que els seus cabells i la seva barba estaven crescuts, i que en el lloc de les seves ungles que havien caigut, n'havien sortit de noves; que sota la seva primera pell, que semblava com morta i blanquinosa, semblava sortir-ne una de sana i de color natural, i els seus peus i mans estaven sencers com els d’un home ben viu.
Es van fixar també en la seva boca amb sang molt fresca, i amb la indignació de tot el públic, es va enviar de seguida buscar una estaca ben punxeguda, que van enfonsar al pit del vampir, d’on sortir gran quantitat de sang fresca i vermella, igual com pel nas i la boca.
Després d'allò els pagesos van posar el cos sobre una foguera, i el van reduir a cendres .

Augustin Calmet. “Dissertació sobre les aparicions dels esperits”, París 1751.

Sobre les “Cròniques vampíriques” de l’Anne Rice

Transcric un fragment de la Viquipèdia en espanyol (12 de març de 2007) sobre l’obra de l’Anne Rice que en sembla força encertat.

“La més important recuperació del mite del vampir es va produir a finals del segle passat. Una Escriptora nord-americana anomenada Anne Rice va publicar les Cròniques Vampíriques, una trilogia composta per les novel·les Entrevista amb el Vampir, Lestat el Vampir i la Reina dels Condemnats, que després, donat el seu enorme èxit comercial i cinematogràfic, ha continuat amb seqüeles com Memnoch el diable i Armand el Vampir. Les Cròniques Vampíriques constitueixen l'últim gran èxit d'aquest personatge, que ha demostrat una vegada més estar tan d'actualitat com sempre.
No obstant, els vampirs de les Cròniques són éssers de ficció adaptats al gust pusil·lànime de les societats contemporànies, totalment faltats de la maligna crueltat sense remordiments d'un Vlad Tepes. En les “Cròniques”, els vampirs se'ns mostren com uns ens elitistes, postmoderns i confusos, només una mica pervertits, amb sentiments de culpabilitat i humanitzats, aptes per a tots els públics, submergits en el pensament filosòfic de la Nova Era. No destil·len les gotes de maldat en estat pur que, en totes les cultures i civilitzacions, caracteritzen el Draculae, el Drac, el dimoni."

Intenten perforar el cadàver de Milosevic

Un individu va intentar perforar amb una estaca el cor del cadàver de l'antic president de Sèrbia Slobodan Milosevic. Alguns mitjans l'han vinculat amb caçadors de vampirs.
En una regió amb tantes tradicions mil·lenàries de sang i de llegendes sobre vampirs, com la balcànica no semblen estranyes coses com aquesta. El singular és que el profanador hagi atemptat contra el cadàver de l'antic president serbi, Slodoban Milosevic, en un intent d'assegurar-se que l'esperit maligne de l’antic president no tornarà a la vida.
Això és precisament el que ha portat a alguns mitjans a vincular el profanador amb algun tipus de grup de caçadors de vampirs, segons informa segons informa 20minutos.és citant fonts de l'agència AP Belgrad.
S'ha destacat també el fet curiós que l'autor dels fets, Miroslav Milosevic, tinga el mateix cognom que l’antic dirigent servi, que assegura que ho va fer per a molestar als seguidors, que estaven preparant-se per a celebrar el primer aniversari de la seva mort.
El Partit Socialista de Sèrbia, a qui pertanyia Milosevic, va condemnar l'acte de vandalisme, i va demanar que es castigui a Miroslav per "profanar la tomba d'un gran president i estadista".

Sangoneres

Prevenen la gangrena i restableixen la circulació i la pressió sanguínies.

En el segle XVIII alguns metges recomanaven als seus pacients que mengessin polls. Un cert Lesser afirmava que aquests molestos insectes eren el millor remei per a les malalties hepàtiques i que podien curar la icterícia. La posologia? Nou polls, en una sola presa, abans de les menjars. Podem riure'ns, però avui en dia en els hospitals de més de 30 països s'usen sangoneres, en particular l'espècie Hirudo medicinalis. El seu ús res té a veure amb les famoses ‘sagnies’: aquests animalets prevenen la gangrena, restableixen la circulació i pressió sanguínies i descongestionen els gots extraient la sang sobrant. Això les converteix en uns sers molt útils en cirurgia reparadora i plàstica.
El 1994, científics de la Universitat de Bergen, Noruega, publicaven en la prestigiosa British Medical Journal que estos bavosos animals canviaven el seu procedir alimentari si se els exposava a la cervesa irlandesa Guinness Stout o l'alemanya Hansa Bock, presentant un «comportament erràtic» sobre el braç després de submergir-les tres vegades en les cerveses.
I la Guinness els afectava més. A més d'emborratxar-les, també les exposaven a un braç untat amb all: els pobres bestioletes abandonaven aquest món a les dos hores i mitja. Per raons ètiques, van cancel·lar l'experiment.
Això va portar a un dels autors, Baerheim A. Sandvik, a explorar si l'all és un arma eficaç contra els vampirs. Sota el títol Protegeix l'all contra els vampirs? Un estudi experimental, va publicar els seus resultats en la revista mèdica noruega Tidsskr Nor Laegeforen.
Davant de l'escassetat de dràcules per a l'experiment, l'autor va tirar mà de les seves cosines menors: si es posava davant d'elles una mà neta i una altra untada amb all, preferien la segona. «Aquest estudi indica que l'all possiblement atregui als vampirs. Per a evitar una evolució semblant a la dels Balcans, en Noruega haurien de ser preses en consideració mesures de restricció en l'ús de l'all», concloïa el científic.

Miguel Ángel Sabadell. "20 minutos".

La Filmoteca de Catalunya dedica un cicle al director Jesús Franco, icona del cinema de terror de sèrie B

El cineasta Jesús Franco, que demà inaugurarà a Barcelona un cicle que li dedica la Filmoteca de Catalunya, ha assegurat avui que no li agrada cap de les 206 pel·lícules que ha rodat al llarg de la seva dilatada trajectòria, ja que "les que m'agraden són les de John Ford".
Acompanyat pel director de la Filmoteca, Roc Vilas, Franco, que enguany celebrarà el seu 77 aniversari, ha fet gala, una vegada més, del seu caràcter més provocatiu durant una roda de premsa en què, a més d'assenyalar que "a algunes de les meves pel·lícules els tinc més mania que a altres", ha remarcat que per a ell "el més important que hi ha en el món és el cinema, i, per descomptat, poder fer-ho".
Autor de culte, reconegut com el patriarca de l'erotisme i del terror, admirat per personatges com Quentin Tarantino o Álex de l'Església, el també músic és avui un home a qui li costa caminar, però que no para de rodar nous films i idear noves històries, "sempre fora del sistema". "Ja sé que sóc caracollons", ha postil·lat.
El cicle de la Filmoteca dedicat a Jesús Franco, entre demà i el 22 de març, s'inaugurarà amb la projecció de Miss Mort, de 1965, i prosseguirà amb altres 17 films, entre els que s'inclou el Don Quixot, d'Orson Welles, que va muntar Franco. Altres pel·lícules del cicle seran Rififí a la ciutat; 99 dones; Justine; Eugenie; Estampes guipuscoanes; Célestine, bonne à tout faire; La maledicció de Frankenstein; Els dimonis; El comte Drácula; Vampir-Cuadecuc; Jack l'esbudellador; La dona vampir; El sàdic de Nôtre-Dame; Snakewoman i Els depredadors de la nit.
En respondre sobre per què no li agraden les seves pel·lícules, ha assenyalat que prefereix les de John Ford, com El ceps de la ira, i ha agregat que "mai he fet una bona, bona pel·lícula", encara que, ha prosseguit, "he realitzat algunes que no estan malament, tenint en compte que tampoc no m'han donat res".
Molt satisfet d'estar al capital catalana, "amb la que mantinc una relació llarguíssima, amb trobades i desencontres com si fóssim promesos", ha remarcat que "sempre m'he portat millor amb gent d'aquí que amb la de Madrid", ciutat en què va nàixer, però en la que no resideix i de la que avui ha sentenciat: "el millor de Madrid és anar-se".
Al seu parer, la capital d'Espanya "és una barreja de Vilaconills de baix i Chicago, quelcom monstruós i incomprensible, ple de prejudicis", mentre que Màlaga, la ciutat que va triar per a viure, és "igual d'inoperant que Madrid, però almenys el clima és millor, la gent és més simpàtica i està menys emprenyada".
Jesús Franco, que ha titllat de "follet" a Tarantino, començarà a rodar d'ací a un mes en Úbeda i Baeza (Jaén) La casa al costat del cementeri, una pel·lícula modesta, "que no compta amb cap estrella ni res, encara que els actors, que són el més important en la realització d'un film, ho van a fer molt bé". Després d'afirmar que és "incapaç" de realitzar una pel·lícula si no li agrada, avui ha mostrat la seva sorpresa perquè en el cicle de Barcelona es programi Crits a la nit perquè "és una pel·lícula que no puc suportar".

Agència EFE

Desig de sang

La mirada del vampir
Vicenç Villatoro
Barcanova. Barcelona, 2006
 

No és Dràcula només. Arreu i des de l'inici dels temps, de les illes gregues a Haití, de Ceilan a Transsilvània, les tradicions populars han parlat de morts vivents que es passegen entre els humans per xuclar-los la vida o per oferir-los l'eternitat. El mite del vampir és universal i etern. De vegades és el símbol del mal. De vegades és la metàfora de la soledat i de la infelicitat: aquell que mata tot el que s'estima. De vegades, el vampir és l'habitant de l'altre món que està, camuflat i ocult, a l'interior del nostre.
L'escriptor i periodista Vicenç Villatoro, autor d'una dotzena de novel·les i guardonat amb els principals premis de la literatura catalana, ens presenta ara un curiós llibre que aplega un conjunt de textos de gèneres diferents, des del poema a l'article científic, passant pel conte, el pamflet polític i el discurs funerari. No es tracta, per tant, d'un llibre de literatura fantàstica, com podria semblar a primera vista, sinó d'un esplèndid recull de mirades sobre el mite del vampir.
Fruit d'una extensa documentació i escrit amb una prosa rica i evocativa, que captura immediatament el lector, La mirada del vampir és una passejada per la devastació i la supervivència, amb la història mundial com a teló de fons. Se'ns barregen els vampirs amb la descoberta d'Amèrica, la Revolució Francesa, les dictadures comunistes i la guerra dels Balcans.
El xuclador de sang esdevé imatge de moltes coses: la destrucció d'allò que s'estima, la immortalitat, l'erudició, la fam de sang aliena... El llibre inclou, fins i tot, un comunicat de premsa de l'Associació de Vampirs de Transsilvània protestant per la proliferació de comèdies de vampirs, ja que, segons ells, l'ús de l'ésser del taüt per tal d'aconseguir efectes còmics fàcils banalitza els grans misteris amb els quals es vincula la seva existència.
Un cop xuclada fins a l'última lletra del llibre, el lector es qüestionarà quina part de l'ésser humà també esdevé un vampir. Aquesta criatura de la nit no només viu amb la condemna de ser insaciable, sinó que posseeix també una psicologia més avançada amb la qual pot inventar sentiments i assumir-los ad hoc en la mesura justa de les pròpies necessitats. Serem tots vampirs en un futur?

Anna Tomàs, "Avui Cultura"

Conclou rodatge de pel·lícula sobre Bela Lugosi, actor que va encarnar Dràcula

El cineasta romanès Florí Iepan ha conclòs el rodatge de la seva nova pel·lícula, un docudrama sobre la vida i l'obra de l'actor hongarès Bela Lugosi, qui mig segle després de la seua mort continua sent la imatge emblemàtica del comte Dràcula per haver encarnat amb major verisme a aquest personatge en la pantalla.
Segons un comunicat difós avui a Bucarest pels productors de la pel·lícula, un consorci internacional amb capital d'Alemanya, França, Àustria, Holanda i Finlàndia, el projecte del director de cinema romanès, guanyador de nombrosos premis amb diversos dels seus 40 documentals, va ser molt ben acollit des d'un principi i s'espera que funcioni en taquilla.
Sota el Títol 'Lugosi: The fallen vampire', Iepan presenta una col·lecció d'imatges cèlebres junt amb testimonis inèdits sobre la vida i la creació artística de l'actor hongarès, nascut a la localitat de Lugoj (llavors pertanyent a l'imperi austrohongarès, i avui situada a l'oest de Romania), i que al final dels seus dies va mostrar cert desequilibri en considerar-se la reencarnació mateixa del comte Dràcula.
Iepan refà el camí de Lugosi des de la seua localitat natal a Budapest i Hollywood, i segueix els seus passos en el món del cinema, des del paper de Jesús al de Dràcula, Que el va fer cèlebre per sempre.
Destaca el moment en què aquest actor, completament desconegut quan arriba a Hollywood, és triat per a protagonitzar 'Dràcula', de Ted Browning, una producció de 1931 dels estudis Universal, fet que el convertirà en tot un símbol de la història del setè art.
Iepan desxifra també les claus de com Lugosi aconsegueix convertir el noble sanguinari romanès en tot un símbol d'atracció sexual en aquella cinta de Browning que es va iniciar amb un gran desplegament de mitjans i va acabar amb un pressupost reduït.
Inèdits testimonis d'actors i directors que van treballar amb Lugosi, com a Borís Karloff, que va encarnar Frankenstein, i Istvan Szabo, el realitzador de 'Mephisto', enriqueixen també aquesta cinta la data d'estrena de la qual encara no ha sigut anunciada.

Agència EFE

Una ressenya de “Els Malson dels nostres avis”

El diari “Avui” ha publicat una ressenya sobre un llibre de Sebastià Roig, que repassa el gènere fantàstic en els cinemes de Catalunya d’inicis del segle XX.
El llibre passa revista té en compte tant la producció com la recepció i influència d'obres estrangeres de diversos subgèneres: animals monstruosos, vampirs, fantasmes, genis del mal, savis bojos, móns perduts.
El principal corpus del llibre el forma la reproducció i el comentari de les crítiques de cinema aparegudes, en el moment de l'estrena, Però també inclou suggerents connexions entre escriptors com Joaquim Ruyra i Bram Stoker, Edgar Allan Poe i Raimon Casellas o Henry Rider Haggard i Jacint Verdaguer, una entrevista amb el dibuixant Alfons Figueras -incondicional aficionat del gènere- i una gran quantitat d'il·lustracions procedents de la col·lecció del cinèfil i impressor Lluís Benejam.