Desig de sang

La mirada del vampir
Vicenç Villatoro
Barcanova. Barcelona, 2006
 

No és Dràcula només. Arreu i des de l'inici dels temps, de les illes gregues a Haití, de Ceilan a Transsilvània, les tradicions populars han parlat de morts vivents que es passegen entre els humans per xuclar-los la vida o per oferir-los l'eternitat. El mite del vampir és universal i etern. De vegades és el símbol del mal. De vegades és la metàfora de la soledat i de la infelicitat: aquell que mata tot el que s'estima. De vegades, el vampir és l'habitant de l'altre món que està, camuflat i ocult, a l'interior del nostre.
L'escriptor i periodista Vicenç Villatoro, autor d'una dotzena de novel·les i guardonat amb els principals premis de la literatura catalana, ens presenta ara un curiós llibre que aplega un conjunt de textos de gèneres diferents, des del poema a l'article científic, passant pel conte, el pamflet polític i el discurs funerari. No es tracta, per tant, d'un llibre de literatura fantàstica, com podria semblar a primera vista, sinó d'un esplèndid recull de mirades sobre el mite del vampir.
Fruit d'una extensa documentació i escrit amb una prosa rica i evocativa, que captura immediatament el lector, La mirada del vampir és una passejada per la devastació i la supervivència, amb la història mundial com a teló de fons. Se'ns barregen els vampirs amb la descoberta d'Amèrica, la Revolució Francesa, les dictadures comunistes i la guerra dels Balcans.
El xuclador de sang esdevé imatge de moltes coses: la destrucció d'allò que s'estima, la immortalitat, l'erudició, la fam de sang aliena... El llibre inclou, fins i tot, un comunicat de premsa de l'Associació de Vampirs de Transsilvània protestant per la proliferació de comèdies de vampirs, ja que, segons ells, l'ús de l'ésser del taüt per tal d'aconseguir efectes còmics fàcils banalitza els grans misteris amb els quals es vincula la seva existència.
Un cop xuclada fins a l'última lletra del llibre, el lector es qüestionarà quina part de l'ésser humà també esdevé un vampir. Aquesta criatura de la nit no només viu amb la condemna de ser insaciable, sinó que posseeix també una psicologia més avançada amb la qual pot inventar sentiments i assumir-los ad hoc en la mesura justa de les pròpies necessitats. Serem tots vampirs en un futur?

Anna Tomàs, "Avui Cultura"