El diari de Madrid 20minutos ha publicat avui un article que intentant anar de seriosos i científics, desinforma absolutament perquè busca una explicació cientifista als vampirs, quan aquest són simplement un producte d'antigues creences sobre la pluralitat de l'ànima, tal i com ja han posat en evidència diversos especialistes, entre ells, en el nostre País, el professor Jordi Ardanuy.
Cal esmentar també, que les característiques a les quals aquests estudis creuen donar resposta, es corresponen amb els vampirs cinematogràfics i literaris, i no pas els del folklore. Això s'explica perquè biòlegs, físics i d'altres científics no són especialistes en folklore i història del pensament i les idees religioses i es basen en les seves concepcions fonamentades en relats de ficció.
Aquí teniu la traducció de l'article.
Un grup de científics analitza alguns fenòmens reals que podrien haver donat lloc al mite.
Condicionants biològics i antropològics van influir en la seva invenció.
La intolerància a la llum del sol podria derivar d’una malaltia coneguda com porfíria; la necessitat de sang derivaria de l’anèmia.
Els vampirs estan de moda; sèries televisives, pel·lícules i llibres són protagonitzats per estes criatures fantàstiques. Però la seva popularitat ve de llarg. I és que des que Dràcula començara a atemorir al món, el mite ha romàs viu. Ara, un grup de científics ha decidit explicar què hi ha de real en la història dels 'xuclasang'.
En realitat, el naixement d’estes criatures, com han explicat aquests experts, està lligat amb algunes pors que van atemorir a l’home en el passat. Temors que, majoritàriament, ja compten amb una explicació de tipus científic.
Diverses malalties que hui sí es coneixen, eren abans contemplades com a fenòmens estranys. Els desconegut sempre ha generat un cert temor en totes les cultures.
Així que podria dir-se que el mite dels vampirs es recolza en condicions biològiques, d’una banda, i antropològiques per l’altre. La Doctora Katherine Ramsland, que imparteix l’assignatura de psicologia forense en la DeSales University i autora del llibre The Science of Vampires, es fa, precisament, aquestes preguntes:
"El mite dels vampirs es basa en el temor de la mort, en la falta de coneixement sobre la descomposició dels cossos (en aquell temps), o potser es basa en l’observació dels símptomes d’una malaltia mental que actualment és coneguda com a 'vampirisme clínic'?".
Unes reflexions que porten a preguntar-se si aquestes històries "estan expressant la necessitat que la societat té del mite"; o millor dita, si la història dels vampirs va ser "un intent d’explicar fenòmens llavors desconeguts".
En aquest sentit, biòlegs, antropòlegs i físics, han volgut analitzar les raons científiques que explicarien el més significatiu del mite:
Intolerància a la llum solar
L’explicació de per què els vampirs no poden exposar-se al sol, radicaria en algunes manifestacions d’una malaltia anomenada porfíria. Una estranya malaltia que provoca intolerància a la llum solar.
Els que la patien s’acostumaven a viure a la nit, i si havien d’eixir al carrer durant el dia, ho feien coberts amb capes i barrets, ja que l’exposició a la llum els ocasionava lesions cutànies.
És fàcil imaginar que, arran d’açò, i donat el desconeixement sobre estes malalties, la gent començà a inventar llegendes urbanes i històries sobre criatures d’un altre món.
Immortalitat
Els vampirs no són vius, però, d’altra banda, són immortals. L’origen d’esta característica vampírica podria radicar, com assenyalen des de Fox News, en el que els científics anomenen 'cèl·lules immortalitzades'. L’envelliment depèn de que les cèl·lules segueixen dividint-se.
Els telòmers, regions d’ADN no codificant, altament repetitives, juguen un paper essencial en la divisió cel·lular. L’enzim telomerasa pot prolongar l’activitat dels telòmers el que ens ajudaria a romandre joves per més temps. Açò és per als científics, l’únic fenomen biològic vinculable al mite de la immortalitat.
Beure sang
La característica vampírica per excel·lència podria tindre les seves arrels en una altra malaltia: l’anèmia. Els que pateixen esta malaltia presenten una deficiència de ferro, i ingerir sang és una bona solució.
No es tracta de beure sang en sentit literal, però sí d’un bon bistec poc fet, per exemple; encara que, per descomptat, també hi ha altres maneres... No és l’única raó que els científics han donat, també recorren als mosquits o les rates penades, que, com sabem, 'xuclen' la sang.
Al final d’aquesta curiosa 'anàlisi vampíric', els experts conclouen en la impossibilitat de l’existència d’estes criatures, que "contradiuen els principis de la vida humana"; encara que sí que han donat raons molt lògiques en les que basar el mite.
Cal esmentar també, que les característiques a les quals aquests estudis creuen donar resposta, es corresponen amb els vampirs cinematogràfics i literaris, i no pas els del folklore. Això s'explica perquè biòlegs, físics i d'altres científics no són especialistes en folklore i història del pensament i les idees religioses i es basen en les seves concepcions fonamentades en relats de ficció.
Aquí teniu la traducció de l'article.
Què hi ha de real en el mite dels vampirs?
Un grup de científics analitza alguns fenòmens reals que podrien haver donat lloc al mite.
Condicionants biològics i antropològics van influir en la seva invenció.
La intolerància a la llum del sol podria derivar d’una malaltia coneguda com porfíria; la necessitat de sang derivaria de l’anèmia.
Els vampirs estan de moda; sèries televisives, pel·lícules i llibres són protagonitzats per estes criatures fantàstiques. Però la seva popularitat ve de llarg. I és que des que Dràcula començara a atemorir al món, el mite ha romàs viu. Ara, un grup de científics ha decidit explicar què hi ha de real en la història dels 'xuclasang'.
En realitat, el naixement d’estes criatures, com han explicat aquests experts, està lligat amb algunes pors que van atemorir a l’home en el passat. Temors que, majoritàriament, ja compten amb una explicació de tipus científic.
Diverses malalties que hui sí es coneixen, eren abans contemplades com a fenòmens estranys. Els desconegut sempre ha generat un cert temor en totes les cultures.
Així que podria dir-se que el mite dels vampirs es recolza en condicions biològiques, d’una banda, i antropològiques per l’altre. La Doctora Katherine Ramsland, que imparteix l’assignatura de psicologia forense en la DeSales University i autora del llibre The Science of Vampires, es fa, precisament, aquestes preguntes:
"El mite dels vampirs es basa en el temor de la mort, en la falta de coneixement sobre la descomposició dels cossos (en aquell temps), o potser es basa en l’observació dels símptomes d’una malaltia mental que actualment és coneguda com a 'vampirisme clínic'?".
Unes reflexions que porten a preguntar-se si aquestes històries "estan expressant la necessitat que la societat té del mite"; o millor dita, si la història dels vampirs va ser "un intent d’explicar fenòmens llavors desconeguts".
En aquest sentit, biòlegs, antropòlegs i físics, han volgut analitzar les raons científiques que explicarien el més significatiu del mite:
Intolerància a la llum solar
L’explicació de per què els vampirs no poden exposar-se al sol, radicaria en algunes manifestacions d’una malaltia anomenada porfíria. Una estranya malaltia que provoca intolerància a la llum solar.
Els que la patien s’acostumaven a viure a la nit, i si havien d’eixir al carrer durant el dia, ho feien coberts amb capes i barrets, ja que l’exposició a la llum els ocasionava lesions cutànies.
És fàcil imaginar que, arran d’açò, i donat el desconeixement sobre estes malalties, la gent començà a inventar llegendes urbanes i històries sobre criatures d’un altre món.
Immortalitat
Els vampirs no són vius, però, d’altra banda, són immortals. L’origen d’esta característica vampírica podria radicar, com assenyalen des de Fox News, en el que els científics anomenen 'cèl·lules immortalitzades'. L’envelliment depèn de que les cèl·lules segueixen dividint-se.
Els telòmers, regions d’ADN no codificant, altament repetitives, juguen un paper essencial en la divisió cel·lular. L’enzim telomerasa pot prolongar l’activitat dels telòmers el que ens ajudaria a romandre joves per més temps. Açò és per als científics, l’únic fenomen biològic vinculable al mite de la immortalitat.
Beure sang
La característica vampírica per excel·lència podria tindre les seves arrels en una altra malaltia: l’anèmia. Els que pateixen esta malaltia presenten una deficiència de ferro, i ingerir sang és una bona solució.
No es tracta de beure sang en sentit literal, però sí d’un bon bistec poc fet, per exemple; encara que, per descomptat, també hi ha altres maneres... No és l’única raó que els científics han donat, també recorren als mosquits o les rates penades, que, com sabem, 'xuclen' la sang.
Al final d’aquesta curiosa 'anàlisi vampíric', els experts conclouen en la impossibilitat de l’existència d’estes criatures, que "contradiuen els principis de la vida humana"; encara que sí que han donat raons molt lògiques en les que basar el mite.
