L'agència de notícies espanyola EFE va lliurar ahir una nota sobre Jure Grando, el vampir de Kringa. El context en que es transmet és simplement Halloween perquè el contingut no té res de novetat. Aquí transcrivim el text que conté diverses inexactituds. La primera això de ser el primer vampirs europeu, que és manifestament fals com pot pot conèixer qualsevol que llegeixi, per exemple L'Upir.
"La llegenda de Jure Grando, el primer vampir europeu
Més de dos segles abans que Bram Stoker inundés la cultura popular amb el seu Dràcula, un vampir croat anomenat Jure Grando ja sembrava el terror entre els pobletans d’Ístria, fins al punt que els seus recorreguts li han valgut el títol de primer mort vivent d’Europa.
El llegat d’aquest vampir segueix avui viu com a atracció turística en Kringa, la semideserta localitat croat on va viure, va morir, es va alçar de la tomba i va ser novament mort pels seus paisans.
Al cementeri del poble, cap tomba porta el seu nom i ningú sap donar pista d’ella. "Aquesta tomba mai va existir", va assegurar amb lúgubre fastig a EFE una dona en el cementeri local.
"Els veïns probablement van enderrocar i van cobrir la tomba per por de que Grando tornés com a vampir per a maltractar-los", va explicar amb un misteriós somriure Igor Rajko, empleat del museu dedicat al vampir. "Hi ha sepulcres sense nom", va afegir enigmàtic.
Un d’ells, un imponent sepulcre anònim, va resistir tots els intents de ser fotografiat o filmat per la reportera: entre tots els arxius, només aquests bloquejaven contínuament l’ordinador en una curiosa falla tècnica. O alguna cosa més.
La llegenda narra que Grando va ser un llaurador que va morir el 1656 i es va transformar en un malèfic ser que s’alçava de la seva tomba.
El vampir abusava sexualment de la seva pròpia viuda, qui va descriure amb horror com el cadàver del seu espòs se li apareixia amb un somriure espantós, la boca sagnant i fent un soroll horripilant esforçant-se per respirar.
Per a posar fi al malefici, el rector va assaltar el vampir amb un crucifix
Demandant que deixés d’aterrir-los.
Encara que les llàgrimes van sortir dels ulls de l’espectre, Grando va continuar aterrint a l’aldea fins al punt que un grup de pobletans el van atrapar i van tractar de perforar el seu cor amb estaques d’arç.
La història explica que ni tan sols el remei més conegut contra els vampirs va produir efecte i que les nits següents Grando es va venjar dels seus agressors: tocava a les portes de què li havien atacat i en cada casa alguna persona moria després de grans patiments com si algú li haguera xuplat la sang.
No va ser fins a 1672 quan, en un nou intent de posar fi a la maledicció, nou audaços pobletans i el rector van acordar degollar la criatura malèfica mentre descansava a la tomba.
El més valent entre ells, un cert Stipan Milasic, va aconseguir després d’una batalla feroç tallar-li el cap mentre el vampir saltava i cridava horriblement. De la ferida va sortir-ne tanta sang que va cobrir als presents. Quan va vessar de la tomba, el monstre finalment es va rendir.
Des de llavors la pau va tornar a Kringa. La mateixa pau inalterada que ara pertorben només els turistes interessats en el vampir.
Al cafè "Jure Grando" se serveixen còctels especials com la "Sang de vampir", el "Petó de vampir" i el "Orgasme vampíric".
Al restaurant "Danijela" se serveixen plats com "Pollastre diabòlic", embotits de sang i "Venjança de vampir", un gelat d’all, un tradicional repel•lent de vampirs.
Al cafè s’organitzen festivals de literatura fantàstica i el contigu Museu de Jure Grando s’ofereix objectes de la tradició popular com a taüts i un antic receptari contra vampirs.
Antic receptari contra els vampirs, segons EFE
Una de les receptes és un preparat de mel que les "donzelles assaltades sexualment de nit per algun vampir" han de fregar sobre "els llocs vergonyosos" per a alliberar-se del malfactor.
El vampir d’Ístria va ser ja descrit en 1689 per l’historiador eslovè Johann Weichard Von Valvasor a L’Honor del ducat de Craim. També Herman Hesse es va referir a ell en 1925 en una obra sobre llegendes de bruixeria i espectres.
"Jure Grando és el més antic vampir documentat a Europa, amb nom i cognom, any d’aparició, testimonis, fins a la descripció del seu caràcter", va comentar a EFE l’escriptor croat Borís Peric.
Peric, que va estudiar a fons aquest fenomen, va assegurar que la figura de "Jure viu avui en la de Dràcula" ja que el cas va inspirar, a través de Valvassor, la literatura d’horror del romàntic segle XIX.
"Després de conèixer el conte, Lord Byron va començar a escriure el seu Vampir acabat per John Polidori, sobre el qual després es va desenvolupar tota aquesta literatura sobre vampirs que coneixem, a partir de Stoker fins a les pel•lícules que tenim avui", afirma."
