El dia de Sant Valentí de fa 80 anys es va estrenar als EUA el film amb Bela Lugosi
Amb el record recent del crac borsari del 1929, el cinema Roxy de Nova York estrenava Dràcula el 14 de febrer de 1931, utilitzant aquesta frase publicitària: "La història d'amor més estranya de totes". En temps de crisi econòmica i por davant el futur, els films de terror arrasaven en els cinemes nord-americans, proporcionant grans ingressos a la productora Universal, que el novembre d'aquell mateix any també estrenava El doctor Frankenstein, amb Boris Karloff.
En els primers temps del sonor, quan encara no estava instaurat la subtitulació i el doblatge, Hollywood realitzava versions en diversos idiomes, especialment l’espanyol, canviant només els actors. El Dràcula que aquí es va estrenar el 1931 era la versió parlada en castellà, on el cordovès Carles Villarías rellevava a Béla Lugosi i la mexicana Lupita Tovar substituïa Helen Chandler. Aquesta versió calcava pla per pla la original i el seu director George Melford es limitava a supervisar els actors. La versió original dirigida per Tod Browning i amb Béla Lugosi es va projectar per primera vegada a Espanya el 1965, dins del Festival de Sant Sebastià.
Dràcula era un projecte anhelat per Tod Browning, que l'any següent va signar La parada dels monstres. Volia adaptar la novel•la publicada el 1897 per l'irlandès Bram Stoker com a vehicle per Lon Chaney, el seu actor fetitxe, però el projecte es retardava davant la reticència del productor Carl Laemle, molest per la insinuada bisexualitat del vampir. "Dràcula hauria atacar només a dones i no a homes", deia. Un altre problema: Florence, vídua de Bram Stoker, que havia mort de sífilis el 1912, mantenia un plet per plagi a causa de Nosferatu, el vampir, la gran pel•lícula filmada el 1922 per F. W. Murnau.
Florence només havia autoritzat el muntatge teatral de Dràcula, tot un èxit per al seu protagonista, l'actor d'origen hongarès Béla Ferenc Blasko, de nom artístic Béla Lugosi. La mort Lon Chaney va fer de Lugosi la millor opció per a la pel•lícula. També es va revelar com un hàbil negociador amb la vídua de Stoker, però no de si mateix. Mentre que el galant David Manners, en el personatge de John Harker, s'embutxacava 2.000 dòlars a la setmana, Lugosi només va cobrar 3.500 dòlars per sis setmanes de rodatge. La seva obsessió per ser Dràcula va motivar que no negociés millor el salari.
El de Dràcula és un dels personatges més filmats. Lugosi ho va repetir fins i tot en paròdies com Abbott i Costello contra els fantasmes (1948), amb la parella còmica Bud Abbott-Lou Costello, una còpia de Stan LaurelyOliver Hardy. Amb cinc matrimonis, carregat de deutes i addicte a la morfina, Lugosi va morir el 1956, deixant escrit que el seu cadàver lluís la capa del comte Dràcula.
Martin Landau guanyava el 1995 l'Oscar com a actor de repartiment per encarnar la seva figura en Ed Wood. Pel•lícula en què Tim Burton recreava la trobada entre el director Ed Wood (Johnny Depp), especialitzat en pel•lícules de baixíssim pressupost, amb Béla Lugosi, a qui va facilitar els seus últims treballs. Per exemple, el títol que tanca la seva filmografia, Jo vaig canviar el meu sexe.
A part del valorat cicle britànic amb Christopher Lee com Dràcula, el personatge ha tingut molts intèrprets. Gary Oldman actuava el 1992 a Dràcula, de Bram Stoker, sota la direcció de Coppola. En aquest 2011, Jaume Collet-Serra, director de la òrfena i a punt d'estrenar Unknown, amb Liam Nelson i Diane Kruger, prepara una nova versió de Dràcula per a la Warner. Es titularà Harker, i en el seu finançament col•labora la productora de Leonardo DiCaprio. "Hi ha una saturació de vampirs i volem tornar a les arrels, basant-nos en el llibre de Stoker, però amb un toc més modern", ha dit el cineasta barceloní.
Lluis Bonet Mojica, La Vanguardia, 13 de febrer de 2011
