dimarts, 5 d’abril del 2011

Entrevista a Rodrigo Medellín, biòleg i ambaixador de l'ONU per a l'any del ratpenat



- Amb 11 anys ja era famós pels seus coneixements sobre mamífers.

-Des que tinc memòria estic amb animals, tota la meva vida ha estat sortir a buscar-los i aprendre d'ells. Tot va començar amb l'Enciclopèdia Salvat de la Fauna de Félix Rodríguez de la Fuente, en fascicles setmanals, l'únic que trobava en espanyol per saber més, als 11 anys vaig veure aquell programa de "El Gran Premi dels 64.000 pesos", que eren molts calers, i li vaig dir a la meva mare que volia anar a respondre sobre mamífers. Sortia cada dissabte per la tele, i un dia em pregunten: «I com saps tant?», I dic: «Per l'Enciclopèdia Salvat». Els de l'editorial es van tornar bojos i l'hi van dir a Rodríguez de la Fuente, que va prometre a la meva mare que als 18 anys em portaria amb ell a Àfrica. Fins llavors li vaig escriure desenes de cartes que mai va contestar. En complir els 18, ell estava a Alaska, i després havia de venir a Mèxic, però es va matar a l'avioneta.

-El seu coneixement no s'estén. Dels ratpenats errem fins al nom: ni ratolins ni cecs.

-I mal aplicat: l'original «muris cecus alatus» deriva ratpenat. Així que només és cert el de alat.

-Mamífer incomprès però indispensable.

-Per a la nostra vida diària té una importància cabdal. Qualsevol peça de cotó està lligada a ell, perquè s'alimenta d'una de les plagues més importants que afecten aquest cultiu i a d’altres, com blat de moro, fesol o cafè. Cada milió de ratpenats destrueix unes deu tones d'insectes cada nit. I hem demostrat que el seu valor com a controlador de plagues és de 700.000 dòlars cada cent km2 de cultiu, i no inclou la prevenció de danys mediambientals i en la salut pels insecticides.

-També és pol•linitzador i dispersador de llavors.

-Molts ecosistemes li deuen la seva estructura i fisonomia: des dels cactus columnars del desert de Sonora a l'atzavara tequiler, que a Espanya fan servir per restaurar talussos als costats de les carreteres, i de les seves altres virtuts què vaig a dir com mexicà. Quin nen espanyol no ha volat un avionet de fusta de bassa? ... Doncs també la pol•linitzant ells.

- Obren algun horitzó a la medicina?

-El 1984 vam trobar que un enzim de la saliva de la ratpenat vampir, del que tothom es vol desfer, liqua els coàguls sanguinis. El medicament està a punt de sortir a la venda.

-Un altre error: creure que tots són iguals.

-Se’n coneixen 1.230 espècies, i el nombre creix. Des de l'ecologia i la morfologia, són el grup més gran entre els mamífers. Tenen històries naturals tan diferents que n'hi ha que s'alimenten de sang, altres de peixos, o de pol•len, o de fruites ... I n'hi ha especialitzats en menjar insectes a diferents altures.

-En la fageda de la Garrotxa viu el més gran d'Europa.

-El Nyctalus noctula. Es va descobrir fa vuit anys, i també s'alimenta de ocellets.

-I si és tan Munífic, per què l'aguaitem?

-A la Xina representa la bona salut, sort, fortuna, vida i felicitat, i està en l'escut de València perquè els àrabs promovien les seves colònies contra els mosquits, i ho llueix fins el seu equip de futbol a la samarreta. La història de la conquesta espanyola a Mèxic recull que mossegaven als cavalls, i al XIX, Bram Stoker, que havia llegit al conqueridor Bernal Díaz del Castillo, vincula Dràcula amb el ratpenat, i d’aquí vénen el desastre i l'amenaça.

-Els monjos de Yuste, obligats a viure amb ratpenats, deien que per espècie en extinció, ells.

-Amb increïble paciència els meus pares van aguantar molt de temps que tingués ratpenats vius, fins i tot vampirs en el bany de la meva habitació. A la nit els treia sang, i no sap com queien a sobre, que saltava la sang per les parets. Són un espectacle, però no li desitjo ni al meu pitjor enemic una colònia a casa seva, per l'olor, la brutícia ...

-Doncs que tingui un feliç any de la ratapenada

-Gràcies. És un gran èxit del Programa de Nacions Unides per al Medi Ambient.


Virginia Rodenas, ABC