Trobada amb els vampirs

No satisfets a xuclar la sang, els vampirs de la sèrie televisiva Diaris de vampirs xuclaran la pasta als fans de la sèrie en la convenció BloodynightCon2, que avui i demà se celebra a l'Hotel Barceló Sants. Hi ha unes 500 seguidores inscrites -la majoria són noies-. segons I' organització. Fins a 400 euros han pagat les més entusiastes per fer-se fotos, veure de prop i escoltar des d 'una zona privilegiada les explicacions d'lan Somerhalder (el vampir més dolent de la sèrie, Damon Salvatore), Michael Trevino (interpreta Tyler Lockwood) i MattDavis (encarna Alaric Saltzman). «Les fans a Barcelona són increïbles. Tenen un entusiasme brutal però a la vegada són respectuoses, no com en altres llocs», va destacar ahir Somerhalder, el que va estar més xerraire durant la roda de premsa de presentació de la cita. La trobada amb els periodistes és per ara l'únic que manté gratis l'empresa KLZ Events, organitzadora de la convenció. Les entrades més cares, l'Exclusive, de 400 euros, i la Salvatore de 250, s'han esgotat. Ahir, últim dia per a la inscripció només quedaven les més ‘barates’, de 100 euros. Això mateix és el que val tenir una trobada en exclusiva, amb un grup d'entre 10 i 20 persones, amb un dels protagonistes durant mitja hora. Tot està mesurat i calculat en aquesta cita destinada a explotar el filó del fenomen fans. Els actors estan acostumats a tota mena de preguntes en aquestes reunions. ‘Quina roba interior portes?’ i «Et casaries amb mi?’ són algunes de les més directes i curioses que els han fet fins avui. van comentar.‘Moltes et demanen un petó, però això és perillós’, va dir Trevino mentre els altres assentien. ‘Si l'hi fas a una hauràs de fer-lo a totes», va afegir. ‘I això és una droga’, va comentar Davis, irrecognoscible amb enormes ulleres de sol i gorra.

El Periódico de Catalunya, p. 70

Un nou número de l'Upir recull treballs de Jan Perkowski

El número 31 de l'Upir recull 4 treballs sobre Bulgària del filòleg Jan L. Perkowski, publicats tots entre els anys 1992 i 2003. 

Encara que el seu punt de vista que els vampirs són un fenomen eslau originat com a conseqüència del dualisme d'arrel iraniana és força discutit, el seu domini de les llengües eslaves li ha permès traduir a l'anglès gran quantitat d'informació. En aquest número de l'Upir podem gaudir d'un boci gràcies a que l'autor ha permès la traducció i a la feina de la gent de Cercle-V.

Centenari de la mort de Bram Stoker

  

 Avui es compleixen 100 ans de la mort de Stoker

La nit és freda, opaca, tenebrosa. Més encara en la miserable i pestilent pensió de un carreró sense nom en la qual un vell irlandès, presa d'un pànic indescriptible, profereix amb veu dement i excitada una misteriosa paraula, assenyalant amb mà tremolosa el racó més fosc de l'habitació: " Strigoi, strigoi! ". Uns instants més tard, l'infeliç és mort. Quan els policies van al immund forat per emportar-se el cos inert, descobreixen la identitat de l'hoste en el llardós llibre de registre: Bram Stoker.

Bram Stoker tenia 64 anys quan va deixar aquest món. Va morir arruïnat i malalt, retorçant-se de dolor mentre patia suposadament al·lucinacions de la criatura que ell mateix havia creat quinze anys enrere, a la qual assenyalava aterrit al crit de "strigoi", que en romanès significa bruixa , esperit maligne. O vampir. Però mentre que la qüestió de la sífilis no està gens clara, la història de les al·lucinacions és totalment falsa. Es tracta d'una llegenda apareguda als anys 70 tal i com ha demostrat l’investigador Jordi Ardanuy.

Ara bé, l’existència de Stoker no havia estat fàcil, ja de nin, postrat en un llit a causa d'una salut precària durant els seus set primers anys de vida, dedicava les hores a estudiar i a escoltar històries de fantasmes. Això no obstant, va cursar els seus estudis al prestigiós Trinity College de Dublín, on es va sentir atret per la creació literària, primer amb modestes obres de teatre i crítiques i poc després amb relats de terror i misteri que publicava a la revista Shamrock. Més tard es va traslladar a Londres. Allí va conèixer al cèlebre actor shakespearià Henry Irving.

Va treballar durant anys per a ell com a representant amb força abnegació. A la mort de l’egòlatra actor, el 1905, el fidel servidor va ser absolutament oblidat al seu llaminer testament.

L’any  1897 l'editorial Archibald Constable and Company va publicar el seu immortal Dràcula, novel·la que va assentar les bases del vampir literari modern. Encara que el protagonista pren el nom  de la figura del sagnant príncep romanès Vlad l'Empalador, en realitat van ser molt diverses les influències que Stoker va reflectir en el seu personatge, des del propi Henry Irving,, passant per llibres d'ocultisme, llegendes ancestrals de la llunyana Transilvània, o les històries d'espectres que la seva mare li va relatar de nen.

Al sud de l'Índia: recompensa per capturar suposats xuclasangs

 Namam pintat en una casa com a protecció. Fotografia del Deccan Chronicle

Segons va publicar fa un dies el diari Deccan Chronicle, durant els passats mesos, diverses poblacions com Gundalapatti, Mottangurichi i d’altres que envolten la ciutat de Dharmapuri, a l’estat Tamil Nadu, al sud de l’Índia, tenen un curiós problema. Han corregut veus que hi ha xuclasangs (Ratha Kaatteri) que drenen el bestiar i que podrien atacar també la gent, de manera que s’ha estès l’esglai i els pobletans s’amaguen a casa al capvespre, deixant els carrers buits.

Sense que la premsa aclareixi el motiu, el bestiar ha anat morint poc a poc. Els habitants de la zona han pintat el símbol sagrat namam a l’exterior de llurs cases i han escrit missatges a les portes demanant que els perdonin la vida durant el dia.

Escèptics, els membres del partit polític dravídic (Dravidar Kazhagam) han posat preu als caps d'aquests vampirs: 100.000 rúpies ˗una mica menys de 1.500 €˗ a qui capturi un dels suposats vampirs. «És un gran engany. Els incívics, que cometen activitats il·legals com el contraban nocturn i l’elaboració de cervesa, han estat pertorbant i difonent rumors i matant el bestiar» va indicar O. Jaiaraman, quan anunciava la recompensa. A més va afegir que «atès que les persones no estan disposades a creure'ns, els hem desafiat amb aquesta recompensa». 

Els Ratha Kaatteri són una espècie d'esperits malignes que posseeixen una gran força i que s'alimenten de la sang del vius. Se semblen més a un home llop que als vampirs occidentals, però en lloc de ser la meitat llop i la meitat humans, són la meitat ratapinyada. Aquets esperits doten els cadàvers d'una set de sang per tal que es puguin moure. Afegim que el namam consisteix en la representació de tres línies verticals que s’ajunten a la base, les dues blanques externes representen el culte a Brama i a Vixnu i la línia central vermella correspon a Lakxmi. És un signe sagrat utilitzat en el vixnuisme, una de les tres principals tradicions vèdiques. Naturalment aquí s’utilitza com apotropàic, de manera similar a pintar una creu com a protecció en territoris cristians. 

Font d'informació: Cercle-V

Dràcula troba a Stoker

Dues empreses espanyoles, l'editorial Iniciativa Mercurio i la productora de documentals CinTV, van signar la setmana passada un acord amb Sean i Bryan Furst, creadors de sèries com Ments Criminals i de llargmetratges com Daybreakers, per construir una sèrie televisiva que aprofundeixi  en la gestació de la novel·la Dràcula.
El material original partirà d'un llibre i un documental realitzats per les empreses esmentades que compten amb material inèdit fins ara en poder de la família Stoker.

En aquests moments, Ole films -companyia en la qual els germans Furst treballen amb el director i guionista Richard Shepard- està temptant amb el projecte a cadenes com la CBS o la Paramount.

Les empreses espanyoles han aconseguit seduir el canadenc Dacre Stoker, el nebot besnét i cap visible dels hereus d'aquell escriptor irlandès que. La situació era propícia. El proper abril es compleixen cent anys de la mort de Bram Soker. El seu descendent -autor d'una recent i decepcionant continuació de la novel·la original titulada Dràcula, el no mort- buscava la manera de gestionar comercialment el llegat inèdit del seu avantpassat. L'escriptor Javier Sierra va facilitar-ne el contacte amb Iniciativa Mercurio i CinTV. La bona sintonia entre totes les parts ha permès que Stoker facilités material familiar inèdit a l'editorial i a la productora donant lloc al que s'ha batejat com Project Dracula.

La fita més significativa de Project Dràcula es diu Dràcula meets Stoker (Dràcula troba a Stoker) que apareixerà en format llibre i també documental i que forma la base de la sèrie per la qual s'interessen els germans Furst.

En ella, Dacre Stoker aprofundeix en les fonts d'inspiració del seu avantpassat armat amb un recent troballa d'un diari de joventut. No han transcendit els detalls del material, però sembla que en aquest text primigeni apareixeran totes les inquietuds -la curiositat per la sang, pel control de la voluntat aliena i per les dones- que nodririen l'obra posterior i configurarien una versió ja immortal de les pors sobre l'Eros i el Thanatos.

El documental Dràcula meets Stoker compta amb la intervenció de mestres del terror i el vampirisme com la guionista Charlaine Harris (True Blood) i Stephen King.

Sebastià Alzamora: 'Crim de sang' és un thriller "amb elements gòtics i fantàstics"

La novel·la parteix dels crims "dels maristes a mans dels anarquistes" a l'inici de la Guerra Civil i hi situa un assassí que afirma ser un vampir.

Crim de sang és "un thriller que recrea un episodi històric dels inicis de la Guerra Civil a Barcelona, les matances de religiosos a mans dels anarquistes", ha explicat Sebastià Alzamora. El punt de partida de la novel·la, que publicarà Proa la primavera que ve, van ser les converses de l'ordre dels Maristes amb els anarcosindicalistes per negociar una possible sortida cap a França a canvi del pagament de 200.000 francs francesos. Però es va produir una traïció i el desenllaç final va ser sagnant.

En aquest context de guerra i massacres religioses, Alzamora hi situa un altre crim, el d'un nen petit mort en circumstàncies estranyes, que despertarà l'atenció del protagonista, un comissari de policia. El lector desconeix la identitat de l'assassí del nen, però sap que és algú que "afirma reiteradament que és un vampir", explica Alzamora. I, a més de la trama d'investigació del crim per part del policia, un jutge enigmàtic i un metge forense, Alzamora hi introdueix "elements gòtics i fantàstics" seguint l'estela d'autors com Perucho, Poe o Henry James, amb la idea de "recrear les atmosferes pròpies de la novel·la gòtica vuitcentista".

Per al seu autor, la novel·la guanyadora "parla sobre el mal, però també de com la força de la vida s'acaba imposant al mal" i encara que la qüestió política s'esmenta, no és la principal, i, en canvi, sí que té una especial rellevància el tema religiós pels personatges, així com la crisi de fe. Alzamora insinua també en el text que alguns càrrecs de la Generalitat republicana estaven al corrent de les transaccions que maquinaven religiosos i anarquistes. Per exemple, la història del bisbe Irurita és 'ficcionada' també en el llibre, admet Alzamora, qui parteix de la hipòtesi que "no va ser assassinat i des del principi es parla que ha estat retingut i reclòs en un convent de monges de clausura que els dirigents anarquistes tenen segrestat".

EFE/ Jordi Ardanuy

Rebesnét de Dràcula entrevistat a Xile

Branislav Tepes, de 25 anys, i presumptament descendent directa Dràcula, es considera un vampir modern, segons un article publicat a La Cuarta.

En les declaracions que reprodueix el diari xilè diu que mai he volgut provar la sang, però que li agrada “mossegar” el coll, ... de les dones.

Amb més de 600 anys d'història, la família paterna i materna del jove va arribar a Xile fugint dels desastres de la Segona Guerra Mundial a Eslovènia.

Branislav declara que la família sempre ha sabut que eren descendents de Dràcula. “Per a nosaltres sempre ha estat una cosa que el trobem entre graciós, místic i històric", va relatar el jove al diari.

L'estudiant de Periodisme, que viu a Vinya del Mar, declara no tenir cap poder sobre els ratpenats, menja alls, i pot mirar crucifixos sense por.

"El més paranormal que tinc és que sóc ben noctàmbul, em quedo fins tard llegint o veient pel•lícules" va afirmar

"Comte patula" -per la versió hispana de la sèrie animada britànica de finals dels 80 Count Duckula, com li deien a la universitat, va narrar que mai s'ha posat una capa negra ni menys utilitzat dents de plàstic. L'únic que té semblança amb el famós vampir de la ficció és la seva dentadura. “Jo l'únic que tinc és un ullal de llet i muntat tinc el ullal definitiu, encara no ma caigut", va assegurar traient els seus filosos i lluents canins.

Com diuen que la sang tira, Branislav és fanàtic de les històries paranormals i Edward, el protagonista vampir de Crepuscle.

"Em sento identificat amb ell perquè vinc d'una família de vampirs. Fa poc vaig anar a estudiar a Eslovènia i em comparaven amb el seu personatge, perquè vivia al costat d'un turó i la casa estava envoltada de neu, plena de pins", va explicar a La Cuarta.

El noi es coneix amb detall el seu llinatge i li sap molt de greu haver perdut el títol de nobiliari després de la Segona Guerra Mundial.

El descendent del inspirador de la novel•la Dràcula defensa la seva família i creu que les pelis americanes han adulterat la realitat: "Hollywood va inventar i va titllar la història com que era un xuclasang, que tenia moltes dones i que volava en les nits. És graciós", conclou l’article.

Audi estrena un nou spot “pensat” per a vampirs

El tema dels vampirs no es estrany avui en dia en els anuncis publicitaris.

Tal vegada, per això, al seu nou spot, Audi proposa una festa entre ells, que per error es queda sense convidats.

El gran menú de la nit és una bona dosi de sang, però, en arribar el que porta la beguda, accidentalment extermina tots els invitats.

Es que els enfoca amb els llums del nou Audi S 7, que estarien preparades per simular la lluminositat de la llum del dia.

L'anunci es de la agència Venables, Bell & Partners, de San Francisco, EUA.

Londres després de mitjanit : la pel·licula desapareguda

London after midnight (1927) éra una pel·licula de vampirs, o més bé falsos vampirs, dirigida per Tod Browning i interpretada per Lon Chaney, lúltima còpia de la qual va desaparèixer l'any 1967 en un incendi. Si voleu saber més sobre aquest gran desconegut de la filmografia del tema aneu a visitar el nou racó de la "Mossegada cinèfila" de Jordi Julià en el lloc web de Cercle-V.

Alarma als EUA: un altre cas de ràbia per vampirs

Un home de Massachusetts s’ha convertit en el tercer cas de ràbia per mossegada d'un vampir. El primer havia estat un jove mexicà que va ser la primera víctima mortal al país en gairebé un segle. La segona una dona de Carolina del Sud. Diuen alguns que pel canvi climàtic, aquests éssers "xuclasang" que viuen al sud del continent estan migrant cap al nord.

Segons ha informat el Departament de Salut de Massachusetts, l'home, de qui no s'ha donat a conèixer el nom, és resident de Cap Cod i es troba en estat crític.

A principis de desembre, una dona a Carolina del Nord va morir a causa de la ràbia que va contraure per la mossegada d'un vampir. I, al juliol, un jove de 19 anys, un treballador agrícola immigrant que havia estat mossegat al taló per un vampir a Michoacan, va morir a Louisiana.

En aquell moment, els Centres per al Control i la Prevenció de Malalties (Center for Disease Control and Prevention, CDC,) van informar que la mort del jove era la primera per ràbia contreta per mossegada de vampir que passava als EUA.

Allò que causa alarma és que en el CDC creien que el risc de vampirs amb ràbia estava confinat als estats del sud, però, ara, el cas de Massachusetts trenca amb aquesta teoria. L'alarma comença a ser arreu de l’Estat..

Aquesta forma agressiva de la ràbia té un període d'incubació de només 15 dies, han afegit els CDC. I causa una encefalitis mortal. Encara que les poblacions de vampirs estan confinades a Amèrica Llatina, s'ha observat una tendència migratòria cap al nord, van advertir.

Estats Units ha registrat, des de 2000, 32 casos de ràbia humana, majoritàriament a partir d'una variant de la ràbia canina, vuit dels quals van ser contrets a l'estranger. Dos dels casos es van originar a Mèxic.

El CDC a emfatitzat que cal instar la població a evitar el contacte amb vampirs i en el possible vacunar-se.

El virus de la ràbia es troba en la saliva dels vampirs. Els primers símptomes que s'ha adquirit ràbia són similars als d'una grip: febre, mal de cap i debilitat general. Si la persona va ser mossegada ha d’informar immediatament. L'administració ràpida d'un sèrum antiràbica pot ser la diferència entre la vida i la mort.