dijous, 14 de juny del 2012

Més notícies sobre el vampir de Sozopol

L'esquelet del vampir de Sozopol es troba a partir d'avui al Museu Nacional d'Història a Sofia.
El personatge, que data del segle XIV, és una mostra del costum pagana consistent en travessar el cor de morts amb un fulla metàl·lica perquè no ressuscitessin d'entre els morts.
Així ho ha explicat avui a la premsa el director del museu, Bozhidar Dimitrov, en presentar la troballa, després de datar l'origen de la creença en els vampirs a l'edat mitjana o fins i tot més d'hora, en l'època precristiana o primers segles dels conversos cristians en el regne búlgar.
 "Els vampirs són part de la mitologia búlgara i la creença en ells data de l'època precristiana,però el cristianisme els rebutjà", explicà Dimitrov, un conegut historiador búlgar.
Segons el científic, la creença popular en aquella època era que en morir una persona la seva ànima anava al regne celestial, on rebia el repòs etern, encara que aquesta prerrogativa només valia per a les ànimes dels justos i sense pecats, i que havien respectat les llavors normes morals.
Per contra, les ànimes dels malvats es quedaven en els seus cossos i moltes vegades sortien de la terra per beure sang, primer d'animals i posteriorment d'éssers humans, segons la llegenda. Per això per a evitar que el difunt es convertís en un vampir, la nit immediatament després de l'enterrament, i sempre abans de mitjanit, un grup de valents exhumava el cadàver i li clavava un ferro o un pal de fusta al pit. "Els més rics usaven ferro i els pobres clavaven fusta", assegurà Dimitrov, després d'afegir que així es creia que el pes del material pressionaria el mort i no li permetria aixecar-se.
Ha apuntat també que l'esquelet en qüestió ha estat trobat darrere d'una església medieval, un lloc reservat especialment per enterrar a persones importants i d'alt rang social, com a alcaldes, recaptadors d'impostos, consellers municipal o sacerdots. "Però podria ser també un pirata marítim que actuava en aquesta regió en aquella època. Era conegut com Krivich, o el Corb en búlgar", suposà Dimitrov.
I recordà que poc després del primer troballa, es va trobar una segona tomba amb un cadàver també travessat per un ferro, del qual se sospita que, per la constitució dels ossos i la proximitat a la primera tomba (tan sols 50 centímetres), podria ser la seva dona. "Lamentablement, els ossos de la suposada dona estan en molt mal estat i no es poden traslladar. Per això, ens veiérem obligats divorciar a la parella", feu broma Dimitrov. 

dilluns, 11 de juny del 2012

Segueixen a la premsa les notícies sobre els vampirs de Bulgària


Els arqueòlegs búlgars s'han unit definitivament a l'actual moda dels vampirs amb l'anunci del descobriment d'una nova tomba en què el seu ocupant va rebre un tractament especial per a evitar que tornés d'entre els morts.
Així ho ha anunciat a la ràdio estatal BNR, l'arqueòleg Nikolai Ovcharov, del grup científic que va localitzar el cap de setmana en una església a Veliko Tarnovo un cadàver que havia estat enterrat amb una bosseta amb 30 monedes de plata "amb les quals pagar el transport al més enllà". "Tenia també les extremitats lligades, perquè no escapés de la tomba", va explicar Ovcharov, que va recordar que aquests tractaments, o el de clavar un ferro al pit, s'usaven en aquesta regió a l'edat mitjana perquè el mort no tornés al món dels vius. L'expert va aclarir que aquests ritus no es practicaven perquè el mort hagués estat malvat en vida, sinó per evitar el risc de transformar-se en vampir. 
D'altra banda, el director del Museu Nacional d'Història, Bozhidar Dimitrov, ha anunciat avui que el "vampir" trobat el 5 de juny a Sozopol, a la vora del Mar Negre, ha estat traslladat a Sofia, on serà exposat en breu. 
Es tracta d'un cadàver, del segle VIII o IX, que va ser trobat amb una peça de ferro d'una arada clavada al pit. "Entre fortes mesures de seguretat i per a gran alleugeriment de les àvies a Sozopol, l'esquelet del vampir ha estat traslladat diumenge al Museu Nacional d'Història", va declarar en to d'humor Dimitrov. 
Dins d’uns quants dies, probablement el proper cap de setmana, l'esquelet serà exposat en una vitrina al museu "perquè la gent conegui les estranyes creences i supersticions dels nostres avantpassats", va declarar Dimitrov. 
"Als habitants de Sofia que temin que la presència del vampir pugui portar desgràcies a la capital búlgara, els diré que aquest bevedor de sang ha estat neutralitzat amb aquest tros de ferro durant l'edat mitjana", va fer broma el director del museu, un dels historiadors més coneguts i respectats a Bulgària.

Agència EFE

dijous, 7 de juny del 2012

Arqueòlegs búlgars descobreixen els esquelets de dos suposats vampirs de l'Edat Mitjana


La troballa ha tingut lloc en la localitat búlgara de Sozopol, en la costa de mar Negre. Dos esquelets de l'Edat Mitjana que tenien una estaca clavada en la seva gola i que vénen a sumar-se a una llarga llista de cadàvers desenterrats (més de 100) en fosses a través de Bulgària. 
Bozhidar Dimitrov, director del Museu Nacional de Sofia, va explicar el dimarts que els esquelets oposats tenien també els pits perforats amb barres de ferro. La raó no és una altra que el temor i les creences que es tenien en l'època. Mantenir l'estaca i les barres evitarien que els morts es convertissin en no-morts. 
Segons Dimitrov aquests dos esquelets apunyalats amb barres i estaques i·lustren una pràctica que era comuna en alguns pobles de Bulgària fins a la primera dècada del segle XX. L'estaca quedava en els seus cossos per evitar que retornessin com a vampirs després que haguessin estat enterrats. La gent creia que certs ciutadans tenien el mal en vida i es creia que anaven a convertir-se en vampirs una vegada morts turmentant a la població. 
En total i durant els últims anys s'han trobat més de 100 persones en tota Bulgària els cossos de la qual havien estat apunyalats per evitar la seva “tornada a la vida”. Encara així el mateix Dimitriv apunta que aquest tipus de troballa continua sent popular per la pròpia paraula i el seu significat

diumenge, 20 de maig del 2012

100 anys de la mort d'Stoker: exposició a La Corunya

La fundació Luis Seoane va inaugurar ahir a La Corunya, una exposició que reivindica el llegat de Bram Stoker. Sota el títol Drácula, un monstro sen reflexo. Cen anos sen Bram Stoker (1847-1912) -Drácula, un monstre sense reflex. Cent anys sense Bram Stoker (1847-1912)-, la mostra reuneix una una relativament àmplia col·lecció de documents i edicions originals, entre els que hi ha una primera edició de Dràcula. Aquest volum, publicat a Londres el 1897 pel segell Archibald Constable & Co, pertany a la col·lecció de l'escriptor Luis Alberto de Cuenca. Una altra de les joies de la mostra és la col·lecció de tretze gravats de Goya, pertanyents a les sèries Capritxos, Els desastres de la guerra i Els disbarats. Les tretze peces tenen en comú la presència de ratpenats voleiant entre els monstres produïts «pel somni de la raó del segle XVIII». Tres textos donen a l'exposició una connexió amb la regió gallega: El vampir, de Pardo Bazán; Un ull de vidre, de Castelao; i Un clar del bosc, de Wenceslao Fernández Flórez. També s'exhibeix la carta XX pare Feijoo, un gallec que va comentar la cèlebre Tractat sobre les aparicions dels esperits i sobre els vampirs de Calmet. Paral·lelament es presenta la bibliografia que va utilitzar Stoker per documentar durant els set anys que va trigar a escriure Dràcula. L'exposició, comissariada per Jesús Egido i Eduardo Riestra, es completa amb pòsters cinematogràfics sobre Dràcula i els vampirs i pot ser visitada fins el 7 d'octubre. 

Font: Cercle-V

diumenge, 6 de maig del 2012

Abraham Lincoln, caçador de vampirs


Abraham Lincoln – Caçador de vampirs, dirigida por Timur Bekmambetov, amb guió de Simon Kinberg i Seth Grahame-Smith -a partir de la novel·la d’aquest darrer, i produïda per Tim Burton. El realitzador rus ja tenia experiència en el rodatge d’històries sobre aquests monstres, després dels seus Guardians de la Nit i Guardians del Dia (2004-2005). En el llargmetratge de ficció, el president dels Estats Units Abraham Lincoln té una identitat secreta com a caçavampirs i és interpretat per Benjamin Walker. Mary Elizabeth Winstead participa en el rol de la esposa de Lincoln; i Rufus Sewell como el principal objectiu no-mort del perseguidor. 

Abraham Lincoln – Caçador de vampirs arriba als cinemes americans el 22 de juny i a la cartellera dels Països Catalans el 20 de juliol.

dissabte, 5 de maig del 2012

Trobada amb els vampirs

No satisfets a xuclar la sang, els vampirs de la sèrie televisiva Diaris de vampirs xuclaran la pasta als fans de la sèrie en la convenció BloodynightCon2, que avui i demà se celebra a l'Hotel Barceló Sants. Hi ha unes 500 seguidores inscrites -la majoria són noies-. segons I' organització. Fins a 400 euros han pagat les més entusiastes per fer-se fotos, veure de prop i escoltar des d 'una zona privilegiada les explicacions d'lan Somerhalder (el vampir més dolent de la sèrie, Damon Salvatore), Michael Trevino (interpreta Tyler Lockwood) i MattDavis (encarna Alaric Saltzman). «Les fans a Barcelona són increïbles. Tenen un entusiasme brutal però a la vegada són respectuoses, no com en altres llocs», va destacar ahir Somerhalder, el que va estar més xerraire durant la roda de premsa de presentació de la cita. La trobada amb els periodistes és per ara l'únic que manté gratis l'empresa KLZ Events, organitzadora de la convenció. Les entrades més cares, l'Exclusive, de 400 euros, i la Salvatore de 250, s'han esgotat. Ahir, últim dia per a la inscripció només quedaven les més ‘barates’, de 100 euros. Això mateix és el que val tenir una trobada en exclusiva, amb un grup d'entre 10 i 20 persones, amb un dels protagonistes durant mitja hora. Tot està mesurat i calculat en aquesta cita destinada a explotar el filó del fenomen fans. Els actors estan acostumats a tota mena de preguntes en aquestes reunions. ‘Quina roba interior portes?’ i «Et casaries amb mi?’ són algunes de les més directes i curioses que els han fet fins avui. van comentar.‘Moltes et demanen un petó, però això és perillós’, va dir Trevino mentre els altres assentien. ‘Si l'hi fas a una hauràs de fer-lo a totes», va afegir. ‘I això és una droga’, va comentar Davis, irrecognoscible amb enormes ulleres de sol i gorra.

El Periódico de Catalunya, p. 70

diumenge, 22 d’abril del 2012

Un nou número de l'Upir recull treballs de Jan Perkowski



El número 31 de l'Upir recull 4 treballs sobre Bulgària del filòleg Jan L. Perkowski, publicats tots entre els anys 1992 i 2003. 
Encara que el seu punt de vista que els vampirs són un fenomen eslau originat com a conseqüència del dualisme d'arrel iraniana és força discutit, el seu domini de les llengües eslaves li ha permès traduir a l'anglès gran quantitat d'informació. En aquest número de l'Upir podem gaudir d'un boci gràcies a que l'autor ha permès la traducció i a la feina de la gent de Cercle-V.

divendres, 20 d’abril del 2012

Centenari de la mort de Bram Stoker


  
 Avui es compleixen 100 ans de la mort de Stoker

La nit és freda, opaca, tenebrosa. Més encara en la miserable i pestilent pensió de un carreró sense nom en la qual un vell irlandès, presa d'un pànic indescriptible, profereix amb veu dement i excitada una misteriosa paraula, assenyalant amb mà tremolosa el racó més fosc de l'habitació: " Strigoi, strigoi! ". Uns instants més tard, l'infeliç és mort. Quan els policies van al immund forat per emportar-se el cos inert, descobreixen la identitat de l'hoste en el llardós llibre de registre: Bram Stoker.
Bram Stoker tenia 64 anys quan va deixar aquest món. Va morir arruïnat i malalt, retorçant-se de dolor mentre patia suposadament al·lucinacions de la criatura que ell mateix havia creat quinze anys enrere, a la qual assenyalava aterrit al crit de "strigoi", que en romanès significa bruixa , esperit maligne. O vampir. Però mentre que la qüestió de la sífilis no està gens clara, la història de les al·lucinacions és totalment falsa. Es tracta d'una llegenda apareguda als anys 70 tal i com ha demostrat l’investigador Jordi Ardanuy.
Ara bé, l’existència de Stoker no havia estat fàcil, ja de nin, postrat en un llit a causa d'una salut precària durant els seus set primers anys de vida, dedicava les hores a estudiar i a escoltar històries de fantasmes. Això no obstant, va cursar els seus estudis al prestigiós Trinity College de Dublín, on es va sentir atret per la creació literària, primer amb modestes obres de teatre i crítiques i poc després amb relats de terror i misteri que publicava a la revista Shamrock. Més tard es va traslladar a Londres. Allí va conèixer al cèlebre actor shakespearià Henry Irving.
Va treballar durant anys per a ell com a representant amb força abnegació. A la mort de l’egòlatra actor, el 1905, el fidel servidor va ser absolutament oblidat al seu llaminer testament.
L’any  1897 l'editorial Archibald Constable and Company va publicar el seu immortal Dràcula, novel·la que va assentar les bases del vampir literari modern. Encara que el protagonista pren el nom  de la figura del sagnant príncep romanès Vlad l'Empalador, en realitat van ser molt diverses les influències que Stoker va reflectir en el seu personatge, des del propi Henry Irving,, passant per llibres d'ocultisme, llegendes ancestrals de la llunyana Transilvània, o les històries d'espectres que la seva mare li va relatar de nen.

dijous, 19 d’abril del 2012

Al sud de l'Índia: recompensa per capturar suposats xuclasangs

 Namam pintat en una casa com a protecció. Fotografia del Deccan Chronicle

Segons va publicar fa un dies el diari Deccan Chronicle, durant els passats mesos, diverses poblacions com Gundalapatti, Mottangurichi i d’altres que envolten la ciutat de Dharmapuri, a l’estat Tamil Nadu, al sud de l’Índia, tenen un curiós problema. Han corregut veus que hi ha xuclasangs (Ratha Kaatteri) que drenen el bestiar i que podrien atacar també la gent, de manera que s’ha estès l’esglai i els pobletans s’amaguen a casa al capvespre, deixant els carrers buits.
Sense que la premsa aclareixi el motiu, el bestiar ha anat morint poc a poc. Els habitants de la zona han pintat el símbol sagrat namam a l’exterior de llurs cases i han escrit missatges a les portes demanant que els perdonin la vida durant el dia.
Escèptics, els membres del partit polític dravídic (Dravidar Kazhagam) han posat preu als caps d'aquests vampirs: 100.000 rúpies ˗una mica menys de 1.500 €˗ a qui capturi un dels suposats vampirs. «És un gran engany. Els incívics, que cometen activitats il·legals com el contraban nocturn i l’elaboració de cervesa, han estat pertorbant i difonent rumors i matant el bestiar» va indicar O. Jaiaraman, quan anunciava la recompensa. A més va afegir que «atès que les persones no estan disposades a creure'ns, els hem desafiat amb aquesta recompensa». 
Els Ratha Kaatteri són una espècie d'esperits malignes que posseeixen una gran força i que s'alimenten de la sang del vius. Se semblen més a un home llop que als vampirs occidentals, però en lloc de ser la meitat llop i la meitat humans, són la meitat ratapinyada. Aquets esperits doten els cadàvers d'una set de sang per tal que es puguin moure. Afegim que el namam consisteix en la representació de tres línies verticals que s’ajunten a la base, les dues blanques externes representen el culte a Brama i a Vixnu i la línia central vermella correspon a Lakxmi. És un signe sagrat utilitzat en el vixnuisme, una de les tres principals tradicions vèdiques. Naturalment aquí s’utilitza com apotropàic, de manera similar a pintar una creu com a protecció en territoris cristians. 

Font d'informació: Cercle-V

dimarts, 13 de març del 2012

Dràcula troba a Stoker

Dues empreses espanyoles, l'editorial Iniciativa Mercurio i la productora de documentals CinTV, van signar la setmana passada un acord amb Sean i Bryan Furst, creadors de sèries com Ments Criminals i de llargmetratges com Daybreakers, per construir una sèrie televisiva que aprofundeixi  en la gestació de la novel·la Dràcula.
El material original partirà d'un llibre i un documental realitzats per les empreses esmentades que compten amb material inèdit fins ara en poder de la família Stoker.
En aquests moments, Ole films -companyia en la qual els germans Furst treballen amb el director i guionista Richard Shepard- està temptant amb el projecte a cadenes com la CBS o la Paramount.
Les empreses espanyoles han aconseguit seduir el canadenc Dacre Stoker, el nebot besnét i cap visible dels hereus d'aquell escriptor irlandès que. La situació era propícia. El proper abril es compleixen cent anys de la mort de Bram Soker. El seu descendent -autor d'una recent i decepcionant continuació de la novel·la original titulada Dràcula, el no mort- buscava la manera de gestionar comercialment el llegat inèdit del seu avantpassat. L'escriptor Javier Sierra va facilitar-ne el contacte amb Iniciativa Mercurio i CinTV. La bona sintonia entre totes les parts ha permès que Stoker facilités material familiar inèdit a l'editorial i a la productora donant lloc al que s'ha batejat com Project Dracula.
La fita més significativa de Project Dràcula es diu Dràcula meets Stoker (Dràcula troba a Stoker) que apareixerà en format llibre i també documental i que forma la base de la sèrie per la qual s'interessen els germans Furst.
En ella, Dacre Stoker aprofundeix en les fonts d'inspiració del seu avantpassat armat amb un recent troballa d'un diari de joventut. No han transcendit els detalls del material, però sembla que en aquest text primigeni apareixeran totes les inquietuds -la curiositat per la sang, pel control de la voluntat aliena i per les dones- que nodririen l'obra posterior i configurarien una versió ja immortal de les pors sobre l'Eros i el Thanatos.
El documental Dràcula meets Stoker compta amb la intervenció de mestres del terror i el vampirisme com la guionista Charlaine Harris (True Blood) i Stephen King.